Raül Romeva i Rueda

En plena ressaca post-electoral, i enmig de les negociacions que hauran de servir per determinar el proper govern de la Generalitat, els mitjans es fan ressò avui d’una noticia que, per la seva envergadura, serà sens dubte un dels reptes al qual haurà de fer front el govern que acabi finalment sortint de les converses d’aquests dies: el canvi climàtic. La presentació de la Plataforma Moviment Clima, formada per diverses entitats i ONG que adverteixen de fa temps dels riscos de no prendre’ns seriosament el problema, ha nascut amb la intenció de reclamar-nos a tots plegats que actuem de manera immediata, eficaç i amb recursos. Les entitats promotores són prou significatives: WWF/Adena, IntermonOxfam, OCU i CCOO. Poc importa si els éssers humans en som responsables al 100% o només al 50%, allò que ens ha d’importar són les conseqüències del fenomen, i allò que ens ha de motivar és (segueix…)

trobar-hi respostes que garanteixin la supervivència del planeta, de la seva biodiversitat i, en definitiva, de la humanitat. 

No deixa de ser preocupant que fins que el problema no ha estat enunciat de manera alta i clara per gent com Tony Blair (qui s’ha centrat fonamentalment en els costos econòmics i qui, d’altra banda, amaga amb el seu al·legat suposadament ecologista una manifesta intenció renuclearitzadora) o Al Gore (qui va ser el ‘proper President dels Estats Units’, i que ha fet un notable treball amb el documental ‘Una veritat incòmoda’), no hagi tingut el ressò mediàtic, científic i econòmic que reclamaven de fa temps nombrosos científics i organitzacions de tota mena. Consulteu, per exemple, el darrer número de la Revista DCidob dedicada precisament al Canvi climàtic: camí al 2012, en el qual s’exposa de manera clara i comprensible la magnitud del poblema, així com les mesures que s’estan prenent, o que cal prendre, per tal de fer-hi front.

Per altra banda, un estudi publicat en el darrer número de Science relatiu a l’esgotament de les reserves mundials de pesca (les quals es preveuen insuficients ja l’any 2048), per exemple, permet adonar-nos de dues coses fonamentals: el problema existeix, i és greu, més del què alguns volen veure, però al mateix temps hi ha encara possibilitats de, si més no, aturar-lo i revertir-lo. I això és responsabilitat de tothom: ciutadans/es, sector empresarial, mitjans de comunicació, i lògicament també dels governs, com el de la Generalitat.

Foto: Portada del film ‘Una veritat incòmoda’. Font: WWF

Davant les nombroses incerteses que encara queden en relació a la construcció de la línea de Molt Alta Tensió entre França i Espanya (passant per Catalunya), i recollint així mateix la preocupació que molt gent està manifestant de fa temps al territori a banda i banda dels Pirineus, l’eurodiputat verd francès de Toulouse, i vicepresident del Parlament Europeu, Gérard Onesta, i jo mateix hem presentat de manera conjunta una pregunta a la Comissió amb la intenció de mantenir obert el debat ja que entenem que encara hi ha marge, encara que sigui petit, per actuar sobre la qüestió. La pregunta és la següent: (segueix…)

Depuis que l’idée en a été émise il y a plus de 20 ans, la construction d’une ligne électrique à très haute tension (THT) entre la France et l’Espagne, traversant les Pyrénées, a rencontré -et continue toujours à  rencontrer- de fortes oppositions citoyennes et politiques, que nous partageons totalement. Pourtant cette ligne reste une priorité tant pour la Commission que pour les gouvernements français et espagnols comme l’attestent les déclarations des chefs de gouvernement lors du dernier sommet franco-espagnol du 17 octobre 2005.

Lors du débat public organisé par le gouvernement français sur cette ligne THT en 2003, une contre-expertise réalisée à la demande du préfet a prouvé que la nouvelle ligne ne servirait ni au réseau haut-débit, ni à l’alimentation du futur TGV franco-espagnol. La vente d’électricité par EDF à l’Espagne apparaît donc comme l’unique raison d’être de cette ligne. Etonnamment, aucun débat public n’a été réellement organisé par les autorités espagnoles.

Dans ce cadre, sur quelles études se base la Commission pour justifier la création d’une ligne THT nouvelle entre la France et l’Espagne? Et, plus avant, quelle utilité voit-elle dans cette interconnexion?

Par ailleurs, la Commission prévoit-elle d’intervenir directement dans le projet pour accélérer sa réalisation par la France et l’Espagne, malgré les oppositions locales? Dans ce cas, la Commission est-elle prête à soutenir un passage en force du gouvernement français et/ou espagnol, au mépris de ces oppositions locales?

Enfin cette ligne THT entre la France et l’Espagne amène à se placer dans le contexte plus large de la réalisation d’une boucle électrique méditerranéenne. Comment la Commission envisage-t-elle l’alimentation d’une telle boucle électrique autour de la Méditerranée?

Més sobre la sessió plenària a Estrasburg

Apart de les qüestions que ja he anat comentant en anteriors apunts voldria mencionar alguns altres aspectes que han estat importants aquesta setmana, com per exemple la discussió i votació sobre l’informe Rapkay relatiu als Serveis d’Interès General (SEIG) (l’antiga Directiva Bolkestein). En resum, la nostra postura és la mateixa que ja vàrem defensar quan el debat de la Directiva Bolkestein. És a dir, entenem que la prioritat és fer una llei marc de Serveis d’Interès General. Sigui com sigui aquesta no sembla la línea general que avui per avui defensen la majoria dels grups polítics del Parlament Europeu. El tema ha estat seguit ben de prop pels nostres companys de Grup, Alain Lipietz i Pierre Jonckeer, els quals en van fer la següent nota de premsa.

Pel què fa a l’ampliació, també s’ha debatut què fer amb Rumania i Bulgaria, pendents d’entrar el juny de 2007, però que encara mostren moltes deficiències que cal avaluar i que, des del meu punt de vista, recomanen que la incorporació es posposi fins 2008. Veure per exemple aquesta nota de premsa de Joost Lagendijk, company holandès del Grup, membre de Groenlinks.

Per part meva, em va tocar també intervenir sobre la situació actual a Darfur, i vaig reclamar que la comunitat internacional assumeixi la seva responsabilitat de protegir la població civil. No podem permetre que la nostra passivitat avali de manera còmplice un nou genocidi, aquest cop al Sudan. Aquesta és la meva intervenció.

Finalment, pel què fa al sempre delicat tema de Turquia, l’informe Eurlings ha permès novament discutir la qüestió. En resum, la nostra postura en relació a aquest informe és que consisteix en un text a la vegada exigent i dur, però també just, tal i com han expressat els nostres companys de grup Cem Özdemir, verd alemany, i Joost Lagendijk.

La contaminació de l’aire provoca anualment 350.000 morts prematures a la UE i un increment del 9% del cost sanitari anual. És per això que la votació d’aquest matí al Parlament Europeu sobre l’informe Krahmer relatiu a la Directiva de qualitat de l’aire (primera lectura), només es pot titllar d’irresponsable. I és que, un cop més, cal lamentar que el Parlament Europeu hagi estat pres pels interessos del lobby proindustria i hagi votat majoritàriament contra la salut de les persones. La UE, que normalment s’erigeix en líder a escala mundial en qüestions medioambientals, té darrerament tendència a adormir-se i deixa que la seva política, moltes vegades exemplar, s’afebleixi a mans de la majoria conservadora del Parlament Europeu que s’ampara sovint amb la via/trampa de la simplificació legislativa. (segueix…)

Ara tot resta en mans del Consell, i per tant dels governs dels Estats membres. La reunió del Consell de Medi Ambient del 23 d’octubre és l’etapa següent. Caldrà, per tant, treballar no només a nivell de Congrés sin també dels governs de les Comunitats Autònomes (CCAA), en la mesura que hi tenen competències i possibilitat d’incidir en la postura que el govern ha de defensar davant el Consell. Posteriorment, el tema tornarà al Parlament Europeu per a fer-ne la segona lectura.

A tots/es aquells/es que encara critiquen el poc pes i interès del Parlament Europeu els voldria demanar que parin atenció a la votació d’avui, ja que suposa un exemple més, entre molts d’altres, sobre com determinats sectors s’aprofiten de l’aparent discreció que acompanya la feina europarlamentària per tal d’anar capgirant polítiques europees claus que després els governs, ja siguin estatals o regionals, hauran d’implementar.

Adjunto també la nota de premsa que ha fet la nostra companya de grup Satu Hassi, vice-presidenta de la Comissió de Medi Ambient al Parlament Europeu:

Greens fume at EP vote to weaken EU air pollution rules 

Following the vote by the European Parliament on the Air Quality Directive (1) in plenary today, Finnish Green MEP and vice-chair of the Environment Committee Satu Hassi said:

"It is a scandal that the Parliament has voted to weaken the existing air quality rules in Europe despite clear evidence of the severe health consequences of air pollution. With estimates suggesting that the health damage caused by air pollution is responsible for more than 350,000 premature deaths in Europe each year, resulting in health costs of up to 9% of EU25 GDP, it seems almost unthinkable that the current rules would be relaxed but that is exactly the situation we are facing. Even the Council recommended a more limited delay for meeting the air pollution limits than

"As it stands, the pollution limits in the proposed revision fall far short of the limit values recommended by the World Health Organisation for the key pollutant PM10 (particulate matter 10). Worse still, the EP has recommended almost doubling the amount of days a year on which Member States will be allowed to exceed these limit values from 2010  (2). For the pollutant PM2.5, Californian and even US federal air quality rules require limit values that are almost twice as strict as those being recommended by the EP (3).

"On top of this the EP has agreed to give Member States 6 years to meet the current air pollution limits, where even the Council agreed that 3 years is sufficient (4)."

"It is now up to Council to ensure that this revision is not merely an exercise in watering down the existing rules. If this proves to be the case, the Commission must withdraw its proposal. We cannot accept weaker rules, which would lead to an exacerbation of the already significant health problems caused by air pollution in Europe."

Editors notes:

(1) The report (Krahmer) on revising current air quality legislation was adopted by the European Parliament today, Tuesday.

(2) The WHO has recommended a daily limit value of 50µg of PM10 with 3 days on which this can be exceeded, with an annual limit of 20µg. Under a compromise amendment adopted by the EP, EU rules would allow for the limit to be exceeded on 55 days each year and set an annual limit of 33µg.

(3) California air quality laws require a PM2.5 limit value of 12µg by 2003, while the EP compromise on PM2.5 would set a limit value of 20µg only by 2015.

(4) The Environment Council agreed in June that Member States should be given three years after the entry into force of the Directive to meet the current limits, while the EP has given Member States four years plus a possible extra two years.

Font foto: BBC

Els Verds al Parlament Europeu vàrem engegar la setmana passada una campanya sobre la ‘mobilitat sostenible’ amb l’objectiu d’ajudar-nos col.lectivament a modificar determinades pràctiques i costums en l’ús del transport impulsant-ne aquelles més respectuoses amb el medi ambient.  Amb motiu del llançament de la campanya el Grup Verd al Parlament Europeu va presentar el document sobre la ‘mobilitat sostenible’.  El document, elaborat a iniciativa de l’eurodiputat alemany Michael Cramer, proposa mesures concretes per avançar cap a una estratègia europea que permeti reduir el consum de petroli i, per tant, disminuir l’impacte del transport sobre el clima. Entre les mesures proposades cal mencionar-ne les següents(segueix…):

• reduir en un 8% les emissions de CO2 causades pel sector de transport d’aquí a 2012, i fins a un 30% en l’horitzó del 2020, prenent com a any de referència 1990;
• modificar 1% el repartiment modal en favor dels mitjans de transport favorables al clima;
• introduir un valor límit d’emissions totals de CO2 a 120gr/km fins l’any 2012 i de 80 gr/km per a l’any 2020;
• internalitzar els costos externs i acabar amb les subvencions fiscals de les quals es beneficien les seccions més contaminats;
• i integrar totes les categories de transport en el intercanvis de drets d’emissió de CO2 en virtut de Kioto II

Entre les activitats previstes, el Grup dels Verds aquesta setmana (16 a 22 de setembre) preveu inaugurar, amb la presència del mite del ciclisme Eddy Merckx, un viatge intermodal (bicicleta i tren) de Brussel.les cap a Estrasburg (on la setmana vinent tenim sessió plenària).

Per a més informació podeu consultar també:

– El folletó ‘Per un món que marxi en verd‘ (pdf)
– El resum del document sobre mobilitat sostenible.

Foto: Bogotà (dia sense cotxes). Font: BBC 

El País enunciava ahir finalment el tancament de la central nuclear de Garoña, en marxa desde 1970, i després d?una intensa campanya en favor del tancament de nombrosos col·lectius ecologistes, ciutadans i polítics. Malgrat que, lògicament, aquesta és una decisió que respon a múltiples variables, voldria destacar la feina que des del Congrés ha fet un diputat en concret, Joan Herrera, amic i company, qui ha demostrat amb la seva tenacitat que malgrat pertànyer a un grup petit es poden fer moltes coses (veure aquesta notícia d?avui, per exemple). Tot depèn del dinamisme i del grau de compromís, i no es pot negar que d’ambdues qualitats en Joan en té, i molt. Per altra banda, poc a poc es va extenent una certa consciència que, més enllà de pensar en termes de coalició, o de pacte postelectoral, cal considerar la importància i influència dels partits petits, la qual permet defugir el perillós imaginari que molta gent té, i els grans grups polítics alimenten, del bipartidisme,  (segueix…)

ja sigui CiU-PSC a Catalunya, PP-PSOE al conjunt de l?Estat, o PSE-PPE en dimensió europea. Els partits petits compten cada vegada més. La feina que ha dut a terme en Joan a Madrid en el tema de les nuclears, reconeguda també pels grups ecologistes com Greenpeace, Ecologistas en Acción, o WWF/Adena, demostra com n?és d?important comptar amb gent compromesa dins les institucions que pugui participar dels debats decisoris. Sovint són veus minoritàries en els debats en Comissions o en plenària, però certament necessàries, i importants. I sigui com sigui, tal i com assenyalava ara fa uns díes en un article el mateix Ernest Maragall, per molt que siguin minoritàries avui, es tracta de veus i propostes carregades de futur. L?anunci del tancament de la central de Garoña, si bé deixa encara moltes incògnites, tals com el calendari (40 anys són massa temps), significa una nova victòria del sentit comú sobre l?autodestrucció. Moltes felicitats, doncs, a totes i tots els qui hi heu contribuit, cadascú des del seu àmbit. I és que, si la feina de?n Joan al Congrés és important, també ho és la que diàriament fan les entitats,a ssociacions, o grups de ciutadans que veuen en les institucions una eina amb la qual treballar per transformar la societat. Sense tota aquesta gent, ni que el Congrés estigués plagat de Joans Herrera aconseguiríem modificar algunes de les preocupants tendències actuals autodestructives que caracteritzen la nostra època i les postres societats. Cal, doncs, construir i potenciar sinergies.

Nota : Podeu trobar més informació pel què fa a la dimensió del debat a escala europea (i el risc de la renuclearització que impulsa Blair, per exemple) a Blair reconsidera el renacer atómico. Per altra banda, personalment considero que els arguments a favor d?aquesta font d?energia queden ràpidament rebatuts pels que en recomanen la seva reducció/substitució/desaparició. 

Foto: La central nuclear de Santa María de Garoña, a la província de Burgos. Font foto: Ángeles Gil, El Pais.

Demà tindrà lloc al Parlament Europeu una reunió de treball, organitzada pel grup Verds/ALE, sobre el canvi climàtic i les qüestions energètiques. En aquest context hi dos grans mites que convé combatre: el mite segons el qual el canvi climàtic és un mite (Bush & Co.), i el mite que per fer front al canvi climàtic cal apostar per l’energia nuclear (lobby pronuclear, en connivència amb sectors importants del PSOE).

Front a aquests dos mites, no obstant, cal insistir en què el canvi climàtic és, malauradament, una realitat a la qual cal fer front, i que la resposta i solució al canvi climàtic no passa per potenciar l’energia nuclear. En aquest sentit, ja fa temps que hi ha sobre la taula propostes que, almenys, mereixen ser tingudes en compte (…)

La campanya Aturem el canvi climatic impulsada pel Partit Verd Europeu, parteix del principi que la resposta al canvi climàtic s’ha de fer a partir de modificar, sobretot, certes dinàmiques a escala individual i local. Així, la lluita contra el canvi climàtic ha de venir per la via de:

1.  Promoure el transport públic de manera que es redueixi l’ús del cotxe particular, sobretot en les àrees urbanes

2. Promoure la compra de productes locals la qual cosa, a més de promoure els productors locals, redueix també molt les necessitats de transport.

3. Impulsar legislacions europees que obliguin els fabricants de màquines i electrodomèstics a cumplir amb les exigències d’estalvi energètic.

4. Reduir, tant a nivell de consumidors com de productors, l’ús i abús de l’opció ‘stand by’ de determinats aparells.

5. Promoure la construcció d’habitatges que, o bé estiguin dissenyats amb criteris d’eficiència energètica, o bé fins i tot siguin capaços de generar-ne.

6. Promoure la recerca i ús d’energies renovables (l’objectiu és que aquestes fonts d’energia suposin almenys el 25%, del total de producció energètica de la UE l’any 2020)

7. Establir límits, amb caràcter de llei vinculant, a l’emissió de gasos efecte hivernacle, especialment en vehicles nous, i aplicar taxes en funció del compliment d’aquests principis.

8. Reduir l’ús de l’avió com a mitjà de transport, donat l’elevat consum de carburant que suposa aquesta mena de transport, i potenciar, de manera alternativa, altres opcions com la millora de la xarxa ferroviaria.

I sobre l’anomenada ‘solució nuclear’? De moment, el lobby nuclear internacional es mostra tranquil i confiat quan afirma que "la nostra indústria ja ha deixat enrere la posició prudent i a la defensiva d’ara fa uns anys. Ben al contrari, ara el que hem de fer és treure el màxim profit de la revifada nuclear i anar a l’ofensiva".

Aquesta manera d’enfocar el tema preocupa, sens dubte, i fa que ens preguntem, entre d’altres coses: Quina transcendència té avui dia l’energia nuclear? Que potser ha superat els seus problemes? I les instal·lacions? Són segures o encara veurem un altre Txernòbil? I els residus…, seran segurs, en el futur, en els seus abocadors? Ja n’hem pagat tots els costos, actuals i futurs? I podem estar segurs que ningú no en farà un mal ús? A més, qui ens pot assegurar que és innòcua en el canvi climàtic? I la gent? Qui en vol, d’energia nuclear?

El cert és que l’energia nuclear no ha resolt mai els seus problemes endèmics i, encara pitjor, no n’han parat de sorgir de nous. Tot plegat em porta a concloure que l’opció nuclear segueix essent una ‘no alternativa’. Tal i com ja hem comentat en altres ocasions, l’energia nuclear és perillosa; està massa relacionada amb l’armament i és un punt de mira d’atacs terroristes, a part de ser bruta, cara, ineficient, obsoleta, en desús i indesitjable.

I per comencar canviem les coses a casa nostra. Us recomano que llegiu, per exemple, l’article de Joan Herrera a El Pais del dia 2 de maig de 2006, ‘La oportunidad de un horizonte sin nucleares’, que també podeu trobar à la secció Articles publicats del web d’ICV. Així matexi, també al Parlament Europeu hem d’estar continuament amatents a certes decisions que es prenen i que poden tenir greus conseqüències.

En definitiva, si el segle XX va ser nuclear, el s. XXI ha de ser el de l’energia intel·ligent. De nosaltres depèn.

Aquest matí hem tingut ocasió de commemorar/reflexionar sobre la catàstrofe de Txernòbil, 20 anys després, a la seu del Parlament Europeu, a Brussel.les. Encara que per a molta gent la qüestió nuclear es una ‘no qüestió’, en el sentit que consideren que cal assumir com a inevitable, i fins i tot necessària i positiva, la producció d’aquesta mena d’energia, voldria fer meves les reflexions de Carlos Bravo, de Greenpeace, i recordar que ‘només amb energies renovables i més eficiència energètica aconseguirem un model energètic més net, més segur i menys costós. És fonamental no oblidar els fets de Txernòbil de fa 20 anys. No podem considerar la possibilitat de treure l’energia nuclear del continuat declivi que viu abans de conèixer la complexitat i la totalitat dels efectes generats per la catàstrofe, així com de garantir una total seguretat per a les víctimes‘.

Així mateix, el grup dels Verds/ALE hem manifestat avui amb una acció a l’hemicicle de Brussel.les el nostre rebuig a l’intent de nombrosos sectors polítics i econòmics per reactivar i potenciar la recerca i la producció  d’energia nuclear basant-se en arguments clarament poc consistents, i tendenciosos.  ….

… Entenem que novament cal posar el debat nuclear sobre la taula, i recordar els nombrosos riscos que comporta aquesta manera de produir energia, tant a curt com a llarg termini. Adjunto la nota de premsa que hem fet com a grup i les declaracions dels nostres companys Claude Turmes (Verds Luxemburg) i Rebecca Harms (Verds Alemanya).

THE GREENS/EFA IN THE EUROPEAN PARLIAMENT

PRESS RELEASE – Brussels, 26 April 2006

Chernobyl anniversary EP debate

Tragic lessons from Chernobyl must not be forgotten

On the occasion of a debate in the European Parliament, marking the 20th anniversary of disaster at Chernobyl today, 26 April, Green energy spokespersons Claude Turmes MEP and Rebecca Harms MEP said:

"20 years after the world’s worst nuclear disaster at Chernobyl, there are still those who seek to conceal the truth about its malignant legacy and deny the victims of Chernobyl recognition for their suffering. These victims deserve dignity: it is time for glasnost about the seismic and ongoing consequences of the disaster. The IAEA must be stripped of its competence for assessing the impact of Chernobyl; this must me left up to independent evaluation. The 1959 agreement, which the IAEA uses to muzzle the WHO on nuclear issues must be ended.

"It is equally important that the lessons from Chernobyl are not forgotten. The same nuclear industry that has sought to smother the damage caused by Chernobyl is now attempting to revitalise support for nuclear power as an answer to Europe’s energy supply problems. The only way to ensure the devastation of Chernobyl is never repeated is to reject the nuclear option, once and for all."

Editors note:

– For the past twenty years the IAEA has downplayed the consequences of Chernobyl. Until autumn 2005, the agency repeatedly referred to a mere 39 deaths before publicising the still-modest figure of 4000 possible deaths as a result of the Chernobyl meltdown in September last year. These figures were called into question by many independent scientists and have been publicly discredited as being slanted and misleading. Even a recent WHO study accepted the number of excess deaths could reach up to 36,000.

Several recent studies, among them TORCH (The other Report on Chernobyl), have set out the appalling consequences of the nuclear catastrophe: Ten thousands will die because of Chernobyl and hundred of thousands will fall sick – in Eastern and Western Europe. For more information see www.greens-efa.org.

– During the debate in the Hemicycle, Greens/EFA MEPs wore t-shirts: one with the logo Choose renewables, the other with the logo Nuclear Power? No Thanks.