Em pregunto què passaria si fóssim un estat illa, o format per illes, com les Maldives. Em pregunto de quina manera els nostres mitjans, ministres, experts, totòlegs i opinadors diversos estarien enfocant el debat previ a la Cimera sobre el Canvi Climàtic de Copenhague 7-18 de desembre). Em pregunto si hi hauria tantes reticències a afrontar mesures dràstiques en termes de transport, indústria, agricultura o energia si el perill a curt termini fós, tout court, la desaparició sota les aigües de tot el país. Em pregunto si tanta gent que s’autoetiqueta de ‘realista’ i ens acusa a algunes persones i maneres de pensar de ‘radicals’ (simplement per mirar d’aplicar el sentit comú) serien tant viscerals. Em pregunto si en les eleccions seguirien guanyant aquelles opcions que tan clarament s’obstinen a no veure la magnitud dels reptes, ni la virtut de determinades decisions. Em pregunto què passaria si els i les nostres ministres fossin convidats/des a reunir-se sota l’aigua, literalment, com els ha passat als de les Maldives. Em pregunto quines serien avui les portades i les editorials dels nostres diaris si estiguéssim a punt de convertir-nos tots plegats en un derelicte.

És cert, nosaltres no som les Maldives, però quan les Maldives hagin desaparegut, esdevindrem els següents en la llista, començant pel Delta de l’Ebre. No ens en separen tantes coses. Bé, una sí, i ben important, la percepció que tenen els respectius governants sobre la dimensió i la urgència de fer front a l’escalfament global. Allà els hi va la vida, literalment. Però no ens equivoquem, aquí no tenim tant marge de maniobra com alguns pensen. Malauradament, em temo que no tenim ni els equips directius i governants que reclama aquesta situació (no oblidem però que són les eleccions les que determinen les majories i minories respectives), ni la capacitat informativa que ens hauria de permetre, almenys, plantejar el debat amb la seriositat i la urgència que mereix. Seguirem amatents a les negociacions pre-Copenhague. I els nostres ministres en sec, però per quan de temps? (segueix…)

TOC D?ATENCIÓ MEDIAMBIENTAL A L?ÀSIA

El Periódico, 12/10/2009

Ministres sota el mar

El Govern de les Maldives convoca una reunió al fons de l?Índic per denunciar l?escalfament global

El país comprarà terreny en altres estats per afrontar-ho

ADRIÁN FONCILLAS
PEQUÍN

L?escalfament global no és a les Maldives un assumpte de tertúlies de cafè, sinó de supervivència: té tots els números per convertir-se en el primer país a ser engolit per les aigües. I aviat. Per això el pròxim Consell de Ministres ha estat convocat sota l?oceà Índic. No abaixarà les aigües ni un mil·límetre, però potser conscienciarà la comunitat internacional dels riscos de perpetuar els debats filosòfics. «Volem cridar l?atenció sobre la gravetat de les amenaces de l?escalfament global al món i, en concret, a les Maldives», va aclarir el Govern.
Aquesta reunió tindrà lloc el 17 d?octubre a l?illa de Girifushi, a sis metres de profunditat. Els 14 ministres estan fent durant aquestes setmanes classes de submarinisme i de mímica, davant la impossibilitat de realitzar les deliberacions orals. Els documents de treball estaran embolicats en làmines impermeables i enganxats amb xinxetes a la taula.
De la reunió se n?espera la firma d?un document que demani al món retallar les emissions de CO2, aprofitant que d?aquí dos mesos es negociarà a Copenhaguen l?acord successor del protocol de Kyoto. Malgrat que les Maldives s?han convertit en un símbol de la lluita contra els gasos contaminants, el Govern havia anunciat recentment que no aniria a Copenhaguen «per falta de diners». Les Maldives han promès que el 2020 seran el primer país a no utilitzar cap combustible fòssil.
Les Maldives són un arxipèlag de 1.192 illes de coral al sud-oest de l?Índia, en ple Índic, amb una població de 400.000 persones. Moltes illes ja van quedar submergides durant minuts en el tsunami del 2004, però l?amenaça ara és que el mar les engoleixi per sempre. El punt més alt està situat a 2,4 metres sobre el nivell del mar. El 80% de les illes sobresurten poc més d?un metre. Aquestes seran inhabitables el 2050 i, abans que acabi el segle, les Maldives ja seran la nova Atlàntida, si la tendència no canvia. Són càlculs recents del Congrés de Canvi Climàtic.
L?únic motiu d?optimisme a les Maldives és Mohammad Nasheed, el nou president, que va posar fi el 2008 a tres dècades de dictadura. És comparat amb Nelson Mandela: la seva lluita pels drets humans li va causar 23 empresonaments, però en la seva presa de possessió va fer una crida a mirar cap endavant sense rancor. Nasheed ja ha advertit que serà més difícil derrotar l?aigua que la dictadura.
Més densitat mundial
La densitat més gran del món es localitza a Male, la capital administrativa, on s?apilen 100.000 persones. L?illa està envoltada d?un mur artificial de tres metres d?alt format per tetràpodes de formigó. És inviable aplicar la mateixa solució al miler d?illes, algunes d?escasses desenes de metres quadrats. Està previst que gairebé la meitat de la població es desplaci a Hulhumalé, una illa artificial de ciment que la dictadura va fer construir. Però la resta s?enfronta al risc real de quedar-se sense gens de terra ferma, i Nasheed va pensar des del principi en solucions.
Una possible solució vindria del turisme. Les platges de sorra blanca atrauen els occidentals més acabalats, que paguen fins a 10.000 euros per nit en alguns dels millors hotels del món. Una part d?aquests beneficis es destinaria a comprar terra per albergar la població. «Invertirem en terra, no volem acabar com a refugiats a qualsevol banda», va justificar Nasheed. Les pròximes Sri Lanka i Índia s?han mostrat receptives i ajuda que comparteixin el clima i la cultura. Una altra opció és Austràlia, a causa del seu ampli territori.

Foto: Ministres de Maldives fent pràctiques per a la seva reunió submarina. Font AP/ The Guardian.

De 7 al 18 de desembre es celebrarà a Cophenague una Cimera de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, Cimera de la qual s’espera, ni més ni menys, un Acord que substitueixi el Protocol de Kioto i que estableixi els mecanismes internacionals de cooperació en la lluita contra el canvi climàtic, incloent països industrialitzats i en víes de desenvolupament.

Des d’ara fins llavors és molt important que tinguem clar què ens hi jugem de manera cel.lectiva, però també en quant a país, en aquest assumpte.

Sembla que ja tothom accepta que l’increment de diòxid de carboni en l’atmòsfera que venim enregistrant des dels anys 50 es deu a l’acció humana, tal i com certifica l’anàlisi d’isòtops, entre d’altres proves, per això acostumem a parlar de l’escalfament Climàtic Antropogènic.

En les seves previsions més pessimistes el Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC), disposem d’un marge d’increment de la temperatura d’entre 3 i 7 graus respecte el nivell de l’era preindustrial (1880), i en les estimacions més optimistes d’entre 2 i 3 graus (IPCC, 2007).  No obstant, per sobre d’un increment de 2 graus tindrem enormes problemes. L’objectiu ha de ser, doncs, no superar els 2 graus, no per anar bé, sinó per no abocar-nos directament al desastre, per què bé bé, ja fa temps que sabem que no hi anirem en qualsevol cas.

La Vanguardia Dossiers ha fet un excel.lent exercici de divulgació del tema i de la preparació de la Cimera de Copenaghue. Especialment il.lustrativa és la lectura de l’article de Miquel Muñoz Cabré, Investigador del Centre Pardee per a l’Estudi del Futur, sobre el procés negociador i el marc de la Cimera.

Des d’ara fins llavors aniré fent un seguit de comentaris en aquest blog en relació al camí cap a Copenaghue. I és que ens acostem a l’Hora H, aquella en la que haurem de decidir si volem garantir un futur per a la Humanitat, o simplement llencem la tovallola i la condemnem definitivament.

La decisió, però, la prendran aquelles i aquells que hem escollit per governar-nos, per això serveixen, també, les eleccions. Per decidir qui, i com, ens treu d’aquest sotrac. Coses de la Democràcia.

PS: Avui es publica a El País el rànquing de les grans ciutats en termes d’emissions. Barcelona en surt prou ben parada (veure Barcelona saca nota en el examen del carbono) , si més no comparada amb d’altres grans ciutats com Bangkok, Ciutat del Cap, Denver, Ginebra Los Ángeles, Nova York, Praga, Toronto,… Bé per l’Imma Mayol i el seu equip.

Excel.lent el.lecció, la de El Punt, en publicar l’article de Wallstrom, Robinson I Harlem Brundtland en relació a la necessitat de veure la propera CImera de Copenhague sobre el Canvi Climàtic com la darrera oportunitat per a la justícia climàtica.

Última
oportunitat per a la justícia climàtica, per  M.
Wallström, M. Robinson i G. Harlem Brundtland a El Punt (24.07.09)

La cimera
de Copenhaguen del desembre vinent debatrà la manera de crear una economia
ecoeficient a la Unió
Europea. Els que inverteixin en innovació tecnològica seran
els guanyadors del futur, segons la teoria centenària de Joseph Schumpeter, però
no podrem crear una economia ecoeficient a escala global si no garantim, també,
la justícia climàtica

Sovint la
història ens permet d’especular sobre el que realment va succeir. Però en la Cimera del Clima de l’ONU
del proper desembre a Copenhaguen, això segur que no passarà. Les actes estaran
ben documentades perquè les generacions futures puguin jutjar el nostre
lideratge polític i el nostre sentit de la solidaritat. (segueix…)

Aquesta
setmana, la presidència sueca de la
UE reuneix els ministres de Medi Ambient i Energia a Åre,
Suècia, per debatre els reptes de Copenhaguen i la manera de crear una economia
ecoeficient a la Unió
Europea.

El govern
de Suècia ha encarregat, com a base del debat, l’informe: Una economia europea
ecoeficient: gestionar el clima, l’energia i la competitivitat. Bàsicament,
l’informe verifica la teoria centenària de Joseph Schumpeter, que afirma que
els que inverteixin en innovació tecnològica seran els guanyadors del futur.
Alhora, no podrem crear una economia ecoeficient a escala global si no
garantim, també, la justícia climàtica.

Aconseguir
la justícia climàtica vol dir trobar eines i estratègies innovadores que puguin
promoure la competitivitat europea i la prosperitat global, tot reduint els
efectes del canvi climàtic. Vol dir explotar el potencial de les tecnologies
ecològiques, invertir en investigació per desenvolupar aquestes tecnologies i
invertir en educació per formar els científics i inventors del futur. Vol dir
justícia social i igualtat de gènere. Vol dir treballar per un comerç mundial
més just i reformar els sistemes financers perquè serveixin les persones en
comptes dels mercats. I també vol dir fer servir el talent i l’energia de
tothom, des de polítics i ONG fins a empreses i sindicats, homes i dones.

Aquest és
l’objectiu de la
Iniciativa Camí de Copenhaguen que copresidim: garantir que
s’escoltin més veus en les negociacions sobre el clima. Després de prop de dos
anys de debat, la iniciativa ha determinat tres temes que cal abordar si volem
aconseguir la justícia climàtica:

En primer
lloc, no hi ha dubte que els més pobres, que són els menys responsables de la
situació, seran també els més vulnerables i els més exposats al canvi climàtic.
S’estima que, en el millor dels casos, només es disposa de l’1 per cent dels
recursos necessaris per a l’adaptació d’aquests països. Per tant, Copenhaguen
ha d’aconseguir un acord global basat en les necessitats socials i de desenvolupament,
el repartiment de la càrrega i el principi de qui contamina paga. Aquests
principis han de quedar reflectits en uns recursos financers addicionals per
compensar els països en desenvolupament i garantir-ne l’adaptació.

En segon
lloc, els països desenvolupats han d’assumir el lideratge a l’hora de reduir
les seves emissions. També cal garantir el desenvolupament de tecnologies netes
i assegurar els recursos perquè els països en vies de desenvolupament les
adoptin.

En tercer
lloc, els governs han de reconèixer que la crisi econòmica actual és una oportunitat
fabulosa de fer realitat el canvi que necessitem. La inversió en tecnologies
ecològiques, infraestructures i energies renovables és una manera sostenible
d’estimular l’economia, crear nous llocs de treball, millorar la qualitat de
vida i assumir una responsabilitat global.

La Conferència sobre el Clima de l’ONU que se
celebrarà a Copenhaguen representa probablement l’última oportunitat a nivell
mundial de controlar el canvi climàtic abans no sigui massa tard. Al G8
celebrat a Itàlia es va afirmar clarament que la justícia climàtica serà el
factor decisiu. Es van fer avenços importants, però també va ser decebedora la
manca d’objectius ambiciosos de reducció d’emissions i de compromisos
financers.

Els països
desenvolupats han de concedir recursos addicionals i s’han de comprometre a
efectuar reduccions d’emissions clares, ambicioses i vinculants. A Copenhaguen
s’espera aconseguir que s’estableixi una reducció de les emissions del 40% fins
a l’any 2020, i que es concedeixin 150.000 milions d’euros a l’any per als
països en desenvolupament.

Copenhaguen
ha de ser el final i el començament. Quan els historiadors analitzin el que va
passar a Copenhaguen, hauran de poder dir que va marcar el final de les promeses
buides i l’inici d’un canvi fonamental. Esperem que la història mostri que la
nostra generació no va decebre els nostres fills sinó que, ans al contrari, va
tenir el coratge d’adoptar un lideratge visionari i la voluntat d’aconseguir
l’èxit.

(*) Margot
Wallström és vicepresidenta de la Comissió Europea.

Mary
Robinson és expresidenta d’Irlanda i vicepresidenta del Club de Madrid.

Gro Harlem
Brundtland és expresidenta de Noruega i membre del Club de Madrid.

Font foto:

En relació a la vaga declaració sobre el canvi climàtic que han acordat els anomenats ‘líders’ del G8 reunits fins avui a l’Àquila (Itàlia), el Grup Verds/ALE hem fet la següent reflexió:

“Despite all the bluster, the outcome of this G8
summit falls short of expectations for progressing the UN climate talks. While
it is welcome that the leaders of the world’s richest countries have
acknowledged the scientific recommendation to prevent warming of more than 2ºC, this will only be achieved
if the large emitters collectively agree to medium-term (until 2020) emissions
reduction targets which are consistent with that goal.

“We are running out of time to prevent dangerous
climate change and we are running out of time to agree an UN climate deal. A
vague declaration on distant targets is no substitute for the urgently-needed
action. Ill-defined, non-binding emissions reduction goals set 41 years into
the future simply fall short of what is needed at this stage.

“Without urgent action to reduce greenhouse gas
emissions in the short- to medium-term, the 2ºC warming limit will be surpassed. Industrialised
countries need to take the finger out and commit to domestic medium-term (until
2020) emissions reduction targets in line with the recommendations of the
scientific consensus (IPCC). A pledge to co-finance the necessary reductions in
developing countries must be in addition to domestic efforts and not simply a
means of offsetting domestic reductions. This commitment is urgently needed, if
the full architecture of the post-2012 climate deal is to be worked out by the
UN climate summit in December in Copenhagen
(COP15).”

Font foto: G8 Summit Official site.

Avui hem viscut dues decepcions importants: la primera, la perllongació de la vida útil de la central nuclear de Garoña quatre anys més, la segona, el rebuig del Parlament a ni tan sols debatre sobre la qüestió dels cultius modificats genèticament. En ambdós casos ens trobem amb un important precedent que pot tenir importants conseqüències en termes de democràcia i, per descomptat, pel medi ambient. Ambdós casos posen de manifest com el poder dels lobbies econòmics són prou poderosos com per condicionar les decisions guvernamentals o dels grups majoritaris, però també queda clar com, encara que minoritaris, hi ha grups amb voluntat d’escoltar i fer d’altaveus d’altres lobbies, els de les organitzacions no governamental i de les agrupacions ciutadanes. La doble decepció d’avui ens hauria de fer reflexionar sobre la necessitat de fer créixer la presència a les institucions d’aquells grups que pretenen fer d’altaveus de les peticions que, legítimament, provenen de la ciutadania. En el cas de Garoña, per exemple, Joan Herrera fa temps que reclama al Congrés de Diputats, al costat de Greenpeace, Amigos de la Tierra, Seo Birdlife, WWF i d’altres col.lectius, un tancament al qual Rodríguez Zapatero s’havia compromès i ha incomplert. En el cas del Parlament de Catalunya, en Francesc Pané ha estat un clar abanderat de la causa impulsada per Som lo que Sembrem (la ILP presentada per aquesta plataforma comptava amb més de 100.000 signatures que el PSC, CiU i PP han menyspreuat). En definitiva, tot és qüestió de lobbies, sí, però no tots els grups amb representació parlamentària, que són els que poden fer avançar ara com ara les lleis (o aturar-les, com s’ha vist avui), escolten el mateix tipus de lobbies. La qüestió és aturar-nos a pensar quins són els lobbies que volem que siguin més escoltats, cosa que ens ha de permetre decidir també, a l’hora de votar, quina ha de ser la correlació de forces als diferents Parlaments que convé més en funció de quins lobbies considerem prioritaris. D’això va la democràcia, avui. Jo, almenys, fa temps que vaig fer aquesta reflexió, i per això ara, sóc on sóc, i treballo amb qui treballo. Confio que les dues grans decepcions d’avui serveixin, almenys, com a punt d’inflexió per tal de canviar la correlació de forces.

Foto: Campaña de Greenpeace, WWF, i d’altres organitzacions a favor de tancar Garoña.

Un cop més vaig reclamar ahir el tancament de les centrals nuclears
existents a l’Estat espanyol, começant per Garoña. Així mateix, vaig
lamentar que s’hagués perdut una oportunitat d’or en no establir una
sanció veritablement dissuassòria a Ascó. El debat de l’Estat de la
Nació hauria estat també una bona oportunitat per tal que el President
del Govern anunciés el tant ansiat tancament de les centrals. No ho va
fer, i és una llàstima, perquè som cada cop més milers de persones qui
ho demanem, i en serem cada cop més. Caldrà seguir insistint. (segueix…)

12/05/2009

ICV demana
el tancament de les nuclears començant per Garoña

La formació ecosocialista
i Greenpeace i Ecologistes en Acció consideren que la sanció d’Ascó I és
“insuficient” perquè “no és una mesura dissuassòria”

L’eurodiputat d’ICV, Raül Romeva, ha demanat avui el tancament de les
centrals nuclears, començant per Garoña, en una roda de premsa conjunta amb
representants de Greenpeace i Ecologistes en Acció. “El 2015 s’acabarà la
vida útil de les centrals nuclears i cal una aposta per les energies
renovables”, ha dit l’eurodiputat ecosocialista alhora que ha instat a
totes les forces polítiques que es posicionin al respecte.

Així per Romeva cal que es
posicionin d’una “forma clara” sobre la necessitat d’eliminar les
energies nuclears per donar pas a una Europa basada en energies renovables.
“No hi ha debat possible, o s’està a favor o s’està en contra”, ha sentenciat.

Romeva ha explicat que la
formació ecosocialista està actuant des de tots els nivells per demanar el
tancament de les centrals nuclears, des dels municipis on han presentat
resolucions a tots els ajuntaments on tenen representació, passant pel Congrés
dels diputats on avui Joan
Herrera presentarà una resolució durant el debat de l’estat
de la nació que anirà en aquest sentit. Pel que fa al Parlament Europeu,
l’eurodiputat ecosocialista s’ha compromès per continuar treballant en el
mateix sentit que aquests 5 anys per col·locar en l’agenda política el tema de
les nuclears.

Pel que fa a la sanció
imposada a Ascó, Romeva i les ONGs ecologistes han considerat que és
“insuficient” perquè no dissuadeix a les centrals nuclears de
contaminar perquè els continua sortint més econòmic infringir la llei. “No
podem enviar el missatge que la sanció és positiva perquè és erroni”, ha
dit Romeva mentre ha subratllat que “la multa és més elevada que de costum
perquè ha canviat el règim sancionador però podria haver estat més
elevada”.

En aquest mateix sentit
s’ha pronunciat la delegada de Greenpeace a Cataluna, Anna Rosa Martínez,
que ha recordat que la multa no suposa en cap cas un greuge econòmic ja que
mentre la central estava contaminant, cada dia ingressava 600.000 euros durant
tres mesos i la multa en canvi és de 15,4 milions d’euros. “Surt més barat
vulnerar la legislació que complir-la i això només afavoreix a la desprotecció
del ciutadà”, ha remarcat alhora que ho ha qualificat de “lamentable
pas enrere”.  

Per la seva banda, Manuel
Adelantado, d’Ecologistes en Acció ha demanat el tancament de Garoña, la
central més antiga de l’Estat Espanyol que data del 1971. “Demanem que no
es renovi el Permís d’Explotació de la central nuclear” ja que l seu
tancament serviria de precedent de les polítiques del Govern des d’ara fins al
2015, quan caduca tot el parc nuclear. “La situació és urgent perquè hi ha
una saturació d’emmagatzematge de residus nuclears a Espanya, i que aquest és
un problema que no està resolt enlloc del món”.

Per tot això, Romeva ha
anunciat que la formació ecosocialista s’ha adherit a les campanyes impulsades
per Greenpeace i Ecologistes en Acció per demanar el tancament de les centrals
nuclears amb el Jo sóc antinuclear i concretament el tancament de Garoña.

Seguim construint missatge. Al matí, des del ‘Seminari sobre energies renovables i sortides a la crisi’ de les Fundacions Heinrich Böll i Nous Horitzons. El repte energètic europeu passa per: primer, apostar fermament per l’estalvi energètic i l’ecoeficiència (això implica convertir la proposta del compromís de la UE d’arribar a un estalvi del 20% el 2020 en un compromís jurídicament vinculant, i no en una simple declaració de bones intencions, com és ara); segon, aposta ferma per les renovables (cosa que implica inversions públiques que permetrien arribar a ocupar fins a cinc milions de persones a tota la UE, mentre que actualment són unes 290.000); i finalment, si tot això encara no és possible, o no en el ritme i la profunditat que toca, és perquè encara hi ha massa dependendència d’un fals debat en relació a les nuclears. Jo dic ‘No a les nuclears’, i insto a la resta de formacions polítiques a posar data per a la clausura. No fer-ho ens impedeix avançar seriosament en mesures d’estalvi i de promoció de renovables. Ara no toca debatre si calen o no calen les nuclears. Les nuclears són cares, ineficients, perilloses, insegures, depenents de l’urani (i per tant de l’exterior) i contaminants. Ara toca, per tant, procedir al tancament de les nuclears. Resulta especialment important recordar avui el 23 aniversari de Txernòbil. Massa lliçons no s’han après fins ara.

Per la tarda visita de l’Ecofesta de Rubí. Un exemple més de com el canvi social i global comença amb accions i iniciatives locals. Tant de bo l’Ecofesta deixés de ser un espai de trobada de persones ja convençudes per esdevenir un punt de trobada massiva de tota la societat. Som en el camí. No ens aturem ara.

Foto: Central nuclear de Garoña, que acaba de produir una nova ‘parada tècnica‘. Font: nucleanor.

El cost de la no acció (de Raül Romeva, per a Crònica.cat)

L’any 2006, l’informe Stern, dirigit per un dels principals assessors en matèria econòmica del govern britànic, va examinar les potencials conseqüències econòmiques i financeres que comporta l’escalfament global, va calcular el cost de la no acció, i va suggerir què calia fer, i quant costaria fer-ho, per posar fre a aquesta evolució autodestructiva. Les conclusions eren tan evidents que va fer que nombroses persones descregudes comencessin a acceptar la gravetat de la situació. I és que ja se sap que quan ens toquen la butxaca…

Recordem-ne les principals conclusions: llavors, any 2006, es va calcular que si continuàvem amb la mateixa tendència, la concentració de gasos efecte hivernacle podria comportar en el decurs d’una generació, un increment de la temperatura un mínim de 2ºC (de fet aventurava que podia ser fins a 5ºC). Les conseqüències serien inundacions costeres, canvis importants en la disponibilitat d’aigua, alteracions profundes als ecosistemes i una redistribució de la productivitat agrícola. Centenars de milions de persones esdevindrien (bé, de fet, ja comencen a ser-ho) refugiades climàtiques, i emergirien les guerres per causes climàtiques. (segueix…)

Els càlculs de l’Informe Stern posaven de manifest que els costos vinculats amb l’escalfament global ascendirien fins al 5% del PIB  global cada any, per sempre més!. Però considerava també que, si invertíem suficientment per tal de reduir les emissions i l’escalfament global, els costos es podrien reduir fins a un 1% del PIB global per any (és a dir, fins a una cinquena part). 

Recentment, l’any 2008, Lord Stern ha revisat les xifres establint que cal no un 1% sinó ja el 2% del PIB global per tal que es produeixin els canvis necessaris. És a dir, com més triguem a reaccionar, més alta serà la factura. Lògic.

L’actual enfocament sòcioeconòmic de la UE depèn, gairebé en la seva totalitat, en la possibilitat de disposar de molta energia, i barata, sobretot provinent del petroli i els seus derivats, del carbó i del gas. Tot plegat ens condueixi, cada cop més, cap a la necessitat de reconduir la nostra economia cap a un model energètic basat en energies netes i renovables, i per apostar fermament en favor de mesures d’estalvi energètic i d’eficiència.

A escala europea les propostes a emprendre són diverses, però la més urgent i important és la necessitat de comptar amb unes estructures europees (i això inclou el Parlament Europeu), fermament convençudes que cal negociar un acord internacional ambiciós, agressiu i jurídicament vinculant per tal de fer front a l’escalfament global, el qual haurà de prendre el relleu del Protocol de Kioto que expira el 2012. Aquest acord haurà de comportar que s’estableixin els objectius per a la reducció  d’emissions de gasos efecte hivernacle, tant a la UE com a la resta del món. En concret, la UE ha de reduir les seves emissions en un 40% pel 2025 i en un 90% pel 2050 (molt per sobre del pla 20-20-20 recentment adoptat pels governs actuals), i això s’ha de fer dins de la UE, més que no pas via ‘exportacions’ de responsabilitats.

Tanmateix això no es farà si no hi ha una pressió sòciopolítica que ho reclami amb força, dins i fora de les institucions. D’això van, també, les properes eleccions al Parlament Europeu del 7 de juny.

Font foto: Paidós

Avui votem a Estrasburg un dels textos més importants de la legislatura: es tracta de l’Informe Holger Krahmer (Liberal alemany) (A6-0046/2009) – Emisiones industriales (prevención y control integrados de la contaminación) en relació a la proposta de Directiva sobre les Emissions industrials: normes més estrictes i major flexibilitat per a la concessión de permisos. Encara no tenim decidit el vot final del Grup Verds/ALE ja que aquest anirà en funció de les esmenes que s’hi incorporin al llarg de la votació d’avui al migdia. Entre d’altres per a nosaltres és crucial que no s’aprovin les esmenes 130, 131 i 133 del PPE (que estableixen un seguit d’excepcions incomprensibles i inacceptables avui dia), i que s’aprovi, entre d’altres, la nostra esmena 99 (en relació al considerant 19bis), i que diu així: (segueix…)

(19 bis) Las grandes instalaciones de combustión contribuyen en gran medida a las emisiones de dióxido de carbono en la atmósfera que se traducen en un aumento de las concentraciones de dióxido de carbono en este medio, con lo que se acentúa el cambio climático global y se generan efectos y repercusiones perjudiciales para las estructuras humanas y ecológicas. Este aumento de las concentraciones se acerca rápidamente, si no los ha superado ya, a los umbrales críticos que conducirán a un cambio notablemente mayor del clima y a un incremento de las temperaturas medias de la superficie terrestre muy por encima del objetivo de la UE de menos de 2° C, lo que a su vez desembocará en una situación cuya gestión o paliación superará las capacidades humanas en un marco temporal imaginable. El régimen comunitario de comercio de derechos de emisión (RCCDE), si bien ofrece un marco potencialmente útil —aunque lento— para la reducción de las emisiones de gases de efecto invernadero a escala del conjunto de la economía, no incluye una señal suficientemente fuerte en materia de precios capaz de evitar que otras nuevas e importantes fuentes de emisiones de dióxido de carbono se introduzcan y permanezcan en el sistema. Por ello, es necesario incluir valores límite de emisión de dióxido de carbono en la legislación comunitaria en materia de contaminación industrial para las nuevas instalaciones de generación de electricidad con una potencia térmica nominal superior a 300 megavatios, siendo también necesario aplicar, a su debido tiempo, dichos valores límite a las instalaciones existentes por encima del mismo umbral.

Font foto: Getty Images

Avui he volgut sumar la meva veu
a la de centenars de milers de persones que reclamen de fa temps el
tancament definitiu de les centrals nuclears i un compromís clar i valent a
favor de les energies renovables. En la lectura que està tenint lloc a
Barcelona des de les 9 del matí hi participen, entre d’altres, Carme Sansa, Arcadi Oliveres, Pep
Planas, Matthew Tree, Dafnis Baldouz, Marcel Coderch, Pere Ponce, Albert Recio
o Mercè Pons, a més a més dels companys Daniel Pi, Francesc Baltasar o Ricard
Gomà. Es tracta d’una iniciativa convocada per Greenpeace i Tanquem las
Nuclears-100% Renovables (TLN-100%EER) l’objectiu de la qual és recordar al
president del Govern central, José Luis Rodríguez Zapatero, el seu compromís
electoral de tancar les centrals nuclears i substituir-les per fonts
energètiques ‘netes, segures i menys costoses’. Aquest compromís s’hauria d’extendre
a les altres administracions i, per la part que em toca, treballo i treballaré
també per tal que a escala Europea compti amb el ressò que es mereix.

L’acte se celebra en un
moment en què el Govern central ha de fer pública la seva decisió sobre el tancament
de la central nuclear de Santa María de Garoña (Burgos), ja que el 5 de juliol
d’aquest any caduca el seu permís d’explotació. Inaugurada per Franco l’any 1971,
és la única central nuclear “de primera generació” que encara queda
en funcionament en tot l’Estat, després que Vandellós-1 tanqués com a conseqüència
d’un incendi l’any 1989 i que en el període del PP el govern central decidís el
tancament de la central José Cabrera, de Zorita, por raons de seguretat.

Durant tota l’activitat,
voluntariat de les organitzacions convocants informaran la ciutadania sobre la
campanya Jo sóc antinuclear, en el marc de la qual s’ha
convocat l’acte d’avui, i l’animaran a demanar al Govern central que compleixi
amb el seu compromís per tal que tanqui la central de Garoña. Jo ja ho he fet.
Font foto: Greenpeace / ICV

        (+) Establishes the principle of full auctioning of emissions permits under the ETS, albeit with considerable exemptions. The power sector will be subject to the full auctioning of emissions permits from 2013 on, with exemptions for the power sector in eastern and central European countries for which full auctioning will only take effect in 2020. (+)

*Full auctioning of permits is important to ensure that the system creates a true market in which the true cost of GHG emissions is reflected in the price of permits, thus incentivising investment in cleaner technologies. The failure to do so in the first phases of the ETS is blamed for creating windfall profits for utilities firms.

        (-) The legislation will include serious exemptions from the full auctioning of emissions permits for non-power sector industries covered. The Commission proposed that firms exposed to ‘carbon leakage’ (i.e. exposed to competition, whereby increased domestic costs – such as through the ETS – might lead to the relocation of production to 3rd countries with less ambitious environmental legislation) could be given free allocation of permits. Under the ‘carbon leakage’ criteria set by the final text, sectors accounting for 96% of the emissions from outside the power sector would get free allocation. (-)

       (-)  There is only a voluntary earmarking of auction revenues for climate purposes. The provision of a guaranteed and predictable source of funding for climate mitigation and adaptation in developing countries is seen as crucial to securing an international climate deal. The EP wanted all auction revenues to be earmarked for climate purposes – with 50% in developing countries. The final agreement leaves it open to member states to decide but suggests the voluntary earmarking of 50% of the revenues. (-)

       (-)  50% of the required emissions reductions can be outsourced through the purchase of external offsets (or CDM/JI equivalents). This means that, rather than actually making actual emissions reductions, firms can buy ‘credits’ in emissions-reduction projects in third countries to offset their committed emissions reductions. (-)
 

CAR CO2 EMISSIONS REGULATION

Legislation to set out binding CO2 emissions limits for new cars produced in the EU.

     (-)   Binding CO2 emissions limit for average EU cars drastically delayed. While a binding emissions limit has been set, it will be phased-in. This would mean that the average EU CO2 emissions limit (of 130 g/km) would only apply to the fleet in 2015 but, combined with derogations from compliance fines and other loopholes, it will really mean that the 130 g/km limit will only be truly applicable and enforceable to the entire EU fleet in 2019. (-)

* The overall average EU CO2 emissions limit for 2012 would be only 162 g/km when all loopholes are taken into account. This is higher than the current average emissions of the EU fleet – which stands at around 158 g/km!  For reference, in 1998 car makers committed to a voluntary limit of 120 g/km to be achieved in 2012. (-)

    (-)    Financial penalties to ensure compliance also delayed. The full penalties for enforcing the 130 g/km limit will only take effect in 2019. While, ultimately these penalties should rise to €95 per gram over limit per car produced, car manufacturers will be subject to much lower fines for the first three grams by which they overshoot their limits until 2019. (-)

    (-)    A medium term emissions limit for 2020 has been made unviable. As noted above, the 130 g/km target will only be truly applicable and enforceable to the entire EU fleet in 2019. So, while the legislation sets out an emissions limit for 2020 (of 95 g/km), it is hard to foresee how car manufacturers would meet this target if they only have to fully comply with the 130 g/km target the previous year. The fact that the 2020 limit is subject to a review in 2014 means it would likely be revised. (-)

CARBON CAPTURE AND STORAGE DIRECTIVE

Legislation setting out the legal framework for CCS, detailing administrative processes for dealing with requests for exploration and storage and the procedures to follow after the closure/sealing of storage sites.

    (+) Sets out a legal framework for this new and potentially risky technology. However, the framework is much weaker than the EP wanted. (+)

       (-)  Fails to exclude the enhanced recovery of hydrocarbons (like oil and gas). By nature, this process produces extra fossil fuels (negating any potential benefit) and does not aim to permanently conserve CO2. (-)

    (-)   Fails to set an emissions performance standard for new power plants. This would mean that coal power plants can continue to be built regardless of their CO2 emissions output efficiency. It only requires new power plants to be built ‘capture ready’ without defining what that entails. (-)

     (-)  Fails to set specific quantitative criteria on the ‘purity’ of the CO2 gas stream. The EP had wanted to ensure that only gas containing 95% CO2 could be considered for storage. The final compromise merely states that the gas should be overwhelmingly comprised of CO2. (-)

       (-)  Fails to provide for the long-term liability of storage site operators or on the liability involved in the transport of CO2. (-)

RMOF 15 December 2008

Font foto: desconeguda

Els líders de la UE, reunits ahir i abans d’ahir a Brussel.les a la cimera de Brussel.les, posen novament en qüestió el compromís i la voluntat de lideratge de la UE en la lluita contra l’escalfament global. Confirmats els pitjors presagis, els acords adoptats pels caps d’Estat i de Govern comportaran molt negatives implicacions per a les dues propostes legislatives pensades, teòricament, per fer front els objectius de la UE en quant a reducció d’emissions (se´n salva només lel paquet legislatiu de les renovables). Adjunto la nota que vàrem treure ahir al vespre:

(NdP 12/12/2008) Raül Romeva: “Els acords del Consell Europeu posen de manifest la manca d’ambició de la UE en la lluita contra el canvi climàtic” (segueix…)

En matèria de canvi climàtic, alguns governs nacionals plantejaven l’ajornament dels compromisos ja adquirits al·legant la inviabilitat d’aquests acords en un context de crisi econòmica, tot i que finalment s’han mantingut tots els objectius per al 2020. “Si bé sentim un alleujament moderat pel fet que no s’hagin suprimit totalment els compromisos inicials, és decepcionant constatar la subhasta per rebaixar les condicions de diversos sectors en funció dels interessos nacionals; el resultat és el mínim denominador comú. A més, no podem oblidar-nos que amb aquests no n’hi ha prou encara i per tant no hem fet cap pas endavant, simplement n’hem evitat un molt gran cap enrere”, ha afirmat Romeva.

L’eurodiputat ecosocialista s’ha mostrat satisfet que finalment les polítiques econòmiques i monetàries es posin al servei de la societat i s’alineïn amb les necessitats conjunturals del moment. “És positiu que finalment es decideixi flexibilitzar -encara que de manera insuficient- el Pacte d’Estabilitat, davant un context en que cal que els Estats inverteixin, i per tant que s’endeutin, per salvar l’economia. Trencar aquesta barrera fins fa mesos era impensable, però això combinat amb les darreres baixades de tipus d’interès del BCE en demostra que el paradigma neoliberal imperant fins ara a la UE s’està desmuntant”.

Finalment, pel que fa a l’acord per a la celebració d’un nou referèndum a Irlanda per a la ratificació del Tractat de Lisboa, Romeva ha mostrat escepticisme en relació a l’horitzó temporal escollit. Els vint-i-set han decidit que la nova consulta irlandesa tingui lloc abans del proper novembre, termini en el qual s’ha de constituir la nova Comissió Europea per al mandat 2009-2014, que finalment -com sol·licitava el govern irlandès- es composarà d’un comissari per estat. “Tornar a un comissari o comissària per estat és, a banda de poc operatiu, un pas enrere en la concepció d’un veritable govern europeu”. Irlanda ha posat com a condició, entre d’altres, el blindatge per a la seva legislació nacional restrictiva en matèria d’avortament. “És inacceptable”, ha afirmat Romeva, vicepresident de la comissió parlamentària de drets de les dones i igualtat de gènere: “A banda dels dubtes democràtics que generaria cedir a aquest tipus de condicions unilaterals, estem parlant no només d’una discriminació envers les ciutadanes irlandeses sinó també d’un atac gravíssim contra els drets fonamentals de les dones que la UE no pot tolerar.

Així mateix, adjunto a continuació els comentaris de tres dels meus companys del grup  Verds/ALE al Parlament Europeu especialment dedicats a seguir les qüestions energètiques i de l’escalfament global: la finesa Satu Hassi, la britànica Caroline Lucas i el luxemburguès Claude Turmès :

EU climate package: Climate policy in meltdown as EU leaders consider tearing climate laws to shreds

Finnish Green and vice-chair of the EP environment committee Satu Hassi and UK Green Dr Caroline Lucas said:

“EU climate leadership is in meltdown. The proposals currently on the table for consideration by EU leaders are really an exercise in poor law-making and represent the lowest possible common denominator.

“This dramatic retreat on the climate package of legislation could not come at a worse time: with UN climate talks currently underway in Poznan, the eyes of the world are on the EU. The EU’s credibility as a leading actor on climate change is in freefall. It’s not too late for heads of state and government to intervene and save face.

“The only good news from the summit is that the agreement on renewables will not reopened by heads of state. Greens are proud to have at least secured this legislation which will put renewables at the heart of EU energy policy and make them the number one energy source for the 21st century, bringing the EU 2 million jobs and a huge export industry.”

Commenting on the current discussions on the EU’s emissions trading scheme, UK Green MEP and shadow draftsperson Caroline Lucas stated:

“The proposals on ETS currently being considered risk creating a monster. Allocating such a large proportion of emissions permits for free, as the summit is contemplating, would turn the ETS into a windfall profit machine for Europe‘s most polluting industries. Instead of learning from the lessons of the first phases of the ETS, EU leaders seem intent on repeating them – creating laws that would subsidise these industries and delay our transition to a cleaner more sustainable economy.

“Based on the current drafts, outmoded power sectors could potentially get exemptions from the auctioning of permits throughout the term of the scheme until 2020. Nearly all the remaining industry sectors would also get all their emissions permits for free under the cover of so-called ‘carbon leakage’. The criteria proposed would ensure that 96% of the remaining emissions under the ETS would be considered to be exposed to carbon leakage – in most cases despite overwhelming evidence to the contrary – and therefore eligible for free allocation.”

Proposed ‘effort sharing’ legislation on emissions reductions from other sectors (covering 55% of emissions and including transport, agriculture and domestic heating and cooling) is also being drastically weakened. Commenting on this proposal, the European Parliament’s draftsperson and head negotiator, Finnish Green MEP Satu Hassi, stated:

“The proposals on the table make a mockery of the EU’s hitherto proclaimed leadership on climate change. EU governments are proposing to outsource the vast majority of their emissions reduction effort through external offsetting – close to 80% of the reduction targets could be offset. This is completely inconsistent with the scientific recommendations for delivering emissions reductions within developing countries.

“Outsourcing our emissions reductions is not just scientifically unsound, it is ethically wrong. It means the EU could cherry pick the cheapest climate mitigation potential in developing countries in order to prolong our own unsustainable model. This neo-colonial approach to climate policy completely undermines the EU’s credibility in international climate negotiations. EU leaders must rectify this before it’s too late.”

Further information and comment are available on the “Stop climate change” website

EU Summit: Summit deals serious blow to EU’s climate leadership

EU heads of state and government today reached agreement to seriously weaken the proposed ‘climate package’ of legislation. Commenting on the negotiations and the outcome, Green MEP and European Parliament draftsman for the EU’s renewable energy legislation Claude Turmes said:

“After what can only be described as a free-for-all, EU governments have shamefully torn EU emissions reduction legislation to shreds, producing a lowest common denominator compromise. With each government acting as a lobbyist for its own polluting industries, the summit has seriously damaged this crucial legislation, dealing a serious blow to the EU’s climate leadership. I hope the European parliament negotiators will do their utmost to repair the damage before the plenary vote takes place.

“EU governments have sent a disturbing signal to the international climate negations, using the economic downturn as an excuse to water-down climate policies, despite evidence that this is not in the interest of these economies. They are not willing to initiate the necessary policies but still expect developing countries, who are starting from an infinitely lower base of economic development, to do so.

“Considerable exemptions for industries (and even the power sector) from the auctioning of emissions permits under the emissions trading scheme, risk turning the scheme into a windfall profit generating machine for those industries – rather than acting as a real incentive to modernise the economy.

“EU leaders also approved increases to levels of external offsetting, so that a significant proportion of the emissions reduction effort (by industries and countries) will now be outsourced to be delivered in developing countries through the purchase of external offsets. This is not just scientifically unsound, it is ethically wrong. It implies a neo-colonial approach to climate policy by which the EU could cherry pick the cheapest climate mitigation potential in developing countries in order to prolong our own unsustainable model.

“The only really positive news from the summit is that the recent agreement on EU legislation for renewable energies has been maintained. This legislation will stimulate major investment in renewables, creating 2 million jobs and confirming EU leadership in what is a key industry of the 21st century.

“All is not lost. As part of an international agreement, it is clear that the EU will have to fulfil its commitment to increase the levels of its emissions reductions. This will also provide an opportunity to review the emissions reduction legislation (ETS and effort sharing), now set to be signed off, to make it more robust.”

Font foto: AP/BBC

La Conferència sobre Canvi Climàtic de Poznán(UNFCCC) suposa una nova oportunitat per tal de posar en comú els avenços que han tingut lloc durant el 2008 i per planificar les accions que cal emprendre el 2009, la reunió, que malgrat que fa dies que ha començat, entra avui en la seva fase més crítica (és ara que entren en joc els equips negociadors de les Parts Signatàries), i que durarà fins el proper 12 de desembre, ha de servir per establir les bases de l’Acord que tocarà concretar d’aquí a un any, a Copenague. En aquest context, i paral.lelament, ha tingut lloc les darreres setmanes un important debat legislatiu a escala de la UE en relació a les energies renovables (Directiva sobre Renovables) que ha conclòs amb un important acord de darrera hora en el marc del ‘triàleg’ Consell-Comissió-Parlament Europeu. El ponent i negociador per part del Parlament Europeu en aquest ‘triàleg’ ha estat el nostre company de Grup, el Verd Luxemburguès Claude Turmès, qui ha fet la següent nota de premsa en concloure l’acord: (segueix…)

PRESS RELEASE – Brussels, 9 December 2008

Renewables directive

EU agrees ambitious rules to put renewables at top of energy mix

The EU has reached agreement on new rules on ensuring renewables account for 20% of EU energy by 2020. A deal was clinched at a final “trialogue” negotiation session this morning between the European Parliament, Council and Commission. Commenting on the deal, European Parliament draftsman and negotiator, Green MEP Claude Turmes said:

“This deal on new renewables rules is a source of encouragement at the beginning of the week in which EU leaders will meet to decide on whether the EU keeps it leadership and credibility on climate policies.

“The legislation on renewable energy is a central plank of the EU’s climate package. An ambitious drive for renewables in all 27 member states will also significantly reduce EU’s dependency on traditional energy imports, putting renewables at the top of Europe’s energy mix and creating up to 2 million new jobs in the EU alone. It will ensure EU leadership in forward-looking green technologies.

“The European Parliament was to the fore in ensuring these new rules will be effective and verifiable. Member states will have binding national targets and have to clearly set out how they will meet those targets through detailed national action plans. The EU Commission will have full power to monitor these plans and launch infringement procedures against member states not implementing the directive. We succeeded in ensuring that existing national support schemes will be untouched and that a review in 2014 will touch neither the targets, nor the national support schemes. Other major gains, introduced by the EP, include better access for renewables to the gas and electricity grid, speedier authorisation for investments in renewables and obligations to expand renewables into the building sector.

“The agreement on renewables in transport, which includes biofuels, obviously leaves mixed feelings. On the positive side, I convinced the Council and Commission to accept the important principle of indirect land use changes (1). We have also reduced the contribution of agrofuels to the 10% target for renewables in transport by giving special bonuses to electric cars (powered by renewables) and non-food/feed second generation biofuels. Unfortunately, despite mounting scientific evidence on the dangers of biofuels, we were unable to completely revise this wrong-headed target. However, the Greens will continue to fight against unsustainable biofuels and prepare the political ground for the planned 2014 review on agrofuels.”

(1) The European Commission will have to come forward with proposals in 2010 to limit indirect land use change: the indirect impact (on other land) caused by the diversion of the use of land to produce biofuels.

Font foto: UNFCCC

Greenpeace feia públic ahir el seu darrer informe sobre estalvi energètic: Energy (R)evolution. Es tracta d’una
perspectiva energètica mundial sostenible. Un pla detallat per a assolir
un subministrament energètic sostenible per al món que, mitjançant fortes
inversions en generació d’energia renovable i eficiència energètica, podria
proporcionar amb renovables la meitat de l’electricitat mundial en 2030,
estalviar més de 14 bilions d’euros en costos futurs de combustible i protegir
el clima. L’informe, elaborat per més de quaranta especialistes per a
Greenpeace i el Consell Europeu d’Energia Renovable (EREC), mostra de forma
pràctica com reduir ràpidament les emissions de CO2 relacionades amb l’energia.
En cas de desenvolupar-se, s’aconseguiria que les emissions de gasos d’efecte
hivernacle deixin de créixer per a 2015 i comencin a disminuir ràpidament a
partir de llavors, al mateix temps que s’assegura l’accés a l’energia que
puguin necessitar les economies de Xina, Índia i altres nacions en vies de
desenvolupament. Les principals conclusions de l’informe són: (segueix…)

(de la nota de Greenpeace, feta pública ahir 27 de novembre de 2008)

Emisiones de CO2:
– Se reducen las emisiones mundiales a la mitad en 2030 respecto a la tendencia
de la Agencia Internacional de la Energía (AIE), sin el uso de captura y
almacenamiento de CO2 ni energía nuclear. Con sólo un 8% más de inversiones.
– 2050: 51%-61% menos emisiones que en 1990; 2075: 80% menos que en 1990.

Transporte: entre 2050 y 2085 el uso del petróleo en vehículos se
sustituye completamente por vehículos eléctricos a partir de energías
renovables.

Electricidad mundial:
– 32,5% renovable para 2020; 50% renovable y abandono de la nuclear para la
década 2030; 80% renovable para 2050; 100% renovable antes de fin de siglo.
– 2020: los parques eólicos habrán sustituido la electricidad de 450 térmicas
de carbón.

– El escenario de [R]evolución Energética alcanza hasta 2050 (abandonando la
energía nuclear para 2030) y se extiende hasta 2100 bajo dos hipótesis
distintas de eliminación del uso de carbón. A su vez, se compara con los
escenarios de la Agencia Internacional de la Energía: el de referencia
publicado en 2007 y  tres recientemente publicados en 2008 (referencia,
concentración atmosférica de CO2 en 550 ppm y concentración de CO2 en 450 ppm).
Todos ellos, subdivididos en 10 regiones mundiales.

 Foto: Portada informe Energy (R)evoluction

Aquests dies ens hem trobat a Estrasburg amb la gent del World Wide Fund (WWF), que presentaven el darrer informe de l’ONG relatiu al canvi climàtic. Ben oportú, tenint en compte que un dels temes en discussió actualment és l’anomenat paquet energia clima (i especialment tenint en compte les gens sorprenents, pero si preocupants, tesis negacionistes de gent com Václav Klaus -proper president de torn del Consell de la UE, a partir de gener- o José María Aznar -ex-). Donada la importància del mateix trobo interessant adjuntar-ne la nota de premsa de presentació que ha fet la mateixa WWF.

20 Oct 2008
Brussels, Belgium – Global warming is accelerating at a faster rate than climate change experts had previously predicted, according to a new compendium of scientific research released today by WWF.  (see report WWF report “Climate Change: faster, stronger, sooner.” [pdf, 1.65 MB] )

In 2007, the Nobel Prize winning Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC) released their Fourth Assessment Report – a study of global warming that involved nearly 4,000 scientists from more than 150 countries. (segueix…)

However, the science of climate change has moved on in the year since this respected report was published. WWF’s new report, “Climate change: faster, stronger, sooner”, amalgamates this new scientific data and reveals that global warming is accelerating beyond the IPCC’s forecasts.

“Climate change is a major challenge to the future of mankind and the environment, and this sobering overview highlights just how critical it is that EU Environment Ministers discussing the EU legislations against climate change today commit to a strong climate and energy package, in order to ensure a low carbon future,” said Dr. Tina Tin.

Related links

WWF’s work on climate change & energy in the EU

Time to lead

For further information:
Delia Villagrasa, Senior Advisor to WWF
Tel: +32 486 440 223
E-mail: dvillagrasa@wwfepo.org

Claudia Delpero, Communications Manager at WWF European Policy Office
Tel: +32 2 740 09 25
E-mail: cdelpero@wwfepo.org

Foto: Oceà Àrtic podria quedar-se sense gel 30 anys abans de les prediccions de l’IPCC. Font: © WWF-Canon / Kevin SCHAFER