Que Franco era cabdill per la gràcia de Déu, no és cap acudit ni cap manipulació històrica de ningú: ho deien ben clarament les monedes encunyades al llarg de la seva dictadura sanguinària perquè ningú no s’oblidàs ni d’una cosa ni d’altra; que el dictador entrava a les catedrals sota pali com si fos el
Avui fa 99 anys que morí Miquel Costa i Llobera. La Diòcesi de Mallorca, per això, avui comença el seu “Any Costa i Llobera”, per enaltir un dels seus preveres majors i prova d’això és que el 1982 començà el procés diocesà per beatificar-lo. També l’Ajuntament de Pollença ha declarat l’any vinent costailloberià, per fer
Avui fa 81 anys que assassinaren el president Lluís Companys i el clam perquè s’anul·li el seu judici que no va ser, que va ser un acte sangonós de revenja, no fa cap efecte, encara que l’actual Gobierno es titlli de ser el més esquerrà i progressista de la història. Tampoc no s’ha anul·lat, per
Avui Joan Maragall fa 161 anys i, en caure en aquest compte, hom no pot evitar repetir en veu alta, gens empegueïda, ans al contrari, l’estrofa final de la seva “Oda a Espanya: On ets, Espanya? no et veig enlloc, No sents la meva veu atronadora? No entens aquesta llengua que et parla entre perills?
En poc dies de diferència, el PSIB-PSOE ha posat el català en el punt de mira de la regressió o de la repressió. Dilluns passat, en el Parlament, votà en contra d’una moció presentada per Més per Menorca que establia el deure dels professionals del Servei de Salut d’entendre els usuaris en ambdues llengües oficials.
Qui pugui, que vagi a la Setmana del Llibre en Català, al Moll de la Fusta de Barcelona, i que setmanatgi sense presses, que és com cal atansar-se als llibres i al seu món. Setmanatjar vol dir anar de parada en parada per adonar-se que hi ha oferta de tot l’àmbit del català, circumstància no
Voler ser, com a poble, i anar fent, acarant i superant entrebancs i dificultats, fins a ser-ho plenament. Sí, fem-nos lliures. Res més engrescador i noble que, en aquesta Diada amb carrer -un carrer que no és com es voldria per imperatius pandèmics-, segueix activant volences i forces. S’ha recuperat com s’ha pogut el carrer,
Que l’anticatalanisme, lluny de ser combatut com caldria, surt de franc a qui el practica és una realitat que sols negaran els que l’exerceixen sense cap complex perquè els empara el poder de tots els poders. Igualment es pot dir del menyspreu institucional que reben les llengües distintes del castellà que es parlen a l’Estat
Anit va tenir lloc a Bunyola la tercera edició de “Treu la Llengua”, una iniciativa en forma de concert de Joves de Mallorca per la Llengua amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística i l’entitat Plataforma per la Llengua. El concert, programat inicialment a Calvià, es va celebrar en el camp de
Té raó el professor Gabriel Bibiloni quan diu que el president del Partit Popular, Pablo Casado Blanco (Palència, 1981), no és ni inculte ni ignorant quan diu que els illencs no parlam català, sinó mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterer; que és política per liquidar el català i, tantes ganes en té, que li és igual
«Escrivim, també, per ésser estimats, per sentir-nos lligats per una llei de la gravetat anímica. I en aquesta estimació, aquesta gravetat, hi pos els escriptors sèniors catalans, els ferms, entregats, minoritaris i creatius, molts dels quals injustament invisibles i poc reconeguts, però que constitueixen l’humus fecund del bosc gran i ric de la literatura, que
Fa 25 anys, Mallorca patia literàriament uns dies tràgics: dia 17 de juliol moria Josep Maria Palau i Camps, el creador de l’inspector Arbós i autor de llibres prou llegits com “Assassinat al club dels poetes”; dos dies després, el 19, moria Damià Huguet, el poeta campaner; i dia 20 també moria Miquel Àngel Riera.
Avui fa 85 anys, dia per dia, que el diari “La Publicitat”, de Barcelona, publicava la «Resposta als catalans», signada per 153 «mallorquins [només hi figuren 6 dones] conscients, hereus i dipositaris d’una tradició que ens emmotllà, i en la transmissió de la qual està el secret de la nostra subsistència com a poble». Així
Avui fa 44 anys que un grup heterogeni de persones ocuparen l’illa de Sa Dragonera per denunciar la seva urbanització. Tres anys abans, el 1974, l’empresa PAMESA havia comprat l’illa amb la intenció de fer-hi 1.200 habitatges per a unes 3.600 persones i un port esportiu per a 600 embarcacions; una veritable bestiesa. Aquest acte,
Arran de l’esmena, finalment retirada, del grup parlamentari d’Unidas Podemos a la Proposició no de Llei presentada per Laura Borràs, presidenta del Parlament de Catalunya, per reafirmar la unitat de la llengua catalana, i en la que aquest partit titllava el català que parlam els diversos illencs de “llengua balear”, m’ha pujat un rot ben