El pèndol de petites oscil·lacions

El bloc de Maria Victòria Secall

Els petits plaers de ma vida

Els petits plaers de ma vida: Constatar els ametllers

11 de febrer de 2007

  BLANCA CERTESA                                                                      Mentre la sang   em torna roja i blava,   blava i roja -un lleu batec- assaboreixo   l’aire fred del matí.   Fa gust d’ametlla.                                                                    El febrer s’esmuny,   imperceptible.   La blanca certesa de les flors,   fràgils,   em corprèn , encara,

Llegir més

Els petits plaers de ma vida: El goig i la ferida que em dibuixa la pell

9 de febrer de 2007

Els interrogants     que altre temps em vaig fer   suren com branques dejetables   d’aquell que va ser l’arbre de la ciència – somniat curull de fruits –   encara avui sense respostes.                                    Els altres, aquells que mai em vaig fer,   m’esperen a l’horitzó roig,   inassolibles espurnes de

Llegir més

A bell doll

1 de febrer de 2007

      A bell doll rebo la pluja, al tast, amarga, freda, a l’esguard, copiosa, successiva i abundant, vedada tant de temps que em fa torbar. La grisor dels dies de pluja és un regal. Una serenor especial, una esperança d’aigua i vida, una descarrega de mals averanys.

Llegir més

Avui és lluna plena i es veu clara

6 de desembre de 2006

Camí de l’Aeroport els ocells lívids i metàl·lics eren atrets per l’òrbita de la lluna, o així m’ho semblava. Ens hem desviat un poc del camí previst. Prop de la mar, al Carnatge, la mirada de la lluna despullava la fosca de misteri i, exultant, endevinava els amants al roquissar i el caramull de deixalles del govern que, a

Llegir més

Mirall

2 de desembre de 2006

M’enfilo per damunt de la boira,   a l’indret dels somnis.   Copso al mirall d’Alícia   un tresor amagat.   Onegen les parets   com camps de blat.     Tu obres la finestra   a les palpentes   i m’omples de llum.   Per un instant   davant i darrere   són tot

Llegir més

Les pedres a la mar

19 d'octubre de 2006

Per calmar el meu neguit, al temps que m’interrogo,   llenço pedres lleugeres,   de retruc, a la mar.   Entre els cercles concèntrics reconec les empremtes, còncaves, dels records que he vingut a deixar                                Eixamplo el seu ressò cap a l’horitzó obscur   que em separa, tossut, de la ciutat que dorm.  

Llegir més