I ‘Si plou per juliol, hivern de neus’, segons la dita. I què m’agradaria que nevés a la meua contrada! Ho penso ara, avui, que la calor s’ha fet notar. Ara que el Ponent ja no esbrava aquells sentiments favorables a la bonança, després de dinar. II Conten que els pagesos sempre miren lo cel.
La reflexió que tard o d’hora mos hauríem de plantejar com a societat és ndbxhsujsbxksldjn djfubd jdubdjso? I a partir d’aquí obrir un debat serè i transversal.
Les veus de les oliveres és una obra de referència escrita, entre d’altres, per alguns bons amics, com Manel Mas, autor també del poemari Flors de pedra, el canareu i també poeta Toni Bel, i Guadalupe Espinosa. El llibre també recull fotografies de Jordi Monforte, company de Salvem lo Montsià, com el mateix Manel Mas,
I Està molt bé no tenir cap dedicació a la vida, ni fer plans, ni donar importància a tot allò que mos envolta i sempre té una relació amb el consum o el treball. Està bé renunciar a un salari, si es vol. Està bé viure al dia o escollir un indret deshabitat per començar
No recordava que vaig guardar veça per a sembrar-ne mig jornal i avui m’ha aparegut lo sac mentres plegava una borrassa. He fet una part per a les tórtores que ronden per ací i he deixat lo sac al lloc on era en previsió d’escampar-lo el proper març o abril. Amb esta canícula fa de
I Ha plogut uns pocs minuts, este matí, a Xert. Un núvol. Hem fet lo cafè a Sant Rafel i hem esmorzat a Traiguera. Avui hem acabat la feina prontet. Ara, a Ulldecona, les cigales fan lo ‘xiu-xiu’ i el sol escalafa la terra. Després d’un matí tapat, fa una estona que el dia s’ha
La confiança amb los veïns és l’únic gest que pot dignificar l’espècie a dia d’avui, però això és una altra utopia a dia d’avui. Viure amb confiança és una manera de sobreviure a l’actual estat de les coses, però primer cal ser conscients que lo món on vivim no ajuda gens a tenir confiança amb
Quan passe l’estiu i arribe el dia de collir ametles i la vespra de descorfar-les, desitjaré que els núvols que cobreixen els Ports mos porten la nevada del segle i que la pluja agombole la terra pels marges i el Sénia surte de mare. I que arribe el Nadal i els carrers esdevinguen espills multicolors,
Hi ha res més potent, transformador i positiu que l’amor? Jo estic convençut que no.
Les persones humanes que seguiu lo meu bloc recordareu que el dissabte passat vaig escriure sobre les meues patilles. Que si em vaig inspirar en lo venedor de la gallina Turuleca, que si patatim, que si patatam. Tot plegat per confessar-vos que esta setmana aniria a la ‘pelu’ a arreglar-me les dites patilles i, ja
Les formigues pareix que visquen en un univers a banda, en un estat al marge, en una dimensió amb un llenguatge i uns codis totalment aliens a la lògica humana. I, tanmateix, és ben bé el contrari. La seua organització en colònies son considerades pels estudiosos com a superorganismes, per bé que certament se’ls reconeix que
No caldria publicar res sobre les meues patilles però considero que potser sí, i per bé que ací tothom diu lo que li peta i donat el dubte, l’amollo tant ample: La setmana que ve aniré a la ‘pelu’ a arreglar-me les patilles. Les meues patilles, ben poblades i ben llargues, no son producte del
I aleshores les voluntats es conjuren i esdevé el miracle. No es pot dir que siga tot una sorpresa, però com hi ha lluna en la nit i els grills l’amenitzen que tot plegat pareix un misteri. Ahir vaig fer baixar la joia, però avui l’he contemplat de prop. Les coses sagrades es contemplen, se
La remor de l’estiu als camps d’oliveres és cosa de les cigales i el seu cant hipnòtic per constant. Així que arriba la calor, ‘xic-xic-xic-xic-xic-xic…’ I quan pareix que l’òpera ha arribat al zenit sensorial, una de més a prop i una de més enllà comencen el seu ‘xic-xic-xic-xic…’ i així fins ben entrada la
I mentrestant, les setmanes, los dies. Los anys. Hi caic de quatre potes quan l’amic que sempre ha estat allà m’ho ha fet notar: ‘La felicitat era això, no trobes?’ Gairebé sense pensar-hi, percebo que el company té raó, que els anys han passat a mida que la realitat ha eixamplat los horitzons i alguns