Les respostes iròniques han estat les que més han ajudat a desdramatitzar els moments més difícils… Encetem un any tan decisiu com incert en relació al futur polític dels catalans. I és precisament el fet que sigui decisiu i alhora incert allò que n’accentua el caràcter dramàtic i que en farà un curs d’una alta
ES FÁCIL ATRIBUIR A UN APARENTE GIRO IDEOLÓGICO EL CAMBIO DE SIGNO POLÍTICO DEL VOTO EN FEUDOS ELECTORALES QUE HABÍAN SIDO DE IZQUIERDA. Sin embargo, la realidad que reflejan investigaciones y sondeos es mucho más compleja, especialmente de los sectores más castigados del mercado laboral, como los parados y los trabajadores no cualificados (…) http://twitter.com/perermerono
PUBLICITAT. Fa tota la impressió que el govern espanyol, per afrontar el problema català, no s’està assessorant amb juristes ni amb economistes, sinó amb creatius publicitaris. No m’estranyaria que això que la premsa monàrquica anomena operació diàleg no fos altra cosa que un powerpoint elaborat per alguna mena de Risto Mejide, un venedor astut d’aquests
El independentismo volvió a demostrar ayer en Barcelona tres cosas: sigue teniendo una capacidad de movilización envidiable, más que cualquier otro movimiento en Catalunya; su base supera con trabajo y voluntarismo cualquier desconcierto generado por las disputas partidistas; y se mueve de forma reactiva ante la presión de los poderes del Estado, poniendo el foco sobre
Tengo un amigo italiano, nacido en una ciudad marinera, que utiliza una expresión que me gusta mucho: “siamo in alto mare”. Estamos en alta mar. ¿Qué significa este refrán? Tener problemas sin solución a la vista, estar lejos de cualquier salida, vivir una situación incierta y complicada y también –atención– perder los puntos de referencia
… Plantejat així, el plet catalanoespanyol intenta girar com un mitjó la famosa frase de Clausewitz: “La guerra és la continuació de la política per altres mitjans”. L’independentisme ve a dir: “La política de confrontació és la continuació de les guerres perdudes per mitjans polítics”. Si el plantejament és aquest, i em sembla que no
La Vanguardia. Antoni Puigverd. 30/08/2016 00:23 | Actualizado a 30/08/2016 02:13 A Catalunya, la llengua catalana domina a l’escola i al teatre, però és irrellevant als jutjats i al cinema. Podem ser crítics amb la política lingüística catalana. Des de fa anys, jo mateix he defensat en d’aquest diari i des del catalanisme, un protagonisme
Des de Madrid s’ha ridiculitzat la visita del president Puigdemont a Bèlgica, on no va ser rebut per cap autoritat comunitària, i aquí s’ha preferit mirar cap a un altre cantó. No es pot crear un estat nou sense padrins. I Catalunya no en té. Hi ha raons econòmiques, polítiques, jurídiques, culturals, emocionals, sentimentals i
Fa cinc anys que Catalunya és un nou estat d’Europa. De fet, en aquest període és l’única nació que ho ha aconseguit: Escòcia va dir “no”, Flandes segueix embolicant la troca i, sorprenentment, el govern abertzale del País Basc ha anat ajornant la urgència de fer el pas per tal de mantenir el suport imprescindible
Quan diumenge va començar a clarejar, el cel era d’allò més net i transparent. Tot i ser festiu, va semblar que tothom es llevava més d’hora. El divendres a les vuit del vespre tothom havia corregut cap a casa a escoltar el missatge del president, i ningú no havia tornat a sortir al carrer. El
El rumor del tancament de TV3 i Catalunya Ràdio havia estat només això: un rumor. Al TN de dijous al vespre no hi va aparèixer el president, com s’esperava. Però, instal·lats de ple en un clima conspiratiu, l’endemà divendres molta gent seguia aferrada al rumor i ara corria que era el mateix Artur Mas qui
Les últimes setmanes s’havia rumorejat amb insistència que el president acabaria convocant eleccions de manera immediata. La intervenció suau d’Espanya per Europa -per salvar-la d’aquell ridícul sentit de l’honor tan castís- havia deixat el govern català sense interlocució. ¿Amb qui havia de negociar, amb els homes de negre enviats per Brussel·les? Per tant, tampoc no
Com serà el dia de la independència, amb quin desllorigador, quan, com, de quina manera. Ara i aquí en coneixerem una visió versemblant i possible (…) (En diversos lliuraments. Escrits per en Salvador Cardús per a, on sinó, l’ARA.| Actualitzada el 21/07/2012 00) Com ha estat habitual en aquesta mena de casos, tres mesos