“…molts teòrics dels estats socialistes es manifestaren en contra del meu llibre perquè aquest contradeia la idea marxista, o millor dit, neomarxista, que dominava especialment a la Unió Soviètica, però també en altres països socialistes, que el cervell humà és una pàgina en blanc, que és completament mal·leable i que no hi ha una tal naturalesa humana. Durant dècades, la creença central del socialisme ha estat que existeix una organització política i social millor –l’adoptada per l’estat socialista, és clar–, i que calia que les persones s’hi adaptaren. La perspectiva de la sociobiologia apunta a una idea completament diferent. Primer de tot, la naturalesa humana és una cosa que sí que existeix, els orígens de la qual es remunten a la història genètica humana profunda, i que les societats han d’adaptar-se a la naturalesa humana i no la naturalesa humana a les societats.”
Podeu llegir l’entrevista completa a la web de la revista Mètode, seguint el següent enllaç:
http://www.metode.cat/revistes/entrevista-monografic/edward-o-wilson
