Rio+20: Una crida a la responsabilitat, una crida a l?acció
RIO+20: una crida a la responsabilitat, una crida a l’acció
Vivim temps de gran confusió i d’enormes incerteses.
Per una banda, una part del món es veu ferotgement afectat per les conseqüències de l’estat de total submissió en què es troben els governs d’arreu respecte dels mercats financers. Uns mercats suposadament anònims que, en una situació de total descontrol fruit de les polítiques desreguladores de les últimes dècades, fins i tot se senten amb força per fer caure governs elegits democràticament i substituir-los per d’altres ‘tecnocràtics’.
D’altra banda, veiem com la naturalesa especulativa de gran part d’aquests mercats també s’acarnissa amb les matèries primeres, incloent les alimentàries, abocant a més milions de persones a la fam i la desnutrició. Aquest fet, afegit al crònic incompliment dels acords internacionals referents a la cooperació al desenvolupament, es veu agreujat per l’actual crisi econòmica i financera.
Paral·lelament, el món es troba immers en una altra crisi que amenaça la seva pròpia supervivència. Els desafiaments que plantegen el canvi climàtic i la degradació ambiental, agreujats per uns patrons de producció i consum insostenibles, creixen de manera alarmant, sense que les actuals estructures de governança mundial siguin capaces de fer-hi front, tal i com demostren els reiterats fracassos de les darreres reunions de la COP1.
És en aquest context que del 20 al 22 de juny es reunirà a Rio de Janeiro la Conferència de les Nacions Unides sobre Desenvolupament Sostenible, coneguda com Rio+20, vint anys després de la celebració de la Cimera de la Terra en aquesta mateixa ciutat. Es tracta d’un moment clau de l’agenda internacional, al que tots -també, sense dubte, la ciutadania- hi hem de prestar una atenció molt especial.
Són diversos els temes que formen part de l’agenda d’aquest encontre i que encara són objecte d’intenses negociacions; però des del Fòrum Mundial de Xarxes de la Societat Civil – UBUNTU volem destacar-ne els següents, i reclamar:
a) Respecte als dos temes centrals, economia verda i marc institucional
El concepte d’economia verda ha de referir-se, necessàriament, a un model de desenvolupament sostenible que incorpori una visió holística, amb una base profundament social i de respecte ambiental. No és acceptable, i rebutjarem, qualsevol promoció d’un model que, sota subterfugis, amagui una simple aposta per una major mercantilització de la natura.
La reforma del marc institucional és evident i més urgent que mai. Més enllà dels detalls organitzatius d’aquest nou marc -que també són importants-, el que és realment rellevant és assegurar que la nova estructura compti amb els recursos, independència i poders reals necessaris per garantir l’aplicació i el respecte dels acords medi ambientals, incloent la capacitat d’imposar sancions. I això ha de ser en paral·lel a la promoció d’un sistema de multilateralisme democràtic, l’única opció possible si realment creiem en el procés vers un model de veritable governança mundial democràtica, participativa i justa.
b) Respecte als altres temes de la Cimera:
Un dels elements claus és avançar en tot allò relatiu al concepte de justícia climàtica, sobre la base del principi de ‘responsabilitats comunes però diferenciades’. En aquest sentit, la qüestió del finançament és també cabdal, fet que evidencia -una vegada més- la necessitat de progressar en qüestions com els mecanismes innovadors de finançament per al desenvolupament, i en especial la proposta d’una Taxa a les Transaccions Financeres.
En el marc d’una proposta integral del concepte de desenvolupament humà sostenible, també és imperiós l’establiment d’un marc jurídic que eviti l’especulació que afecta els preus dels aliments.
Així mateix, el debat sobre noves fórmules de medició del desenvolupament i la sostenibilitat ens han d’ajudar a superar -en la línia del que planteja l’Índex de Desenvolupament Humà- l’actual model basat en el PIB, que deixa de banda elements bàsics com l’equitat, la sostenibilitat o el respecte als Drets Humans. En aquest sentit, la proposta dels Objectius de Desenvolupament Sostenible pot ser positiva sempre que vagi en la direcció esmentada i sigui complementària als Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, amb els quals, en cap cas, s’hi ha de plantejar competència.
També és d’extraordinària importància que la Cimera renovi i rellanci acords tan fonamentals com l’Agenda 21, que inclou temes d’especial significació com els compromisos de reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, o les convencions sobre el canvi climàtic, la diversitat biològica o la desertificació.
Per tant, els sotasignats fem una crida a la mobilització de tots els actors implicats, però especialment de la ciutadania i de la societat civil -a tots els nivells: local, regional i mundial- per tal d’aconseguir que la nova ‘Cimera de la Terra’ estigui a l’alçada de les circumstàncies, tan serioses, que vivim.
El món no es pot permetre un altre fiasco a Rio. És temps de responsabilitat. I és temps, sobretot, d’acció.
