Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: El Sol

L’eclipsi de Sol del 29 de març

0

El pròxim dimecres 29 de març la Lluna tornarà a situar-se entre la Terra i el Sol i, durant uns minuts, ens furtarà la llum de la nostra estrella. Serà la nit en ple dia, tindrem un eclipsi total de Sol. Açò, però, passarà, entre altres llocs, a Turquia, però no al País Valencià, Catalunya ni Balears. Aquesta vegada no tindrem la sort d’estar en el camí de l’ombra lunar sobre la superfície terrestre. En les nostres terres, només observarem el Sol tapat un 31% o un 32%.

L’eclipsi començarà a la costa més oriental de Brasil, creuarà l’oceà atlàntic prop de l’equador, s’endinsarà en Àfrica i recorrerà Ghana, Togo, Benín, Nigèria, Níger, el Txad, Líbia i Egipte. Creuarà el Mediterrani oriental i arribarà a Turquia. Després passarà per Geòrgia i les repúbliques caucàsiques russes. L’ombra de la Lluna enfosquirà el Kazakhstan, la Sibèria russa i acabarà a Mongòlia. Dins d’aquesta banda de totalitat es veurà com la Lluna va tapant a poc a poc el Sol fins que, durant uns quants minuts, el Sol quede totalment eclipsat. En aquest moment el Sol, la Lluna i l’observador es trobaran perfectament alineats. És aleshores quan es podrà observar la corona, capa més externa de l’atmosfera solar. Les estrelles i els planetes, a més a més, seran observables.

Tota Europa, però, veurà l’eclipsi com a parcial. Per la seua situació geogràfica, els habitants de Grècia i Bulgària seran els qui gaudiran d’un Sol més enfosquit. Mireu el mapa del pas de l’eclipsi per Àfrica i com passa prop d’Europa.

Ací ens haurem d’acontentar amb un Sol tapat per la Lluna en un màxim d’un 31 o 32% en àrea i d’un 42 o 43% en diàmetre solar (magnitud de l’eclipsi). Veurem el disc del Sol retallat per la Lluna. El primer contacte de la Lluna amb el Sol es produirà a les 11:15 h. i durant unes dues hores la Lluna anirà desfilant per davant del Sol fins que a les 13:16 h. acabarà l’eclipsi.


Ciutat

Primer contacte

Altura Sol

Segon contacte

Màxim eclipsi

Tercer contacte

Quart contacte

Altura Sol

Barcelona 11:21:33.5 39 ——— 12:21:28.5 ——— 13:23:30.7 51
València 11:15:57.0 37 ——— 12:14:57.3 ——— 13:16:26.0 52

Recordeu que l’eclipsi de Sol s’ha de mirar de manera segura. No s’ha d’observar mai directament el Sol, ni amb ulleres de sol, telescopis o prismàtics. En aquest cas, la llum de Sol es concentraria en la retina i l’ull es cremaria en fraccions de segon. Una manera segura d’observar-lo serà mitjançant la projecció. La llum del Sol es projecta sobre una pantalla i molta gent ho pot veure al mateix temps. L’ús d’un cristall de soldador de densitat 14 és una altra bona opció. Les ulleres d’eclipsi que encara conserveu de l’eclipsi del passat dia 3 d’octubre també es poden utilitzar.

Una manera lúdica i ben curiosa de veure aquest eclipsi és mirar les ombres que fan les fulles dels arbres. Si s’hi fixeu veureu que durant l’eclipsi hi apareixen multitud de sols eclipsats.

El departament d’Astronomia i Astrofísica ha preparat un seguit d’activitats a l’Aula d’Astronomia per al dia de l’eclipsi per a totes les persones que estiguen interessades en observar aquest fenomen.

Entre les 11:15 i les 13:20 es realitzarà una observació popular de l’eclipsi parcial des del telescopis de l’Aula d’Astronomia. A més, al Saló de Graus de Matemàtiques al Campus de Burjassot es veurà l’eclipsi total des d’un servidor de Turquia o Àfrica si tenim sort, i els servidors no cauen per l’excés de demanda.

Al mateix temps retransmetrem en directe l’eclipsi parcial des de Burjassot a la pàgina web de l’Aula d’Astronomia.

Per altra banda l’Associació Astronòmica de la Universitat de València, formada per estudiants de diverses titulacions del Campus de Burjassot, traurà també els seus telescopis al carrer per observar l’eclipsi parcial de Sol.

El departament d’Astronomia i Astrofísica ha comptat per a la preparació de l’observació amb la col·laboració de la Facultad de Física, la Facultat de Matemàtiques, l’Associació Astronòmica de la Universitat de València i l’AdR de Física.

La imatge és un gif animat de A.T. Sinclair. Les hores estan en temps universal. Cal sumar 2 hores per obtindre l’hora.

Publicat dins de El Sol | Deixa un comentari

Reflexions després de l’eclipsi

2

El passat dia 3 d’octubre la Lluna passà per davant del Sol i es produí un eclipsi. En una societat amb altres dirigents polítics en l’administració educativa, s’haguera remarcat el valor pedagògic del fenomen astronòmic. Entendre en temps real els moviments dels cossos celestes no té preu per a una classe de ciències.

El passat dia 3 d’octubre
la Lluna passà per davant del Sol i es produí un eclipsi. El fenomen s’observà en una banda que travessà en diagonal tota la península Ibèrica, de Galícia fins al País Valencià. Un eclipsi de Sol ha deixat de ser un fenomen imprevisible. No deixa de sorprendre’ns, però, l’èxit de l’astronomia de posició en dir-nos com i quan es produiran els fenòmens celestes. Aquesta idea que l’univers és comprensible i predictible és un antídot contra les pseudociències.

 

Han estat molts els punts tot al llarg del país on s’han organitzat observacions obertes al públic. Al campus de Burjassot de
la Universitat de València, convocats pel Departament d’Astronomia i Astrofísica, s’aplegaren, per exemple, més de 3.000 persones per a gaudir de l’observació en directe.

 

Moltes escoles i instituts de secundària amb professors conscients de la importància de l’esdeveniment organitzaren activitats en els seus centres. En tots aquests llocs, la preparació primer i l’observació de l’eclipsi, després, van formar part d’un projecte educatiu de l’àrea de ciències en què els alumnes van aprendre les condicions que produeixen un eclipsi, la programació horària de l’esdeveniment i els mètodes d’observació segura. Una vegada començat el fenomen, van poder obtenir dades meteorològiques o sobre el comportament d’animals i plantes, la variació d’il·luminació, etc. Aquesta vessant pedagògica de l’eclipsi pel fet que els alumnes hagueren de preparar una observació real, segur que els ha enriquit i potser haurà provocat alguna nova vocació d’estudis científics.

 

Molts centres educatius, però, no feren res. Les classes tenien les persianes baixades amb els xiquets tancats a dins, o bé, van canviar l’hora de l’esplai per evitar estar en el pati en el moment de l’anularitat. La causa d’aquestes decisions cal busca-la, al nostre entendre, en els missatges d’alguns mitjans de comunicació i en darrera instància en l’actitud de la nostra Conselleria d’Educació.

 

Les notícies aparegudes en aquests mitjans els dies anteriors donaven a entendre que un eclipsi és un fenomen perillós. Fins i tot hi ha qui el suposava una mena de font d’alguna radiació especial perjudicial per als ciutadans. Semblava que era molt fàcil quedar-se cec en observar-lo. Algunes informacions fomentaven la por, la ignorància, i magnificaven els problemes en lloc de projectar-ne una imatge amable i segura. Efectivament no s’ha de mirar al Sol directament en un eclipsi. Ni tampoc en un dia normal, caldria afegir. En aquest cas, les cèl·lules retinals són destruïdes pels rajos infrarojos i apareix una taca negra en la visió que pot ser irreversible.

 

La Conselleria va reaccionar tard i mal davant l’esdeveniment. Uns dies abans, el dia 26 de setembre, els sindicats d’ensenyants i d’estudiants reclamaven que donara ordres per a una observació segura i per l’aprofitament educatiu del fenomen.  El dia següent
la Conselleria parlava per primera vegada. En un comunicat de premsa feia referència als diversos mètodes d’observació segurs i recomanava tancar els xiquets més menuts en  les aules. La manera més segura de veure l’eclipsi és per la televisió o per internet, van arribar a dir. Cap referència a l’interés educatiu del fenomen. Tornem, doncs, al discurs de la por.

 

Les explicacions d’aquesta actitud catastrofista de les nostres autoritats educatives poden ser diverses:

 

1.     La reacció dels pares i sobretot dels professors a fi d’estalviar qualsevol dany als xiquets. Per curar-se en salut, es decideix no fer res. Alguns equips directius i
la Conselleria potser estan obsessionats en allò de les responsabilitats.

2.     La ciència en general, i l’astronomia en particular, semblen màgia i són, per tant, incomprensibles. No sabem el que pot passar i millor si ens tanquem darrere de gruixudes persianes.  És una versió de la coneguda tercera llei d’Arthur C. Clarke.

3.     Una variant de l’anterior seria que la ciència en general, i l’astronomia en particular, no són cultura i el seu coneixement és negligible en la societat actual.

4.     No haver fet els deures. Ja fa temps que l’eclipsi estava previst però
la Conselleria no té ningú que l’assessore i s’assabentà de l’eclipsi pels diaris. Quan no hi ha temps d’acabar els deures cal fer el que ha manat el professor més exigent. Només hi havia temps de posar la por en el cos.

 

En una societat amb altres dirigents polítics en l’administració educativa, s’haguera remarcat el valor pedagògic del fenomen astronòmic. Entendre en temps real els moviments dels cossos celestes no té preu per a una classe de ciències. Preparar una observació real és un exercici valuós per aplicar el mètode científic. Allà on es valora la ciència s’explica el fenomen, les seues causes i les maneres d’observar-lo de forma segura. Això és el que es féu a França, per exemple, durant l’eclipsi de 1999. 

 

Voldríem esmentar unes paraules del professor d’optometria canadenc, B. Ralph Chou, expert en seguretat ocular:

Els dies anteriors a un eclipsi solar [els mitjans de comunicació] solen advertir dels perills de mirar un eclipsi […] malgrat les seues bones intencions, freqüentment contenen informacions inexactes o errònies que poden induir la gent a evitar l’observació  […] Un estudiant que ha rebut advertiment dels seus professors del perill de mirar l’eclipsi i que després s’assabenta que altres sí que l’han observat de manera segura, ¿com podrà creure els advertiments dels seus professors al voltant del perill de les drogues, de l’alcohol, la sida, etc?

 

Els que conviden a amagar-se quan ocorre un eclipsi se situarien a una passa d’aquells que creuen que els terratrèmols, huracans i sequeres són un càstig diví, perquè el coneixement humà no és capaç ni d’explicar-los ni de prevenir les conseqüències.

 

Aquest article va ser publicat al diari Información d’Alacant per Enric Marco, Universitat de València i Vicent Soler, Institut d’Estudis Comarcals del Baix Vinalopó el dia 18 d’octubre 2005.

Foto: Estudiant observant l’eclipsi del 3 d’octubre. Enric Marco

Publicat dins de El Sol | Deixa un comentari

Èxit de participació en l’observació popular de l’eclipsi anular del 3 d’octubre 2005

0


Més de 3000 persones observaren el fenomen astronòmic més important de l’any al Campus de Burjassot de la Universitat de València. L’observació popular de l’eclipsi anular de Sol el passat dia 3 d’octubre de 2005 va ser organitzada pel Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València a l’Aula d’Astronomia, situada a l’edifici Jeroni Muñoz.

Es van utilitzar dos telescopis per a veure l’esdeveniment: un solar, que projectava la imatge del sol sobre una pantalla translúcida a l’aula docent, i un altre òptic, que projectava la imatge del sol sobre una pantalla en la cúpula de l’estació d’observació. Una webcam captava aquesta última imatge i la posava a la disposició de tothom en internet en la pàgina web de l’Aula.

A més, els estudiants de l’ADR de Física van posar els seus telescopis a l’abast del personal del Campus i del públic en general. Van instal·lar dos telescopis a la plaça central del Campus, un altre davant l’edifici de Farmàcia i un altre en una de les terrasses de l’edifici d’investigació.

Es van habilitar dues sales multimèdia del Campus per veure l’eclipsi a través de la xarxa informàtica de la Universitat. Una era el Saló de Graus de la Facultat de Matemàtiques amb capacitat per a 90 persones i l’altra el Saló d’Actes de la Biblioteca de Ciències amb capacitat per a 300 persones.

La idea inicial era que els participants en les activitats visitaren, un rere l’altre, tots els punts d’observació de l’eclipsi: telescopi solar i telescopi òptic de l’Aula, telescopis de l’ADR i sales multimèdia del Campus. Però ja a les 9:00 hores notàrem que la web de la Universitat estava caiguda o donava un accés molt lent. Així que les sales multimèdia no pogueren ser utilitzades ja que no rebien el senyal enviat des de la cúpula. Així doncs, es va haver de suspendre aquesta part de l’activitat.

La multitud d’accessos a la citada web va sobrecarregar la línia i va fer caure la xarxa. En finalitzar l’eclipsi, cap a les 12:30 hores, s’havien produït 6009 accessos amb èxit a la web. Quantes persones ho haurien intentat sense èxit?

A les 9:00 h arribaren els membres de l’Associación Rusadir de Astronomia de Melilla que venien ací per a observar el fenomen en una terrassa de l’Aula d’Astronomia. Un grup d’unes 15 persones portaren els seus telescopis i càmeres per captar els instants en què la lluna cobria el sol i ho van voler fer precisament en el Campus de Burjassot perquè un dels membres era antic alumne de la titulació de Física de la nostra Universitat.

Des dels primers moments de l’eclipsi, a les 9:42 h, els estudiants, PDI i PAS del Campus van començar a acostar-se a les instal·lacions de l’Aula per tal de gaudir tots junts amb l’espectacle de la conjunció dels dos astres.

Cap a les 10 hores vingueren els 4 col·legis que havien concertat la visita amb l’organització de l’observació: CP Lluís de Santàngel del Saler, CP Campanar de València, IES Vicent Andrés Estellés de Burjassot i Colegio San Roque de Benicalap. En total vingueren uns 250 xiquets i xiquetes dels cursos compresos entre 5è de primària i 2n de Batxillerat.

Érem conscients que la seguretat era un element essencial en l’observació de l’esdeveniment i la millor manera de gaudir de l’eclipsi. Per això, ja des de les 9:00 h el personal d’administració del Departament d’Astronomia i Astrofísica va repartir més de 3000 ulleres d’eclipsi entre tots els estudiants universitaris, PDI i PAS del Campus, així com també als escolars convidats a presenciar el fenomen amb nosaltres. Gràcies Reme, Feli i Manel.

Poc a poc s’acostaven les 11 h, moment previst per a l’inici de l’anularitat, i la gent començava a situar-se a les terrasses de l’Aula i a les altres terrasses de l’edifici Jeroni Muñoz, així com també a les zones enjardinades del Campus. A l’instant en què la lluna entrà totalment a l’interior del disc solar, el silenci s’apoderà de tothom. Només se sentia el soroll dels cotxes de la pista d’Ademús. Diversos aplaudiments i algunes expressions de grata sorpresa se sentiren pertot el campus. El cel tenia en aquests moments una lluminositat tènue i estranya, que ningú de nosaltres no havia experimentat mai. La gamma de colors era ben diferent a la d’una hora abans, mentre que es notava una lleugera frescor per la davallada de la temperatura en uns dos o tres graus. Es veien moltes cares emocionades que gaudien d’un espectacle únic.

Passat el moment de l’anularitat va seguir la fase de parcialitat. La gent continuava pujant a l’Aula per veure les projeccions dels telescopis, fins que cap a les 12 hores, a poc a poc, va anar deixant l’Aula i les terrasses buides per tornar-se’n a les seues ocupacions quotidianes. Però, això si, tots amb unes cares plenes d’alegria per haver pogut gaudir de l’eclipsi anular de 2005.

A les 12:29 la lluna s’enretirà per complet de davant del sol. Els últims visitants deixaren les nostres instal·lacions i nosaltres aturàrem els nostres telescopis.

Publicat dins de El Sol i etiquetada amb , , , , | Deixa un comentari

L’eclipsi del 3 d’octubre 2005

0

El pròxim dilluns 3 d’octubre de 2005 la natura ens oferirà un dels seus espectacles més insòlits. La Lluna se situarà exactament davant del Sol produint un eclipsi.

La Lluna gira al voltant de la Terra en uns 28 dies en una òrbita el·líptica. La diferència entre el punt més allunyat i el punt més pròxim a la Terra és de tan sols 22 000 km. Així doncs, l’angle sota el qual veiem el diàmetre lunar varia lleugerament segons on es trobe aquesta.

Quan la Lluna és entre el Sol i el nostre planeta, la veurem obscura des de la superfície terrestre. Es tracta de la lluna nova. Uns 15 dies després haurà fet la meitat de la seua òrbita al voltant de la Terra i se situarà alineada amb aquesta i el Sol. La Terra es troba al mig i des de la seua superfície observarem la Lluna brillant. És la fase de lluna plena.  Aquest ball al voltant de la Terra defineix el pla de l’òrbita lunar.

La Terra també es mou per l’espai en una òrbita el·líptica definint el pla de l’òrbita terrestre, també anomenat pla de l’eclíptica.

El pla de l’òrbita lunar està inclinat respecte al de l’eclíptica uns 5º. La Lluna normalment passa per dalt o per baix del Sol en lluna nova i per dalt o per baix de l’ombra terrestre en lluna plena. El dos plans es tallen formant una línia anomenada línia de nodes. Ara si la lluna nova es produeix prop de la línia de nodes l’alineament del Sol amb la Lluna serà perfecte i es produirà un eclipsi total de Sol. Si la lluna plena ocorre prop de la línia de nodes, aleshores la Lluna entrarà dins de l’ombra de la Terra. Serà un eclipsi total de Lluna.

En un eclipsi de Sol la Lluna va cobrint a poc a poc el Sol. Pocs segons abans d’ocultar-lo s’observen les perles de Baily, punts lluminosos al voltant del perfil de la Lluna, produïdes per la llum solar que s’infiltra per les valls lunars. Després, en el moment en què la Lluna cobreix completament el Sol, es fa de nit, la temperatura baixa i fins i tot els ocells se’n van a dormir. La Lluna es mou en la seua òrbita, així que anirà tapant el Sol sobre distintes regions de la superfície terrestre formant una banda de totalitat amb una amplària d’uns centenars de quilòmetres. En aquesta banda el Sol es veurà eclipsat i a les zones adjacents es veurà parcialment eclipsat.

Un eclipsi de Sol passa per les següents etapes:

Primer contacte: moment en què els discos lunar i solar es toquen. Comença l’eclipsi.

Segon contacte: moment en què el disc lunar entra totalment dins del disc solar.

Màxim: moment en què el disc lunar està centrat sobre el disc solar.

Tercer contacte: moment en què els discos lunars i solars es tornen a tocar.

Quart contacte: moment en què el disc lunar ix completament de damunt del disc solar.  És el final de l’eclipsi.

Els eclipsis de Sol són realment molt escassos. El segle passat només se’n van veure dos al País Valencià. Així, el 28  de maig de 1900 se n’observà un al Baix Vinalopó. I ara fa 100 anys, el 30 d’agost de 1905, a les comarques de Castelló es va veure l’altre. Caldrà esperar fins el 12 d’agost de 2026 per tornar a repetir l’experiència.

El pròxim dia 3 d’octubre la Lluna tornarà a tapar el Sol però no ho farà completament. Així, en el moment de l’alineament, la vora del Sol serà visible i, en conseqüència, el Sol ens apareixerà com un anell brillant molt prim al cel. Serà un eclipsi anular de Sol. La Lluna presentarà un diàmetre aparent més menut en trobar-se en el punt més llunyà de la seua òrbita.

L’eclipsi començarà sobre l’Atlàntic Nord, entrarà a la península ibèrica per Galícia, després recorrerà el nord de Portugal, el centre d’Espanya, passant pel País Valencià on el veurem com a anular entre les poblacions de Nules i Santa Pola.  Al sud d’Eivissa i Formentera també s’observarà. Després la banda d’anularitat recorrerà Àfrica, finalitzant a l’oceà Índic.  Fora d’aquestes zones l’eclipsi serà parcial.

La banda d’anularitat tindrà uns 185 km d’amplària. La durada del màxim serà d’uns 4 minuts en el centre de la banda i anirà disminuint progressivament fins a uns pocs segons en les seues vores.

La Safor serà una de les millors zones per a l’observació de l’eclipsi anular. Poblacions com Ròtova, Alfauir i Ador estan completament en la línia central. Gaudiran d’uns 4 minuts d’anell solar al cel, amb el Sol tapat en un 96%. En altres poblacions de la comarca la durada de l’observació serà menor en uns segons.

Contactes Primer contacte Segon contacte Màxim eclipsi Tercer contacte Quart contacte
Hora (hh:mm:ss) 09:42:10 10:59:59 11:02:04 11:04:08 12:29:54

Hores oficials en hores, minuts i segons de les etapes de l’eclipsi a la ciutat de Gandia. En els altres pobles de la Safor els temps varien pocs segons. Podem veure la llista completa dels temps per a totes les poblacions del País Valencià i de l’estat espanyol.

Cal observar l’eclipsi de manera segura. En un eclipsi de Sol la llum solar disminueix molt però pot encegar-nos si el mirem directament. Per això no s’ha de mirar mai al Sol. No hem d’utilitzar tampoc telescopis ni prismàtics. Aquests aparells són lupes sofisticades que recullen molta llum i la concentren en un punt. Si mireu amb ells el Sol la retina del vostre ull es cremarà en menys d’un segon. I la lesió és irreversible.

La manera més segura i fàcil d’observar el Sol en qualsevol ocasió és fer-ho per projecció. El telescopi (o prismàtics) s’encara cap al Sol i la imatge que forma es projecta sobre una pantalla, per exemple una cartolina blanca. Així estareu segurs i molta gent ho podrà veure al mateix temps. És convenient posar també alguna mena de para-sol per fer ombra a la pantalla i millorar la visualització de la imatge projectada.

Una altra manera de veure-ho amb seguretat és observar la nostra estrella a través d’un vidre o filtre de soldador de grau alt (12 o 14). Tanmateix les qualitats òptiques d’aquests vidres no són massa bones. És molt millor utilitzar unes ulleres d’eclipsi. Són ulleres amb un plàstic especial que filtra les radiacions nocives del Sol. El plàstic no ha de tindre talls ni rascades per a ser segur.

L’Agrupació Astronòmica de la Safor ha organitzat diverses activitats al voltant del dia de l’eclipsi. Ha confeccionat tríptics d’informació, acaba d’inaugurar  una exposició a la Biblioteca de Gandia i observarà el fenomen a la platja d’aquesta ciutat. Es pot trobar més informació a la seua web (www.astrosafor.net).

La Universitat de València ha organitzat en l’Aula d’Astronomia l’observació del fenomen  utilitzant els seus telescopis i ho transmetrà per internet en quasi directe.

Més informació pot trobar-se a la pàgina de Fred Espenak, NASA/Goddard Space Flight Center (sunearth.gsfc.nasa.gov/eclipse/eclipse.html).

Més informació: Fullet informatiu de l’eclipsi anular de Sol del 3 d’octubre 2005. Universitat de València.

Publicat dins de El Sol i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Otos, el poble dels rellotges de Sol

0
Publicat el 25 d'abril de 2005

El Sol ha determinat durant segles el ritme quotidià dels nostres pobles. L’eixida del Sol determinava l’hora de començament del treball, mentre que a la posta els treballadors deixaven el camp o els tallers per seure a la taula del sopar. Calia fer, però, més aturades durant la jornada. La primera i principal era l’hora del dinar. Segurament el buit a l’estómac i l’alçada màxima del Sol en devien dir el moment adient. Alguna muntanya també podia ser usada per a aquest menester i així tenim certs topònims que ens ho recorden com, per exemple, la Penya del Migdia a la Valldigna.

Algú va tindre la pensada de plantar un pal a terra o en una paret i de seguir el camí del Sol per la seua ombra. Al matí, aquesta és llarga i, mentre va pujant el Sol, s’acurta fins al migdia. A partir d’aquest moment, l’ombra va creixent fins que el Sol s’amaga. Aquests rellotges eren rudimentaris però feien el seu paper.

Més endavant es va aprendre que el pal, anomenat tècnicament gnòmon, assenyala millor l’hora si s’orienta  al pol nord celeste, el punt del cel al voltant del qual giren tots els estels, situat molt a prop de l’estrella polar. Calia ara uns certs coneixements d’astronomia i de geometria que uns artesans, anomenats quadranters, posseïen. Aquests especialistes en la construcció de rellotges de Sol van omplir els pobles valencians de bells i precisos rellotges durant els segles XVIII i XIX. En la Safor en tenim de magnífics exemples, com el rellotge de Sol de l’Alqueria del Duc, a Gandia, el de l’església de Santa Maria o el de la Casa del Rellotge de la partida del Xiricull, tots dos a Oliva, el doble rellotge de l’església de Sant Pere a Tavernes de la Valldigna… Tot edifici noble es prestigiava amb un rellotge per dir la “seua” hora al poble.

Després, arran de la revolució dels transports a finals del segle XIX i per la necessitat d’establir una hora comuna per tal de sincronitzar-se,  es va generalitzar l’ús dels rellotges mecànics. Tothom va aconseguir el seu propi rellotge, de butxaca o de polsera, i l’ofici de quadranter va passar a l’oblit.

Ara, a principi del segle XXI, els quadranters estan d’actualitat. No els mou, però, un afany professional, ni són requerits els seus serveis per dir l’hora al poble. Ara el que els guia és la conservació del ric patrimoni valencià dels quadrants solars i la possibilitat de construir-ne de nous. Aquests moderns rellotges solars estan construïts amb innovadors dissenys i materials. Són obres d’art, però a la vegada, també són objectes útils ja que  ens donen l’hora.

L’amic Joan Olivares és, segurament, el quadranter valencià més actiu. De fa anys construeix rellotges de Sol al seu poble Otos i per tota la seua comarca, la Vall d’Albaida. Juntament amb l’artista Rafael Amorós, han creat diverses obres d’art per mesurar de manera exacta el pas del temps i les han posades a Muro, Benigànim, Benissa, Ontinyent, Guadasèquies, etc. També podem admirar algunes de les seues obres a la Safor:  a Llocnou de Sant Jeroni o a Rafelcofer.

Ara, Joan i Rafael han anat una mica més enllà en la seua particular recerca de la geometria del temps. Han convençut els artistes valencians més importants perquè facen nous rellotges. Estic parlant d’Andreu Alfaro, d’Artur Heras, d’Antoni Miró, de Manolo Boix i d’altres que s’han posat a idear unes obres d’art per donar l’hora del Sol. Han treballat de valent aquest dos últims anys i el resultat ja es pot apreciar a Otos.

El dia 12 de març passat va ser una festa a Otos, el poble de Joan Olivares. S’inaugurava la ruta turístico-cultural dels rellotges de Sol, projecte organitzat per l’ajuntament d’Otos i finançat pel Proder-2 Vall d’Albaida. Centenars de persones, i entre elles, bona part dels gnomonistes (especialistes en rellotges solars) d’arreu de l’estat, s’aplegaren per admirar el treball ben fet. Els nous rellotges s’han disposat al llarg d’un itinerari pel poble que comença per la plaça del Llaurador i, continuant pels carrers del Santíssim Crist i de Sant Josep, ens mostra des del senzill anell solar, d’Andreu Alfaro, a la tallada de meló d’Alger, d’Artur Heras, passant per la bicicleta solar, d’Antoni Miró i la llança clavada a l’ull del gegant Polifem, de Manolo Boix. No oblidem el rellotge dels pebres, de Rafael Armengol, inspirat en un famós poema de Vicent Andrés Estellés, al qual li fa homenatge; ni el d’Arcadi Blasco, ni el d’Elisa Martí. Joan Olivares i Rafael Amorós també hi han contribuït amb un quadrant solar que han instal·lat a l’interior del Palau d’Otos. Els seus colors i els diversos sistemes numèrics emprats ens duen a recordar la història del valencians. Com ja hem dit abans, són obres d’art útils ja que a la seua vessant estètica s’uneix la correcta mesura del temps.

Ara que els dies són més llargs i que abelleix eixir de casa no us ho penseu més i aneu a Otos per visitar la ruta turístico-cultural dels rellotges de Sol. No us ens penedireu.

(Foto de l’autor. Rellotge de Sol d’Artur Heras a Otos)

Publicat dins de El Sol i etiquetada amb , | Deixa un comentari