Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Arxiu de la categoria: Energia i canvi climàtic (nuclear, renovables, estalvi, transport, tràfec aeri,...)

El Fracking, a debat al Parlament Europeu, de la mà de Verds/ALE

0
Avui i demà el dediquem, alguns diputats i diputades del Grup Verd Europeu, a abordar la qüestió del Fracking. Ho fem en forma de seminari (UNFRACKED), amb projeccions de documentals (Gasland) i debats amb experts i representants de Plataformes de territoris afectats. 

 

GasLand 2010 v.o.s. from EnlaceSol on Vimeo.

En el cas de l’estat espanyol hem convidat a membres de la Plataforma Ridaura Junts contra el Fracking, Ripollès Junts Contra el Fracking, Plataforma Aturem el Fracking de La Segarra, i Plataforma Anti-Fracking de Castelló,  a més de representants de diverses entitats que, com ICV, EQUO, IPV, Salvia, CCOO, Observatori del Deute o Ecologistas en Acción, entre d’altres, que treballen sobre la qüestió de diverses maneres.

El gruix de la conferència tindrà lloc demà, amb la següent estructura:

CONFERENCE PRESENTATION

There are several myths circulating about the extraction of shale gas, coal bed methane and other unconventional fossils, through different methods, notably hydraulic fracturing. These include: – that the extraction of such fuels will bring prosperity to Europe – that we can replicate the economic boom of the US, without repeating their environmental mistakes – that shale gas and other UFFs are necessary transition fuels – that they are good for the climate – that we do not need any extra legislation in Europe to regulate these technologies – that the risks to public health are minimal.

These are just some of the many myths which will be discussed and debunked during the Greens/EFA Group’s morning conference on unconventional fossil fuel extraction, alongside in-depth discussion of the legislative framework, and examples of “fracking-free” campaigns in Europe and the US. Speakers include researchers, academics, campaigners, economists, activists, NGOs, engineers and other stakeholders in this debate. There will be plenty of opportunity for questions and debate from the floor.

CONFERENCE PROGRAMME

9:15-11:00
Part 1: Fracking-free zones and the legislative framework

Welcome and introduction by José Bové MEP

Presentation and Q&A of case study of fracking-free zones in Netherlands
Geert Ritsema
, Campaign coordinator Friends of the Earth, Netherlands

Presentation from US Frack Action campaign
John Armstrong

Presentations from the floor

Presentation on European legislative framework
Helène Bras
, lawyer, France

Questions & Answers / open debate

11:00-12:45
Part 2: Top myths about shale gas explained

Introduction and moderation by Carl Schlyter MEP

Shale gas extraction is good for the climate
Gabrielle Petron, University of Colorado

Q&A

The existing legislative framework is adequate
Mike Hill, oil & gas engineer, UK

Q&A

Short contribution from DG Environment

Q&A

Shale gas is good for the economy
Thomas Porcher, economist, France

Q&A

Shale gas poses minimal risk to public health
Sandra Steingraber (via skype)

Further questions/open debate

Presentation of Greens/EFA materials and conclusions
by Sandrine Bélier MEP

 

Així mateix, el marc del debat i la reflexió que afecta concretament a Catalunya el podeu trobar en el següent reportatge:

    

El fracking arriba a Catalunya from Marc Planagumà [pmn] on Vimeo.

Font foto: Greens/EFA

Prospeccions al Mediterrani: allargar l’agonia de la dependència del petroli, al preu de destruir el fons marí.

1
Publicat el 20 de juny de 2013
Fa temps que ressonen arreu les intencions de la petroliera irlandesa Cairn Energy d’iniciar a finals d’any un seguit de prospeccions submarines a 35 milles de la costa eivissenca amb l’objectiu de trobar petroli. Més enllà de la ja de per sí qüestionable obsessió per seguir allargant l’agonia de la dependència dels combustibles fòssils, en aquests moments hi ha una qüestió immediata que preocupa altament l’entorn com és l’impacte que tindran les esmentades proves. 

Aquestes prospeccions consistiran en realitzar una sèrie de detonacions submarines que generen ones de ressonància que els permetin desxifrar la composició de la roca sota el mar.

La comunitat científica ha adoptat els 180 decibels com el nivell d’intensitat acústica a partir del qual es poden produir mals fisiològics irreversibles en cetacis i tortugues marines, i les detonacions d’aquestes prospeccions arribaran als 249 decibels.

L’emissió d’ones afecta el sistema de col · locació dels cetacis, alterant el seu comportament, capacitat d’alimentació, orientació i rutes migratòries, per no parlar dels efectes devastadors per a la pesca, que quedarà literalment arrasada. Segons els estudis elaborats tant per la Universitat Politècnica de València com pel Cabildo de Lanzarote, l’aparició de cadàvers de cetacis desorientats a les platges serà una de les principals conseqüències d’aquestes detonacions.

Per tot plegat, he plantejat una sèrie de preguntes a la Comissió Europea en els següents termes.
  
Quina opinió té la Comissió sobre aquesta prospecció i els efectes que tindrà en l’ecosistema?

coneixement la Comissió de les espècies que en resultaran afectades?

Creu la Comissió que l’Estat espanyol hauria de portar a terme alguna acció per evitar els efectes en cetacis, tortugues marines, aus marines i recursos pesquers?

Creu la Comissió que és admissible que les detonacions siguin de 249 dB quan hi ha consens entre la comunitat científica sobre l’afectació a cetacis i tortugues per sobre dels 180 dB?

Nota: del tema ja se n’han fet ressò, entre d’altres, elnoudiari.es , Ultima Hora o l’AraBalears .

Nota 2: Molt em temo, però que això serà només un aperitiu, i que la qüestió requerirà que en seguim parlant.  

 

La UE s’allunya del compromís en la lluita contra el canvi climàtic: dues votacions nefastes al Parlament Europeu

0
Publicat el 16 d'abril de 2013

El Parlament Europeu ha votat avui dues mesures que envien un missatge alarmant en relació al compromís de la UE, cada vegada més dèbil, en la lluita contra el canvi climatic.

La primera votació ha consistit a congelar l’aplicació del règim de comerç d’emissions CO2 de la UE als vols que entren o surten de la UE (se suposava que la inclusió de línies aèries en el règim de comerç d’emissions de la UE havia d?entrar en vigor ja el 2012). Lamento profundament aquest resultat, igual com la resta dels meus col·legues Verds/ALE (que hem votat en contra, esclar). Amb aquesta decisió es destrueix l’únic mitjà disponible que permetia abordar les creixents emissions de CO2 que provoca l’aviació, mentre que al mateix temps disminueix qualsevol possibilitat de millora de l’acció internacional contra el canvi climàtic.

Un cop més, la UE s’ha plegat davant les pressions de les grans corporacions i lobbies permetent que el sector de l’aviació segueixi contaminant sense pagar res. Aquesta posició tan retrògrada de la UE es podria haver entès si, almenys, l’informe votat hagués inclòs algun tipus de fórmula per avançar a nivell internacionals en mesures per limitar les emissions de CO2 dels vols internacionals, però l?informe votat no esmenta res de tot això.

Com a excusa els defensors de la mesura argumenten que calia donar a l’organització internacional de l’aviació (OACI) el temps necessari per arribar a un acord global sobre com tractar l’impacte climàtic de les emissions procedents de l’aviació. No m?ho crec. De fet, sona més a mala excusa que a cap altra cosa. No hi haurà cap acord, ja que són precisament els estats membres els veritables culpables de la manca de progrés en l?arena internacional (no oblidem que són aqeusts els qui es neguen a permetre que els ingressos que podria generar un mercat de permisos d’emissió de CO2 siguin destinats a la lluita contra el canvi climàtic en països en vies de desenvolupament).

L?altra votació preocupant ha mostrat, a més, una peculiar majoria parlamentària (gran part de la GUE, el grup de l’Esquerra Unitària, ha votat al costat del Partit Popular Europeu), i consisteix a rebutjar la proposta que feia la Comissió Europea de modificar del mercat d’emissions de CO2 de la UE (EU-ETS). La proposta pretenia eliminar l?excés d’oferta de drets d’emissió per la via de posposar la subhasta de 900 milions de drets d’emissió (Vegeu proposta de la Comissió sobre l’ajornament de la subhasta a: http://ec.europa.eu/clima/news/articles/news_2012111203_en.htm).

Com a conseqüència d’aquesta votació la Comissió està obligada ara a presentar, urgentment, reformes noves i significatives per enfrontar els problemes del EU-ETS. En síntesi, aquesta votació debilita encara més el EU-ETS. Sí, ja sé que és un mercat imperfecte, però la proposta de la Comissió de posposar la subhasta era temporal i buscava guanyar temps per consensuar canvis estructurals del sistema. Rebutjar la proposta és una irresponsabilitat del Parlament i, sens dubte, soscava encara més el mercat de carboni, empenyent-lo cap al precipici. I qui guanya? Tenint en compte que, avui, emetre una tona de carbini costa el mateix que una hamburguesa (3.59?), doncs evident els països/indústries que més contaminen.

La proposta torna ara a la Comissió parlamentària concernida. Sigui com sigui cal recordar la urgència de modificar el EU-ETS incorporant-hi canvis estructurals com les següents: limitar l’excés d’oferta, retirar almenys 1,4 milions de permisos, i assumir el compromís de reduir les emissions almenys un 30% per l’any 2020, com a mesura per recuperar un major lideratge internacional en la lluita contra el canvi climàtic.

En conclusió: amb aquesta doble votació del Parlament Europeu (malgrat que alguns hem intentat impedir-ho) la UE s’allunya del seu compromís en la lluita contra el canvi climàtic a tots els nivells.

Sospites de l’existència de gas i petroli davant la costa catalana i balear? Ja ens podem preparar. L’avaricia no té límits.

2

Fa pocs dies hem sabut que l’empresa Capricorn Spain, SL, filial de la britànica Cairn va aconseguir una dotzena de permisos de prospecció d’hidrocarburs (informació publicada el dia 17 de gener de 2013 en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) per la Direcció General de Política Energètica i Mines).

El procediment consisteix a crear explosions amb un canó d’aire comprimit des d’un vaixell i captar el rebot de les ones al fons marí. L’empresa investigarà la presència de gas i petroli en uns 11.500 quilòmetres quadrats de la mar Mediterrània davant la costa catalana i les pitiüses.

Això generarà efectes adversos en el medi ambient i principalment sobre els peixos, cefalòpodes i al coral, així com sobre la protecció dels dofins que habiten el Cap de Creus i les illes pitiüses. És per això que grups ecologistes, com els mateixos alcaldes d’algunes ciutats, s’han manifestat en contra dels permisos.

En la resposta E-010860/2011 el Sr. Oetinger en nom de la Comissió explicava que s’està elaborant una proposta de Reglament (COM (2011) 0688) sobre la seguretat de les activitats de prospecció, exploració i producció de petroli i de gas mar endins. En la proposta s’explica com reforçar els mitjans per influir en les normes de seguretat a alta mar i es preveu l’obligatorietat dels Estats membres a informar la Comissió, de les accions que puguin ser susceptibles d’accidents en alta mar.

Així mateix, la Directiva 2008/56/CE per la qual s’estableix un marc d’acció comunitària per a la política del medi marí, disposa en l’article 13, apartat 5, la necessitat del govern espanyol d’informar l’autoritat competent per evitar qualsevol desastre ecològic.

Per tot plegat acabo de dirigir una bateria de noves preguntes a la Comissió Europea en les quals demano el següent:

Quina opinió té la Comissió respecte a l’inici de prospeccions petrolieres en una zona d’alt valor ecològic i d’elevada dependència econòmica del turisme com és el cas de la Costa Brava i la costa Mediterrània a Girona i les Balears?

Ha informat el govern espanyol a la UE, tal i com estableix la Directiva 2008/56/CE?

Sap si s’han realitzat estudis d’impacte mediambiental abans de la concessió de les prospeccions?

Creu que els permisos atorgats compleixen amb la Directiva 94/22/CE sobre concessió, producció i explotació d’hidrocarburs?

Creu que les prospeccions al mar mediterrani compliria plenament la proposta de Reglament que estan elaborant entre la Comissió i el Parlament Europeu?

Font foto: Diario de ibiza.

Mal clima, a Doha

0

Dissabte va acabar la 18a Conferència sobre el Canvi Climàtic, deixant un regust de fracàs i de pèrdua de temps. A mesura que ens acostem al precipici climàtic, el vehicle de la nostra inconsciència sembla accelerar, enlloc de frenar.

Ens acostem a l’any 2015, data límit per a l’adopció d’un nou marc per a la lluita contra el canvi climàtic global, i la bretxa entre les decisions internacionals que caldria prendre per limitar l’escalfament global del planeta per sota de 2ºC, i les que efectivament es prenen, no fa sinó augmentar.

A la vista de les trobades preparatòries, cal dir que les expectatives sobre el que pogués sortir de Doha eren més aviat modestes, i el resultat, en aquest sentit, ha estat el que s’esperava.

La reunió estava plantejada per part dels principals negociadors com una trobada de consolidació, però la veritat és que Doha ha estat un dels pitjors capítols de la història de la diplomàcia climàtica COP. Al final s’ha acordat el mínim dels mínims possibles: el document final de la Cimera es limita a convidar a les parts a revisar els seus compromisos el 2014.

A més, la Unió Europea no ha aconseguit construir noves aliances amb els països més pobres i vulnerables al canvi climàtic, en negar-se a acceptar gairebé totes les propostes d’esmenes plantejades per aquests països. I si bé es manté l’arquitectura per al període d’un segon compromís del Protocol de Kyoto, l’eficàcia d’aquest ha quedat tocada per la continuació dels excedents dels crèdits de carboni anomenats “aire calent”.

En quant al finançament, mentre que alguns països de la UE han assumit compromisos individuals, la UE en conjunt no n’ha adoptat cap en relació a les trajectòries, la mobilització de finançament ni d’objectius específics pel 2015.

Malauradament, el principal missatge que se’n deriva d’aquesta 18a reunió de la COP consisteix en que caldrà esperar fins el 2015 per tal de superar una nova etapa, i que les Conferències pel Clima fins llavors només serviran per tal de posar manifest les diferències entre les parts implicades.

Els països industrialitzats i emergents no poden continuar fent veure que no s’adonen de la necessitat urgent d’actuar, i que les realitats vinculades a la desregulació climàtica són gravíssimes per als països en vies de desenvolupament i pels insulars.

França s’ha presentat candidata a acollir la Cimera de 2015. En tant que país europeu, aquesta és una responsabilitat que no només l’afecta a ella, sinó a tota la UE. És per això que cal apressar els governs europeus a accelerar l’adopció de mesures dins el marc de la UE per tal de poder tenir la màxima credibilitat i capacitat negociadora en el moment de la Cimera, i això passa per la renegociació del paquet Clima/Energia de la UE.

La UE ha de ser capaç d’esdevenir, d’aquí al 2015, en el veritable motor de la comunitat internacional. L’última cosa que ens podem permetre ara és que Paris esdevingui una Copenhage bis.

El temps passa ràpid, i les solucions no arriben ni amb velocitat ni en la profunditat que caldria. Cal seguir treballant, per exemple, per tal que la UE redueixi les seves emissions de CO2 per sobre del 30%, que s’encamini envers una política europea de transició industrial i econòmica baixa en emissions de carboni, cap a l’eficàcia energètica i les energies renovables per animar, amb l’exemple, la resta de la comunitat internacional.

Foto: Connie Hedegaard, Comissària de la UE pels afers Climàtics.

Posicionament dels Verds al Parlament Europeu en relació a la conferència sobre canvi climàtic a Doha Qatar (COP 18)

0

Posicionament dels Verds del Parlament Europeu en relació a la conferència sobre canvi climàtic a Doha Qatar (COP 18)

Els Verds/ALE al Parlament Europeu lamentem la manca de progrés i ambició per part de la UE per mitigar el canvi climàtic i la manca de garanties sobre la continuïtat del Protocol de Kyoto. Ens temem que això no només provoqui greus conseqüències per a la credibilitat de la UE, sinó també respecte als esforços globals de les Nacions Unides per fer front al canvi climàtic.

Demanem la millora de la Plataforma d’Acció de Durban

1. Exigim a la UE que compleixi els seus compromisos i continuï construint aliances internacionals cap a un nou règim multilateral jurídicament vinculant que garanteixi les mesures de mitigació per limitar l’escalfament global per sota de 2 º C, amb l’objectiu de mantenir-se per sota de 1,5 ° C el creixement mitjà de la temperatura global en comparació amb els nivells preindustrials . La UE també ha de continuar el desenvolupament de mitjans per ajudar els països a enfrontar els efectes del canvi climàtic, alhora que garanteix la comptabilitat sòlida, la supervisió, la presentació d’informes, el compliment i control

2. Instem als negociadors de la UE a construir aliances per assegurar un full de ruta per a les futures negociacions que incloguin els elements essencials del “protocol, instrument legal o dels acord convinguts i jurídicament vinculant” tan aviat com sigui possible i perquè l’acord es completi com a molt tard el 2015;

3. Exigim el compliment dels compromisos climàtics per al 2020 com a part fonamental per arribar a un acord sobre el nou instrument;

Protocol de Kyoto – segon període de compromís

4. Demanem a la UE que estableixi els seus compromisos de reducció de GEH en un 30% per a l’any 2020 per al segon període de compromís del Protocol de Kyoto, així com garantir l’aplicació immediata de les esmenes, i que romangui oberta a un període de compromís de 5 anys;

5. Lamentem que la UE hagi bloquejat un acord sobre la restricció d’arrossegament i hagi permès l’ús dels permisos d’emissions excedents del primer període de compromís de Kyoto, el que soscava la integritat ambiental del segon període de compromís;

Finançament de la lluita contra el climàtic

6. Cal evitar urgentment un dèficit en el finançament de la lluita contra el canvi climàtic després del 2012, quan finalitza el període de finançament. La UE ha d’assumir el seu lideratge en l’ampliació d’un nou i millor finançament pel clima pel període 2013- 2020;

7. Sol·licitem que els permisos d’emissions del mercat europeu (EU-ETS) siguin tots subhastats i s’introdueixin altres impostos com l’impost a les transaccions financeres e impost al transport aeri, i que els ingressos procedents d’aquests siguin destinats al finançament públic de l’acció contra el canvi climàtic en els països en vies de desenvolupament a partir de 2013.

8. Exigim la millora ràpida en el finançament de programes per tal de reduir les emissions derivades de la desforestació i la degradació forestal (REDD+), per tal de contribuir a tancar la bretxa de mitigació per a l’any 2020. També ens oposem a tota proposta d’incloure aquest sector (REDD+) com possible mecanisme de compensacions de emissions en els mercats permisos d’emissions

Bretxa de mitigació

9. Com ha comprovat l’Agència Europea de Medi Ambient, els països de la UE de manera agregada han aconseguit el seu objectiu de reducció del 20% de les emissions de GEH nou anys abans del previst, i per tant la Unió Europea ha de desplaçar-se immediatament per assolir un objectiu de 30% de reducció d’emissions de CO2 per a l’any 2020, per així aconseguir l’objectiu de reducció de 80-95% d’emissions pel 2050 de manera eficient.

10. Cal avançar urgentment per tancar l’enorme bretxa que hi ha entre els descobriments científics i els compromisos dels països. Demanem més esforços per augmentar el nivell d’ambició en els compromisos per la lluita contra el canvi climàtic, en comparació amb els compromisos establerts en l’Acord de Copenhaguen de 2020, respectant el principi de “responsabilitat comuna però diferenciada”

11. Lamentem la intenció de la Comissió de suspendre el compliment de l’aviació a l’ETS fins al 2013, i insistim que la UE continuï treballant per aconseguir un acord global, ambiciós a nivell internacional per tal que les emissions de l’aviació i el transport marítim siguin incloses, per així reduir les emissions dels diferents sectors i generar ingressos pel finançament de la lluita contra el climàtic internacional;

12. Cal abordar les emissions de HFC, de carboni negre, metà i altres forçadors climàtics de curta durada, per contribuir a tancar la bretxa global de mitigació i sent coherent amb l’objectiu climàtic global.

Foto: Sessió inaugural. Font: UN/COP18

Gas d’Esquist a Osona? Què en pensa la Comissió Europea? (#shalegas #fracking)

0
Aquesta és la pregunta que he fet arribar a la Comissió Europea en relació a les prospeccions que la Generalitat ha autoritzat a Osona:

Pregunta escrita de Raül Romeva i Rueda a la Comisión Europea sobre Shale gas en Osona.

El 27 de Septiembre se publicó en el Diario Oficial de la Generalitat de Cataluña la concesión de permisos de extracción de gas de esquisto (shale gas) a la empresa Montero Energy Corporation SL., filial de la multinacional canadiense R2 Energy. Este sistema consiste en una serie de pozos de gran profundidad, unos 5 km. de profundidad y unos 2 km. de ancho, en el que se inyecta unos 20 millones de litros de agua a presión de los cuales 220.000 son productos químicos altamente tóxicos. Estos pueden filtrarse a los acuíferos y los ríos con el consiguiente riesgo para el consumo humano. Esta concesión afecta La zona de la comarca de Osona llamada Leonardo, la cual cuenta con más de 76.000 Ha y 33 municipios de la comarca de Osona y el Lluçanès.

El gobierno catalán no ha presentado informes de impacto ambiental sobre el efecto de la concesión de shale gas en el territorio mencionado, el cual también sufrirá de la construcción de vías de acceso para tráfico rodado pesado, la contaminación sobre los acuíferos, ya altamente contaminados por purines, la afectación a la biodiversidad, los problemas de salud pública o la afectación sobre la agricultura.

En la respuesta E-007627/2011 la Comisión afirmaba que “los proyectos de prospección y explotación de gas de esquisto están regulados por la Directiva de Impacto Ambiental (EIA), que impone a los Estados miembros la responsabilidad de someter ese tipo de proyectos (sean públicos o privados) a evaluación antes de autorizar su ejecución, aplicando, si resulta necesario, el principio de cautela.”

¿Conocía la Comisión dicho proyecto de extracción de shale gas? ¿Considera que la Generalitat de Cataluña (y el Estado Español) esta violando el principio de cautela? ¿Qué acciones tomará para frenar, al menos temporalmente, el proyecto con la empresa Montero Energy Corporation SL?

El gas d’esquist (#shalegas #fracking) arriba al Parlament Europeu: arguments dels qui ens hi oposem

1

CAT

Finalment, després de més de tres hores de debat, no m’han donat la paraula per intervenir en relació al gas d’esquist. Si hagués pogut fer-ho, hauria dit el següent:

“Col·legues, diguin el que vulguin. la veritat és que, tal i com s’ha dit, el fracking comporta seriosos riscos per a la salut i el medi ambient, entre els quals hi ha la contaminació de les aigües dels aqüífers, a causa dels productes químics altament contaminants utilitzats.

Nombroses organitzacions porten temps denunciant aquestes pràctiques. És el cas, entre altres, de GREENPEACE o ECOLOGISTES EN ACCIÓ.

Tot i això, en els últims mesos, el govern d’Espanya, i alguns autonòmics, han autoritzat nombrosos permisos d’investigació per al fracking.

Alguns d’aquests permisos afecten directament a paratges de gran interès natural, com les Llacunes de Riudera (a Ciudad Real) o Les Merindas (a Burgos).

Personalment em preocupa especialment que el govern català hagi concedit permisos d’investigació aa empresa MONTERO ENERGY CORPORATON, filial de la canadenca R2 Energy, que es dedica a fer extraccions de gas del subsòl, per a la zona de OSONA.

Reitero: el gas d’esquist no és cap oportunitat, com defensa el comissari Oettinger, sinó que, al contrari, és una NOVA, PERILLOSA, I POTENCIALMENT MORTAL ESTAFA.”

 

******

ESP

Finalmente, tras más de tres horas de debate no me han dado la palabra, en relación al debate sobre el gas de esquisto. Si hubiera podido intervenir habría dicho lo siguiente:

“Colegas, digan lo que quieran. Lo cierto es que, tal y como se ha dicho, el fracking entraña serios riesgos para la salud y el medio ambiente, entre los que se encuentra la contaminación de las aguas de los acüíferos, a causa de los productos químicos altamente contaminantes utilizados.

Numerosas organizaciones llevan tiempo denunciando estas prácticas. Es el caso , entre otras, de GREENPEACE o ECOLOGISTAS EN ACCIÓN.

A pesar de ello, en los últimos meses, el gobierno de España, y algunos autonómicos, han autorizado numerosos permisos de investigación para el fracking.

Algunos de estos permisos afectan directamente a parajes de gran interès natural, como Las Lagunas de Riudera (en Ciudad Real) o Las Merindas (en Burgos).

Personalmente me preocupa especialmente que el gobierno catalán haya concedido permisos de investigación a a empresa MONTERO ENERGY CORPORATON, filial de la canadiense R2 Energy, que se dedica a hacer extracciones de gas del subsuelo, para la zona de OSONA.

Reitero: el gas de esquisto no es ninguna oportunidad, como defiende el Comisario Oettinger, sinó que, al contrario, es una NUEVA, PELIGROSA, Y POTENCIALMENTE MORTAL ESTAFA.”

Foto: Nicolle Rager Fuller

La Comissió erra en no afrontar com cal l’impacte de la producció d’agrocarburants en el canvi climàtic

0

Ahir mateix reflexionava, en aquest Bloc, de la necessitat de re-escalfar el debat climàtic per poder fer front a l’escalfament global. Casualment (bé, potser no del tot casual) la Comissió Europea ha presentat avui les seves propostes per adaptar la legislació europea sobre agrocombustibles. Aquesta legislació es va dissenyar en el seu moment amb la intenció de fer front a l’excés d’emissions de gasos d’efecte hivernacle derivades del canvi en els usos del sòl.

Un cop conegut el nou text, he dir que la Comissió Europea ha perdut, un cop més, una oportunitat d’or.

Convé recordar que el canvi climàtic comporta un impacte devastador sobre la producció agrícola mundial, i conseqüentment sobre els preus dels productes alimentaris. Sóc dels qui considera que, en aquest context, és un error que la Comissió agreugi encara més la situació via una promoció poc raonable d’agrocombustibles.

Sí, és cert que la proposta limita a un màxim del 5% l’ús dels agrocarburants de primera generació, la qual cosa és positiva donat que la primera generació s’obté a partir dels excedents alimentaris. Tanmateix, la Comissió hauria hagut de proposar mesures específiques per a la legislació europea en matèria d’energies renovables i d’emissions de gasos d’efecte hivernacle relacionats amb canvis indirectes en l’ús del sòl i, malauradament, aquí s’ha inhibit.

M’explico: el “canvi en els usos del sòl (ILUC)” fa referència a les emissions de gasos d’efecte hivernacle generats per la conversió addicional d’un camp agrícola (originàriament dedicat a l’ús alimentari) en un camp destinat a produir agrocombustibles. Aquest canvi d’usos en un indret determinat provoca, conseqüentment, que la producció amb finalitats alimentàries es desplaci cap a un altre lloc, generant així emissions de gas d’efecte hivernacle addicionals que s’haurien d’incloure en la petjada total de carboni atribuïda a la producció d’agrocombustibles. I això, malauradament, és el que la proposta de la Comissió no inclou.

Pot semblar un tema banal, un aspecte tècnic i trivial. Doncs bé, no ho és.

Si la petjada de carboni es calculés tenint en compte TOTS els paràmetres (inclòs, insisteixo, l’impacte indirecte degut al canvi d’usos), aquesta podria arribar a ser tan elevada que faria que la producció d’agrocarburants deixés de ser tan ‘beneficiosa’ com alguns pretenen.

Aviat el tema arribarà novament al Parlament Europeu, on haurem de decidir. Serà llavors quan els qui defensem aquesta visió haurem de treballar de valent per col·locar novament la qüestió dels agrocombustibles, complexa i plena d’interrogants, al centre del debat en relació a la transició ecològica que desitgem que faci la Unió Europea.

(Nota: per a qui vulgui més informació en relació a la postura del Grup de Verds/ALE al Parlament Europeu en relació als agrocumbustibles, podeu trobar diversos vincles interessants aquí)

Foto: Food campaign. Foto: Verds/ALE

Cal re-escalfar el debat climàtic per poder fer front a l’escalfament global

10

Molta gent tenim la impressió que des de 2009 l’interès públic aquelles qüestions relacionades amb el canvi climàtic es troba clarament a la baixa.

Abans de ‘Copenague’, per exemple, semblava com si la totalitat de l’Eurocambra estigués concernida per l’impacte del canvi climàtic, la qual cosa va permetre consensuar una resolució realment ambiciosa i, fins i tot, la creació d’un comitè temporal sobre canvi climàtic. Després de la Cimera, no obstant, sembla que el soufflé hagi baixat de manera dramàtica.

És evident que el fracàs de la Cimera de Copenague ha tingut un efecte de refredament prou evident. Tanmateix, la crisi econòmica i financera ha estat també usada sovint com a excusa per no afrontar com caldria els debats sobre polítiques energètiques i de transport en relació a la seva dimensió climàtica.

Això no vol dir que no hàgim tingut debats de contingut en aquest sentit. Recordo, per exemple, els relatius a temes com els biofuels i els ILUC (indirect land use change impacts sobre biofuels), la directiva de qualitat de fuel i les terres bituminoses, bioenergia i criteris de sostenibilitat, o el més recent, sobre eficiència energètica, entre d’altres.

El problema, però, és que aquests debats no han servit per establir polítiques concretes en l’àmbit climàtic a escala europea, en gran part degut a que la Comissió continua dividida en aquesta qüestió, i, per descomptat, al fet que el Consell s’hi ha oposat sempre.

Aquestes limitacions institucionals han enfortit la postura dels opositors a la qüestió del canvi climàtic, també en el si del Parlament Europeu.

En aquest context, l’agenda energètica presenta importants reptes. El debat, de moment, sembla centrar-se en la confrontació dels dos models següents:

1) El primer model es basa en una generació energètica centralitzada i grans monopolis energètics dominant el mercat energètic europeu i, per tant, les polítiques energètiques  europees. Aquest seria un model ‘business as usual’  amb un poder cada vegada més concentrat en companyies com E.On, RWE, EDF i Vattenfall.

2) El segon model consisteix a canviar el model d’oferta energètica envers una major descentralització, amb diversos actors energètics en el mercat, i amb un major control de part de la ciutadania tant de l’oferta com de la demanda.

En qualsevol cas, els temes energètics i climàtics estan provocant canvis en aquests dos models tradicionals, també al si de la UE. Mentrestant, es plantegen i es construeixen grans projectes de renovables a gran escala, inclosos parcs eòlics mar endins, al nord, i energia solar massiva, al sud.

No ens enganyem. Darrera d’aquest debat s’amaga la discussió, fonamental, sobre quines han de ser les futures polítiques energètiques i climàtiques de la UE.

I no m’oblido d’un tema central en tot aquest debat: el paper de la indústria nuclear. Fukushima ha permès despullar el mite de l’anomenat ‘renaixement’ nuclear. De sobte hem vist que països com Alemanya o Japó han apostat per una sortida progressiva de la nuclear sense necessitat de provocar cap ‘blackout’. Però el més important, per a mi, és que  aquelles empreses que han invertit en tecnologia nuclear són menys rendibles, de manera que aquestes han de decidir entre continuar invertint en una incerta expansió nuclear, o simplement sortir-se’n. Companyies com Siemens semblen voler rescatar el tema, mentre que d’altres, com RWE, semblen voler abandonar. Tot plegat està provocant un interessant debat a països com Bèlgica, Països Baixos o fins i tot França, que es plantegen revisar els seus projectes nuclears, i sembla haver deixat Polònia com l’única opció del lobby nuclear per a sobreviure.

Sigui com sigui, els arguments ‘verds’ continuen essent importants en dos grans focus: ANTI (nuclear, gas d’esquist, bituminoses, carbó, perforacions profundes submarines, magatzems CO2) o PRO (clima, biodiversitat, renovables, estalvi i eficiència energètica).

Que no se’n parli no vol dir que aquests temes no siguin importants. De cap manera convé que els fracassos intergovernamentals o les oposicions de determinats lobbies energètics refredin la importància d’aquests temes. Ans al contrari. És el moment de re-escalfar el debat climàtic per poder fer front, amb garanties, a l’escalfament global.

Font foto: Greens/EFA

Proves de resistència nuclear: el lobby nuclear pressiona, la Comissió no hauria de cedir

1
La Comissió Europea ha d’aprovar demà l’informe sobre les proves de resistència (estrès) a les centrals nuclears europees a què es va comprometre després de la catàstrofe nuclear a Fukushima (Japó) del 2011.

Em temo que aquest informe acabarà sent una farsa. Si bé l’informe revela deficiències en molts dels reactors nuclears d’Europa, no hi ha propostes reals per revertir la situació, ni es suggereix tancar cap central nuclear. A més, les proves d’estrès no tenen en compte riscos en àrees crucials com l’envelliment tecnològic, possibles atacs terroristes o fins i tot errors humans.

És clara, i altament preocupant, la gran influència exercida pel lobby nuclear, que està fent tot el possible per diluir el contingut de l’esborrany. 

Així mateix, l’informe de la Comissió adverteix de la precària situació d’algunes centrals espanyoles, com les d’Almaraz, Ascó, Cofrents i Garoña, però es limita a reclamar que es prenguin “mesures per prevenir explosions d’hidrogen o altres combustibles gasosos en cas d’accident”. A més, recomana un “sistema de filtrat de ventilació de la contenció”.

Fa la impressió que, en lloc d’aprendre la lliçó que ens va ensenyar Fukushima, l’informe busca simplement acontentar el lobby nuclear.

No obstant això, la situació exigeix ??que la Comissió no cedeixi a les pressions d’aquest lobby, i que aposti clarament per revertir les actuals i nombroses deficiències de seguretat detectades.

Per altra banda, cal advertir del següent: els costos de la inversió requerida per raons de seguretat són certament elevats -fins 25 € mil milions-, de manera que els inversors possiblement només acceptaran desemborsar tal quantitat a canvi d’allargar la vida útil de les seves seves centrals nuclears, i això sí seria del tot inacceptable. Aquestes proves haurien de ser part del camí cap a l’abandonament progressiu de l’energia nuclear, i no una excusa per mantenir actives les centrals.

Així doncs, des de Verds/ALE instem a la Comissió a que no es doblegui davant el lobby nuclear i que, en canvi, sigui valenta i responsable i recomani el tancament immediat d’aquells reactors insegurs o vells, així com un pla clar i definitiu de promoció de l’eficiència energètica i de les energies netes i renovables en detriment de la nuclear.

Font foto: Greens-EFA

El clima escalfa la crisi (i les respostes només arribaran si construim les sinergies necessàries)

1

La crisi climàtica és l’altra cara de la crisi econòmica. Dues cares, per tant, d’una mateixa moneda. Cal fer front a les dues amb mesures i accions que ens permetin corregir tota mena de desajustaments i, directament, canviar de model productiu i de creixement. Per això alguna gent insistim tant, des de l’esfera política i institucional, en que calen estratègies que tinguin en compte aquesta doble dimensió, agreujada encara per un tercer dèficit: el de la pèrdua de credibilitat política i institucional. Però les respostes arribaran només si hi ha una confluència de forces socials, polítiques, institucionals i fins i tot mediàtiques en favor de canviar aquest model. I per a qui encara tingui dubtes sobre això, li recomano llegir la següent nota, publicada avui a El Pais i que fa referència a l’informe de Dara (daraint.org):

El clima calienta la crisis,

Emilio de Benito (El País, 27.09.12)

La falta de acción ante el cambio climático causa 780.000 millones en pérdidas

Un informe señala a España como uno de los países más dañados por la sequía

Calentamiento global y crisis económica, con su modelo de desarrollo basado en los combustibles fósiles, no son fenómenos independientes. Y si ya de por sí cada uno tiene unos efectos económicos y en vidas humanas alarmante, la combinación de sus consecuencias es aún más devastadora: un billón de dólares (780.000 millones de euros) en pérdidas ya en 2010, con cinco millones de muertes, según el Monitor de vulnerabilidad climática que la Fundación Dara ha presentado en Nueva York, aprovechando la Asamblea General de la ONU. Y la inactividad (o la reducida voluntad para actuar, al menos) indica que estos desastres van a aumentar: 817.000 vidas más y un 3% del PIB mundial en 2030 se perderán por lo que llaman, para sintetizar ambos aspectos, crisis climática, según el documento, encargado por un grupo de 20 de los países —como Bangladesh, Ghana o Vietnam— más perjudicados por el calentamiento. España no es de los promotores del documento, pero aparece como uno de los lugares más afectados por la sequía.

“Los datos son los mayores que se han dado hasta ahora, pero eso es porque somos los primeros en estudiar ambos fenómenos a la vez”, ha explicado a EL PAÍS Matthew MacKinnon, autor principal del trabajo, desde Nueva York. “Caliente y contaminado son dos caras de la misma moneda. Nosotros combinamos los estudios económicos con los últimos datos sobre cambio climático, y nos centramos en algunas áreas muy concretas”, expone.

El trabajo mide el efecto en dólares y vidas (directa o indirectamente afectadas) de 34 indicadores, desde las inundaciones y corrimientos de tierra por la variación de las condiciones climáticas (3.500 vidas y 73.359 millones de euros de pérdidas en 2030) hasta los problemas de salud por la contaminación debida al uso de combustibles derivados del carbono (petróleo, carbón y gas), con 2,1 millones de muertes.

Entre los indicadores nuevos, MacKinnon destaca la medición del “cambio de productividad”. “Con más calor y más días calurosos, las personas que trabajan al aire libre o en entornos que no tienen la temperatura regulada —y son muchos— van a producir menos”. “También va a haber un cambio hacia modelos de economía más industrializados”. “En cambio, las cifras de mortalidad son solo un 20% superiores a las que da la Organización Mundial de la Salud (OMS), porque se deben, sobre todo, a la contaminación”, añade.

El informe, en el que se implicaron también investigaciones de campo en África y Asia, fue revisado por más de 50 científicos, economistas y expertos en políticas públicas de primer nivel, incluidos exjefes de Gobierno. Entre ellos están los españoles Teresa Ribera, exsecretaria de Estado para el Clima, y Javier Solana, ministro con Felipe González y ex alto representante para la Política Exterior de la UE.

En su doble vertiente, el estudio mide el impacto actual y la previsión a corto plazo. “Las pérdidas para los países más pobres son ya enormes”, expone. A los países más pobres (algunos de los más vulnerables tanto por su ubicación —ecuatoriales o tropicales, islas amenazadas por la subida del nivel de los océanos— como por su falta de recursos para poner medidas y su necesidad de un desarrollo a corto plazo, aunque ello suponga no tomar medidas preventivas ya), estos factores ya les cuestan el 7% de su PIB, dice el trabajo. Y llegará “a un 11% del PIB de promedio en el año 2030”.

Pero no es solo una cuestión de ricos y pobres. El tamaño tampoco es una garantía. En términos absolutos, parece lo contrario. China, India y Estados Unidos, por ejemplo, salen señalados como lugares especialmente problemáticos en muchos de los apartados. “Las principales economías mundiales se ven igualmente afectadas: en menos de 20 años, China soportará la mayor parte de las pérdidas, con más de 920.000 millones de euros; la economía de Estados Unidos verá su crecimiento frenado en un 2% del PIB; por su parte, el frenazo de India superará el 5% de su PIB”, afirma el trabajo. En conjunto, 250 millones de personas tendrán problemas por la subida del nivel del mar; 30 millones por el clima extremo, sobre todo las inundaciones; 25 millones por la fusión del permafrost, que dejará suelos inestables y enfangados; y 5 millones por la desertificación.

En el estudio pormenorizado de cada apartado, España aparece citada una vez: es el quinto país que más va a perder por culpa de la sequía. “Aunque el peso de la agricultura es solo del 3% frente al 30% que puede tener en países menos desarrollados, está en una zona, la del Sur de Europa, muy vulnerable”, añade MacKinnon. En concreto, el estudio afirma que las pérdidas por esta causa pueden ser de unos 154 millones de euros a 500 millones de euros en 2030.

Este panorama afecta a todos, en general, de una manera negativa. Hay alguna excepción, como Egipto, Bahréin, Jordania, Luxemburgo, Malta y Suiza, que son los únicos para los que se predice un impacto global bajo para el conjunto de los factores; Para España se vaticina un impacto entre bajo, por el clima, y medio, por la contaminación.

La solución es invertir en políticas de renovación energética y asumir reducciones de las emisiones. “Las pérdidas económicas hacen pequeños los costes de afrontar el cambio climático: la reducción de emisiones contraería el crecimiento del PIB en apenas un 0,5% durante la próxima década; por su parte, la ayuda requerida por los países más vulnerables rondaría los 116.000 millones de euros por año”, indica el trabajo.

“El Monitor muestra cómo la falta de acción ya ha causado daños sin precedentes a la economía mundial y amenaza la vida humana en todo el mundo. Con la inversión necesaria para resolver el cambio climático ya muy por debajo de los costes estimados de la inacción, no hay duda que esta es la ruta que vale la pena recorrer”, ha dicho José María Figueres, expresidente de Costa Rica y uno de los miembros del patronato de Dara.

No se salvan ni grandes ni pequeños

Casi nadie escapa a los efectos combinados de calentamiento y contaminación, si es que se puede establecer una barrera. Pero el informe Monitor de vulnerabilidad climática destaca el impacto en tres gigantes: China, India y Estados Unidos. Curiosamente, tres países que se han negado hasta ahora a imponer límites a sus emisiones.

China, camino de convertirse en la primera economía del planeta (ya es la que más gases de efecto invernadero emite), es de las que sale peor parada. Si no se hace nada para reducir la contaminación arriesga un 4,5% de su PIB, igual que Rusia. India llega al 11%, según el informe. Por ejemplo, China sería, económicamente, el más afectado por el cambio climático, seguida de India, México, Indonesia y Tailandia. También lo es en la lista de perjudicados por la contaminación, seguida de EE UU, Brasil, India e Indonesia. Y lidera la de países con más víctimas mortales por esta causa, por delante de India, Pakistán, Indonesia y Nigeria. Únicamente no figura en la lista de muertes por calentamiento, que encabeza India.

Pero no son solo los grandes los perjudicados. El informe se ha hecho a instancias de una veintena de países (Afganistán, Bangladesh, Bután, Costa Rica, Etiopía, Ghana, Kenia, Kiribati, Madagascar, Maldivas, Nepal, Filipinas, Ruanda, Santa Lucía, Tanzania, Timor Oriental, Tuvalu, Vanuatu y Vietnam). Ellos mismos se definen como algunos de los más afectados por la inactividad para frenar el impacto combinado de crisis y calentamiento. Por ejemplo, destacan varios Estados insulares del Pacífico y el Índico, que pueden, simplemente, desaparecer.

Font: Dara

El PE dóna lllum verda a l’estalvi energètic en edificis públics i grans empreses

0

Massa sovint he de respondre a la pregunta de perquè serveix el Parlament Europeu. Com que crec que els exemples són la millor manera d?il·lustrar qualsevol explicació, n?adjunto tants com puc. Ahir, per exemple, el Parlament Europeu vàrem adoptar una nova directiva sobre eficiència energètica que obliga a renovar un mínim d’edificis públics i imposa auditories energètiques a les grans empreses. D’acord amb la nova normativa, acordada amb el Consell, les companyies energètiques també hauran de presentar plans d’estalvi. S’estima que la reducció del consum energètic de la UE en un 20% pot estalviar prop de 50.000 milions d’euros l’any.

Renovació d’edificis públics

Aquesta nova llei europea, que els Estats membres hauran transposar en un any i mig, exigeix ??als governs nacionals renovar cada any el 3% de la superfície total dels “edificis amb calefacció i/o sistema de refrigeració que tingui en propietat i ocupi seva administració central”.

Aquesta mesura s’aplicarà als edificis amb una superfície útil de més de 500 metres quadrats i, a partir de juliol de 2015, als de més de 250 metres quadrats. Els Estats membres també podran recórrer a mètodes alternatius per aconseguir un estalvi energètic equivalent.

Durant el debat celebrat aquest matí, el ponent, Claude Turmes (Verds / ALE, Luxemburg), ha assenyalat que “aquesta legislació no només és essencial per assolir els nostres objectius de canvi climàtic i seguretat energètica, sinó que també donarà un impuls a l’economia i ajudarà a crear llocs de treball. Així mateix, reduirà els costos creixents de les importacions energètiques, que el 2011 van ascendir a 488.000 milions, el que equival al 3,9% del PIB de la UE “. La directiva va ser aprovada amb 632 vots a favor, 25 en contra i 19 abstencions.

Plans d’estalvi per companyies energètiques

Els països de la UE hauran imposar a les companyies energètiques en el seu territori un percentatge de “estalvi d’energia acumulat” mínim per al 2020. Aquest estalvi no podrà ser inferior al 1,5% de les vendes anuals d’energia a clients finals entre 2014 i 2020.

Les vendes d’energia destinada al transport poden quedar excloses i també es podrà recórrer a mètodes alternatius, sempre que l’estalvi energètic aconseguit sigui equivalent.

Auditories energètiques

Les grans empreses hauran de sotmetre cada quatre anys a una auditoria energètica. Les auditories s’iniciaran tres anys després de l’entrada en vigor de la directiva i aniran a càrrec d’experts acreditats en l’àmbit de l’energia. Les pimes quedaran excloses.

Finançament

La directiva anima els Estats membres i les regions a fer un ús ple dels fons estructurals i del Fons de Cohesió per incentivar la inversió en mesures d’eficiència energètica. El Fons Europeu Agrícola i el Fons Europeu d’Eficiència Energètica també poden servir per costejar les mesures d’estalvi energètic que preveu la directiva. Els països de la UE han de fomentar l’ús d’aquests i altres mecanismes de finançament.

Procediment: codecisió (acord en primera lectura), torn de preguntes a la Comissió (tercer paquet energètic

 

Font noticia: Web del Parlament Europeu

Foto: El ponent, Claude Turmes (dels Verds de Luxemburg), i el comissari, Günther Oettinger, durant el debat Font: PE

Estalvi energètic: pensem’hi i actuem ara, abans no sigui massa tard

1

Fa anys, quan algunes veus reclamàvem, en clara minoria, una major i millor regulació del sector econòmic i financer, molts dels qui ara governen (per què van guanyar diverses eleccions, alguns amb majoria absoluta) se’ns reien a la cara. Si haguéssim actuat abans, i a fons, potser no estaríem on som ara.

La mirada curta que predomina avui en la majoria de les opcions polítiques, però també en l’exercici de la comunicació i la informació, fa que tinguem societats amb poca capacitat de mirar-se les coses amb perspectiva intergeneracional i multidimensional. I això és un problema, per què ens porta a una política que, enlloc de prevenir i evitar l’esclat de crisi, es limita a reaccionar-hi i surfejar-les.

En aquest sentit, cal recordar que darrera les catàstrofes econòmica i política (democràtica) n’hi ha una altra que, malauradament, sembla haver passat en segon pla, però que segueix essent crucial: la climàtica, i més concretament l’energètica. A tall de recordatori voldria esmentar una de les votacions més importants la setmana passada a Brussel·les, en el marc de la Comissió d’energia (ITRE), en relació a l’estalvi energètic.

La legislació en curs (ja ha superat tràmit a la Comissió ITRE i ara caldrà esperar resultats del trílog i votació en plenària) inclou un seguit de mesures crucials en favor de l’estalvi energètic. Per exemple, els Estats membres hauran d’establir un full de ruta l’objectiu del qual sigui aconseguir un estalvi energètic del 80% al sector de la construcció el 2050. Així mateix, s’exigirà a les empreses energètiques que es facin responsables de l’estalvi anual fins a un 1,5% en relació a tots els sectors d’ús final (tot i que aquesta mesura va quedar considerablement aigualida per culpa de les intervencions governamentals). Un altre paquet de mesures són els anomenats instruments financers de caràcter obligatori, i una millor informació de cara a les persones consumidores (p.e. a través de l’ús de comptadors intel·ligents), igual com mesures destinades a reduir la demanda.

Mentre alguns (PP, però també la socialdemocràcia) aposten per allargar la vida a les centrals nuclears, d’altres insistim que allò que cal és un canvi radical en el model de generació i consum energètic, posant especial èmfasi en l’estalvi.

El ponent de l’informe, en aquest cas el meu col·lega verd luxemburguès, Claude turmes, va fer un extraordinari treball per acostar Europa al compliment dels objectius 2020 (veure nota al peu 1), però va advertir que encara queda molt per fer per tal que la UE compleixi el seu objectiu de reduir el consum d’energia un 20% per aquell any 2020, així com també va subratllar la necessitat d’afrontar les evidents mancances i falles existent en l’esquema de comerç d’emissions de la UE. Després de la votació, el mateix Claude Turmes va dir:

 

“Today’s vote brings us a step closer enacting this essential legislation, which will give a boost to Europe’s economy and help achieve our energy security and climate goals. The new energy efficiency directive enshrines the EU’s 20% energy savings target in a legal framework and sets out binding measures (1), which will go a significant way towards bridging the current gap the EU is facing with regards to meeting its pledge to reduce energy consumption 20% by 2020. However, clearly more needs to be done to fully close the gap. Realising the EU’s energy saving target not only makes sense in terms of meeting our energy security and climate change goals, it also makes broader economic sense, stimulating economic activity and creating millions of jobs, whilst bringing down energy bills for businesses and households, and our dependence on energy imports.

“While the new energy efficiency legislation represents a major step forward for EU climate policy, it has added to the urgent need to address the problems with the misfiring emissions trading scheme. The carbon market is clearly in need of regulative intervention in order to address the oversupply of emissions permits and the resulting excessively low carbon price. While the Commission committed to do this in the context of negotiations on the energy efficiency directive, it must  come forward with proposals to address the oversupply of emissions allowances and the unrealistically low carbon price before the summer. As a first step, this means limiting forthcoming auctions of emissions permits. However, ultimately, the Commission will have to completely retire an amount of emissions permits. The sooner this is done, the better.”

Font foto: Genesys-project.eu