Dimarts dia 30 de juliol de 1867 El dinar fou esplèndid, bones viandes i un vi aclamat, el Châteaubriand-de-Pape, lligat a la ciutat on el grup d’intel·lectuals i burgesos provençals i catalans s’han aplegat, Avignon. Ha arribat l’hora dels brindis, Victor Balaguer en nom dels seus amics de Sabadell i Barcelona ofereix als amfitrions
The blue devils. Els dimonis blaus era el nom al segle XVII que els anglesos donaven a les al·lucinacions companyes de l’abús de l’alcohol, més tard foren blaus els dimonis de la depressió i la tristesa. I blaus foren els cants dels esclaus negres arrancats de la seva terra africana per a servir i
Els gegants, humils per l’origen i orgullosos per la grandària, han patit moltes vicissituds durant la seva llarga vida. Dormien a les esglésies, sortien en processó pels carrerons veïns el dia del Corpus i d’altres dates assenyalades, ballaven saltironant rivalitzant amb el bestiari, l’àliga, la mulassa, el bou, el drac, el lleó, mentre els
Molt s’ha parlat aquests últims dies del feliç salvament del foc de la relíquia cristològica més preuada i venerada de la catedral de Notre-Dame , la Corona d’Espines. La Corona que el sant rei francès Lluís IX comprà a Baduí II de Constatinopla l’any 1239 havia tingut, es diu, 70 espines, ara és un cercle
Ahir es publicà la primera imatge real d’un forat negre, el gran forat negre invisible on hi han els dubtes, preguntes sense resposta, somnis i malsons de la humanitat, l’horitzó dels esdeveniments. El forat negre que potser explicarà com fou el primer instant de l’univers i potser també com serà l’últim. L’expansió i la
Directrius del Govern franquista . 4 d’octubre de 1939. Es preciso lograr que los catalanes se sientan cordialmente españoles, curándoles de su particularismo para que colaboren en las comunes tareas españolas. Para ello hay que españolizar la enseñanza en Cataluña y seleccionar su personal docente. Como es inadmisible la actuación de profesorado marxista, lo
Finalment, entrada la vellesa, he entès què és un binomi, no ho aconseguí el Sr. Gironza, el savi professor de matemàtiqes de l’Institut, ni tampoc el meu tebi interès per a entendre-ho. Caldria, potser, com a descàrrec de culpabilitat personal, exposar l’inici de la definició del binomi al quadrat que deia i segueix dient que
“Illa de l’oblit” digué Walter Benjamin en conèixer Eivissa, el pensador-filòsof hi arribà fugint del nazisme, doblement perseguit per les seves idees i per ésser jueu. Dues vegades s’hi aixoplugà, del 19 d’abril al 17 de juliol de 1932 i de l’11 d’abril al 26 de setembre de l’any 1933, anys terribles, amenaçadors, els de
Duran Lleida ha escrit un llibre de memòries ,que com tots els del gènere cal considerar de memòries escollides, i el passeja pels mitjans de comunicació en una operació promocional -del llibre i de la seva persona- traient un miserable profit del moment que viu Catalunya. Duran Lleida sortí de l’escenari de la política
És com una nova Usas, la que avança insolent, nua, davant dels homes que l’admiren “quin mortal et pretendria, a qui de nosaltres elegiries, oh! radiant!” , o és semblant a aquella a qui Siva diria xiuxiuejant “Kali, Negra…”. Ella no sabia-o potser sí ho sabia- que l’esperava una nova vida milers d’anys més
Fa anys, quan la higiene i el marketing no anaven de la mà, al colmado d’en Tonet es venia a granel tota classe de productes, l’arròs, farina, fideus, vinagre, sabons, caramels, galetes, mongetes, cigrons… en Tonet, que des que era un nen hi despatxava, embolicava el que venia amb un tros més o menys
Ha entrat a l’església, la nau és en penombra. El confessionari, el moble de fusta que simula una petita capella, és adossat a un dels murs. Li sembla polsós, mossat el vellut del reclinatori pels genolls dels penitents, la cortina sense color, la fusta corcada; fa anys que és en el mateix lloc, s’hi
UDC ha acabat la seva història de manera trista, humiliant, en abandó i solitud. A l’acta de defunció no apareix l’home que la governà durant anys i que la dugué al daltabaix final, Duran Lleida. Duran s’apropià del partit, el va fer creure el que ell mateix cregué, que els bons resultats electorals de
Lozana. Digue’m , què és aquella casa on entra tanta gent? Rampín. Vine, te l’ensenyo. És la sinagoga dels catalans Així parlen els protagonistes de la novel·la “La lozana andaluza” que escrigué l’any 1524 Francisco Delicado, publicada a Venècia l’any 1528. L’escena se situa a la contrada Iudaeorum, el barri dels jueus, de la ciutat
8 de maig de 1996. Avui és el gran dia!, l’apertura solemne de la legislatura “Vpalote”; l’hemicicle del Congrés, la porta dels lleons, la nova Mikenos: or de paper, vellut vermell sintètic, banderes i escrits d’Espanya, fanfàrria, parafernàlia, olor nova de naftalina. Diputats , senadors, convidats. Malgrat l’important nombre de dones , el Congrés