marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

ENTORNS

AMOIXONANT

16 de gener de 2022

La moixa sembla que pensi que ella i el seu germà han topat molt bé, en aquesta casa. No els falta mai ni el menjar ni l’aigua i tenen prou terreny per campar a l’ampla. Conviure amb els menuts, sembla que deixi anar, també és una vega: els agrada ferm que els amoixin a qualsevol

Llegir més

TRENANT EL TEMPS

10 de gener de 2022

Adia edicions presentà fa uns mesos “Or vell. Autobiografia sense pretensions”, d’Andreu Estarelles Pascual, a cura de Rafel Perelló. “Or vell” es va escriure el 1946 i “Autobiografia sense pretensions” el 1965. Dues obres breus -la segona inacabada- d’aquest folklorista fill il·lustre de Bunyola que no són menors i en el que el vocabulari hi

Llegir més

EL CAP D’ANY I EL COVO D’ALATXA

31 de desembre de 2021

Per ventura n’hi ha que voldrien acaramullar les històries dels dies de l’any que acaba, de la mateixa manera que acaramullam els llibres que ja no caben als prestatges o, un temps, els diaris en paper i els rebuts del banc. I tot per formar innocentment una pila d’històries per corregir i passar en net.

Llegir més

EL BALL DE LA MEMÒRIA

12 de desembre de 2021

El record més vell que som capaç de recordar, atenent escrupolosament les marrades i les cucaveles que fan els records per fer-se presents, és de quan tenia quatre anys, a punt de fer-ne cinc, el dia de la Puríssima, a la casa encimbellada on vaig néixer. A trenc d’alba, començà a ploure amb una intensitat

Llegir més

MIQUEL BRUNET I L’HOME DE LES BALEARS

28 de novembre de 2021

En el marc del trenta-setè Festival de Música de Bunyola, dirigit per Bartomeu Quetgles, anit, al Teatre Municipal, s’hi ha projectat el film mut “La Réponse du destin”, de l’any 1924, del director francès André Hugon, que inicialment havia de dir-se “L’homme des Baléars” i que, a Espanya, s’estrenà com a “El jefe político”. La

Llegir més

L’OLOR DE L’EXTINCIÓ

17 de novembre de 2021

Pico della Mirandola, mentre fugia amb Margherita, la dona de Giuliano Mariotto de Medici, que havia raptat, no pensava precisament amb la fi del món, ell que feia anar el cap com un rellotge. Pagar molt car el segrest, clar: es quedà sense Margherita i amb ferides lletges que curà, a Perugia, a força d’estudiar

Llegir més

SILENCI TESTUDÍNID

25 de setembre de 2021

El corral és seu des de fa una eternitat. Observar-les durant una bona estona és posar messions segures per aconseguir un estadi fronterer amb la placidesa, probablement l’efecte que cercam les bèsties humanes amb més avidesa però que ben poques vegades aconseguim per maldestres, potineres i apressades. Solen estar molt de temps aturades, les tortugues

Llegir més

MAI NO ÉS TANT COM DIUEN

24 de setembre de 2021

Les persones, en relatar algun fet del que n’hem estat testimoni o en reproduir el relat que ens han fet, tendim a exagerar, a fer-ne un gra massa, a adherir als fets que han passat realment consideracions pròpies bé sigui per impressionar l’interlocutor, bé per fer més contador l’esdeveniment. Com si el relat precís i

Llegir més

DIGNIFICAR UN INDRET

9 de setembre de 2021

Avui, a Bunyola, el meu poble, es respira molt millor, l’aire és més serratramuntaner que mai i així serà a partir d’ara: a la fi s’ha desmuntat la creu des “Caídos” que mai no va ser dels caiguts i això ho diu tot; diu clarament a qui es dedicava i per què, i a qui

Llegir més

ALÒS D’ISIL

9 d'octubre de 2012

Fa 106, mossèn Antoni M. Alcover, el mes d’agost, recorria la Vall d’Àneu a la recerca de mots. En una d’aquestes eixides filològiques arribava a Alòs d’Isil. Segons conta en el seu dietari hi arribà ben polsegós perquè la seva bístia no era la que obria el camí i s’havia d’engolir la pols que la

Llegir més

HOSTE DE LA VALL D’ÀNEU

6 d'octubre de 2012

Faig un téntol altament necessari en la quotidianitat per la Vall d’Àneu. Allotjat en un hotel rural de la València d’aquest indret, “Lo Paller”, me’n duc una alegria gran en trobar a la sala de descans el llibre: “Antoni M. Alcover a les Valls d’Àneu (1906-1921)”, de Maria Pilar Perea i editat el 2009 pel

Llegir més

EL PAISATGE DESPRÉS DE LA PLUJA

2 de setembre de 2012

Ha caigut amablement i copiosa, la pluja, al meu poble, avui diumenge entrant al migdia. Ningú no se’n queixava, però, que també hem patit la canícula i ja s’enyorava l’olor de terra remulla i fins i tot xipollejar com les criatures. Ha arribat a ser molta, la set de la terra i de les pedres,

Llegir més

PLEBISCIT BERLANGUIÀ

4 de juny de 2012

Guijo de Galisteo és un municipi extremeny, en el nord de Càceres, de 1700 habitants  -cinquanta amunt, altres tants avall- repartits entre el nucli poblacional del mateix nom i els seus dos llogarets: El Batán i Valrío. La seva gent viu de l’agricultura i la ramaderia, tot i que a El Batán el sector serveis

Llegir més

LLOCS QUE PACIFIQUEN

6 de maig de 2012

Hi ha llocs i indrets que tenen el do de pacificar, això és, d’estamenejar els sentits; de posar-los el sostre alt perquè no sentin ofegor; de permetre que facin els estiraments que vulguin per tal de tonificar convenientment l’organisme. No tenen, necessàriament, dots d’oracle, aquests llocs i indrets, però quan hom hi entra en contacte

Llegir més

EL DESCONEGUT QUE SABIA MIRAR

6 d'abril de 2012

Ja he vist “El perfecto desconocido”, el primer llargmetratge de Toni Bestard, bunyolí com jo, nascut el 1973. I en vaig sortir notablement satisfet. En Toni ja havia demostrat a través de molts curtmetratges (entre d’altres “Sólo por un tango”, “El viaje” o “El anónimo caronte”) premiats arreu, que viu el cinema i està força

Llegir més