Raül Romeva i Rueda

@David Ventura/ L’eurodiputat ecologista del grup verd europeu Raül Romeva és el polític comunitari que més ha fet per donar a conèixer la problemàtica de les prospeccions petrolíferes a les Balears. Ha preguntat a la Comissió Europea pels projectes de Cairn Energy al golf de València i s’ha convertit en un aliat d’Eivissa i Formentera a l’hora de cercat suports entre les inextricables oficines comunitàries de Brusel·les.

Romeva no repetirà com a eurodiputat però fins el darrer dia continuarà fent feina en contra de les prospeccions i és un dels qui millor sap com fer front a un desafiament com aquest. Avui ha estat a Eivissa, convidat per l’Alianza Mar Blava, i ha atès a Noudiari en una terrassa de la Plaça del Parque de Vila.

-Què pot fer la Comissió Europea [el Govern de la Unió Europea] per aturar les prospeccions de Cairn Energy? Hi ha prou legislació ambiental comunitària per al·legar amb garanties?
-La generació energètica és competència dels Estats, no de la Unió Europea. La Unió té competències exclusivament en el transport de l’energia. A partir d’aquí, l’excusa que posa la Comissió Europea per no mullar-se és que aquest tema depèn dels Governs dels Estats.

No obstant, és cert que hi han diferents directives ambientals que es poden veure afectades. La més important és la directiva sobre l’estudi d’impacte ambiental, ja que inclou el dret de la població afectada a participar i estar completament informada que qualsevol explotació de caràcter energètic que hagi al seu territori. Es la Directiva sobre Informació Pública en d’Actuacions d’Impate Ambiental. Després, tenim directives claus com les ZEPAS [Zona d’Especial Protecció d’Aus] i d’espècies protegides, i aquí la Comissió té molt a dir.

Existeix un tercer àmbit d’actuació: les línies estratègiques del model energètic que vol la Comissió de cara a l’any 2030. Per desgràcia, a l’últim esborrany que s’ha fet sobre el tema encara hi ha una aposta clara pels hidrocarburs i les nuclears, i redueix el paper de les energies renovables a només un 30% del total del consum energètic europeu.

-A dia d’avui, quina resposta heu obtingut de la Comissió Europea?
-De moment, la Comissió encara no ha formulat una opinió. Una altra cosa és que no estiguin interessats pel tema i estiguin fent gestions, però fins que no tinguin sobre la taula l’estudi d’impacte ambiental no es poden manifestar. Sobre un projecte definitiu, l’únic que podem demanar és que es compleixi la normativa europea ambiental.

Però a més de la Comissió Europea, ens hauríem de preguntar quins són els actors que han de decidir sobre una obra com aquesta. El Govern de espanyol? I els governs de València o Balears? I França? Aquí tenim un dèficit de competències sobre com gestionar els béns comuns i això ens obliga a dotar-nos d’un marc legislatiu que no tenim. Quan les prospeccions són al mar tot és més complicat.

Tenim un comissari de Medi Ambient receptiu, i un d’Energia que no ho és tant

-S’ha anunciat una reunió el dia 11 de febrer amb el comissari europeu de Medi Ambient, Janez Potocnik. Com respira aquest comissari? Pot ser receptiu?
-Hi ha un pacte no escrit entre comissaris de “jo no em fico en el teu terreny i tu tampoc en el meu”. I això és un problema perquè a l’hora de la veritat es produeixen contradiccions i es solapen doctrines diferents. Per exemple, tenim un comissari d’Energia, Günther Oettinger, molt favorables dels hidrocarburs i del fracking; però després el comissari de Medi Ambient, Potocnik, és més prudent i més favorable al principi de precaució abans que al de sobirania energètica. Si parles amb un, tens una versió; si parles amb l’altre, l’altra versió. Finalment, serà el president de la Comissió [Durao Barroso] qui tindrà un pes molt important d’arbitratge.

-Què n’espera del Govern espanyol? La postura del ministre d’Indústria, José Manuel Soria és clarament a favor de les prospeccions i del lobby energètic. Creu que el Ministeri de Medi Ambient serà sensible a les al·legacions que s’estan presentant a les prospeccions?
-Encara no he escoltat al ministre de Medi Ambient, el senyor Arias Cañete, cap paraula en el que demostri que aquest tema li preocupi. Crec que encara que no li importi el medi ambient, s’hi hauria de preocupar perquè també és ministre de Pesca. Honestament, del govern espanyol no espero res. En el marc europeu sí que hi confio una mica més. La clau, al final, seran els interessos econòmics que estan influint en la postura del ministre Soria. Ha pegat un pal extraordinari a les fotovoltaiques i a les energies renovables. Diaris econòmics com Financial Times o la revista Fortune han considerat aberrant la reforma energètica espanyola. Això forma part d’una estratègia del ministre que és molt difícil d’explicar i justificar.

Les complicacions tècniques de l’extracció de petroli a la Mediterrània són enormes

-Es diu que amb la millora de la tecnologia extractiva, la Mediterrània és el gran objectiu de les empreses petrolieres. Serem una zona com el Mar del Nord o el golf de Mèxic?
-Jo tinc la sospita que en realitat això no deixa de ser un banc de proves. Sí que ha millorat la tecnologia però no dóna garanties absolutes, ho veiem en el cas Castor [la plataforma d’extracció de gas que ha provocat moviments sísmics davant la costa de Castelló]. Continua sent complicat treure petroli a mil metres de profuditat: la pressió de l’aigua és molt forta, la seva temperatura de l’aigua és de 2 o 3 graus centígrads i el petroli és molt calent, i el contrast tèrmic provoca un gran repte tecnològic. Per molt que hagin millores, encara estan per demostrar. Els riscos potencials són enormes i ens trobem amb la mateixa jugada de sempre: Socialització de les pèrdues i privatització dels beneficis. Si la cosa surt malament, l’empresa de torn marxarà però ens deixarà el problema.

Quan fas un estudi d’impacte ambiental has de tenir en compte tots els supòsits, tant la part d’exploració com d’explotació, i ja tenim masses exemples en els que la tecnologia ha fallat com per exposar-nos a aquests problemes.

-En l’escenari actual, podem ser optimistes? Això es pot parar?
-No ens podem permetre el luxe de no ser optimistes. En aquests moments hem de treballar amb la clara convicció que això es pot parar. Només a partir d’aquesta premisa pots movilitzar a la gent. El gran repte és que hagi una força suficient a nivell ciutadà que ho permeti aturar. I això és possible, ho hem vist en molts casos. És necessari moure’s.

D’aquí a una estona em reuniré amb Joaquin Almunia, Comissari de la Competència i el Mercat i Vicepresident de la Comissió Europea, per abordar els temes plantejats en la carta que li vàrem enviar el passat octubre, signada conjuntament amb la Diputada al Congrés, Laia Ortiz, i que tenen a veure amb l’actual reforma del sector elèctric español.

En concret m’interessa tractar tres aspectes: a) la situación de l’oligopoli energètic a Espanya, b) la reforma energética (elèctrica), i com aquesta beneficia a l’oligopoli i perjudica les renovables, i c) el sistema de portes giratòries dins del sistema elèctric español.

A la reunió m’hi acompanyaran representants de la Plataforma Nuevo Modelo Energético.

Adjunto a continuació la carta, demanant l’entrevista, i els motius de preocupació.

Ilustrísimo Dr. Joaquín Almunia

Vicepresidente de la Comisión Europea

Comisario de Competencia y Mercado

31 de octubre 2013

Señor Comisario,

Vivimos en una sociedad con una elevada dependencia energética y en España la factura eléctrica no para de subir siendo a día de hoy la tercera más cara de Europa, después de Chipre y Malta. El aumento de la tarifa eléctrica, ligada con la situación de crisis económica actual, ha generado lo que se conoce como pobreza energética. En 2010, ya había alrededor 4 millones de personas¹ que no podían pagar la factura eléctrica de sus hogares para satisfacer sus necesidades básicas.

Uno de los grandes problemas del sector eléctrico se debe a que el 80% de la generación de la electricidad y un 90% de la comercialización de esta, está controlada por cinco grandes empresas (Iberdrola, Gas Natural – Fenosa, Endesa, EDP y EON). Por lo tanto, podemos afirmar que nos encontramos ante un mercado eléctrico oligopolizado. Este modelo dificulta claramente la entrada de competidores en el mercado eléctrico ya que son las mismas empresas quienes controlan los precios, ocasionando un sobrecoste anual en el precio de la electricidad de 450 millones de euros (Jorge Morales de Labra, GeoAtlanter, 2013).

El mal funcionamiento estructural del mercado eléctrico permite fenómenos como la convivencia de un déficit tarifario de 26.000 millones de euros (CNE, 2013), que a día de hoy algunas fuentes apuntan que ya llega a los 28000€, con unos beneficios de las compañías eléctricas que doblan los de las europeas y con una subida de un 80% del precio de la factura eléctrica desde el 2004.

Esta situación evidencia una disfunción en el mercado eléctrico español que ya fue criticada por la propia Comisión Europea en su informe SWD(2012)310 final², de evaluación del programa nacional de reforma y del programa de estabilidad de España para 2012. El informe asimismo describía la falta de competencia que perpetúa un sistema en régimen de oligopolio. También en 2008, un informe de la Comisión Nacional de Energía (CNE) alertó del desequilibrio que se estaba produciendo entre precios y coste y advirtió que iba en contra de los y las consumidores.

Mientras que las energías convencionales no tienen acreditados sus costes por las autoridades reguladoras, las energías renovables sí que tienen regulados estos costes. Así, las energías renovables aportan modularidad en su financiación y las hacen asequibles para la inversión por parte de la ciudadanía. En un mercado realmente libre las energías renovables se podrían abrir paso.

Con la priorización por parte del gobierno de los combustibles fósiles (80% de la energía actual) y las nucleares (6%) y con las trabas que recientemente se están poniendo a las energías renovables, lo único que se está consiguiendo es agravar la crisis del modelo energético de España generando la pobreza energética mencionada, aumentar la dependencia hacia las grandes eléctricas y, en consecuencia, favorecer que siga aumentando el déficit tarifario.

Considerando que la directiva europea 2009/72/CE³ sobre normas comunes para el mercado interior de la electricidad prevé la consecución de un mercado de la electricidad competitivo, seguro y sostenible desde el punto de vista medioambiental creemos que el actual marco legal español no garantiza el cumplimiento de la normativa comunitaria.

Dada esta situación, pedimos, pues, una reunión con usted para tratar esta problemática de relevante importancia. Esperamos, Sr. Comisario, una respuesta para concretar una fecha próximamente.

Atentamente,

Raül Romeva i Rueda.

Vicepresidente del Grupo Verdes/ALE y Eurodiputado de Iniciativa per Catalunya Verds.

Laia Ortiz Castellví.

Diputada de Iniciativa per Catalunya Verds en el Congreso de los Diputados.

Dissabte passat, 16 de novembre, milers de persones de tot el món se sumaven a la marxa convocada pel moviment verd polonès per recordar a les delegacions reunides a Varsòvia en el marc de la Conferència de l’ONU sobre el Canvi Climàtic (COP 19) que tenien cada vegada menys temps per assolir un acord just i ambiciós que asseguri mantenir l’escalfament global per sota dels 2°C.

Diversos organismes científics i institucions de tota mena i ideologia -inclòs el Pentàgon!– han posat de manifest que el canvi climàtic suposa un enorme amenaça per a la humanitat, i fins tot per a la pau i la seguretat. L’últim informe de l’IPCC reitera que el canvi climàtic és un fenomen induït per l’activitat humana, donant així la raó a tota la gent que hem defensat que la brutal emissió de gasos efecte hivernacle degut a la crema de combustibles fòssils és allò que provoca aquestes transformacions tant preocupants en el clima. Vaja, l’excusa que es tracta d’un fenomen ‘natural’ i ‘inevitable’ no s’aguanta per enlloc.

Si partim d’aquest principi, doncs, és evident que cal prendre mesures per revertir la situació. I aquí l’estratègia és clara (i, de fet, única): cal promoure un sistema de subministrament energètic descentralitzat i transparent basat en l’eficiència energètica i les energies renovables no contaminants.

En aquests context, hi ha qui se n’aprofita i pretén col·lar per l’escletxa del debat climàtic el debat nuclear. ‘És una energia segura, barata i neta’, diuen algunes veus, basant-se exclusivament en les emissions de CO2 que produeix aquesta font d’energia. Però això no és cert, ja que en realitat és extraordinàriament cara (la inversió privada no en vol sentir ni a parlar), insegura (el risc zero, quan parlem de nuclears, no existeix!!, vegi’s Fukushima et al.) i bruta (ningú sap què fer encara amb els residus, que hipotecaran generacions i generacions). Així doncs, de solució per afrontar al canvi climàtic, res de res.

I no obstant això, al Parlament Europeu repetim any rere any els mateixos debats, i estem obligats a escoltar els mateixos arguments autojustificatius de sempre.

Aquesta setmana, per exemple, hem votat una sèrie de nous textos legals en relació a la dotació de pressupost per a la recerca nuclear i a l’Instrument de Cooperació en Seguretat Nuclear (ICSN) deficient. La mala notícia és que el Parlament Europeu s’ha alineat clarament a favor de l’energia nuclear (amb l’excepció dels diputats Verds/ALE i GUE, i algunes individualitats al SiD i ALDE).

En concret, votant el pressupost d’EURATOM 2014-2018 (Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica), el Parlament Europeu ha donat un afectuós copet a l’esquena de la indústria nuclear europea. No té cap sentit subvencionar aquesta font d’energia. Però el pitjor és que a coalició conservadors-socialistes no ha ni tan sols intentat canviar la distribució d’aquesta despesa. És a dir, han donat un xec en blanc a canvi de … ja ho veurem.

Sigui com sigui, el resultat és el següent: dels 1600 milions d’euros posats a disposició de la indústria pels propers 5 anys, el 40% va a la investigació de la fusió (sense incloure el projecte ITER), el 40% a finançar les activitats del Centre Comú d’Investigació (Joint Research Centre, JRC) i el 20% restant a la investigació sobre la fissió, la seguretat i la protecció radiològica. Verds/ALE havíem presentat diverses esmenes destinades a garantir que la recerca se centrava, només, a afrontar el desmantellament de centrals, la protecció contra la radiació i la no-proliferació. Resultat? totes derrotades.

El Parlament Europeu ha aprovat també el pressupost pel finançament comunitari de l’ITER, un projecte internacional d’investigació en el camp de la fusió nuclear. El pressupost inicial era de 4600 milions d’euros, però aquest s’ha triplicat (augmenta fins a 15.000 milions d’euros). En aquest projecte, hi participen 35 països: els de la UE, l’Índia, Japó, Xina, Rússia, Corea del sud i els Estats Units. La UE n’assumeix el 45% del pressupost total.

Finalment, el Parlament Europeu ha aprovat també l’Instrument de Cooperació en Seguretat Nuclear (ICSN), que segons la Comissió pretén donar suport a la promoció de la seguretat nuclear, la protecció radiològica i l’aplicació d’unes salvaguardes eficients i efectives. La Comissió havia proposat assignar a la INSC 560 milions d’euros durant el període comprès entre 2014 i 2020 però aquesta quantitat s’ha vist reduïda en gairebé un 70% (a 176 milions d’euros). Vull recordar que aquest instrument està destinat a cooperar en els àmbits de la seguretat i la protecció nuclear i no a promoure l’energia nuclear.

En síntesi: recordem que segons un informe intern de la Comissió Europea de 2011, els subsidis a l’energia a la Unió Europea van ser de 35.000 milions d’euros per a l’energia nuclear, 30.000 milions per a renovables (solar i eòlica), 26.000 milions per als combustibles fòssils i 15.000 milions per a l’eficiència energia.

En altres paraules, mentre sovint es critica les energies renovables, pel seu cost, obviem (obvien alguns, vaja) que aquestes són les úniques que garanteixen el desenvolupament d’una veritable sobirania energètica, contràriament a l’energia nuclear.

Des d’avui, i fins al proper 22 de Novembre, tindrà lloc a Polònia la cimera climàtica de l’ONU, el COP 19.

Segons els amfitrions, els principals objectius de la cita són “avançar cap a un nou acord mundial i donar un autèntic impuls a les negociacions sobre el clima”. Durant la cimera, els països avaluaran els compromisos vinculants de reducció de gasos d’efecte hivernacle per al període 2015-2020 i abordaran una de les qüestions pendents més urgents: el finançament de la lluita contra el canvi climàtic.

Aquest nou bloc de converses té lloc precisament en el mateix moment que un devastador tifó, el “Haiyan”, ha arrasat Filipines deixant al seu pas més de 10.000 morts, així com unes destrosses de valor incalculable. Aquesta catàstrofe és un nou advertiment de les terribles dimensions que pot arribar a causar el canvi climàtic.

Convé recordar que l’últim informe del Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) afirma que els científics estan cada vegada més convençuts que “l‘activitat humana i l’ús de combustibles fòssils són la principal causa del canvi climàtic i preveuen greus conseqüències si no es prenen mesures urgents per reduir les emissions de CO2”

El març vinent, els governs de la UE s’hauran de posar d’acord sobre els seus propis objectius d’emissió. És fonamental que en el COP 19 s’acordin objectius climàtics i energètics ambiciosos per tal que Europa exerceixi un paper de lideratge en la cimera que Ban Ki-moon presidirà el setembre de 2014, així com en la que posteriorment tindrà lloc, a Paris, el 2015.

Polònia, en tant que anfitriona de la conferència, però també la Unió Europea, en conjunt, han d’exercir un paper de lideratge que encoratgin a les parts -en particular als països industrialitzats- a elevar el seu nivell d’ambició d’aquí al 2020. L’objectiu a assolir és inexcusable: l’escalfament global per sota de 2ºC. Qualsevol cosa per sota d’això, serà un fracàs.

Malgrat que anem tard, i massa lents, encara som a temps d’evitar els efectes irreversibles i destructius del canvi climàtic, com l’augment del nivell del mar, les inundacions, les sequeres i la desaparició del gel àrtic entre molts d’altres.

Els responsables polítics mundials no poden quedar-se de braços plegats i han de demostrar una voluntat política ferma i fer tot el possible per assolir un acord climàtic ambiciós i amb responsabilitat mundial per al 2015.

Hem deixat escapar ja massa oportunitats. No ens podem permetre deixar-ne passar més. La única solución passa per canviar el rumb, de manera radical. La terra i el medi ambient no poden esperar ni adequar-se als ritmes polítics i econòmics.

The Greens/EFA MEPs want a ban on fracking.

They support the Global Frackdown which takes place on 19th October 2013. Hundreds of communities all over the globe are organising actions and events against fracking. For more details see here http://www.globalfrackdown.org/

The Greens/EFA MEPs recently hosted a film screening with Josh Fox of Gasland 2 in the European Parliament followed by a pan-European conference discussing the campaign in Europe and debunking many of the myths put forward in favour of shale gas. You can catch up on the conference here: http://www.greens-efa.eu/unfracked-10…

To find out more about the Greens/EFA campaign against shale gas see here: http://stopclimatechange.net/main-top…

#BanFracking #GlobalFrackdown #Fracking

Acabem de conèixer el contingut de l’informe de la Comissió Europea relatiu als ajuts estatals per a l’energia a Europa. Malgrat que la seva presentació pública estava inicialment prevista per a aquesta setmana, finalment s’ha ajornat per la setmana vinent. No obstant, degut a diverses filtracions hem pogut saber el contingut del text i hem descobert que la darrera versió omet les xifres sobre l’import de les subvencions estatals rebudes per l’energia fòssil combustible de propulsió i l’energia nuclear.

Segons que hem pogut saber, la persona inductora d’aquesta ‘omissió’ seria el Comissari responsable de la cartera energètica, Ottinger. Aquest intent (per sort frustrat, o si més no descobert) de modificar les conclusions per tal de treure importància a la quantitat d?ajudes rebudes per l’energia nuclear i pels combustibles fòssils és ben galdós i del tot vergonyós.

Cal recordar que l?objectiu d’aquest treball és contribuir a dissenyar una política conjunta per a energia. L’actuació d’Ottinger el desacredita de ple a ell i, per extensió, a tota la Comissió Europea.

Urgeix una reacció de part del president de la Comissió, Durao Barroso, que asseguri que la informació pública inclogui les xifres reals dels subsidis estatals als combustibles fòssils i a l’energia nuclear.

Els resultats inicials de la Comissió deixaven clar que els subsidis estatals al carbó, al gas i a l’energia nuclear representen la major amenaça per al funcionament del mercat energètic de la UE. La Comissió ha de garantir que les polítiques de la UE van destinades a corregir això.

En altres paraules, es tracta de garantir un preu significatiu pel CO2 per sota del mercat d’emissions de la UE, que reflecteixi el veritable cost dels combustibles fòssils.

Això també vol dir que la Comissió ha de presentar propostes per fer front a l’escandalosa situació al voltant de la responsabilitat dels reactors nuclears. El públic no pot continuar pagant la factura de responsabilitat per danys nuclears i la Comissió ha de deixar d?aturar les propostes legislatives de la UE.

Entrevista per a Noudiari.es (Eivissa i Formentera), sobre prospeccions petrolíferes Balears.

Raül Romeva, europarlamentario: “Los permisos de las prospecciones de Cairn Energy podrian decidirse sin tener en cuenta el estudio de impacto ambiental”

R. Beltrán/ Raül Romeva es la única baza con la que cuentan Ibiza y Formentera para defender las islas de los devastadores efectos de las propecciones petrolíferas proyectadas por Cairn Energy. Gracias a este europarlamentario, la Comisión Europea ha girado la vista hacia nuestras islas y ha pedido explicaciones al Gobierno español sobre la legalidad de la búsqueda de crudo en el canal entre las Pitiüses y Valencia.

En respuesta a sus preguntas, el comisario europeo Janez Potocnik se ha dirigido al Gobierno español para averiguar qué medidas han adoptado para asegurar la legalidad de las prospecciones petrolíferas frente a las costas de las Pitiüses. ¿Es posible que la Administración central haya autorizado estas actuaciones a Cairn Energy sin asegurarse de que cumplen con la normativa medioambiental?
A día de hoy, Cairn Energy tiene reservadas las zonas del fondo marino del golfo de Valencia frente a las costas de las Pitiüses para realizar prospecciones petrolíferas. Aunque disponga de la licencia legal para trabajar en la zona, para poder iniciar la exploración la empresa necesita los permisos ambientales del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente para cada una de las fases de exploración, que no han sido concedidos todavía y que podrían denegarse.

En relación a su pregunta, hace 4 meses (junio 2013), la Comisión preguntó a las autoridades españolas qué medidas había tomado o pretendía tomar para asegurar que las prospecciones petrolíferas se ajustaran a la normativa medioambiental de la UE y que se procedería a una evaluación de la respuesta de las autoridades españolas para determinar si es necesario algún tipo de actuación desde Europa. Así, parece que Europa está atenta a estas actuaciones.

Es importante destacar que en el caso de Canarias, en 2012 la Comisión Europea puso en marcha una investigación judicial para determinar si los permisos “ambientales” por el Gobierno español para prospecciones petrolíferas se ajustaban a la legislación comunitaria de protección ambiental y conservación de hábitats naturales. Si bien cada estado miembro mantiene independencia de decisión para las prospecciones petrolíferas, tal y como afirmó la Comisión Europea en 2012 en respuesta a una pregunta parlamentaria, “la concesión de autorizaciones de prospección, exploración y producción de hidrocarburos por los Estados miembros tiene que ajustarse a las disposiciones de la Directiva 94/22/CE”.

Así, teniendo en cuenta los antecedentes en las Islas Canarias en las que sospechamos que no se cumplía la normativa ambiental comunitaria, es posible que en el caso de la Pitiüses también se acaben dando permisos ambientales sin verificar que se cumple la normativa medioambiental europea. Por este motivo, debemos estar muy atentos y actuar lo más rápido posible.

Es posible que se acaben dando permisos ambientales sin verificar que se cumple la normativa medioambiental europea.

¿De qué modo podría la Comisión Europea detener las prospecciones de Cairn Energy si no cumplen con la legalidad vigente?
Primeramente, sería necesario que la Comisión Europea verificara que los permisos ambientales que se otorguen para realizar prospecciones petrolíferas respetan la legislación comunitaria. Si, como ya se ha dado Canarias y, como sospechamos que podría pasar en las Pitiüses, no se cumpliera la legislación vigente, la Comisión podría poner en marcha procedimientos judiciales para investigar si se cumplen los requisitos de la Directiva Europea sobre la estrategia marina. Otra vía para frenar las prospecciones de Cairn Energy sería que la Comisión resolviera que este tipo de actuaciones no suponen un marco adecuado para conseguir los objetivos de reducción de CO2 del 2020. Tal y como afirma Potocnik (Comisario Europeo de Medio Ambiente), el buen estado ambiental de las aguas marinas que se debe haber alcanzado en 2020 exige, entre otros aspectos, que el ruido debajo del agua se sitúe en unos niveles que no afecten negativamente al entorno marino. La comunidad científica ha adoptado los 180 decibelios como el nivel de intensidad acústica a partir del cual se pueden producir males fisiológicos irreversibles en cetáceos y tortugas marinas, y las detonaciones de estas prospecciones alcanzarán los 249 decibelios.

El Ministerio de Medio Ambiente ha anunciado que realizará un Estudio de Impacto Medioambiental sobre los sondeos sísmicos que tiene previsto realizar Cairn Energy frente a nuestras costas en otoño. Este estudio, ¿no debería haberse llevado a cabo antes de autorizar esta exploración?
Por supuesto. El objetivo principal de un Estudio de Impacto Ambiental es que, antes de iniciar un proyecto, se identifiquen los impactos ambientales y que estos sean considerados en la ejecución (o no ejecución) del proyecto. La Ley de Impacto Ambiental determina que las conclusiones del Estudio puedan determinar la alternativa cero (no realizar el proyecto) en función del nivel de impacto o riesgo de las diferentes acciones del proyecto. La lógica nos hace pensar que un Estudio de Impacto Ambiental debe ser una de las principales herramientas para determinar el otorgamiento tanto la licencia legal como la autorización ambiental para realizar prospecciones petrolíferas. En Julio 2013 (ni entonces, ni todavía a fecha de hoy, no se han dado las autorizaciones ambientales) el Ministro Soria afirmaba que “no había marcha atrás en las prospecciones petrolíferas frente a la costa de Ibiza”. Esta afirmación nos hace sospechar que ya está todo decidido y cerrado y que los permisos ambientales para las prospecciones de Cairn Energy se decidirán sin tener en cuenta los resultados del estudio de impacto ambiental y, por lo tanto, sin asegurar el mantenimiento del gran valor ecológico y ambiental de la zona afectada. Y esto es lo que, desde un punto de vista de respeto a la ciudadanía y al entorno, nos parece inadmisible.

Sospechamos que ya está todo decidido y cerrado y que los permisos ambientales para las prospecciones de Cairn Energy se decidirán sin tener en cuenta los resultados del estudio de impacto ambiental.

Las prospecciones frente a las Pitiüses las autorizó un gobierno socialista, aunque ahora se manifiesten en contra de los planes de Cairn Energy. Por su parte, el PP las criticó en su momento pero ahora que están en el gobierno no se oponen a la actividad de la petrolera irlandesa. ¿Qué intereses mueve esta empresa para lograr el beneplácito de dos gobiernos de distinto signo político?
La hipocresía de ciertos actores políticos con relación a las inversiones en energía, y especialmente si se trata de combustibles fósiles, es notoria. Es conocida la gran cantidad de dinero que se mueve detrás del negocio de las energías fósiles y, en consecuencia, los elevados intereses económicos que suscita este tipo de proyectos. Siempre existe un beneficio para alguien, que saca un gran rendimiento, a costa de dejar una altísima factura que deberán pagar otros. Los hechos nos remiten que tanto el gobierno socialista como el gobierno del Partido Popular, priorizó y prioriza, por delante de los intereses ambientales y económicos de las Pitiüses, sus intereses económicos privados y políticos.

La Alianza Mar Blava, el colectivo pitiuso contra las prospecciones, asegura que las prospecciones podrían frenarse tan sólo con un estudio de impacto medioambiental negativo y que ni tan siquiera deberíamos indemnizar a la petrolera, un informe por el que usted ha preguntado ante la Comisión Europea. ¿Por qué se ha silenciado esta posibilidad que aparentemente es sencilla y no tendría coste para Ibiza y Formentera?
La competencia para autorizar o no este tipo de prospecciones corresponde al gobierno, por lo que, si hubiera querido, se habría podido condicionar toda actuación a un estudio de impacto que ofreciese garantías en cuanto a los posibles efectos de la intervención. Ante lo visto, sin embargo, es evidente que el gobierno, habiendo promovido las prospecciones petrolíferas, no tiene ningún interés en frenarlas. Lo demuestran las declaraciones del Ministro Soria citadas anteriormente, en las que ponía de manifiesto su inclinación positiva afirmando que no había marcha atrás en las prospecciones petrolíferas frente a la costa de Ibiza. El gobierno ha comunicado la elaboración de un estudio de impacto ambiental para la primera fase de trabajos de explotación (sondeos sísmicos) que implica un proceso de participación pública y alegaciones. Tal y como remarcan desde Alianza Mar Blava, es importante que el estudio de impacto ambiental respete los plazos para presentar alegaciones sin intentar agilizar los trámites y que se contemple la opción cero (no realizar los sondeos).

Tanto el gobierno socialista como el gobierno del Partido Popular, priorizó y prioriza, por delante de los intereses ambientales y económicos de las Pitiüses, sus intereses económicos privados y políticos.

¿Hay algo que puedan hacer los ciudadanos pitiusos preocupados por las prospecciones de Cairn Energy para frenar que sigan adelante o está todo en manos del poder político?
El silencio y la pasividad es la peor medicina. Es necesario que desde el territorio se sigan exigiendo transparencia y responsabilidades. Desde Aliança Mar Blava se está haciendo un muy buen trabajo de información y denuncia y actualmente, como ellos mismos afirman, gracias a la presión social y política, Cairn Energy ha renunciado a presentar al Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente la petición para la labores de sondeos acústicos en el bloque Albufera, el más cercano a la costa del Levante. Evidentemente, esto no implica que haya renunciado a la licencia sino sólo que, de momento, se inhibe de hacer labores de investigación en esta zona. Hay que seguir actuando en esta línea.

Oceana ha descubierto un campo único en el Mediterráneo de ‘esponjas piedra’ en los fondos marinos situados entre Valencia y las Pitiüses, justo la zona donde Cairn Energy quiere explorar en busca de petróleo. ¿No bastaría este hallazgo para detener los sondeos sísmicos, que podrían destruir para siempre este ecosistema?
Desde mi punto de vista sí, por supuesto. Es evidente que este hallazgo debería ser contemplado en el Estudio de Impacto ambiental y ser un elemento de peso para denegar los permisos ambientales para la realización de la primera fase de sondeos sísmicos. Pero es que, aun así, este no es el único de los muchos riesgos que suponen las prospecciones petrolíferas y que hacen peligrar la sostenibilidad ambiental y económica de las Pitiüses. Algunos de los elementos vulnerables son la afectación de zonas donde se alimentan las principales aves marinas que crían en las Pitiüses, el sector de la pesca (la reducción de hasta el 50% de las capturas en determinadas especies) o el sector turístico de las islas, columna vertebral de la economía de las islas.

El silencio y la pasividad es la peor medicina. Es necesario que desde el territorio se sigan exigiendo transparencia y responsabilidades.

Las praderas de posidonia del mar de las Pitiüses fueron declaradas Patrimonio de la Humanidad por la Unesco en 1999. ¿No les confiere esta distinción una protección que debería descartar cualquier acción tan agresiva como las prospecciones petrolíferas?
Sí, evidentemente. Las praderas de Posidonia son claves para el mantenimiento del ecosistema, tienen un gran valor ecológico y una elevada sensibilidad frente a agentes contaminantes. Aun así, actualmente se encuentran en regresión y gravemente amenazadas. Como en el caso del campo de esponjas de piedra, debería ser un aspecto a contemplar en el Estudio de Impacto Ambiental y un elemento decisivo para denegar los permisos ambientales para las prospecciones en aguas cercanas.

El ministro de Industria José Manuel Soria declaró en Canarias, donde Repsol tiene previsto realizar también prospecciones petrolíferas, que esta actividad mejoraría la imagen turística de las islas. ¿De qué modo el deterioro del paisaje y de la biodiversidad puede contribuir a la mejora de unas islas que viven del turismo?
Como bien afirma, una actividad de este tipo supone un importante impacto negativo sobre el alto valor ecológico de las aguas de las islas Pitiüses y en consecuencia, sobre diferentes sectores que dependen directamente de la buena calidad ambiental de las islas (pesca, restauración, turismo, etcétera.). No tiene lógica afirmar que la realización de prospecciones petrolíferas mejoraría la imagen turística de las islas sino todo lo contrario: el interés turístico de las islas Pitiüses es en parte debido a la preservación de sus espacios naturales y a su gran interés ecológico. Uno de los efectos negativos más visibles derivados de la perforación exploratoria y la explotación es la llegada de hidrocarburos o de crudo a las costas. Como es de suponer este hecho que no mejoraría de ninguna manera la imagen turística de las islas. Por este motivo, si se quiere preservar un turismo de calidad, sostenible y mantener uno de los motores económicos de las islas no tiene sentido seguir con este proyecto.

La administración canaria ha obligado a Repsol a presentar un plan de respuesta ante un posible accidente en las prospecciones. ¿Operan las petroleras sin planificar los riesgos que supone la extracción de crudo del fondo marino a pesar de que se suceden los incidentes de este tipo en todo el mundo?
Es cierto que durante las prospecciones petrolíferas, el transporte y el almacenamiento de petróleo es habitual haya fugas y derrames originados por negligencias o accidentes. Por este motivo, es necesario que las administraciones sean estrictas en cuanto a la seguridad y la manera de trabajar de las petroleras y asegure que, más allá de los impactos generados por la propia actividad de prospección y extracción de petróleo, no haya negligencias que favorezcan los accidentes y vertidos. En el caso de Cairn Energy, y como bien afirma el grupo Aliança Mar Blava, es importante destacar que se trata de una empresa con graves deficiencias de seguridad ya que por ejemplo, se negaron a publicar un plan detallado de respuesta ante posibles vertidos en las prospecciones que realizó en el Ártico.

Avui, el Parlament Europeu hem votat la revisió de la legislació europea sobre l’Avaluació d’Impacte Ambiental (AIA). Els Verds europeus acollim amb satisfacció l’adopció del text, que actualitza la directiva formulada fa 20 anys i compensa les deficiències de la seva aplicació pels Estats membres.

La Directiva d’Avaluació d’Impacte Ambiental (AIA) s’aplica als projectes públics i privats. En aquesta s’estableixen certs criteris, incloent-hi la informació que s’ha de presentar a les autoritats nacionals perquè un projecte sigui avaluat per a la seva aprovació. La legislació inclou una àmplia gamma de projectes, des de ponts i carreteres fins a explotacions porcines intensives.

Un dels aspectes que s’ha votat és la regulació dels projectes de fracturació hidràulica o fracking -la tècnica que s’utilitza per explorar i extreure aquests hidrocarburs no convencionals-, que a partir d’ara, tant en la fase d’exploració com en la d’explotació, hauran d’estar subjectes a estudis d’impacte ambiental.

Fins ara, la legislació tan sols cobria els projectes de gas natural que extreien almenys 500.000 metres cúbics al dia. Molts dels projectes de gas d’esquist rendeixen menys, a causa del procés de fracturació de roca, i per tant no estaven subjectes a un requisit d’avaluació d’impacte.

A partir d’ara, amb la revisió de la legislació, es podran tenir en compte els impactes negatius sobre el medi ambient, la salut i el clima associats a aquests tipus de projectes, que han estat ben documentats des de l’auge de la perforació del gas d’esquist iniciat fa una dècada als Estats Units.

El desenvolupament de projectes de gas d’esquist tenen el risc de fer malbé els subministraments d’aigua dolça i contaminar l´aigua potable, tant amb els productes químics i la sorra de sílice injectats a la terra com amb els elements radioactius naturals que pugen a la superfície durant el procés. Aquests projectes, tenen el risc d’impactar molt negativament sobre el medi ambient, el nostre paisatge i la nostra agricultura, poden provocar terratrèmols, i tenen efectes greus sobre la salut humana. La revisió de la Directiva d’AIA, permetrà a Europa no repetir els mateixos errors dramàtics que als EUA.

La votació d’avui s’havia de dur a terme al setembre passat però es va posposar un mes. Mentrestant, alguns membres del Parlament Europeu “pro- gas d’esquist” han aconseguit introduir algunes esmenes que fomenten el desenvolupament d’aquest combustible fòssil perillós a tota costa, malgrat totes les advertències científiques sobre els riscos que té associats.

La UE no pot ignorar els nombrosos riscos associats al desenvolupament d’aquest combustible fòssil i no s’hauria de sotmetre a l’enorme pressió dels lobbys de la indústria bruta – la prioritat dels quals és obtenir grans guanys econòmics i no pas protegir salut i el benestar dels ciutadans de la UE.

Per tot això, la proposta votada avui, inclou mesures destinades a prevenir els conflictes d’interessos entre els desenvolupadors i les persones que duen a terme els estudis. Algunes de les esmenes dels eurodiputats busquen assegurar que els experts tinguin les qualificacions necessàries, l’experiència i coneixements tècnics. Aquests, han de ser capaços de treballar de manera científicament objectiva, independent del promotor o les mateixes autoritats públiques, diu el text. Els eurodiputats també proposem mesures per garantir que s’informi i es consulti a la població.

En altres paraules, gràcies al text que hem adoptat avui, podrem preveure i avaluar millor l’impacte d’activitats i projectes que afecten el nostre medi ambient abans de la seva implementació. Així doncs, evitar, reduir o compensar els efectes negatius sobre el clima, el medi ambient, la biodiversitat i la salut ja no és una opció, sinó una obligació. Ara, els estats han de garantir la independència i competència dels experts així com fomentar una major participació ciutadana i un millor accés a informació.

Esperem que l’Estat Espanyol transposi aquesta directiva de manera urgent i l’apliqui excepcionalment de manera retroactiva a projectes que han demostrat ser un fracàs mediambiental com ho és el Projecte Castor.

Nota de premsa de l’IPCC a l’inici de la reunion d’ahir:

2013/18/PR IPCC

PRESS RELEASE

23 September 2013

IPCC starts meeting to finalize Working Group I report

STOCKHOLM, 23 September

–

Government representatives and scientists opened a meeting of the Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC) on Monday to finalize a report assessing the evidence for climate change and its causes. The meeting, the culmination of four years’ work by hundreds of experts who have volunteered their time and expertise to produce a comprehensive assessment, will approve the Summary for Policymakers of the first part of the IPCC’s Fifth Assessment Report, subjecting it to line -by-line scrutiny.

It will also accept the full report, which includes a Technical Summary, 14 chapters and several annexes, including, for the first time, an Atlas of Global and Regional Climate Projections.

This first part of the report, produced by the IPCC’s Working Group I, deals with the physical science basis of climate change. Further contributions, by IPCC Working Group II dealing with the impacts, adaptation and vulnerability relating to climate change, and by Working Group III assessing the mitigation of climate change, will be finalized in March and April 2014 respectively. The Fifth Assessment Report will be completed by a Synthesis Report in October 2014.

“The scientific evidence for anthropogenic climate change has strengthened year by year, leaving fewer uncertainties about the serious consequences of inaction, despite the fact that there remain knowledge gaps and uncertainties in some areas of climate science,” said Qin Dahe, Co-Chair of IPCC Working Group I.

The meeting, hosted by the Government of Sweden, runs from 23 to 26 September 2013. The Summary for Policymakers is due to be released on Friday 27 September. The full report will be released in unedited form on Monday 30 September. It will be published online in January 2014 and in book form shortly thereafter.

“Our assessment draws on millions of measurements which permit an unprecedented and unbiased view of the state of the Earth System. Millions of billions of bytes of numerical data form the foundation for estimates of possible futures of our climate. We have produced a Summary for Policymakers that presents the findings in the clearest possible manner, a document with no compromises to scientific accuracy.” said Thomas Stocker, the other Co-Chair of Working Group I.

The report builds on the four previous assessment reports produced by the IPCC since it was established in 1988, incorporating the scientific literature published since the last assessment report in 2007.

Besides assessing the influence of human activity on the climate system, the report looks at projections of future climate change in both the near and long term.

A total of 259 authors and review editors were selected to produce the Working Group I report; they in turn enlisted the help of more than 600 contributing authors. Hundreds of expert reviewers provided comments to earlier drafts of the report, which draws on observations, model runs and cites more than 9,200 scientific publications. For the Fifth Assessment Report as a whole, a total of 831 authors and review editors were selected.

Participation in the meeting is open to all the IPCC’s 195 member countries, whose representatives discuss the Summary for Policymakers in detail, in consultation with the scientists responsible for drafting it. This strengthens the Summary for Policymakers by ensuring that its statements are as direct, clear and unambiguous as possible in summarizing the material contained in the underlying report. The participation of assessment authors ensures that any changes to the Summary for Policymakers are consistent with the underlying report and are scientifically robust.

For more information contact: http://www.ipcc.ch/