Raül Romeva i Rueda

Raül Romeva i Rueda

«El tema de la llengua no es resoldrà a Brussel·les, sinó a Madrid»

Romeva remet a les Corts, i no a l’Eurocambra, tant el debat del català a Europa com el del model territorial espanyol, fa una crida a mantenir la unitat dels eurodiputats catalans al Parlament Europeu i descarta entrar en una pugna sobiranista

1/03/09 02:00 – Barcelona – Entrevista per a El Punt, a càrrec d’Emili Bella

El candidat d’ICV a les eleccions europees va ser ratificat en unes primàries el cap de setmana passat amb un 97% del vots de la militància. Raül Romeva es presenta per segona i última vegada.

Tres legislatures a Europa són massa?

«Les legislatures a Europa són de cinc anys i difícilment es modifiquen. La complexió de la política europea necessita una frescor que en altres àmbits és diluïda. L’energia que has de dedicar per fer política al Parlament Europeu és tal que deu anys és més que suficient. També hi ha un cost personal molt important. Ja vaig començar aquest projecte amb aquesta intenció, que fossin deu anys com a molt, un cicle vital raonable. És una decisió personal; jo mateix em vaig imposar aquesta norma. Els estatuts del nostre partit ens permeten fer tres mandats.» (segueix…)

Vostè també és sobiranista. Entrarà en la pugna Junqueras-Tremosa?

«No. Hem de ser molt conscients que les eleccions del 7 de juny són eleccions al Parlament Europeu. I allà es poden fer unes coses sí, i unes altres no. Una altra cosa és que tu tinguis sensibilitat per uns temes. Aquesta sensibilitat ens ha de permetre buscar la unitat a escala dels diputats i diputades catalans amb temes sensibles, com la llengua o l’àmbit competencial. Però les eleccions al Parlament de Catalunya vindran després i al Congrés dels Diputats encara més tard i és en aquests àmbits en què, en tot cas, es poden plantejar determinades qüestions. En aquestes eleccions al Parlament europeu el tema de discussió serà un altre.»

Seran les eleccions de la crisi?

«Seran les eleccions de la crisi, de com construïm i recobrem la credibilitat a Europa, de com la situem al món, de com plantegem, i això sí, com Europa es construeix en base a la diversitat, no només dels estats sinó dels pobles, les llengües… Aquest debat hi serà present, però més enllà d’això no serà el debat sobre si Catalunya ha de ser o no independent. No dic que no sigui legítim fer-lo; dic que en el cas del Parlament Europeu em fa molta por que es generin expectatives que després es poden frustrar. El debat del model territorial espanyol serà discutit fonamentalment a Madrid. Al Parlament Europeu es pot tenir sensibilitat amb aquests temes, però el debat de fons no serà aquest, serà un altre.»

S’hi veu, en una llista amb ERC?

«De moment, hi ha moltes opcions obertes. Ni m’hi veig ni m’hi deixo de veure. Volem repetir la nostra coalició amb Izquierda Unida, tal com vam fer el 2004. No tanquem la porta a res. Tenim molt clar quines són les nostres preferències des del punt de vista de fer una coalició, sense excloure ningú. Ens consta que en el marc de les relacions ICV-IU les coses van bé, sé que hi ha converses a altres bandes i quan tinguem alguna cosa concreta ho valorarem. Si els diferents partits es posen d’acord estaré encantat tant d’una cosa com de l’altra.»

Però acceptaria anar per darrere del candidat d’ERC a la llista?

«En aquests moments no és una opció i, per altra banda, tampoc no és una opció personal meva. Sóc el candidat d’ICV. El format en què farem la llista definitiva que s’ha de votar no depèn de mi. Depèn d’altres actors que estan negociant. M’he compromès a ser el candidat d’ICV; com i en quins termes? Ho hauran de decidir també les direccions dels diferents partits implicats.»

Tindria més sentit concórrer amb ERC fins i tot abans que amb IU, tenint en compte que els eurodiputats d’ICV i d’Esquerra van al mateix grup parlamentari europeu, a diferència dels d’IU?

«Hi ha molts escenaris possibles. La realitat europea és molt específica i molt pròpia i ens trobem que a nivell de l’Estat, IU està en un partit europeu, ERC en un altre, una altra esquerra en un altre partit europeu… Fer mimetismes és difícil perquè cadascú té les seves aliances europees diferents. Més que una qüestió de grups, és molt important consolidar un espai format per la sensibilitat d’esquerres i ecologista. La pràctica demostra que no és tant un problema d’estar en un grup o en un altre, sinó de com enfoques determinats debats. Tenim totals i absolutes coincidències entre el grup dels verds i l’esquerra unitària europea en molts temes. Em preocupa poc aquesta qüestió, sé que s’està discutint i veurem què en surt, però el que m’interessa és que aquest espai no només sigui visible, sinó també influent, perquè el pitjor escenari que hi pot haver és un Parlament Europeu clarament controlat per una majoria de dreta o d’extrema dreta, que és molt possible que passi. Treballem per construir aquest espai d’esquerra verda que pugui conformar majories diferents que facin que no depenguem d’aquest pacte entre el partit socialista i la dreta o l’extrema dreta. Un escenari bipartidista és un escenari nefast per als interessos d’Europa, de la ciutadania i pel paper d’Europa al món.»

La reivindicació del català a Europa no ens deixa veure el bosc?

Sí i no. La qüestió de la llengua és una reivindicació molt legítima i és important fer-la. Europa s’ha de construir també respectant la diversitat no només dels estats sinó d’altres realitats culturals, lingüístiques i nacionals. El tema de la llengua és de sensibilitat i de sentiment. Quan toques una cosa tan sensible com els sentiments és normal que de vegades es malinterpretin coses i es condicionin altres debats simplement perquè aquest que és molt senzill no es resol. Però el tema de la llengua, essent molt important, no es resoldrà a Brussel·les, es resoldrà a Madrid. És important que donem una imatge de país i que aquest és un aspecte de país. Els que treballem al Parlament Europeu, si no respectem allò que fins ara hem anat fent, que és treballar de manera unitària en aquestes qüestions, podem perdre alguns dels aliats que tenim i seria contraproduent. És molt important que en aquest tema continuem treballant de manera conjunta al Parlament Europeu tot i sabent que la solució passa per una altra instància, que és el Congrés dels Diputats de Madrid.»

Una circumscripció per a Catalunya, no faria llegir encara més aquestes eleccions en clau catalana?

«Ens hem d’adaptar a la realitat establerta pels tractats, però som partidaris d’una circumscripció no només en clau catalana dins l’Estat sinó en clau transestatal. Estem treballant des de fa temps en un espai que és transfronterer i que té a veure amb la sensibilitat i la coordinació de les sensibilitats d’esquerres ecologistes d’un costat i l’altre dels Pirineus.»

L’euroregió.

«Una euroregió seria molt més adequada des del punt de vista de definició de l’espai europeu. L’Europa dels estats, entesa com l’Europa que reuneix vint-i-set espais, està limitada i condemnada a no avançar.»

Font foto: Andreu Puig, El Punt

Entrevista a  RAÜL ROMEVA, eurodiputat d’ICV per Toni Aira

“Aquestes europees no són la precampanya de les
catalanes”

Raül Romeva i Rueda (Madrid, 1971) és l’home d’Iniciativa a Europa. Es nota que
ja fa una legislatura que es mou amb comoditat per Brussel·les. Aquesta és part
de la seva seguretat. Les seves amenaces?: La bipolarització PP-PSOE, en clau
espanyola, i CiU-ERC, en clau catalana

S’ha aprovat
a Brussel·les l’informe Multilingüsime, un avantatge per a Europa i un
compromís compartit, a tall de censura del model d’immersió lingüística. Vostè, arrel d’aquest capítol impulsat pels populars,
diu que cal capgirar l’actual correlació de forces a l’Eurocambra. Qui veu més
pel cas?: Catalunya, Espanya o la resta d’Europa?
Una mica a tothom i a ningú. Hem de ser molt conscients que hi ha una sèrie de
qüestions, des del punt de vista lingüístic, que hem de tenir molt clar des
d’on es poden resoldre.

Temes sensibles com l’ús del català no és a les institucions europees on
s’han de solucionar?
La solució és més a Madrid que a Brussel·les, cosa que no vol dir que no es
puguin fer coses a Brussel·les.

Què s’hi pot fer?
Dues coses. La primera, (segueix…)

demostrar que això no és un problema de partit, sinó de
país. És en aquest sentit que cal unitat dels eurodiputats catalans, que és la
dinàmica que més o menys hem anat establint des de fa uns quants anys,
explicant als nostres col·legues europeus que aquesta és una qüestió de
sentiment, de país i que va més enllà d’un programa electoral.

I què més poden hi fer, els eurodiputats?
Doncs el cas és que Europa encara està pensada com si la fessin els 27 Estat, i
no els pobles. Aquí hi ha un dèficit d’Europa com a projecte. I aquí alguns
treballem perquè això canviï. Si ens creiem allò d'”Europa unida en la
diversitat” no podem fer altra cosa.

Bé, n’hi ha que no hi treballen i el president de l’Eurocambra, Hans-Gert
Pöttering, sobretot respecte de la llengua…
Però Pöttering té raó quan diu que li demanem que faci una cosa a Brussel•les
que cal fer a Madrid. I aquí hauríem de girar la vista cap a les institucions
de Madrid, de l’Estat, perquè en la mesura que això ho resoldrem a l’Estat
tindrem molta més facilitat per explicar-ho a la resta d’Europa. Si no ho fem
així quedem presoners d’aquesta suposada incomprensió.

A l’espera de la ratificació del Tractat de Lisboa, l’Estat espanyol
comptarà en aquesta elecció amb 4 diputats menys. Tem per la seva plaça?
Ara ens tocarien 50 diputats, però votarem per 54. Els 4 últims quedaran a l’espera de l’entrada en vigor
de Lisboa.

Això si acaba entrant en vigor, oi?
Sí, però aquesta és la meva hipòtesi.

Li fa més por aquesta aritmètica o el cicle actual que viu ICV?
L’escó que jo ocupo actualment és el número 44, així que per l’aritmètica no
pateixo. Ara! El que sí que caldrà tenir molt present és la conjuntura
econòmica. Això és el que crec que determinarà molt el debat. Això determinarà
molt el sentit del vot. Per la lectura que es faci de la crisi i de la
conjuntura econòmica.

A nivell estatal espanyol també?
En aquest cas el que tinc molt clar és que PP i PSOE aniran a bipolaritzar
la campanya com si la cosa anés entre ells dos. Això ho fan sempre però la
diferència és que a escala europea tu no votes un govern, pel que hi ha menys
risc de caure en un debat bipartidista. I el que hem de demostrar els que no
estem en aquesta lògica és si tenim alguna cosa diferent a oferir.

I vostès ho oferiran amb Izquierda Unida, oi?
La nostra opció prioritària és reeditar l’acord que ja vam fer en 2004 de
fer una candidatura unitària amb IU al Parlament europeu.

Per què?
Aquestes eleccions es basen en circumscripció única, que en el nostre cas és
espanyola, per tant estatal. Si vols tenir-hi representació has de sumar amb
forces de la resta de l’Estat. És en aquest sentit que la nostra prioritat és
repetir amb IU.

Si IU exigeix que vostè abandoni el grup dels Verds per incorporar-se amb ells
al dels antics comunistes, hi accedirà?
En aquest sentit no hi ha res tancat. El tema del grup no està tancat, però
hi ha molt bona predisposició per ambdues parts i ara estem discutint els
serrells.

De quina fita de la seva legislatura se sent més orgullós?
N’hi ha moltes, però a nivell global a mi hi ha una que em sembla
especialment important: haver contribuït a posar a debat aspectes com la
directriu de les 65 hores laborals o la directriu del retorn. És a dir, posar
sobre la taula veus que si no fos perquè hi som nosaltres possiblement no
s’haurien escoltat. S’hi d’alguna cosa m’he sentit en tot cas útil és aportar
al debat veus que calia escoltar.

El debat armamentístic també l’ha preocupat especialment.
Sí, també considero una fita important, aconseguir que s’aprovi la posició
comuna sobre el control de les exportacions d’armes de la Unió Europea. Fa 14 anys que hi treballo i ho he pogut impulsar.

En pocs dies, 10.000 catalans
estan citats a Brussel

No, vaig excusar la meva absència.

No comparteix que reivindicacions com aquestes es facin a Brussel

·les?

Són iniciatives catalanes molt positives, però això s’ha de defensar i reclamar
bàsicament a Madrid, ja que qui pot respondre i resoldre aquestes qüestions és
Madrid. Però això no treu que Brussel·les sigui cada vegada més un centre
geopolític important, i això també és bo. Però cal tenir clar que el que es pot
fer a Madrid i el que es pot fer a Brussel·les és diferent.
 
Vostè es considera sobiranista. Iniciativa també?
La nostra és una força plural i això m’hi fa sentir còmode, també en aquest
sentit, perquè aposta pel dret a decidir. Els calendaris seran els que seran
però hi ha un consens en què Catalunya com a poble ha de poder participar en la
política estatal i en l’europea.

Aleix Vidal-Quadras se sent ben aixoplugat a l’Eurocambra, oi?
Ara mateix, aritmèticament són més.

I això seguirà així? Com respira
Europa?
Ara hi ha un doble risc. Primer: es detecta un clar ascens de formacions
polítiques de dreta i sobretot d’extrema dreta. Això preocupa per la deriva que
pot tenir en molts àmbits.

I l’altre risc que troba que hi ha?
Que la gent identifiqui que com a resposta a això només és possible optar per
la bipolarització.

La tem molt, oi?
És que en aquests moments ja hi ha hagut una majoria de polítiques pactades
entre el Partit Popular Europeu i el Partit Socialista Europeu. Això ja hi és, al Consell i a la Comissió. Així que al Parlament Europeu caldria pluralitzar molt
més el debat i fer sentir veus que no estan representades ni al Consell ni a la
Comissió.

Però un votant d’esquerres per
què hauria d’optar per un diputat d’ICV i no per un de socialista que
segurament comptarà amb més complicitat i suport a Europa?
Perquè hi ha molts temes i
enfocaments que els posarem només nosaltres damunt la taula, i no els
socialistes.

Com per exemple?
La necessitat de fer que la resposta a la crisi econòmica sigui realment
coherent amb la resposta a una altra crisi que és l’ambiental. El Partit Socialista aposta per la nuclearització de
la política energètica. En política agrària segueixen defensant els trangènics.
I des del punt de vista de la regulació de les estructures econòmico-financeres
ara s’hi atansen però fins fa dos dies ens acusaven de tot per defensar-ho.

Què opina d’Ignasi Guardans i de Raimon Obiol?
Tots dos es creuen Europa, treballen per Europa i només discrepem en aspectes
com els èmfasis i certes línies polítiques i programàtiques on podem estar a
les antípodes.

I què espera de Ramon Tremosa i d’Oriol Junqueras? Preveu unes eleccions
europees molt en clau catalana?
No només dependrà d’ells dos. Els respecto si ells volen fer una campanya
centrada en Catalunya, però nosaltres defensem una campanya diferent.

Quina campanya volen vostès?
Una campanya que parli d’Europa, del paper que Catalunya ha de jugar a Europa i
sobretot de la manera com des d’Europa es pot ajudar a les persones que vivim
aquí. Cal entendre que les europees són unes eleccions específiques, i les
catalanes vindran després. No podem caure en fer d’aquestes europees una
precampanya de les catalanes.

Pateix per la unitat d’acció que diu que sempre ha trobat amb els altres
eurodiputats catalans a Europa?
Si es percep que aquestes eleccions són de disputa entre les forces catalanes,
això ens perjudicarà a Europa. Cal que donem una imatge d’unitat i de
responsabilitat política. Jo m’hi comprometo i convido els altres a seguir en
aquesta dinàmica.

Font foto: Singular Digilat

Ara que s’acosten les eleccions europees (juny 2009), creix l’interès mediàtic en relació a què és, què hi fem i per a què serveix el Parlament Europeu. Un dels portals d’internet més dedicats a informar sobre l’activitat europarlamentària, i de fet sobre Europa en general, és cafebabel.com . Fa poc, el seu Cap de la secció de política Europea, Fernando Navarro, em va fer una entrevista per a la seva secció dedicada a les eleccions (eudebate2009 )(http://www.eudebate2009.eu/spa/article/28178/entrevista-raul-romeva-verdes-elecciones-europeas.html ). L’adjunto transcrita a continuació (segueix…)

Raül Romeva: “Es un contrasentido ser verde y declararse de derechas”

Los Verdes en Europa tienen mucho que ganar en las próximas elecciones. El joven eurodiputado catalán, Raül Romeva, es uno de sus líderes. Se vuelve a presentar y nos explica las perspectivas en alza de los ecologistas del continente

“Hace dos años yo tenía una frustración: aquí no venían periodistas. Pero en estos últimos dos años se ha ido llenando gracias a las leyes importantes que se han discutido y que conciernen a la gente”. Romeva es un eurodiputado accesible, comunicativo, y sin rodeos cuando se trata de tirar de las orejas a los periodistas. Quizá hoy los reporteros comiencen a despertarse porque hay elecciones y se han dado cuenta de que en Estrasburgo y Bruselas pasadn cosas importantes.

“Pero sobre todo porque se ha roto la dinámica del consenso. En un parlamento unas veces se gana y otras se pierde, y no podemos tener a todos contentos siempre. Eso sería sustraer de la opinión pública y del debate político la responsabilidad de los electos. No pasa nada porque entremos en el eje izquierda-derecha o en el eje liberales-estatalistas, etc”.

¿Cómo diferenciar el discurso de los Verdes del de los socialistas y liberales ahora que están pisándoles el programa?

Los socialistas en campaña siempre se vuelven más ecologistas y más de izquierdas. Cuando gobiernan se vuelven lo que ellos llaman ‘responsables’. Para los Verdes, Europa es la solución y no el problema. Somos federalistas europeos: no en contra de las instituciones estatales, pero sí a favor de cesión de competencias estatales sin miedos cuando los Estados no puedan solventar ciertos problemas.

¿Cómo demostrar que los eurodiputados no están en una torre de marfil, sino cerca de los problemas de los ciudadanos?

Uno de los mitos de los eurodiputados es que no pegamos un palo al agua. Debemos comunicar nuestras actividades mediante hojas de servicio de cada eurodiputado accesibles a todos los ciudadanos. De todos modos, aunque la gente piense que el Europarlamento queda lejos, yo tengo un blog que actualizo casi todos los días. A veces hay más conocimiento de lo que hace un eurodiputado que de lo que hace un concejal o un diputado estatal. Por último, hay que hacer entender que aquí no se viene a discutir sobre el sexo de los ángeles. Estamos hablando de cómo afrontamos la necesidad de que la gente tenga energía, de cómo le llega la luz, por ejemplo, de dónde viene, en qué condiciones de seguridad y limpieza para que las generaciones futuras no paguen nuestras facturas.

¿Hay riesgos de que se esté haciendo mal?

¡Por supuesto, hay constatación!

¿Nos da un ejemplo?

Apostando por las energías nucleares. Se nos dice que en 10 años tendremos mecanismos para reciclar los residuos, pero por ahora no tenemos nada. En segundo lugar hay riesgos derivados de la inseguridad en las centrales. Chernóbil no queda lejos, aunque es cierto que no es lo mismo hablar de seguridad en las centrales francesas que en las rumanas. Por último, la dimensión internacional: nosotros, para acceder al uranio tenemos que poner en riesgo comunidades locales en el extranjero.

¿Han convencido a la Comisión Europea con respecto a las renovables?

Con las renovables sí.

¿Las renovables garantizan la independencia energética de los europeos?

En parte sí.

¿En qué se basaría esa independencia?

Antes que nada, en consumir primero la energía que producimos: hay que apostar por la solar y la eólica porque están infraexplotadas. Así, garantizamos la independencia, la limpieza y la seguridad. La segunda clave es la eficiencia energética: lo del 20% de reducción del consumo es lo mínimo que se puede exigir.

¿Es posible?

Es necesario…

¿Pero es posible?

Es posible si se ponen los recursos necesarios.

Las políticas contra el cambio climático de la Comisión Europea demuestran la influencia que el discurso de los Verdes ha tenido durante este mandato.

¿Perderemos competitividad en tal caso?

Si nosotros no lo hacemos, los demás no lo harán. Hay que tirar del carro. En el cambio de gobierno de Estados Unidos es fundamental y tenemos puestas muchas esperanzas. Siempre asumimos los compromisos cuando es demasiado tarde y la evidencia demasiado flagrante. Si pensamos que hay que seducir a las grandes potencias, hay que empezar por los Estados Unidos. Es un error pensar que si incentivamos una industria verde se nos van a ir las empresas y las inversiones, porque ya China está construyendo el coche eléctrico más barato del mundo a costa de las inversiones europeas por falta de incentivos en Europa. En lugar de fomentar que los inversores se vengan acá, los expulsamos.

¿Piensa que Durão Barroso se merece un segundo mandato a la cabeza de la Comisión?

Para mí ya no era un buen candidato la primera vez. Los Verdes votamos en contra y nos quedamos solos. Ha sido sino un mero ejecutor de las grandes potencias europeas. Soy un defensor de que la Comisión sea un ejecutivo real pero no al servicio de las grandes potencias europeas. Segundo: su pasado y su ideología lo hacen poco fiable desde el punto de vista social, medioambiental y de derechos y libertades.

¿A quién vería como candidato a presidir la Comisión como alternativa?

La Comisión debe estar condicionada a las políticas que marca el Parlamento, para mí el buen candidato es el que entienda esto. Una buena presidenta de la Comisión sería Monica Frassoni. Con experiencia, vocación federalista y una visión de lo que es el debate global europeo.

¿Cuál es tu sentimiento en cuanto a los resultados de los Verdes?

En España se va a mantener y en Europa va a consolidarse con tendencia al alza, en especial en Francia, Suecia, Finlandia, Alemania y los países del este. Soy de los que defiende el trabajo en coaliciones. No creo que el discurso exclusivamente verde sea una garantía, sino que hay que sumar discursos de izquierdas y movimientos sociales.

¿Las derechas no pueden ser verdes?

Es un contrasentido ser verde y declararse de derechas. Para mí, una verdadera política verde debe incluir una política social de convencimiento.

Por Fernando Navarro Sordo – Bruselas

Font foto: Vilaweb

Adjunto a continuació l’entrevista que publica avui l’AVUI, amb autoria de Mar Jiménez, on parlem de diverses coses.

DIÀLEG

L’entrevista (autora: Mar Jiménez)

“La defensa del país s’ha de fer lluitant per la gent que hi viu”
Raül Romeva Eurodiputat i doctor en relacions Internacionals per la UAB

Per què fa política?
La política és una manera de veure la vida. Amb la política dónes transcendència a les teves accions més enllà del teu interès personal.

La política, com a professió, manté l’essència?
Si la política institucional només la poguessin fer els que tenen uns ingressos assegurats, les institucions serien entitats a les quals només poden accedir els rics. Pagant un sou garanteixes que hi pugui accedir qualsevol persona independentment de la seva renda privada.

La política és útil per transformar la societat?
La societat es transforma contínuament fent política! I és un error creure que només es fa política a les institucions. Un diari fa política triant una determinada línia editorial. L’essència de la política és dins i fora de les institucions. (segueix…)

Per què ha triat Europa?
Els temes que m’interessen tenen una dimensió universal. I Europa està cridada a ser un actor internacional clau…

Però mai acaba de ser-ho…
El problema és que no tots els actors que participen en la construcció europea estan convençuts de la seva importància: la idea d’Europa està encara segrestada per una determinada visió dels Estats-nació. Molts pensen que primer és l’Estat-nació i després Europa. És a l’inrevés! 

França, Alemanya, la mateixa Espanya…
Per això és important que a les institucions europees hi enviem gent que transcendeixi aquesta mentalitat. I cal que la ciutadania deixi de pensar que les institucions europees són de segon nivell. Aquest és un gravíssim error del qual els actors econòmics treuen rendiment.

Què fa un eurodiputat?
Un de les coses que reivindico d’aquests gairebé cinc anys de feina és haver incorporat a l’agenda política temes i aspectes que ningú defensaria. Donem veu a lobbies socials que sense nosaltres no tindrien accés al Parlament Europeu. Fem de catalitzadors.

Què cal fer perquè Europa sigui una realitat?
Els Estats han d’entendre que amb la descentralització hi tenen més a guanyar que a perdre.

Cal subsidiarietat…
Cap a dalt i cap a baix! El gran problema que avui tenim és que els Estats-nació són molt reticents a cedir competències cap a Europa. Uns Estats que, alhora, estan fent un esforç de recentralització. Cal fer al contrari: augmentar la descentralització dins dels Estats i cap a la UE!

Considera vigent l’eix esquerra-dreta…
Això que les esquerres i les dretes no existeixen es diu per justificar el neoliberalisme. En un moment com l’actual, de crisi, dir que no hi ha diferència entre dreta i esquerra és ser còmplice de la dreta.

Què diferencia l’esquerra de la dreta?
Es diferencien en el que posen al centre del treball polític. L’esquerra té com a centre de la seva activitat el benestar de les persones, amb tota la seva diversitat. La dreta prioritza actors que no són necessàriament les persones, com són els sectors empresarials, el sector financer…

Vostè s’ha declarat sobiranista. Com ho encaixa amb l’eix esquerra-dreta?
És absolutament complementària la defensa dels drets individuals amb la defensa dels drets col·lectius. Tots dos són igual d’importants. Si es reclama més capacitat de decisió política i d’autonomia financera des d’una lògica d’esquerres és perquè se’n beneficiïn totes les persones. La defensa dels interessos del país s’ha de fer lluitant pels interessos de la gent que hi viu, indiferentment de si hi han nascut o no, del seu nivell de renda o la seva orientació sexual. No es tracta de defensar només una bandera o un territori.

Vostè ha estat analista de conflictes bèl·lics. ¿El pitjor enemic de la pau és el negoci de la postguerra?
És un dels problemes, però no l’únic. Durant la preguerra, durant el procés d’increment de les tensions que poden acabar generant guerra, hi ha els mateixos interessos que en la rehabilitació postbèl·lica. Les grans companyies (petrolieres, constructores…) apareixen abans i després de la guerra. Són, moltes vegades, les que fan que en la preguerra no es puguin impulsar la gestió política que seria necessària per aturar-la. I alhora són les que després, en la postguerra, en surten més beneficiades. Aquest és el problema i per això és tan important la gestió política abans que la guerra esclati.

Com veu el món d’aquí a deu anys?
Si fem una foto estàtica, al món segueix havent-hi greus conflictes, greus problemes i greus injustícies. Però si analitzem determinades situacions veurem evolucions positives. És important tenir una visió global del món per evitar frustracions. I és important que entenguem que actuar és necessari i útil.

Els ciutadans són responsables del futur…
Totalment. La percepció que tot és culpa i responsabilitat dels polítics és un error. En primer lloc, perquè els representants institucionals són fruit d’unes eleccions. I, en segon lloc, cal tenir present que no hi ha acció petita: totes les accions són necessàries, són actes de responsabilitat individual importants i que ajuden a canviar dinàmiques.

Foto: RR. Font: Cristina Calderer / Avui

Ahir vaig poder participar en una nova experiència cibernètica (nova per a mi): el xat de Vilaweb. Era la primera vegada que ho feia, i l’experiència va ser molt bona. Val a dir que la dinàmica del xat és realment àgil i permet fer un petit diàleg. Malauradament és necessària una moderació per tal de donar una certa coherència a la xerrada, i per mirar de donar diversitat temàtica a la mateixa. Això fa que no haguéssim pogut donar resposta a moltes de les preguntes, moltes d’elles molt interessants. Per altra banda, reconec també que sobre algunes qüestions que no són estrictament de la meva competència i coneixement no vaig poder donar les respostes tan elaborades com hauria desitjat, motiu pel qual, lògicament, també he de demanar disculpes. En qualsevol cas, agraeixo a Vilaweb la iniciativa i l’oportunitat, així com a totes les persones que hi van participar el seu interès. Adjunto la xerrada: xat amb Raül Romeva.
Font foto: Vilaweb

Adjunto l’entrevista que em va fer Diari de Girona i que va sortir publicada ahir dimenge 16 de novembre 08 (accés directe a l’entrevista)

´No
pot ser que es carreguin tots els costos de la MAT al territori i els beneficis
siguin per a les elèctriques´

Eurodiputat
d’Iniciativa. L’any que ve hi haurà eleccions al Parlament Europeu i Raül
Romeva, que hi és des de 2004, té la intenció de tornar-s’hi a presentar, si
l’assemblea el ratifica. Divendres va ser a Girona.

Ha
començat ja la precampanya?
De manera informal, sí, però en realitat haurem d’esperar fins al canvi d’any.
Les europees sempre són unes eleccions difícils per mobilitzar la gent, no
només els mitjans o la societat sinó també els mateixos partits. Però cada
vegada la gent és més conscient que són importants, el tòpic que s’enviaven a
Europa els que ja no sabien què fer-ne aquí s’està trencant. (segueix…)

Vostè té la intenció de tornar-s’hi a presentar?
He manifestat la meva intenció de tornar a ser candidat a candidat, ja que per
tornar a ser el candidat d’Iniciativa he de passar per un procés de primàries
internes. Un mandat és relativament poc, en una institució complexa com
aquesta, i dos em permetrien consolidar algunes línies de treball ja encetades.
Però tot està molt obert.

Un 84% dels europeus no sap que l’any que ve hi ha eleccions. Com els pensen
mobilitzar?
A Catalunya, les properes eleccions seran aquestes, i això ens permetrà
concentrar l’activitat. Quan els mitjans i els partits comencin a posar les
cares als candidats, la gent començarà a tenir-ne consciència. Però són les que
costen més de mobilitzar i crec que la millor manera de fer-ho és amb
transparència. Que els mitjans plantegin la campanya mostrant que hi ha
projectes polítics amb diferents visions d’Europa. I que la gent sàpiga que pot
escollir. Si hi ha la percepció que són unes eleccions polítiques, la gent es
mobilitzarà.

La Zona Euro ha entrat en recessió. Com es pot donar confiança als ciutadans?
Seria un error creure que la crisi és per culpa de la UE. De fet, alguns
defensem que un dels factors perquè no s’hagi respost abans a la crisi és
perquè els països han tingut una actitud molt individual, competint a veure qui
és menys regulador. Però ara cal defensar instruments de regulació, i això pot
mobilitzar la gent que creu que la solució passa perquè la UE sigui un ens
polític, no un mercat lliure.

Aquesta recessió econòmica, sumada a episodis com el no d’Irlanda al Tractat de
Lisboa, dificulten el futur de la Unió?
Fins ara, l’evolució de la UE ha seguit una línia de dalt a baix. Els governs,
aplicant un “despotisme il·lustrat euroburocràtic”, diuen a la gent:
“Escolti’m, vostè faci’m cas que jo sóc el que en sé”. Però arriba un
moment en què la gent diu “no”, “expliqui’m les coses i jo ja
decidiré què vull fer”. Quan a la gent se li demana l’opinió, com va
passar en el Tractat Constitucional, diu “no m’agrada com estan anant les
coses”. En el cas de Lisboa i Irlanda, els governs havien d’haver après la
lliçó, però han seguit amb la línia contrària. Per això, la gent, quan hi ha
hagut un referèndum, ha dit “això no m’agrada”. Els governs no n’han
tret la lliçó. Per això les eleccions seran importants, ja que el Parlament
Europeu haurà d’actuar com a contrapès dels governs: si el Parlament és només
una repetició de les maniobres de comerç dels governs, no tindrem cap marge de
negociació.

Com afectarà Europa l’arribada d’Obama a la Casa Blanca?
S’han de donar els 100 dies de marge. Jo defenso una satisfacció amb cautela:
generen expectatives, i d’aquí a un temps veurem si s’han complert. El factor
determinant seran decisions clau. M’encantarà veure si es confirmen les veus
que diuen que Obama vol tancar definitivament Guantánamo, o que vol fer un
canvi de rumb pel que fa a la postura en el Tractat de Kyoto, o un canvi
d’estratègia en política internacional. Si no és així, caldrà seguir insistint
que el Govern nord-americà canviï les coses.

La cimera de Washington donarà respostes a Europa?
Ha de donar respostes a tot el món. No estem davant d’un problema financer,
sinó d’una realitat que posa en evidència el model econòmic global. Per tant,
hi ha d’haver mecanismes de control de les transaccions. Fa molt temps que
demanem que es creïn figures de regulació. Però també em preocupa que un dels
problemes més greus d’avui, que és el canvi climàtic, s’hagi de posar en stand
by perquè ara tenim un problema més greu que és la crisi financera. Està tot
interrelacionat. No podem afrontar la crisi econòmica sense afrontar
l’escalfament del planeta.

Ha vingut a fer un acte contra la directiva europea del retorn. Com expliquen
la seva postura en una de les demarcacions amb més alt percentatge
d’immigració?
La directiva planteja la immigració com un crim, i no és així. El gran problema
no és la immigració que ve amb pasteres, ja que és el 14% de la que arriba a
Europa. Tota aquesta obsessió per posar fronteres al mar és una mala manera de
gestionar-la. El que cal és millorar els mecanismes d’entrada i de gestió legal
i regular de la immigració. Si es planteja una directiva que permet que en els
casos d’entrades il·legals es pugui fer una repartició correcta i raonable,
parlem-ne; però no és el cas. Millorem els mecanismes d’entrada i les
condicions dels que treballen aquí: és per aquesta via, per on podem controlar
les màfies.

Brussel·les ha fet un toc d’atenció a Espanya pels endarreriments del TAV i la
falta de coordinació amb França.
I hi ha un tercer toc en marxa: la manca d’informes mediambientals. La
comunicació europea via ferroviària és sempre positiva: el problema no és el
tren, sinó com es fa i en quin context. Posar tots els esforços en el TAV quan
Rodalies funciona com ara és un error de prioritats. La connexió és necessària,
el problema és com i per on. Hi ha d’haver una implicació del territori, que
l’impacte sigui el menor possible. I amb la MAT dic el mateix: com a concepte,
la interconnexió de xarxes a escala europea és bona, però hem de tenir en
compte el com. Per això em vaig reunir amb Mario Monti: enteníem que s’estava
anant molt ràpid sense tenir un diàleg amb el territori. Hi ha hagut un
problema de males maneres. I trobo a faltar un debat a fons sobre el model
energètic que volem construir, una aposta veritable per la renovació
energètica.

Entre els antilínia hi ha la percepció que la mediació de Mario Monti no ha
servit per res, i que França i Espanya ja ho tenien tot decidit sobre la MAT.
La figura de Monti ja va néixer amb un “pecat original”, ja que no hi
havia debat possible sobre la necessitat de la línia. Va ser important perquè
va escoltar veus que fins llavors no s’havien escoltat, però el problema de
fons no es va atendre. Aquestes coses s’han d’explicar bé, veure com es
compensen, per on passa, de quina manera genera menys impacte. És clar que pot
sortir molt car, però és un projecte que donarà molts beneficis. No pot ser que
tots els costos es carreguin en el territori i tots els beneficis siguin per a
les elèctriques.

Font foto: Diari de Girona

El diari digital Crònica.cat publica avui una entrevista que em va fer fa uns dies en què miro de respondre qüestions de tota mena: Xina i JJOO, Geòrgia, immigració, 60 hores, nuclears, control exportacions d’armament, finançament, etc….

Hi podeu accedir directament, a través d’aquest vincle, o llegir-la a continuació. (segueix…)

Entrevista a Raül Romeva, eurodiputat del Partit Verd Europeu

‘El PSOE està apostant clarament per una recentralització de l’Estat’

Des de l’any 2004, Raül Romeva és membre del Parlament Europeu integrat en el Partit Verd Europeu, del qual forma part Iniciativa per Catalunya. Del seu paper d’analista polític en destaca especialment el seu treball crític en relació al comerç internacional d’armes. D’aquest aspecte i d’altres temes en parla en aquesta entrevista amb el diari crònica.

La celebració dels Jocs Olímpics a la Xina haurà suposat algun avenç en el règim d’aquest país?

Ho veurem d’aquí a poc, quan ja no hi hagi tantes càmeres, periodistes i mirades incòmodes circulant pel país. Llavors veurem si els pocs gestos que s’han fet en termes d’obertura i llibertats es mantenen. Sigui com sigui, si bé és cert que no hi ha hagut grans incidents, la detenció i la repressió de les veus crítiques ha estat una constant, tant abans com durant els Jocs.

– Creu que la comunitat internacional hauria pogut o hagut de pressionar més aprofitant la celebració d’aquest esdeveniment?
El primer error ja va ser la concessió dels Jocs a Beijing pensant que suposarien un gran impuls democratitzador quan, en realitat, allò que ha acabat significant és una certa legitimació d’unes pràctiques del tot antidemocràtiques. No obstant, la pressió internacional té els seus límits, i el veritable canvi haurà de venir de dins, per la qual cosa allò que toca fer, penso, és: primer, distingir entre Xina i les autoritats xineses (PCC), i segon, donar suport i cobertura als diversos moviments que intenten provocar canvis des de dins.

–El conflicte entre Geòrgia i Rússia per Ossètia del Sud pot reobrir les tensions de la guerra freda?
És un episodi més, sí, tot i que l’escalada fa temps que va començar, especialment al voltant del famós escut antimíssils impulsat per Washington amb el suport de països europeus com Polònia o Txèquia.

–Creu que reconèixer la independència de les dues regions seria encertat?

Penso que l’assumpte s’ha d’analitzar sense filies i fòbies que facin perdre de vista els fets i el context actual. Així, em sembla tant poc recomanable, primer, reclamar sense més el manteniment de la integritat territorial georgiana, especialment tenint en compte que va ser Tbilisi qui va començar bombardejant Tskhinvali, i actuar de simples peons dels Estats Units (cosa que ha passat massa sovint) com, segon, actuar com si res no hagués passat i acceptar sense més l’ocupació russa emparant-nos, com passa també molt sovint, en les nostres necessitats energètiques per mantenir les relacions ‘cordials’ amb Rússia sense lamentar, un cop més, les flagrants vulneracions de drets humans comeses, també, de la part russa.

Quant a immigració, les últimes directives aprovades per la UE demostren una falta de sensibilització cap a aquest tema?

Allò que demostren és que hi ha una preocupant tendència a abordar la immigració en clau criminal i securitari. El missatge, encapçalat per Berlusconi o Sarkozy, però secundat per tots els altres governs (amb més o menys èmfasi), és que la UE s’ha de ‘protegir’ de la immigració, enlloc de veure-la com un dret de les persones migrades, primer, i com una oportunitat per a la UE, segon.

–Quina opinió té de la directiva de les 60 hores aprovada per la Unió Europea? És un pas enrere en les polítiques socials?

Es miri com es miri suposa un retrocés en aspectes que crèiem intocables com el principi de negociació col·lectiva, a la vegada que contravé tota lògica en quant a avançar cap a models productius i de societat que afavoreixin la –conciliació entre les vides laborals i personals.  

Mesures com aquesta o com les d’immigració, que s’estan prenent amb l’impuls de França i Itàlia, mostren un canvi de rumb on els temes socials estan quedant de banda. Hi ha un gir a la dreta a Europa?
És evident que sí, i arrossega la resta de països. Durant anys, a països com el nostre miràvem cap a Europa en termes progressistes. Tot, o gairebé tot, allò que venia d’Europa era més modern, més avançat, més progressista que això que teníem nosaltres. Ara ja no és així. Ens trobem que els vents d’Europa bufen clarament en direcció Est, és a dir, cap a la dreta. Davant d’això hi ha, però, un risc, i és que l’esquerra se’n desentengui alimentant la bandera de l’euroescepticisme enlloc d’apostar per recuperar la idea de la Europa social, de les persones i dels drets i les llibertats.

–L’accident d’Spanair ha reobert el debat sobre les aerolínies de baix cost. Creu que la competència pot haver influït en la seguretat dels avions?

No només, però també. És evident que la competència en termes de baixar preus pot tenir conseqüències en termes de seguretat. Per altra banda, la qüestió del transport aèri té també altres connotacions, com és l’ambiental. Ens hem acostumat massa a anar en avió a tot arreu, perquè és fàcil, ràpid i barat, i oblidem l’enorme cost ambiental, en termes per exemple d’emissió de Co2 que això suposa. I en això hi té una responsabilitat també molt gran aquesta proliferació de companyies de baix cost.

–L’actual situació de crisi econòmica s’hagués pogut minimitzar si l’aposta per les energies renovables estés més avançada?

La crisi va molt més enllà que la qüestió de les energies renovables. De fet, penso que el factor que s’hagués hagut de controlar més i millor és el de la construcció desaforada, gairebé sense control, i alimentant corrents especulatius a diversos nivells. No obstant, també és cert que l’aposta per les energies renovables ens permetria ser molt menys depenents del petroli i, per tant, en aquella part de la crisi que té a veure amb l’alça dels preus del carburant, sí que segurament s’hauria pogut controlar més i millor.

Quin futur té a Europa l’energia nuclear?

S’està reobrint un fals debat. Fins que no es demostri el contrari (i dubto que es pugui arribar a fer), l’energia nuclear és ineficient, per cara, suposa un enorme risc a diferents escales (mirem sinó els múltiples incidents a Vandellós i Ascó), comporta un risc evident d’atreure l’atenció de moviments terroristes, i genera residus que no desapareixeran en milions d’anys. Davant d’això, em sembla del tot absurd seguir invertint tant com s’inverteix en seguir apostant per les nuclears, especialment en comparació a la poca inversió que tenen les renovables.

En quin punt es troba la qüestió del control de les exportacions d’armes a la UE?

Estem a l’espera que el Consell adopti la Posició Comuna que convertira l’actual Codi de Conducta de la UE sobre exportacions d’armes en un text jurídicament vinculant (avui per avui és un text sense pes jurídic, sotmès a la bona voluntat dels governs dels estats membres). La presidència francesa, després de ser França el país que més s’hi ha oposat, va manifestar la seva intenció de fer aquest pas. Veurem.

Es sent molt la paraula Catalunya per Estrasburg?

Alguns de nosaltres procurem que s’escolti sovint, en clau positiva, és a dir, venent la imatge d’un país amb voluntat i capacitat de ser un dels pilars importants d’una UE, al mateix temps que defensors d’una identitat i d’una llengua pròpia que no ens fa millors ni pitjors que ningú, però sí específics. Tanmateix, hi ha també qui s’esforça molt en que soni en clau negativa, menyspreant no només la diversitat nacional i cultural en la que tant sovint diem que es basa la construcció europea, sinó clarament vulnerant determinats marcs polítics i competencials, alimentant un nacionalisme estatal que, personalment, trobo que és un dels principals frens al procés de construcció europea.

Dues de casa per acabar: Hi haurà acord sobre el nou finançament?

Vull pensar que sí. La qüestió és si serà un bon acord. I d’això no n’estic tan segur. Em preocupa veure com el PSOE està apostant clarament per una recentralització i busca abans l’acord amb el PP que amb sectors més federalistes.

En cas negatiu, quina ha de ser la resposta adequada de la societat catalana?

Sempre he defensat el front català en qüestions de fons, i ho seguiré fent. Sé que és difícil, i que les lògiques de partit primen molt, massa potser, però la divisió a casa nostra dóna un clar avantatge a les veus centralistes.

Font: Crònica.cat

Adjunto a continuació l’entrevista que em va fer Anna Alba, i que publica avui l’AVUI, com a conseqüència del resultat negatiu del referèndum sobre el Tractat de Lisboa a Irlanda.

“El model europeu actual ha
servit 50 anys, però ara toca reformar-lo”

CANVI · “Tenim un problema
estructural i la solució no és repetir el referèndum a Irlanda sinó tornar a un
debat ciutadà sobre la UE” POR · “No hem de témer una Europa de
velocitats diferents”

Ana Alba

L’eurodiputat Raül Romeva considera que el “cafè per a tothom a
l’europea” no és vàlid per a la UE i que s’ha de canviar el model de
construcció d’Europa.

¿S’esperava que guanyés el no al referèndum a Irlanda? (segueix…)


No, sobretot perquè els partits i les veus més
influents apostaven pel sí. Cal analitzar
el no com un problema estructural.

Què demostra aquest no?

Que ara el sí, l’europeisme, no està mobilitzat, el que ho està és
l’euroescepticisme. El no indica que el procés iniciat amb el Tractat
Constitucional, pervertit per la voluntat dels Estats de controlar-lo, ha
fracassat.

Potser és que la UE i els Estats no comuniquen bé als ciutadans què fa
la UE, què és…

Hi ha un problema de comunicació, però no es tracta només d’explicar
sinó de ser convincent i creïble. D’informació no en falta, el problema és que
s’envien missatges contradictoris: d’una banda es diu que Europa és bona, però
després els que manen són els governs dels Estats i Europa és un fet secundari.
No pots mobilitzar consciència europeista així.

Es va dir que el no obriria una gran crisi, però ara els líders europeus
la minimitzen…

Això també ho van fer amb el Tractat constitucional, és un exemple més
de falta de credibilitat. No pots donar primer un missatge de por perquè la
gent voti que sí per evitar un desastre i després dir que no passa res. Hi ha
un problema d’incoherència i fa que la gent no hi cregui. S’haurien d’haver
tret lliçons del no d’Holanda i França a la Constitució. Ha tornat a haver-hi
excés de confiança i d’optimisme.

¿Hi ha alguna solució, com tornar a fer un referèndum a Irlanda?

Tornar a fer un referèndum a Irlanda no és la solució, pot ser només una
cura pal·liativa, però tenim un problema estructural que només es pot
solucionar afrontant el debat dels actors implicats sobre què ha de ser Europa.
S’ha de recuperar l’esperit del procés convencional, que era molt millor que
l’intergovernamental, i tornar a l’essència d’un debat ciutadà sobre el present
i el futur de la UE. S’ha de perdre la por a plantejar una construcció europea
a diferents velocitats, que ja existeix amb l’euro o Schengen. El model europeu
ha servit 50 anys, però ara toca fer una reforma estructural.

Font foto: J. Garcia/AVUI

Ara fa uns dies vaig ser novament a Girona on vaig participar en un acte organitzat per Dones amb Iniciativa en relació a la lluita global contra els feminicidis. Amb motiu d’aquella visita, na Roser Reyner, periodista del Diari de Girona, em va fer una entrevista que va sortir publicada diumenge passat, 2 de desembre, a aquest mateix diari. Hi podeu accedir directament (entrevista), o llegir-la en la transcripció que adjunto seguidament (en la qual, per cert, hi he afegit algunes notes (en cursiva) que amplien o matisen la resposta donada). (segueix…)
Entrevista a Raül Romeva, eurodiputat per ICV (per Roser Reyner)
«A alguns ja els va bé que Brussel·les sigui un espai on es controla poc la feina»

-A Espanya les morts per violència de gènere el 2008 ja superen les del 2007. A l’Amèrica Central es parla del patriarcat com a causa fonamental. Aquí també?
-L´estructura del patriarcat afecta tant l´Amèrica Llatina, com l´Aràbia Saudita com Espanya, i ens planteja dos reptes: afrontar el silenci i posar fi a la impunitat. La solució ideal seria impedir que això passi, però ara mateix cal reaccionar de manera contundent. No és un problema ni d´un país, ni d´una regió, ni d´una raça, ni d´una ètnia. Cal assumir la responsabilitat universal, i sinó, no ens en sortirem.

-Concretem. Quin hauria de ser el seu paper com a eurodiputat i quin el meu com a periodista?
-Cal explicar les coses, però no amb frivolitat. I condemnar no només moralment, sinó judicial i penal, que es frivolitzi amb la violència. Hi ha massa casos que alimenten el morbo basant-se en aquesta xacra i usant-la com a argument de ridiculització. I les institucions hi han de donar una resposata clara, tant des del punt de vista d´inversió en educació com des del punt de vist legislatiu. Hauríem de comptar amb lleis clares i dotar-hi recursos tècnics però també econòmics.

-Mariano Rajoy diu que rebaixarà els impostos a les dones que treballin fora de casa. Sembla que dretes i esquerres competeixen ara en promeses socials.
-Aquesta competició, aquesta política de xecs, defuig el problema de fons: la reflexió sobre el model estructural. Cal incentivar que les dones treballin fora de casa, però sobretot cal un sistema que no penalitzi la dona (Nota 1: amb dobles i triples jornades laborals), sinó que faci que l´home assumeixi responsabilitats en l´àmbit privat. I la pràctica del PP en els últims anys pel que fa a les polítiques d´igualtat ha sigut especialment lamentable, basada en una lògica de manteniment dels rols d´homes i dones. No es pot assumir que la dona entri al mercat laboral si no fas altres coses, com garantir que les empreses no penalitzaran les baixes per maternitat. Per això cal una reforma de l´impost a les empreses que el PP s´ha negat sempre a fer. (Nota 2: sobre aquesta qüestió vaig fer recentment un apunt titulat precisament Sobre com fomentar l’ocupació femenina en què desenvolupo força més la proposta)

-A qui li interessa que la feina que es fa a Brussel·les la coneguin més els nuclis empresarials i financers que la societat civil?
-El gran dèficit que té Europa és que, tot i la influència política i legislativa de les decisions que s´hi prenen -més del 70 per cent de les lleis que s´aproven a l´Estat espanyol són pures traduccions de normatives europees-, ni políticament ni social ni mediàtica hi ha aquesta percepció. Això és greu perquè els sectors econòmics sí que saben molt bé què es cou a Brussel·les, i hi tenen una gran capacitat d´incidència i hi gasten molts recursos. Cal un canvi de xip, amb una premissa: que els qui treballem en les institucions intentem ser el màxim de transparents. I hi ha a qui ja li va bé que aquest sigui un espai opac on no se li controli massa la feina.

-Quins beneficis té, de cara als catalans, el tractat de Lisboa que no tingués la frustrada Constitució europea?
-És un tractat més que segueix amb l´errònia línia de la intergovernamentalitat, però que per altra banda deixa molt més espai de maniobra que el tractat constitucional, que constitucionalitzava el model de l´Europa del mercat i dels Estats. El tractat de Lisboa almenys no constitucionalitza, fa menys mal. Però molts aspectes negatius hi segueixen presents. Catalunya no hi té el reconeixement que per capacitat legislativa li tocaria, però això fonamentalment es pot resoldre negociant amb Madrid, que és on han de canviar el xip.

-El vot d´Iniciativa…
-No està decidit, però jo ara mateix estic entre un no i una abstenció. El sí el descarto.

-Sí o no la línia de 400 kV?
-M´agradaria que algú justifiqués de veritat què la fa necessària. Si l´objectiu és garantir energia a les comarques gironines, hi ha moltes maneres de fer la interconnexió, i el debat hauria hagut de ser sobre aquestes maneres. Hi ha altres possibilitats com fer diverses línies de 200.000 volts. Sospito que l´interès fonamental no és aquest, sinó transportar energia de França cap al nord d´Àfrica.

-Ha demanat entrevistar-se amb Mario Monti. Què li preguntarà?
-La primera qüestió és que expliqui quan dura el seu mandat i quin és el calendari per dur-lo a terme. Segon, caldrà manifestar-li que la percepció que el territori accepta aquesta línia és falsa.

-Què me´n diu de la ministra Magdalena Álvarez?
-Que s´imposa la dimissió o més aviat el cessament. No només pel contingut, sinó per la manca de respecte que ha mostrat cap als usuaris de Rodalies i de Regionals, i cap a Catalunya en general.

-Parlem d´agricultura. A Girona un 42 per cent del blat de moro recollit és transgènic per evitar l´atac dels corcs.
-És un argument trampós. Un bon cultiu ecològic té molts mecanismes per defensar-se de les plagues. També és trampós parlar de convivència de cultius, perquè la contaminació va només en un sentit: dels transgènics als ecològics o tradicionals. I si l´administració facilita als productors el cultiu de llavors transgèniques és lògic que aquests ho facin, el sector ja està prou fomut per haver de fer certes heroïcitats.

-Quina és la imatge que es té a Brussel·les de Catalunya?
-Sobretot de desconeixement, alguns companys que saben quina és la realitat es dediquen a intoxicar amb imatges fal·laces de la realitat catalana.

-El veurem més aviat que tard a Catalunya?
-No està ni tan sols en la meva agenda emocional tornar. Des de Brussel·les faig feina de país. (NOTA 3: Pel què fa a la darrera resposta, el cas és que desconec exactament les paraules que vaig emprar, però llegida tal i com està transcrita és evident que es presta a confusió. En qualsevol cas, i ja que aquest format de bloc em permet almenys matisar, voldria dir que, de fet, allò que volia dir és que, ara com ara, la meva prioritat és acabar el mandat com eurodiputat que finalitza l’any 2009, i que considero que aquesta és ja de per si una feina prou enriquidora i interessant, així com útil, també des d’un punt de vista de país) .

Font foto: Diari de Girona

Adjunto l’Entrevista que em va fer la setmana passada Maria Xinxó, la Cap d’Informatius a la TV local de Sant Cugat. Confesso que m’agrada especialment col.laborar amb TV locals. El fet que la gent que hi treballa ho faci la majoria de les vegades per afició, o fins i tot per passió, ja que sovint s’hi dediquen de manera voluntària o amb sous més aviat minsos, sumat al fet que permet fer una programació i informació realment molt propera a la inmediatesa de l’espectador o espectadora, suposa per a mi un al.licient especial. I convençut com estic que la política europea no és en cap cap una política llunyana sinó que ens afecta de manera tan directa com ho pugui fer la municipal o la nacional, considero un privilegi que les televisions locals s’interessin per la feina que fem. I si a sobre és la TV del teu poble, doncs encara millor.  
Font Foto: TVSC.

Adjunto una entrevista que em van fer per a elsingulardigital.com sobre temes diversos relacionats amb la nostra feina al Parlament Europeu:

(El singulardigital.com): A Raül Romeva, diputat d?ICV a l?Europarlament, se li veu de lluny que és un bon jan. Té un tarannà amable i una retòrica diàfana, es nota que ha passat pel món de la pedagogia. I és que amb 36 anys, Romeva ja té un currículum d?allò més brillant, havent estat 8 anys professor de Relacions Internacionals a la UAB, carregant ja uns quants llibres a l?esquena, i havent ocupat càrrecs diplomàtics importants, com ara el d?ajudant principal del representant de la UNESCO a Bòsnia Hercegovina. Romeva explica a El Singular Digital, la postura d?ICV pel que fa al nou Tractat de la UE i el paper del català a Europa. (segueix…)

Voldria un nou referèndum si els governs aprovessin el nou Tractat de Reforma de la UE? Sí, però jo crec que no hauria de fer-se a nivell estatal sinó a escala Europea. Aquest va ser el gran problema de l?anterior. S?ha d?entendre que hi ha debats europeus que han de transcendir l?àmbit estatal.

Sí, però aquesta és la vella lluita que no s?acaba mai de guanyar… No és tan així, pensa que el 70% de les lleis que s?aproven als congressos dels Estats, són lleis marcades per Europa. Tot i així, la percepció és que els estats pinten molt i Europa res.

El 70%, ningú no ho diria! Clar, i aquest desconeixement és molt perillós, perquè aquells que sí que saben com n?és de poderosa Europa, com ara els lobbys econòmics, les empreses, els grups financers etc, s?interessen i pressionen molt per influir en la política europea.

Però això és legítim És clar, no estic en contra del concepte de lobby, però trobo a faltar que aquesta pressió no vingui també dels sectors polítics i socials. Com no coneixen la força d?Europa, tot el pes rau en el sector econòmic, que n?és molt conscient.

Home, però qui en té la culpa, d?això? Tots en som responsables, però sí, sobretot ho som els que estem dins. Tot i així, la majoria actual a l’Europarlament és la que és, i a aquesta no li interessa que els ciutadans s?impliquin més en la política europea. A ells ja els està bé la política de tenebres, per no generar debat públic i que les coses segueixin igual.

I què s?ha de fer per canviar-ho? L?objectiu és que els diferents actors s?adonin que els eurodiputats els podem servir de pont per donar veu als seus interessos. Llavors ens utilitzaran. Però no ens han de veure com a representants dels ciutadans d?un país, com prodiguen alguns diputats, sinó com a portaveus d?una manera d’entendre les coses, sigui quina sigui.

Li agrada més aquest nou tractat que la Constitució frustrada? Tot el que s?avançava amb el tractat constitucional, es manté. Per exemple, el fet que en cas de conflicte, una llei europea mani més que una d?estatal, o bé l?augment de les matèries que seran de competència europea, que de ser unes 30 o 40 passarien a ser unes 80.

Això es mantè. Però s?avança? Sí, el Tractat Constitucional no contemplava la lluita contra el canvi climàtic i la política energètica com a àrees de competències europees, i en canvi aquest sí.

O sigui, que en cas de referèndum, aquest cop ICV podria demanar el sí? Som bastant optimistes. ICV segueix sent igual de crítica amb el procés de redactat del Tractat perquè l?han fet els governs. Tot i així, aquest cop som més optimistes, perquè la Constitució tenia un caràcter massa permanent.

Això ja ho tenen, les constitucions Sí, i jo sóc partidari de fer-ne una, però de fer-la bé. Una Constitució ha de ser un text marc, no pot dir si l?economia serà neoliberal o socialista, i en canvi aquesta contemplava polítiques concretes pròpies de les lleis. Aquest Tractat és flexible, es pot canviar, i per tant ens permet seguir fent el debat polític que ens permeti avançar cap a una Constitució ben feta.

Quina és la proposta que heu presentat a Hans Pottering per poder parlar català a l?Europarlament? Fixa?t si som modestos que no demanem que el català tingui els drets de les llegues oficials. No reclamem poder sentir els discursos en català, ja ens aguantem amb la versió castellana o anglesa, però almenys volem que la nostra veu, com a veu que representa una ciutadania, puguem fer-la sentir en la nostra llengua.

Representaria costos o problemes tècnics? Cap ni un. No cal una cabina pel català, el sistema de traduccions funciona com una mena de cadena. N?hi hauria prou amb algú que traduís els nostres discursos a l?anglès perquè la resta d?intèrprets els poguessin traduir a les llengües oficials. Es fa així amb totes les llengües. A més, entre el 30% i el 40 % dels intèrprets són catalanoparlants.

Caram! Sí, i som 11 diputats catalanoparlants. Tot i així, si poguéssim parlar català al Congrés espanyol, aconseguir-ho a l?Eurocambra seria molt més fàcil. Molts cops ens diuen que estem demanant una cosa que no podem fer ni en el nostre propi Parlament, i com és veritat, no ens queda més remei que callar.

Es veu a la política catalana? Jo gaudeixo molt amb la meva feina, estic encantat, però també et dic que no em veig 20 anys a Europa, no és sa, perds la perspectiva.

Si ens tomben l?Estatut, què? Si ens el retallen, que pot passar, això obligarà a una reflexió de fons sobre l?actitud que Catalunya ha de tenir amb Espanya. No pot ser que no hi hagi una reacció contundent.

De quin tipus? S?haurà de parlar sobre quina és la ubicació de Catalunya a nivell de l?estat havent-la de redefinir. Ho dic a nivell personal, perquè fins que no passi no es prendrà una decisió de partit. El que no podem és fer partidisme amb això, com va passar a l?hora de pactar-lo. La divisió ens debilita i des d?Espanya ho utilitzen. Zapatero està contínuament jugant a dues bandes perquè sap que el fet de confrontar-nos, fa mal a Catalunya.

Font foto: singulardigital

Adjunto l’entrevista que ha publicat noticias.com relativa als darrers acords de la UE en matèria energètica. L’entrevista sencera la podeu trobar aquí).

Entrevista a Raul Romeva, Eurodiputado por Iniciativa per Catalunya Verds

?Los primeros que entren en el mercado de las energías renovables serán los vencedores?

05/07 – Los últimos acuerdos de la Unión Europea en materia energética pueden favorecer que el mercado de las energías renovables sea cada vez mayor en los próximos años. De hecho, según las previsiones, los productores españoles de energías renovables triplicarán su facturación en el extranjero en 2008. Raül Romeva analiza en esta entrevista las oportunidades de negocio que se derivan de la explotación de un sistema beneficioso tanto para la economía como para el medio ambiente.

Font foto: Wikipedia

Ara fa uns dies la cadena de televisió per internet Europocket.tv em va fer una entrevista sobre els informes que he estat fent pel Parlament Europeu relatius a les exportacions d’armes europees i als mecanismes de control que la UE i els Estats membre exerceixen sobre aquestes. L’entrevista és aquesta.

Font foto: dw-world

Adjunto l?entrevista que n?Albert Segura, d?El Punt, em va fer fa uns dies i que es publica avui a les pàgines d?Europa-Mon, al llarg de la qual vàrem poder conversar sobre diverses qüestions que tenen a veure amb la feina parlamentària: (segueix…)

 Raül Romeva i Rueda:  «El Tribunal Penal Internacional hauria de jutjar algun dia Aznar, Bush i Blair»

Crec que no podem negar (és més, crec que l’hem d’agrair i aplaudir) la gran tasca que està fent en Saül Gordillo per tal de dinamitzar la blocsfera catalana. En aquest sentit, en tant que assidu seguidor de les seves informacions, agraeixo molt que hagi tingut en compte el meu bloc en la seva tria per al reportatge publicat ara fa uns díes a Presència: Polítics a la Xarxa.

Adjunto aquí l’entrevista que em concerneix.

Font foto: Presència