Diria que hi he estat dues voltes, al circ, però només me’n recordo d’una. És curiós: Penso que hi he estat dues voltes, però només me’n recordo d’una… Bé, sí, ara que m’he aturat a pensar, ràpidament m’ha vingut al cap la segona volta, que va ser un estiu al meu poble, a Les Cases.
Ahir em referia a la Galera i, tot i pensar-hi, vaig pensar que l’amic Cortiella mereixia un tractament a banda. Perquè és un pagès de l’oliva i de secà, estrictament de secà, i perquè és una persona excepcional, d’una bonesa i un tracte excepcional. També és el darrer ceramista tradicional de la comarca i, segurament
La Galera és un poble de la meua comarca. Les seues terres són més aviat gravoses i les temperatures nocturnes, a l’hivern, uns dos o tres graus més baixes fins i tot que a Ulldecona. No per això hi ha qui no sembra faves i bajoques, cols i raves. Anava a escriure enciams, però no.
Feia poc, potser a molt estirar devia fer un parell d’anys, que ‘l’olivera dels gatets’ s’havia cremat. Lo tio Poldo sempre va dir que havia estat un llamp, però jo, que aleshores en comptava 21, una tarda vaig notar que vacil·lava. Sigui com sigui, aquella olivera mil·lenària es va cremar i tots ho vam sentir
Prendre partit, es diu. Jo en sóc partidari. També sóc partidari d’allò que es diu que ‘la vida és prendre partit’. D’acord, tampoc m’hi oposo. També sóc partidari del silenci, sempre i quan este silenci no molesti o no tingui una voluntat, diguem-ne, perjudicial per a cap persona. Que siga un silenci just, mesurat, dòcil,
La biblioteca és l’ànima del poble. És més que important que cada poble, per menut que siga, tingue la seua biblioteca. Mas de Barberans té una biblioteca i és un poble que no arriba ni de bon tros al miler d’habitants. Per iniciativa popular, Bellvitge va tenir la seua primera biblioteca dedicada al cèlebre militant
Contemples les paraules dels altres des d’una plenitud que et resulta familiar, car tot just arribes d’aquell indret on tot es desvetlla. Potser l’indret on anys enrere hauries preferit ser-hi amb la mateixa tristesa que senten dues persones que al cap d’un temps veuen clar que continuaran la vida per camins més amples, sense marges
Les pluges arriben. Algunes pluges es preveuen, però el cas és que les pluges arriben. Ahir la previsió era de pluges per a divendres i dissabte. Avui diu la previsió que mos plourà divendres i au. Demà, dimecres, vorem si les ratlletes blaves han desaparegut de la setmana i apareix un solet rere d’un núvol
No recordo la darrera volta que vam anar a raure a la desembocadura del Sénia, amb bicicleta o a peu. No acostumàvem a planejar les nostres excusions. Mos posàvem d’acord al matí, quan mos tornàvem a trobar pel carrer, amb la bicicleta (jo sempre anava amb bicicleta). Anem a Sòl de Riu? I hi anàvem,
Sovint, quan anava menys carregat de feines, els diumenges al dematí m’alçava a primera hora, com cada dia, i carregava unes caixes buides a la furgoneta per a l’horta i la verdura que colliria tot seguit. I de l’hort, al mercat de Godall. Com que no era molt amant de fer mercats, tenia unes taules
Conec forces blocs interessants, però de tots los blocs que m’agraden i tinc llistats a la pestanyeta de ‘Favorits’ del meu Safari n’hi ha un que fa uns dies vaig esmentar a este bloc tronat que anomeno Solcades perquè és d’obligada lectura. És lo bloc d’en Boada, lo fill d’en Boada, lo senyor del Boada,
La llum del sol s’escola per les escletxes tallades a la portella de fusta per crear un ambient frescal i de penombra.
L’ambició ateny a l’àmbit de les emocions i cap d’elles en concret en té l’exclusiva. Això va així, diria. Per exemple, dues certeses evidents: No és possible tenir una sola ambició. I una ambició concreta requereix d’una fórmula o una estratègia que ens permeti complir-la. Una ambició cal que estiga ben plantejada perquè sabem que
Per esmerçar un bri més de l’energia de la reserva he acabat abaltit, exhaust, anihilat, atuït, abatut, capolat, cruixit, desfet, esgotat, defallit, esbalaït, esllomat, exhaurit, esquena-romput, macilent, ullerat, extenuat, anorreat, rendit, malmès i rebentat. Comptat i debatut: Fatigat. Bona nit.
Si ara mateix em deixés endur per la Tramuntana arribaria fins a la Vall d’Aran i més enllà. Travessaria Amposta, passant pel corral, i potser faria un salt a l’alçada d’Albatàrrec suficientment potent com per fer cap a l’Aran. Veuria Balaguer i segurament començaria a congelar-me definitivament abans d’observar Tremp, Sort, les valls d’Àssua… Qui