Hi ha anys que són coneguts per una paraula, una mena d’etiqueta històrica que condensa un fet cabdal, “el maig del 68” i “el procés”l’any 2019, han estat revolucions pacífiques , global una i local l’altra, que ens han canviat la vida. D’altres anys han vist créixer noms que han anat explicant models i
El mal seguia castigant la humanitat, viatjava per l’aire sense distingir-ne els hostes, els més dèbils i menesterosos emmalaltien i morien, també el poderós que se sentia segur. I els metges i científics analitzaven o descrivien símptomes, prescrivien guariments i donaven nom a les dures epidèmies. A finals del segle XVI als quarters militars
La malaltia de la grip tenia nom al que avui és Itàlia, “influenza”, derivada de la locució llatina clàssica “ab occulto influentia caeli”, i durant segles hi romangué confinada. Testimonis escrits ens han transmès noms que a d’altres contrades rebia mentre atacava les gents. Al segle XVI molts episodis de grip hagué a Europa
Ben segur que els virus han fet de l’ésser humà un hoste des que aquest aparegué i que fou epidèmic, contagiant a través de l’aire, quan aquell domesticà plantes i animals, deixà d’ésser nòmada i adoptà la convivència sedentària. Expliquen els estudiosos que la malaltia que anomenen grip aparegué primer en els ocells fa
En Josep Pla comença així a “El quadern gris” el seu dietari: 1918. 8 de març. Com que hi ha tanta grip han hagut de clausurar la Universitat. (El 8 de març de 1918 és el dia que en Pla fa vint-i-un anys i és el dia en què decideix de començar el dietari).
Mai no ens en parlaren, com tampoc no ens parlaren de la guerra. El papa tenia 13 anys i la mama 10 quan l’any 1918 els primers atacs de la grip se sentiren, ella al petit poble de la Ribera que el riu voreja i ell a ciutat, a Barcelona, al vell barri portuari.
La bella Tortosa, la Dertosa musulmana que conquerí Ramon Berenguer IV, amb la seva imponent fortalesa, la Suda, residència que fou dels nobles Montcada i dels cavallers templers, es mira en el mar Mediterrani, el mateix que en el llunyà Orient, a Síria, la terra avui ferida i esquinçada, retorna la imatge d’una altra ciutat,
L’artista anònim que transcrigué en obra pictòrica la història del setge del castell de Salses seguí la moda del segle, quan les batalles eren motiu abundant de cròniques i gravats. L’autor del mural del molí dels Frares detallà minuciosament els fets rellevants del setge, la vestimenta, armament i estendards de les diferents tropes, els
El molí dels Frares. De l’antic molí de l’Horta valenciana no se’n conserva la mola o moles que li donaren el nom, només en resten un conjunt d’edificis en estat ruinós i alguns documents que n’expliquen part de la seva història lligada al camp, als canvis dels segles i llurs glòries i vicissituds. El lligam
Al camí vell de Paterna, prop del llogaret de Campanar i de la sèquia de Petra, a la verda Horta hi ha les restes maltractades d’una antiga construcció que anomenen el molí dels Frares, un molí fariner hidràulic, més tard arrosser ,que havia estat una alqueria musulmana al segle XI, quan l’Horta comencà a
Albrecht Durer , (1471-1528) , l’artista més famós del Renaixement alemany, als últims anys de la seva vida, malalt de febres palúdiques escrigué obres teòriques sobre art i arquitectura, una d’elles fou “Instruction sur la fortification des villes: bourgs et châteaux”*, un breu estudi publicat l’any 1527, un any abans de la seva mort,
L’escorpí té una llarga història, afirmen els científics que fou el primer animal que sortí de les aigües per a trepitjar terra ferma; el que ha estat corroborat per una recent troballa, la d’un escorpí fòssil de fa uns 437 milions d’anys, el Perioscopius venator, ” l’ancestre dels escorpins caçadors”. Els escorpins s’escamparen per la
Assegut a la fila primera. Vol mantenir inexpressiu el rostre però un lleu to vermellós hi delata la seva incomoditat; ha arribat el moment que des fa temps espera, però no tal com creia que seria. El manament era aquest. La tragicomèdia ha acabat , no hi ha aplaudiments sinó un silenci incrèdul. El
Afrodita, la xiprina, nasqué en la bella illa mediterrània, la de petites badies i costes rocoses que enfonsen en el mar blau els peus de les abruptes montanyes, gegants banyuts que mostren les ferides magmàtiques, les menes de color blau verd brillant que donaren nom i definiren la nova era metàl·lica, la del coure.
Prat de la Riba era ja mort quan l’Institut d’Estudis Catalans, que ell havia fundat, publicà una extensa Miscel·lània en el seu honor. Molts homenatges rebé en vida i un cop mort el primer president de la Mancomunitat de Catalunya, però cap de tan insòlit com el que li fou ofert a la Miscel·lània per