Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

El cóc fa història

I els gegants eren Isabel i Fernando

26 d'abril de 2019

  Els gegants, humils per l’origen i orgullosos per la grandària, han patit moltes vicissituds durant la seva llarga vida. Dormien a les esglésies, sortien en processó pels carrerons veïns el dia del Corpus i d’altres dates assenyalades, ballaven saltironant rivalitzant amb el bestiari, l’àliga, la mulassa, el bou, el drac, el lleó,  mentre els

Llegir més

La captura de l’invisible (el forat negre)

11 d'abril de 2019

  Ahir es publicà la primera imatge real d’un forat negre, el gran forat negre invisible on hi han els dubtes, preguntes sense resposta, somnis i malsons de la humanitat, l’horitzó dels esdeveniments. El forat negre que potser explicarà com fou el primer instant de l’univers i potser també com serà l’últim. L’expansió i la

Llegir més

Enguany en fa 80 , segur?

5 d'abril de 2019

  Directrius del Govern franquista . 4 d’octubre de 1939. Es preciso lograr que los catalanes se sientan cordialmente españoles, curándoles de su particularismo para que colaboren en las comunes tareas españolas. Para ello hay que españolizar la enseñanza en Cataluña y seleccionar su personal docente. Como es inadmisible la actuación de profesorado marxista, lo

Llegir més

Eureka!, ja sé què és el binomi!

4 d'abril de 2019

Finalment, entrada la vellesa, he entès què és un binomi, no ho aconseguí el Sr. Gironza, el savi professor de matemàtiqes de l’Institut, ni tampoc el meu tebi interès per a entendre-ho. Caldria, potser, com a descàrrec de culpabilitat personal, exposar l’inici de la definició del binomi al quadrat que deia  i segueix dient que

Llegir més

L’illa de l’oblit

29 de març de 2019

“Illa de l’oblit” digué Walter Benjamin en conèixer Eivissa, el pensador-filòsof hi arribà fugint del nazisme, doblement perseguit per les seves idees i per ésser jueu. Dues vegades s’hi aixoplugà, del 19 d’abril al 17 de juliol de 1932 i de l’11 d’abril al 26 de setembre de l’any 1933, anys terribles, amenaçadors, els de

Llegir més

La noia de Mohen-ho-Daro (5.000-4.000 aC)

13 de març de 2019

  És com una nova Usas, la que avança insolent, nua, davant dels homes que l’admiren “quin mortal et pretendria, a qui de nosaltres elegiries, oh! radiant!” , o és semblant a aquella a qui Siva diria xiuxiuejant “Kali, Negra…”. Ella no sabia-o potser sí ho sabia- que l’esperava una nova vida milers d’anys més

Llegir més

El diari multiús

11 de març de 2019

  Fa anys, quan la higiene i el marketing no anaven de la mà, al colmado d’en Tonet es venia a granel tota classe de productes, l’arròs, farina, fideus, vinagre, sabons, caramels, galetes, mongetes, cigrons… en Tonet, que des que era un nen hi despatxava, embolicava el que venia amb un tros més o menys

Llegir més

Duran ha fet “un pa com unes hòsties”

28 de març de 2017

  UDC ha acabat la seva història de manera trista, humiliant, en abandó i solitud. A l’acta de defunció no apareix l’home que la governà durant anys i que la dugué al daltabaix final, Duran Lleida. Duran s’apropià del partit, el va fer creure el que ell mateix cregué, que els bons resultats electorals de

Llegir més

La sinagoga dei catalani

17 d'octubre de 2016

Lozana. Digue’m , què és aquella casa on entra tanta gent? Rampín. Vine, te l’ensenyo. És la sinagoga dels catalans Així parlen els protagonistes de la novel·la “La lozana andaluza” que escrigué l’any 1524 Francisco Delicado, publicada a Venècia l’any 1528. L’escena se situa a la contrada Iudaeorum, el barri dels jueus, de la ciutat

Llegir més

Ara fa 20 anys. 8 de maig de 1996.

4 de juny de 2016

  8 de maig de 1996. Avui és el gran dia!, l’apertura solemne de la legislatura “Vpalote”; l’hemicicle del Congrés, la porta dels lleons, la nova Mikenos: or de paper, vellut vermell sintètic, banderes i escrits d’Espanya, fanfàrria, parafernàlia, olor nova de naftalina. Diputats , senadors, convidats. Malgrat l’important nombre de dones , el Congrés

Llegir més

Ara fa 20 anys. 3 i 4 de maig de 1996

3 de juny de 2016

  3 i 4 de maig de 1996. Per fi!, la investidura. Dia i mig de discursos, rèpliques i contrarèpliques. L’amfiteatre bull, pepers i peperes no caben als escons: ells, nets i polits, flaires de Rabanne, Paco, elles, rosses i exultants, a mig camí entre Barbie i Lady Di. Els i les sociates  tampoc no

Llegir més