Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: El Sol

Ecos del Cosmos: Tot esperant l’eclipsi

0

SE2015Mar20TLa primavera arriba, i com ja contàrem en un programa l’any passat, li seguirà la Pasqua florida.

Enguany, però, vindran també junts la Lluna i el Sol en un interessant encontre celeste durant les primeres hores del matí del divendres 20 de març de 2015. Un eclipsi de Sol que podrem gaudir tots després de la nit de la cremà. Un espectacle de la natura però que cal mirar de manera segura.

Per saber que mirar i com mirar-lo de manera segura, avui parlem amb l’astrònom aficionat JoanMa Bullón que ens portarà per tot el món a la recerca de la foscor causada per la Lluna.

Hui parlarem dels eclipsis de Sol i de com observar-los


Podcast, Ecos del Cosmos, 13 de març 2015

Hui parlem sobre el proper eclipsi de sol del 20 de març de 2015. Entrevistem JoanMa Bullón, caçador d’eclipsis al voltant del món. En la nostra secció En aquell temps, parlem d’eclipsis històrics, com els que veieren els medes en el segle VI aC o el que observà el nostre rei Jaume I. En la secció dedicada a la recerca espacial, I a mi què, l’estudi de l’Alzheimer a l’Estació Espacial Internacional. I, a més, les nostres seccions habituals Actualitat Astronòmica i el nostre Astroconcurs.

Astroconcurs:

Al final del programa s’escolta una cançó. Quin és el seu nom, qui la canta i quina relació té amb l’espai? Donem alguna pista al final del nostre programa.

La primera persona que envie la resposta correcta a algun dels nostres correus (Qui som?) rebrà un llibre oferit per la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València.

Informació de l’eclipsi:

Utilitza mètodes segurs d’observació de l’eclipsi. I també pots mirar en aquesta web (secció Precauciones).

Consulta les activitats previstes d’observació popular i retransmissió en directe de l’eclipsi. A partir de la SEA.

Podem destacar les més pròximes:

Observació a Burjassot, Campus de la Universitat. Organitzat per l’Associació Astronomia de la Universitat de València.

Observació a La Malvarrosa, València. Organitzada per l’Associació Valenciana d’Astronomia.

Observació a la Platja Gandia. Organitzada per l’Agrupació Astronòmica de la Safor.

Observació a Barcelona. Organitzat per la Universitat de Barcelona.

Imatge: Animació de l’eclipsi del 20 de març de 2015.

L’eclipse de Sol del 20 de març de 2015

3

Valencia-20150320-1011El matí del divendres dia 20 de març la Lluna passarà per davant del Sol. Aquest encontre còsmic entre els dos principals astres del cel rep el nom d’eclipsi de Sol.

Des del nostre país, però, la Lluna no arribarà a cobrir tot el disc solar. Només podrem gaudir d’un eclipsi parcial de Sol en que, durant la fase de màxim, no s’arribarà a tapar més del 70% del Sol.

La Lluna si que cobrirà completament el Sol en una estreta franja situada en l’Atlàntic Nord. Tenint en compte la rotació de la Terra però sobretot el moviment de la Lluna en la seua òrbita, l’ombra lunar anirà recorrent una zona de la Terra formant l’anomenada banda de totalitat que començarà a l’est de la costa del Labrador en el Canadà, creuarà l’oceà Atlàntic nord sense tocar terra excepte en els arxipèlags de les illes Feroe (Dinamarca) i de les illes Svalbard (Noruega) en l’oceà Àrtic. L’eclipsi total acabarà molt prop del Pol Nord, a una latitud de 88º.

SE2015Mar20TDes de casa nostra el veurem parcial, amb un enfosquiment del disc solar cada vegada major a mesura que es situem més al nord.

El Sol es taparà més a Girona (64.1%) i molt menys a Alacant on només es taparà un 59.3%.

A causa del moviment en la seua òrbita, la Lluna es mou d’oest a est en el cel de dia en dia. Per això el nostre satèl·lit començarà a cobrir el Sol per la part dreta. Serà el moment del primer contacte que ocorrerà al voltant de les 9:10 (els moments exactes a la taula). Mentre passen els minuts, la Lluna progressarà sobre el disc solar, movent-se cap a l’esquerre i l’anirà cobrint fins arribar a un poc més del 60% d’enfosquiment. Aquest serà el moment del màxim de l’eclipsi que ocorrerà cap a les 10:10. A partir d’aquest moment la Lluna s’anirà retirant i eixirà completament del disc solar cap a les 11:20.

solarEclipse_Valencia_2015-03-20

Al lloc web de divulgació Serviastro de la Universitat de Barcelona s’ha creat una pàgina especial sobre l’eclipsi que vos anime a consultar. Han publicat fins i tot un fullet d’informació. A continuació podeu veure una taula amb unes quantes ciutats del país amb l’horari (hora local) de les diferents parts de l’eclipsi feta a partir de la taula que presenten a la web. La diferència de valors de la taula amb les dades de la figura de l’Observatori Nacional es causada pels diferents programes de càlcul usats.

INICI MAXIM FINAL Mag Enf
(h m s) (h m s) (h m s) (%)
Alacant 9 4 40 10 8 39 11 18 8 0.668 59.3
Barcelona 9 11 10 10 16 50 11 27 36 0.701 63.4
Castelló de la Plana 9 7 11 10 11 53 11 21 56 0.693 62.5
Girona 9 12 36 10 18 35 11 29 34 0.706 64.1
Lleida 9 10 5 10 15 26 11 25 59 0.717 65.3
Palma de Mallorca 9 9 9 10 14 21 11 24 46 0.666 59.1
Perpinyà 9 13 42 10 19 52 11 30 59 0.718 65.6
Tarragona 9 9 56 10 15 18 11 25 51 0.704 63.7
València 9 5 40 10 9 56 11 19 39 0.688 61.8

S’estan preparant múltiples activitats que s’aniran penjant a la web de la Societat Espanyola d’Astronomia. Entreu per buscar llocs pròxims on organitzen observacions populars o bé webs que retransmeten en directe l’eclipsi des de la zona de totalitat o bé només des de la zona de parcialitat com la retransmissió que es farà des de la Universitat de Barcelona.

Recordeu, però, que mirar el Sol amb un telescopi o uns prismàtics directament o a ull nu, està totalment desaconsellat si no es vol perdre la vista immediatament. Hi ha mètodes fàcils, barats i segurs per mirar el Sol. Utilitzeu-los.

Bé, cal recordar que només és un eclipsi parcial. No té la gràcia dels eclipsis totals. Si voleu gaudir d’un eclipsi de Sol total sense moure’s de casa haureu d’esperar una mica ja que el pròxim previst arribarà el 12 d’agost de 2026. Un any i mig després, el 26 de gener de 2028 podrem veure un eclipse anular com el del 3 d’octubre de 2005.

Com es dius en aquests casos, que tinguen un cel ras.

Imatge:

1.- Màxim de cobriment del Sol a València a les 10:10. Stellarium.
2.- Predicció de Fred Espenak, NASA’s GSFC – http://eclipse.gsfc.nasa.gov/
3.- Seqüència de l’eclipse a València. A partir de la web especial de l’eclipsi de l’Observatorio Nacional.

Publicat dins de El Sol i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Un Sol ben actiu

0

2014-10-20 R-60X1000DISCSOLAR-Bullons

Aquests dies el Sol sembla bastant actiu dins d’aquest ensopit i fluix cicle solar. L’actual cicle solar 24 que començà entre 2009 i 2010 s’ha revelat molt poc intens en comparació amb els anteriors. Però, així i tot, ha tingut episodis de fortes erupcions solars i emissions coronals de massa que han causat intenses tempestes magnètiques en la Terra.

Des de fa uns dies podriem tindre un d’aquest episodis, ja que la regió activa que ha eixit de la vora est del Sol és realment espectacular. És tan gran que es pot arribar a veure a ull nu a l’eixida o la posta de Sol. (A les altres hores de dia, un filtre d’eclipse o filtre de soldador és indispensable. Protegiu-vos els ulls!).

Aquesta regió activa de nom AR2192 ja va produir una gran erupció solar ahir. El fort pols de llum ultraviolada i radiació X de les recombinacions magnètiques van causar una breu però forta apagada de ràdio al costat diürn de la Terra, sobretot en Àsia i Austràlia.

La regió activa AR2192 és diverses vegades més gran que la Terra com es pot veure en aquesta impressionant imatge presa fa 2 dies des de Nimes.

Aquesta taca és avui un terç més gran que ahir i la rotació del Sol la posarà els pròxims dies de cara a nosaltres (animació) i, per tant, cap a la Terra, amb l’augment de la probabilitat que una emissió coronal de massa o una gran erupció ens envie un intens vent de partícules carregades amb la formació de fortes tempestes geomagnètiques en la magnetosfera terrestre.

f_HMImag_171_1024La foto principal i primera d’aquest apunt l’ha obtinguda i processada avui Joan Maria Bullón, astrònom aficionat i expert astrofotograf. En ella podeu observar clarament la grandària de la taca i les vores fosques del Sol, efecte anomenat enfosquiment al llimb, clar indicador de l’existència d’una atmosfera solar. La llum que ens arriba als ulls tangencialment des de les vores del Sol ha de travessar més capes de l’atmosfera solar que la llum que ens arriba del centre del disc solar. El mateix efecte que es produeix a la posta del Sol quan el veiem menys intens per l’absorció de les capes de l’atmosfera terrestre.

Podeu veure el Sol quasi en directe amb diversos filtres en la web del Solar Dynamics Observatory, satèl·lit de la NASA que monitoritza el Sol.

Imatge 1: Sol en llum blanca. 20 octubre 2014. Joan Maria Bullón. Amb permís.
Imatge 2: Image de la corona solar a 171 Àngstrom del Solar Dynamics Observatory. S’observen clarament els bucles magnètics de la zona activa.

I el Sol ens féu un regal

0
Publicat el 21 d'agost de 2014

Sunrise01 Sunrise02 Sunrise03 Sunrise04 Sunrise05 Sunrise06 Sunrise07 Sunrise08L’observació celeste et dóna de vegades regals inesperats. Estàvem dilluns passat fotografiant, des de la vora de la mar, la inusual conjunció entre els planetes Venus i Júpiter quan, una vegada la lluïssor del cel va ser massa intensa i els planetes van desaparéixer, vam tindre la pensada d’esperar a veure l’eixida del Sol.

I puntual a la cita, a les 7:17 min., el Sol va començar a treure el seu disc per darrere l’horitzó. I aleshores va ser com, amb la càmera preparada, vaig poder captar com el disc solar li costava separar-se de l’horitzó i adquiria una estranya forma en omega (Ω). Aquest efecte també rep el nom de vas etrusc (fotos 1 i 2), denominació que va posar-li l’escriptor Jules Verne, en un passatge de l’obra El raig verd (1882, a partir de la versió en anglés!).

Tots els ulls es van girar cap a l’oest. El sol semblava enfonsar-se amb més rapidesa quan s’acostava a la mar; que va llançar una llarga estela de llum enlluernadora sobre la superfície tremolosa de l’aigua; el seu disc aviat va canviar d’un to d’or vell a un color vermell foc, i, a través dels seus ulls entretancats, semblava brillar amb tots els matisos que varien d’un calidoscopi. Tènues i ondulants  línies tacaven el tremolós camí de la llum sobre la superfície de l’aigua, com una massa de lluentons de brillants gemmes. Cap mínim senyal de núvol, boirina o boira era visible al llarg de tot l’horitzó, que era tan clarament definit com una línia negra traçada sobre paper blanc. Immòbil, i amb una intensa emoció, van veure el globus de foc mentre s’enfonsava més i més prop de l’horitzó, i, per un instant, va quedar suspès sobre l’abisme. Després, a través de la refracció dels rajos, el seu disc semblava canviar fins que semblava un vas etrusc, amb costats voluminosos, de peu a l’aigua.

El Sol continuava pujant, separant-se de l’horitzó i, mentre ho feia, s’allargassava i prenia la forma de gota fins que finalment aconseguí despegar-se de l’horitzó i adquirí la seua forma usual circular.

Aquest bonic efecte, que teniu il·lustrat en les fotos adjuntes que vaig fer, és un clar exemple de miratge inferior. Aquest efecte òptic és molt conegut al desert, o sobre una carretera calenta. Es produeix quan hi ha una capa d’aire calent sobre la superfície de l’aigua (o de l’arena o de la carretera) i és la causa que un raig de llum de l’objecte que en teoria no havia d’arribar a l’observador, es corbe i arribe als seus ulls. Des del punt de vistmiragea de l’observador, per tant, hi ha rajos que venen des de la direcció de l’aigua (o de l’arena o de la carretera) i formen una imatge invertida de l’objete sota l’objecte real. No és, en cap cas, una reflexió sobre l’aigua, és una refracció causada per la variació sobtada de l’index de refracció de l’aire.

Hi ha d’altres fenòmens astronòmics que mostren a vegades miratges com es pot veure a l’entrada Mirage of astronomical objects de la Viquipèdia. El Sol en la posta o en l’eixida pot presentar miratges, però també la Lluna o fins i tot cometes observats prop de l’horitzó marí.

Però el més desconcertant és el raig verd, fenomen òptic atmosfèric que es pot observar poc després de la posta de Sol o poc abans de la sortida, en el qual es pot veure un punt verd, normalment durant un o dos segons, sobre la part superior del Sol. Aquest efecte va meréixer la novel·la El raig verd de Jules Verne, de la que ja he parlat. Però no sé si va ocòrrer o no durant l’observació del passat dilluns ja que no vaig estar massa atent al primer moment de l’eixida del Sol.

Podeu trobar més informació sobre els miratges en els enllaços següents:

An Introduction to Mirages Un detallat treball sobre la física dels miratges amb gràfics explicatius.

Rising Sun forming the Greek letter omega also known as an Etruscan vase shape. De la sèrie Science is Beauty.

Imatges: 1-8. Eixida del Sol el 18 d’agost a les 7:17. Un miratge invertit del Sol des de la platja de Tavernes. Enric Marco.
9. Miratge invertit de Total Internal Reflection and its Application, TutorVista.com

Quan vinga la gran tempesta solar, s’acabarà tot?

3

Fa uns mesos sembla que la NASA va anunciar que, a finals d’any, el Sol revifarà finalment del seu impasse i l’activitat magnètica tornarà a ser la que correspondria al màxim del cicle solar. A més, va dir, això vindria associat amb un increment de tempestes solars. I alguna d’elles podria afectar la Terra.

Després del fracàs del darrer final del món que venia de la mà dels maies, calia un altre final apoteòsic per a la humanitat.

Tot això ve al cas d’una consulta telefònica que em feren l’altre dia, d’un home major que estava preocupat pels aparells electrònics de casa. Una gran tempesta solar que impactara sobre la Terra faria malbé tota l’electrònica que fem servir a la Terra i, per tant, hauríem de dir adéu als nostres ordinadors, aparells de música, telèfons mòbils, tauletes i playstations.

Les tempestes solars passen quan dues zones actives solars de polaritat magnètica oposada (unes línies magnètiques entren en el Sol mentre que d’altres en surten) s’acosten molt. En aquest cas la forma general de les línies es reestructura per a assolir una configuració més estable. Part de les línies magnètiques es trenquen i, juntament amb el material calent que hi estava confinat, són expulsades a l’espai. Un exemple mecànic que ens ho pot clarificar seria pensar en unes immenses tires de goma elàstica que després d’haver-se estirat molt, al final es trenquen i un tros ix expulsat a gran velocitat. En el cas del Sol, el camp magnètic expulsat s’endú part del gas calent.

El conjunt camp magnètic-material calent expulsat del Sol rep el nom de tempesta magnètica. El material calent està format per partícules carregades elèctricament (electrons i protons fonamentalment) que viatgen a velocitats de 200 a 500 km/s.

En una esfera com el Sol, la tempesta pot eixir en qualsevol direcció. Només de vegades vindrà en direcció a la Terra. En general aquests fenòmens venen en direcció oposada a la Terra i no la toquen.

L’home que em preguntava, en previsió de la possible catástrofe, ja s’havia procurat un gran armari metàl·lic per guardar-ho tot (DVDs, aparell de música, etc..). Aquesta és una bona pensada ja que a causa de l’efecte Gàbia de Faraday a l’armari no entrarà cap camp elèctric.

Però quan arribe una tempesta a la Terra, el nostre planeta té un dispositiu de protecció contra les partícules solars.

El camp magnètic de la Terra, que ens sembla que només serveix per moure la brúixola cap al nord, és, en realitat, un magnífic escut contra les tempestes solars.  Les partícules energètiques del Sol són desviades cap a les zones polars terrestres. I, un cop arriben a l’atmosfera sobre els pols, interaccionen amb els gasos atmosfèrics amb la formació de les aurores polars.

Però només si les tempestes són molt energètiques les aurores arriben a veure’s a latituds com les nostres.

No hem de patir per les tempestes en la superfície de la Terra. El que si que pot tindre algun dany és l’electrònica de les naus espacials en òrbita terrestre. Ara depenem molt dels satèl·lits: GPS, metereològics, anàlisi de la Terra, comunicacions, navegació aèrea i marítima, etc…

És per això que li vaig fer veure a l’home al telèfon, que tot i ser molt importants els seus aparells, si això passés, el realment important seria la pèrdua de tots els satèl·lits artificials, també els de la televisió, i amb aquesta catàsfrofe l’arribada d’un caos econòmic mundial a causa de la caiguda de totes les borses mundials. Vist com està el món potser seria una bona jugada.

Però això no passarà. Si ve una gran tempesta solar el camp magnètic terrestre ens salvarà de la catástrofe. Això si, veurem unes precioses aurores boreals a la ciutat de València. Només, és clar, si ens apaguen les llums d’una de les ciutats més contaminades lumínicament del món.

Post realitzat com a exercici al curs: Divulgar ciència en la Web: les xarxes socials i els blogs. Impartit per José Miguel Mulet.

Imatge: Com un ventall. Les línies de camp magnètic que surten d’un regió activa important semblen estendre’s gairebé com un vental dèbil però ample durant 2,5 dies (de 3 al 5 novembre 2013). Vist a la llum ultraviolada extrema les línies de camp magnètic són visibles a causa a les partícules carregades que es mouen en espiral. La regió acull el tipus de camp magnètic trenat que té la capacitat d’alliberar grans flamarades i ejeccions de massa coronal. De fet, va esclatar en una flamarada X3 (classe més gran) el 5 novembre. Crèdit: SDO, Observatori de Dinàmica Solar/NASA.

Publicat dins de El Sol i etiquetada amb , , , , | Deixa un comentari

Tres anys d’imatges solars amb SDO

0
Publicat el 30 d'abril de 2013

Ara fa tres anys l’observatori solar espacial Solar Dynamics Observatory (SDO) de la NASA començava a enviar imatges del Sol, cobrint durant aquest temps l’increment d’activitat del cicle solar fins a arribar al màxim actual amb uns detalls no mai vistos. Per commemorar-ho, l’equip de la missió ha preparat un vídeo que mostra, condensats en tres minuts, aquests tres anys d’observació fent servir només dues imatges per dia.

El sistema d’imatges de l’SDO captura una imatge del Sol cada 12 segons fent servir 10 longituds d’ona diferents. Com que cada longitud d’ona es forma a una altura diferent en l’atmosfera solar, això ens permet aconseguir una visió simultània de 10 capes atmosfèriques solars distintes i tindre informació dels fenomens observats en 3 dimensions. La imatge mostrada en el vídeo està basada en la llum emesa a la longitud d’ona de 171 angstroms, que està situada en la zona de l’ultraviolat extrem i mostra el gas calent ionitzat (plasma) amb una energia equivalent a una temperatura de 600.000 Kelvins.

S’observa clarament la rotació solar de 25 dies i com l’activitat magnètica solar va augmentant des de l’any 2010 fins a l’actualitat, a mesura que el cicle solar s’aproxima al seu màxim.

Fixeu-vos com a les parts brillants, calentes i magnetitzades, es mostren bucles que uneixen dues zones brillants de distinta polaritat magnètica, com si foren un immens imant solar. També s’observa com els bucles s’estenen cap a l’espai i de vegades es trenquen produint una erupció solar.

El vídeo mostra només dues imatges per dia. Però, així i tot, es poden observar alguns esdeveniments rellevants que han passat durant aquests tres anys. Per remarcar-los, ací baix teniu la llista amb els minuts i segons en que passen: 

00:30;24 Eclipsi parcial de Sol. La Lluna l’eclipsa.

01:11;02  Erupció X6.9, de moment la més gran d’aquest cicle. 9 agost 2011.

01:28;07 Cometa Lovejoy, 15 desembre 2011.

01:51;07 Trànsit de Venus, 5 juny 2012.

02:28;13 Eclipsi parcial de Sol. La Lluna l’eclipsa. 

Els fets més destacats observats durant aquest darrer any (Febrer 2012 – Febrer 2013) poden veure’s en el vídeo enllaçat més avall. El detall de les zones actives és espectacular i el moviment del plasma tancat dins dels tubs magnètic es veu clarament. Sembla talment com si fora un esser viu. Tracteu de veure’l. No us decebrà.

Any Tres: NASA SDO Mission Highlights

Vídeos: NASA/GSF

Publicat dins de El Sol | Deixa un comentari

Influeix el Sol sobre el clima terrestre?

0
Quan pensem en el Sol ens el representem com una estrella tranquil·la sense sobresalts. Els astrònoms coneixem un munt d’estels variables que mostren canvis sobtats tant de brillantor com de grandària. Però el Sol roman constant, almenys, des de fa milers de milions d’anys. La variació de lluminositat causada per la presència de taques, el nombre de les quals augmenta en aproximar-nos al màxim del cicle solar, no arriba a ser major del 0.1%.

Aquesta petita disminució d’energia que arriba a la Terra, tanmateix, és molt més gran que la suma total de les altres fonts d’energia terrestre. Ara bé si considerem la banda de l’ultraviolat extrem (EUV) l’augment de l’emissió en el màxim solar pot arribar a ser de l’orden d’un factor de 10 respecte al Sol en calma.

Per tant es pensa que l’ultraviolat solar pot ser uns dels responsables de la variació del clima terrestre. Ara bé, el perquè i el com aquest clima canvia a causa de la influència del Sol ja són qüestions ben difícils de respondre. El principal problema és que hi ha tants sistemes implicats que cal reunir a experts de molts diversos camps per treure’n l’aigua clara.

Això és el que ha fet el National Research Council (NRC), l’organisme nord-americà que engloba les acadèmies científiques. Ha reunit físics solars, físics de plasma, experts en química atmosfèrica, dinàmica de fluids, física de partícules i fins i tot geòlegs experts en història de la Terra. L’informe final “The Effects of Solar Variability on Earth’s Climate” ens mostra de quines maneres tan complexes l’activitat solar es fa sentir sobre el nostre planeta.

Les partícules energètiques solars emeses de manera intensa en les erupcions solars i també els raigs còsmics afecten la química atmosfèrica de l’estratosfera. Charles Jackman del Goddard Space Flight Center descriu com aquestes partícules creen òxids de nitrogen i com aquestes molècules fan minvar de manera apreciable la quantitat d’ozó a aquestes alçades. Com a resultat la radiació ultraviolada solar té més facilitat per arribar a l’atmosfera baixa. I s’ha constatat que l’arribada de més radiació ultraviolada altera el gradient de temperatura en la troposfera i amb ella el regim dels vents.

En altres paraules, l’activitat solar que incideix en l’alta atmosfera terrestre pot, mitjançant una complicada sèrie d’efectes, fer canviar les tempestes de la superfície terrestre de la seua ruta normal.

Però on l’efecte de la variabilitat solar s’ha notat més ha estat en l’Oceà Pacífic. Gerald Meehl del National Center for Atmospheric Research (NCAR) ha comprovat que durant els màxims d’activitat solar les zones tropicals mostren un comportament semblant a La Niña, mentre que la temperatura de l’aigua de les zones equatorials del Pacífic oriental baixa al voltant d’1º. A més a més “hi ha signes de major precipitació en la zona de convergència intertropical (ZCIT) pacífica i en la zona de convergència sud-pacífica (ZCSP) així com augments de pressió a nivell del mar a latituds mitjanes del Pacífic Nord i Sud“.

Per ara és un misteri com l’increment de l’activitat solar pot tindre un efecte tan important sobre el clima del Pacífic. Sembla que hi ha algun mecanisme desconegut que actua per amplificar la variabilitat solar.

S’ha especulat des de fa anys sobre la possible connexió de la manca de taques i d’activitat solar entre 1645 i 1715 (Mínim de Maunder) i la Petita Edat de Gel, en el que rius com l’Ebre o el Tamesis s’arribaren a congelar. D’axò ja en vaig parlar fa anys, per la seua relació amb els violins Stradivarius. Segons el que se sap ara la causa del refredament terrestre podria haver estat causat per una baixada en l’emissió de radiació ultraviolada extrema. Tanmateix, a falta de més dades, tota possible explicació és només especulativa.

Però la cosa es posa interessant quan resulta que l’actual cicle solar hauria de tindre el màxim aquest any però el nombre de taques, erupcions, emissions de massa coronal i d’altres fenòmens d’activitat solar és molt més menuda del que s’esperava. L’actual cicle solar 24 està classificat, de fet, com el més feble dels últims 50 anys. Hi ha evidències, encara que no acceptades per tothom, que existeix una tendència a llarg termini de disminució de la intensitat del camp magnètic de les taques solars. Alguns físics solars preveuen que en el pròxim cicle solar 25 els camps magnètics solars seran tan dèbils que les taques solars potser no s’arriben a formar. Entrariem, així, en un nou Mínim de Maunder. Però no estem encara segurs d’això car encara ens calen més dades. Tanmateix les dades obtingudes amb els instruments d’heliosismologia, sismologia solar, sembla que confirmen aquesta tendència.

Els pròxims anys l’estudi directe del Sol, amb les actuals missions, la veterana SOHO, la nova SDO, les bessones STEREO i la futura Solar Orbiter, pot ser emocionant. Més dades de més aprop ens confirmaran o no aquest previst comportament solar.

L’informe complet “The Effects of Solar Variability on Earth’s Climate,” es pot baixar de la web de la National Academies Press. L’article en que m’he basat és Solar Variability and Terrestrial Climate de NASA Science.

Imatge: Aquestes sis imatges de SDO, preses amb un interval de sis mesos, mostren l’augment del nivell de l’activitat solar des que la missió SDO començà a operar en maig de 2010. El màxim d’activitat solar s’espera per a aquest any 2013. Les imatges s’han pres amb un filtre que permet veure l’emissió de l’ultraviolat extrem a 171 Angstrom.

Publicat dins de El Sol i etiquetada amb , | Deixa un comentari

L’alineació solar de la Foradada a la Vall de Gallinera

0
La Vall de Gallinera és per a mi un indret especial pel seu paisatge, per la seua història de rebel·lia, des d’al Azraq contra Jaume I, fins a l’expulsió dels moriscos l’any 1609 i l’arribada dels mallorquins que ens portaren la seua dolça parla salada. Però també ho és des de fa uns anys per un fenomen de la natura que ajunta astronomia, accidents naturals i història de la repoblació dels cristians.Aquestes eren terres del Duc de Gandia, i l’any 1611 el duc va encoratjar la fundació a l’antiga alqueria musulmana de Benitaia, al costat de Benissivà, d’un monestir dels franciscans per guiar espiritualment la repoblació amb 150 families de Mallorca. La situació del monestir no es va elegir a la babalà. Un fenomen natural ben curiós s’hi produïa els primers dies d’octubre, al voltant del dia 3, dia del seu sant patró, Sant Francesc d’Assís. A més a més el 4, és la festivitat de Sant Francesc de Borja, patró de Gandia, capital del ducat.

El Sol, aquests dies, poc abans de la posta, s’amaga per darrere de la muntanya i passa per la Foradada, obertura natural situada cap al sud-oest. Durant uns minuts, el Sol s’alinea amb l’arc de roca i enllumena la zona del monestir. Els fundadors degueren aprofitar la fita natural per glorificar els dos sants patrons i donar un cert sentit sobrenatural al cenobi.Es tenen referències escrites sobre el fenomen natural des de l’any 1620, en el document: Noticias que dio el Guardian del Convento, por donde parece que los Exmos. Señores Duques de Gandia como señores de las Valles de Gallinera y Ebo, son Patronos del dicho Convento, que se titula de San Andrés.Ara, després de guerres i desamortitzacions el monestir ja no existeix. Només el calvari del poble de Benitaia delata la posició de l’antic convent franciscà de sant Andreu.L’any 2006 l’astroarqueòleg José Lull, arrelat a aquesta terra, feu reviure la tradició de l’observació de l’alineació del Sol per la “Foradà”. Des de llavors centenars de persones s’ajunten a principis d’octubre i també a principis de març, quan les condicions d’alineament es tornen a complir, per observar el fenomen natural.

Sense proteccions oculars adequades, com ulleres d’eclipsi i filtres mylar, la vista de l’alineació solar és molt difícil. El Sol ens enlluerna i no deixa veure res. Però puc imaginar els antics monjos observant el Sol a través dels núvols un dia nuvolós. Només, en aquest cas, el cercle del Sol es podria veure passar per l’obertura sense problemes a ull nu.

Ahir dissabte 6 d’octubre, vàrem anar a la cita de l’alineació solar de la Foradada per captar en imatges el pas del Sol per l’arc natural. Centenars de persones esperaven l’esdeveniment còsmic equipats amb ulleres d’eclipsi venudes en una paradeta de l’ajuntament. La intensa publicitat del fenomen durant aquests últims anys ha omplit l’explanada del calvari de Benissivà de molts  curiosos valencians, anglesos i alemanys de la costa.

Poc abans de la cita de les 18:20 h. les càmeres i telescopis, tots protegits convenientment per capes de filtre mylar, ja estaven preparats. Els núvols que ens havien acompanyat des de Tavernes només eren decoratius. El Sol va anar entrant poc a poc en l’obertura. Dues persones plantades al peu de l’arc destacaven sobre el disc solar.

Pocs minuts després, el Sol s’amagava darrera la muntanya i no va ser fins que passaren 15 minuts que la nostra estrella tornà a eixir per arrossegar-se per la carena formant un fons perfecte per destacar els arbres presents.

L’alineació solar de la Foradada, un fenomen que no cal perdre’s.

Fotos: Totes són d’Enric Marco. No useu les fotografies sense autorització de l’autor.

Publicat dins de El Sol i etiquetada amb | Deixa un comentari

Gran protuberància en el Sol

1
Publicat el 1 d'agost de 2012

La nostra estrella està ràpidament enfilant el camí cap al màxim del seu cicle d’activitat solar. El nombre de taques observades sobre el disc visible del Sol o fotosfera van augmentant, les erupcions solars i les ejeccions de massa coronal omplin l’espai interplanetari de partícules carregades que, si estan ben situades sobre el disc solar, poden xocar contra la Terra causant tempestes geomagnètiques i produint belles aurores.

Tanmateix els físics solars ja s’han adonat que aquest cicle de 11 anys (el cicle 24, segons la nomenclatura solar) no serà com els anteriors. Serà, més aviat, un període d’activitat molt fluixa que no presentarà moltes taques solars ni erupcions. Les prediccions diuen que el nombre de taques i grups (nombre de Wolf) no passarà de 60 la primavera del 2013, data del màxim esperat. Això significa que serà el cicle solar més fluix dels últims cent anys. El perquè d’això no està encara clar. Quans misteris cal resoldre encara en el Sol…

Tanmateix, de tant en tant, podem observar fenòmens que evidencien que el Sol està actiu. Ahir, per exemple, l’astrònom aficionat Joanma Bullón, des del seu observatori La Cambra, a Aras de los Olmos (els Serrans), observà, en la cromosfera, una gran protuberància per la vora sud-oest solar, mentre que, curiosament no s’apreciava cap taca o grup de taques en la part inferior de l’atmosfera, la fotosfera, sinó només un gran camp facular.

Aquesta protuberància no ha durat gaire. Cap a les 11:30 TU (13:30 hora local) s’ha esvaït i una petita llengua de plasma solar s’ha escapat del Sol.

Les protuberàncies són material molt calent sostingut, a grans alçades en l’atmosfera solar, per intensos camps magnètics. Aquests camps no es veuen però es fan presents observant la forma que segueix el plasma calent i brillant que adopta la forma de bucle de les línies de camp.

Foto: A l’esquerra imatge de la cromosfera del Sol. A la dreta, detall de la protuberància. Joanma Bullon, amb permís.

 

Publicat dins de El Sol i etiquetada amb , | Deixa un comentari

El dia de les ombres minvants. L’estiu guaita a la porta

4
Publicat el 21 de juny de 2012

Fa unes hores, a les 1:09 h local, el Sol ha assolit la seua màxima altura al cel de l’hemisferi nord celeste. Ja ha arribat l’estiu.Per a un astrònom, aquesta definició és suficient, però per a la resta de mortals comprenc que cal fer alguna explicació suplementària.  Perquè realment el que vull dir és que el Sol es troba ara mateix a la seua màxima separació superior de l’equador celeste, el cercle que divideix en dos el cel. L’angle de separació és exactament ε = 23º27′, anomenat obliqüitat de l’eclíptica (al diagrama adjunt l’equador celeste és el cercle de nom Equinox, explicació en el peu de la figura al final de l’apunt). En estar tan allunyat de l’equador, el Sol eixirà avui pel nord-est i es pondrà pel nord-oest. El seu temps de recorregut al cel serà el màxim de l’any. A Tavernes de la Valldigna serà 14h 55 min, per exemple.

Cap a les 14:00 hora local, 12:00 hora solar, fixem-nos en l’altura en que es troba el Sol. A una latitud de 40º nord, com a Castelló de la Plana, el Sol es troba a uns 73º i la longitud de l’ombra serà la mínima de l’any.

Sense canviar d’hora anem cap al nord, aleshores veurem el Sol cada vegada més baix. Així a Barcelona, assolirà 72º d’altura mentre que a Paris l’altura màxima del Sol al migdia solar serà només de 64.65º.

I si anen a Rovaniemi, la ciutat del Pare Nadal, situada en Finlàndia, a només 10 km al sud del Cercle Polar Àrtic, la latiud és aproximadament 66,55º, el Sol es trobarà a 23º27′ i ara mateix no es pon durant tot el dia. Un dia ben llarg de 24 hores. És el Sol de mitjanit.

Si des de Castelló anem cap al sud, a Elx, amb latitud 38º15′ l’altura d’avui a migdia solar serà de 75,2º

I si anem més cap al sud, a Canàries, potser? L’Observatorio del Teide, a l’illa de Tenerife, està a 28º18′ de latitud nord i es troba a Izaña, a 2400 m. Avui l’altura del Sol arribarà a 85,15º. Això significa que tindran pràcticament el Sol dalt del cap i l’ombra serà quasi inexistent a migdia.

I és que uns quants quilòmetres al sud es troba el Tròpic de Càncer a 23.45º de latitud i, per tant, amb el Sol en el zenit, exactament sobre el cap al migdia solar. Les ombres han desaparegut. És el dia sense ombra.

Foto: La platja de la Barceloneta, 28 Juliol 2007, Wikimedia Commons.
Diagrama d’Understanding Astronomy, The Sun and the Seasons. La línia anomenada Equinox és el cercle de l’equador celeste per on es troba el Sol el 21 de març i el 22 de setembre, els dies dels equinoccis.

 

Publicat dins de El Sol i etiquetada amb | Deixa un comentari

Gràcies a Joan Olivares, a Tavernes ja sabem l’hora

2
Publicat el 10 d'abril de 2012

Ja sabíem alguna cosa des de l’estiu passat però llavors no va poder ser. Ara ja és oficial i, des de pocs dies després de Falles, la platja de Tavernes compta amb un rellotge de Sol monumental del reconegut gnomonista Joan Olivares. I emprant un títol que em va impactar en el seu moment del bloc de Joan, ara si que podem dir que els vallers, a partir d’ara, si que sabrem l’hora.

El rellotge de sol monumental, obra de Joan Olivares i de Rafael Amorós s’ha instal·lat en l’últim tram del passeig de la Marina. Són part de la remodelació de l’avinguda i ha estat una obra assumida per l’empresa constructora.

El rellotge està construït en acer Corten, fa dos metres d’alçària i consta d’una anella vertical, on van foradats els números de les hores, i d’una part inclinada, a mode de gnòmon, on es projecten. És, per tant, un rellotge solar “digital” amb l’estil propi d’aquesta parella d’artistes que juguen amb la geometria de les ombres solars. El primer que feren d’aquest tipus va ser instal·lat a Benigànim, a la Vall d’Albaida.

La regidora d’Urbanisme i Turisme de l’Ajuntament de Tavernes, M. Carmen Canet, ha expressat “que és una satisfacció poder anar acabant l’avinguda perquè els nostres veïns i els turistes puguen gaudir passejant-s’hi. D’altra banda, el rellotge instal·lat és una obra artística realitzada expressament per a la platja i millora la nostra imatge alhora que ens desperta la curiositat quant a l’hora solar”.

Joan Olivares és, segurament, el gnomonista valencià més actiu i reconegut. De fa anys construeix rellotges de Sol al seu poble, Otos, a tota la comarca de la Vall d’Albaida, a tot el País Valencià, a Catalunya i fins i tot a l’Argentina. Juntament amb l’artista Rafael Amorós, ha creat diverses obres d’art per a calcular de manera exacta el pas del temps i les ha posades a Muro, Benigànim, Benissa, Ontinyent, Guadasséquies, etc. També podem admirar algunes de les seues obres en la Safor: a Llocnou de Sant Jeroni o a Rafelcofer. I a partir d’ara també a Tavernes de la Valldigna.

Finalment recordar-vos que Joan Olivares i Joan Amorós van ser els impulsors de la Ruta dels Rellotges de Sol d’Otos, i de la inauguració de la qual ja en vaig parlar a uns dels meus primers apunts.

Foto: De dreta a esquerra, Juan Tormo, arquitecte municipal, Carmen Canet, regidora d’Urbanisme i Turisme, Joan Olivares, gnomonista i Joan Amorós, artista. Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament de Tavernes. Amb permís.

Publicat dins de El Sol i etiquetada amb | Deixa un comentari

El rellotge d’Alcàntera de Xúquer a Canal 9

0
El passat dimarts 13 de desembre el meu rellotge de Sol d’Alcàntera de Xúquer va ser mostrat al programa El poble del costat de Canal 9, parlant d’Alcàntera i Càrcer. Us deixe la informació de la cadena.“Esta setmana (13 de desembre 2011) el nom d´El poble del costat té més sentit que mai, perquè Càrcer i Alcàntera de Xúquer viuen tan junts que es toquen. Només un carrer separa estos dos pobles de la Ribera Alta, que jugaven a tirar-se pedres, taronges o el que trobaven a mà. Carcerins i alcanterins han batejat amb noms diferents una avinguda, fins i tot la vall on viuen, però hi ha un joc que els dos anomenen igual: el raspall. Una gran idea, eixa de canviar una pedra per una pilota de vaqueta i resoldre les diferències amb esportivitat. No et pots perdre la partida que es juga este dimarts a les 22 hores.

Vídeo: Cap. 11 Càrcer – Alcàntera del Xúquer

El rellotge apareix a partir del minut 1:50.

 

Publicat dins de El Sol i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Un rellotge cinematogràfic a Alcàntera de Xúquer

1

A la comarca de la Ribera Alta, molt a prop del riu Xúquer, en una zona que fou devastada per la pantanada de Tous del 1982 i que ara lluita per preservar els cabals del riu, trobem Alcàntera de Xúquer. El seu ajuntament projectà la construcció d’un gran rellotge de sol i un dels seus veïns, Manel Perucho, company del meu departament, per tal de fer-lo realitat, contactà amb mi.

El rellotge de sol s’ubicaria a la façana de l’antic cine d’estiu, ara reconvertit en centre cultural i musical, situat al carrer de Sant Domènec, núm. 34. Es considerà que aquesta façana era el lloc més idoni per les seues grans dimensions, ja que, a més del rellotge, permetia que pròximament s’hi pogués instal·lar un gran panell explicatiu de ferro forjat, amb elements relacionats amb l’antiga funció d’aquest equipament municipal. Des del principi doncs, a l’hora de dissenyar el rellotge, es va pensar a fer una al·legoria del cinema, per recordar els films que allí s’hi havien projectat. Joan Llopis, artísta de la població veïna de Càrcer, s’encarregaria del disseny artístic del rellotge, a partir dels càlculs gnomònics realitzats in situ.

Donat que no estava decidida encara la ubicació d’altres elements decoratius a la paret, es feren, en diversos punts, diverses mesures de l’angle que forma la paret respecte al sud. Es va comprovar que la declinació no variava significativament d’uns punts a altres, per la qual cosa el valor adoptat finalment va ser de 7 graus declinant cap a llevant. Per a realitzar les mesures vaig comptar amb la col·laboració de Manel Perucho.

Des del principi es va pensar que havia de ser un rellotge calendari, amb les seues línies horàries i les seues línies de declinació; i havia de ser gran, ja que teníem un gran tros de paret per cobrir. La meua inexperiència a l’hora de pintar rellotges de tals dimensions va ser compensada per l’habilitat de Joan Llopis, avesat als murals publicitaris encara més grans a diverses façanes.

Joan va donar al disseny l’aire cinematogràfic desitjat dibuixant al seu centre una bobina de pel·lícula, just al punt on surt el gnòmon, i que assenyala el pol nord. D’aquesta bobina surt un feix de rajos amb diverses tonalitats de roig i de gris. De la bobina també es veu un fragment de film que surt com desenrotllant-se. El rellotge, d’uns 3 per 2 metres, en el seu conjunt de forma el·líptica, té el gnòmon flanquejat per les imatges d’un home i una dona, i queda tot emmarcat amb unes sanefes que s’entrellacen.

Per a les marques horàries vam elegir una numeració aràbiga, en un interval situat entre les 7 del matí a les 4 de la vesprada damunt la línia del solstici d’hivern, excepte de les 10 a les 12 que apareixen sota la línia del solstici d’estiu. Les línies de declinació solar es van pintar de color negre, llevat de les línies dels solsticis i equinoccis que es pintaren de color roig per remarcar la seua importància. També es van pintar els signes caldeo-babilònics del zodíac per ser els més tradicionals i més fàcilment identificables pel públic.

Un rellotge calendari requereix que el gnòmon tinga una longitud correcta, puix l’extrem de la seua ombra determinarà la data en situar-se sobre les diverses línies zodiacals. Per tot això, l’exactitud en el disseny del gnòmon és essencial. Tanmateix, com tots els gnomonistes saben, l’exactitud aconseguida sobre el disseny a l’ordinador no és tan fàcil traspassar-la al gnòmon real. Per sort comptàvem amb l’experiència artesanal de Vicent Pla, un ferrer d’Alcàntera de Xúquer. Aquest ferrer, que és especialista en forjat artístic, es va entusiasmar amb el projecte d’aconseguir un gnòmon el més perfecte possible i Joan Llopis i jo mateix passàrem un matí intens d’un dissabte de febrer al seu taller modelant el gnòmon amb les mesures correctes a partir del model de l’ordinador. Una vegada acabat, el ferrer li afegí un encertat ornament.

En anteriors rellotges que he construït sempre havia instal·lat el gnòmon perforant directament la paret i subjectant-lo amb algun tipus de resina epoxi. Però en endurir-se ràpidament, qualsevol petita correcció de la direcció del gnònom una vegada instal·lat és impossible. Un suggeriment de Joan Olivares, gnomonista d’Otos, la Vall d’Albaida, em va ser molt útil. La instal·lació del gnòmon és molt més fàcil si els seus suports tenen una petita pletina soldada amb forats que permet collar-la directament a la paret mitjançant uns petits visos. Així es va fer i el 26 de febrer Joan Llopis, Vicent Pla i jo mateix instal·làvem definitivament el gnòmon al rellotge. La introducció de les plaques metàl·liques va permetre corregir un petit error de posició només ajustant la pressió dels visos. La comparació de l’hora donada pel nou rellotge i l’hora donada per programes informàtics de gnomònica com Dialist donava un error menor d’un minut.

L’exactitud del rellotge va rebre el seu aval definitiu el diumenge dia 20 de març, quan, unes dotze hores abans de l’equinocci de primavera vaig veure que l’ombra del gnòmon se situava exactament sobre la línia equinoccial. Haviem passat fred, calor i pluja en els curts dies de finals de la tardor i principis de l’hivern però la feina estava enllestida i el bon resultat a la vista.

Foto: El rellotge marca el solstici d’hivern. 23 de desembre 2011. Manel Perucho.

Article publicat en la Busca de Paper. Revista de la Societat Catalana de Gnomònica. Una altra versió es publicà posteriorment a la revista Huygens de l’Agrupació Astronòmica de la Safor. Podeu veure més fotos dels rellotges als articles citats.

 

Publicat dins de El Sol i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Torna l’estiu

1
Publicat el 21 de juny de 2011

Estiu 2011

Encara que la calor ja fa dies que ha arribat per instal·lar-se, el Sol encara no havia arribat a la seua màxima separació respecte de l’equador celeste. I això passarà justament avui, 21 de juny a les 19:16, hora local. Serà aleshores quan començarà l’estiu.Si heu estat observadors de cel, haureu vist com, des de l’equinocci de primavera, cada dia el Sol s’ha anat posicionant més i més alt. El nombre d’hores de llum diürna han sigut cada vegada majors i les ombres s’han anat acurtant. Fent un càlcul senzill es pot veure que a la latitud de València, el Sol avui a migdia solar ha assolit una altura de 74 graus. Avui el Sol està molt alt i per això mateix les hores de llum seran màximes.

I, encara que semble estrany, a partir d’avui mateix, el Sol començarà la seua baixada lenta i cada dia els dies seran més i més curts. I, com és que el juliol i l’agost fa tanta calor? Això és causat pel calor acumulat per l’aigua del mar durant els mesos passats que desfasa un o dos mesos els dies de més calor respecte a la posició real del Sol. La calor de l’estiu és, per tant, un efecte de la combinació entre l’aigua marina i el Sol.

I, per commemorar l’efemèride, el cercador Google, com fa habitualment per a altres esdeveniments rellevants, ha modificat la seua pàgina per celebrar l’inici de l’estiu. Durant tot el dia podrem admirar aquest doddle quan busquem alguna pàgina que ens interesse. Ja som pràcticament a l’estiu. Esperem que no passem massa calor enguany…

 

Publicat dins de El Sol i etiquetada amb | Deixa un comentari

Una fantàstica erupció solar

2
Publicat el 8 de juny de 2011

Mentre parlavem dels elements magnètics del Sol i de l’estructura fina de les taques a la III Reunión Española de Física Solar y Heliosférica que aquests dies se celebra a Granada, a la seu de l’Instituto de Astrofísica de Andalucia, el Sol ens ha volgut fer un regal en forma d’explosió violenta que ens ha sobtat a tots.

Aquest matí, a les 8:41, els arcs magnètics sobre les taques solars 1226-1227 s’han tornat inestables, s’han acabat trencant i finalment han causat una erupció magnètica. El material calent que contenien aquests arcs s’ha escapat del Sol però gran part ha tornat a caure sobre el disc solar en forma de pluja coronal. Sobre la superfície solar l’impacte d’aquesta pluja ha causat abrillantaments que són zones molt més calentes.

El trencament dels arcs ha causat una erupció solar (una flare), una tempesta de partícles i una Emissió de Massa Coronal (ECM) que s’escapa del Sol. El satèl·lit de la NASA, el Solar Dynamics Observatory (SDO) ha gravat l’espectacle:

Els coronògrafs que porta la missió Solar and Heliospheric Observatory (SOHO) està monitoritzant la EMC i mostra com s’està, ara mateix escapant del Sol. Mira com el núvol s’expandeix. Els punts brillants són causats pels impactes de les partícules carregades de l’EMC sobre la CCD de la càmera del telescopi del SOHO.

Es calcula que aquestes partícles arribaran a la Terra entre avui 8 de juny i demà 9 i xocaran contra l’alta atmosfera solar causant unes belles aurores visibles des de les zones polars de la Terra.