En Manuel entrà a Can Gazà, ahir, estrenant l’any, a les vuit i mitja del matí. El deixà, com si fos una andròmina i el casal una deixalleria, el fill de l’amo de la pensió on ha viscut el darrer mig any. No tudà, tampoc, les paraules, el jovençà: m’han dit que deixàs aquest home
Vol que l’ingressin en una masmorra, si cal, per no veure ningú, ni parlar ni sentir, i per deixar de beure d’una vegada per totes. Encara no té cinquanta anys i manté intacte la seva estampa d’Errol Flynn en ple apogeu. Diu que es mor de ganes de veure la seva filla (vint-i-tres anys, estudiant
El capitalisme ha fet cuec. Els xots passadors que han renegat sempre dels estats intervencionistes, ara que els seus trasts –o trusts- han fet figa, hi recorren perquè els eixuguin deutes i llàgrimes de rapinyaire. D’aquest cruixit –o crac, o crec, o circ- és obvi que en pagaran les pitjors conseqüències els de sempre: els
Avui se celebra el dia mundial de la lluita contra la sida. Per mi seria més encertat dedicar-lo a donar suport a les persones que la pateixen. És clar que se n’ha de parlar –i no només avui- per tal que la informació veraç i de primera mà corri tan aviat i efectiva com el
Fa tres mesos, en Renyines hagué de ser expulsat perquè, després de dos anys d’abstinència alcohòlica –la d’altres substàncies encara la manté, sembla-, havia tornat “al mam” i té molt mal beure. I pitjor mà: sa dona, la seva exdona per ser més precís, ho sap bé. L’ha apallissada més d’un pic, motiu pel qual
En Francesc entrà sense despertar cap sospita; coneix bé la finca. Ni els animals, s’espantaren en veure’l prendre el caminal de les cases. Probablement na Laura, la cussa eivissenca que viu com una reina, el veié, però en tenir-lo acostumat, es desentengué de la seva sobtada presència. En Francesc fa dos mesos que hagué d’abandonar
Oliveró, li diuen. Dels cinquanta-vuit anys que va fer fa un mes i poc, en deu fer prop de trenta que és hoste dels marges i serf de la intempèrie. El suc el té ben pres. Ja no recorda les desintoxicacions que ha complert. Diu que s’hi esforça, però quan li pega la beguera no
Amb un dia de retard i gràcies al bloc mesvilawebaire de Biel Mesquida, m’assabent que dimecres dia 15 se celebrà el “Blog Action Day” que enguany tenia en la pobresa i la seva eradicació el motiu de la mobilització blocaire. M’ha sabut un greu de l’ànima fer tard a la cita perquè mantenc contacte amb
Ahir, dilluns dia 13 d’octubre, se celebrà la “Segona ruta cicloturística solidària Can Gazà”. Un centenar de ciclistes, desafiant el mal temps que restà efectius a la prova, comparegueren a Can Gazà per participar en un acte d’alt valor compromissari. Efectivament, aquesta ruta ciclista no competitiva però amb tots els ets i els uts federatius
Apoteosi del xiscle. Zenit de l’automatisme. Cervells enganxats al popís del dit gros de la mà menga que escriu sense aturall i amb coneixement, sobretot de causa: la dels derrotats, dels acervellats, dels acunetats. Per a ells no hi ha asil ni refugi. Ni antigens. Per a ells són fets els úters de la misèria,
L’atzar és entremaliat de mena i quan es posa a jugar et fa tornar boiet. Just ahir, cap a les tres, em lliuraren per agència de transports el volum 13 de la col·lecció “Història, Política, Societat i Cultura dels Països Catalans” (L’inici del nou mil·lenni, 1998-2007) i un volum suplementari sobre Cartografia Històrica. Dirigida per
Entra a la finca quan encara no són les set i mitja del matí i els accessos a Ciutat es comencen a col·lapsar, com cada dia. No pot evitar topar-se amb les vuit grues que aixequen espantosament l’hospital de la vergonya su-vora la Real. El bon dia que li dóna en Vicenç no pot ser
La crisi econòmica serà dolorosa, diuen els experts. Vol dir que socialitzarem el dol? I encara no ha tocat fons, insisteixen. Doncs que tremolin els de baix, que si cauen els qui toquen el cel amb un dit, voldran fer-se lloc entre les runes i els abocadors. I s’ha acabarà la serenor de la indigència.
Es fa dir Nico i tot d’una adverteix que aquest nom seu de carrer no prové de Nicolau, com tothom creu, sinó de Nicodemus. Tot ve de quan feia el batxillerat a La Salle. Un “hermano” que el prengué com a fill de l’ànima, en veure’l tan tímid i que el feia de veure quan
Can Gazà va rebre ahir un dels Premis a la Solidaritat que enguany ha instituït el Consell de Mallorca per reconèixer i destacar ’esforç del treball social i la solidaritat que persones i entitats, públiques o privades, duen a terme a Mallorca amb col·lectius vulnerables o des de l’illa amb països en vies de desenvolupament.