Solcades

Eduard Solà Agudo

De trascantó

Esperant l’abril

10 de febrer de 2017

Aproximadament, des del mes de novembre els ‘quadros’ dels arrossars estan secs. Avui, el paisatge del Delta és de color marró, però no passaran més de dos mesos que les 21000 hectàrees d’arrossar es cobriràn d’aigua i es sembraran de bell nou i, quan passem pels camins que fan cap als Muntells, a Sant Jaume,

Llegir més

Lligallos i marrades

10 de febrer de 2017

Un lligallo no és una marrada, és clar, però qualsevol marrada pot esdevenir lligallo. Només cal que hom sembri ordi i, per allò de no trepitjar el guany del veí i estalviar-te una mala tarda, passis amb la rabera per una marrada i, de passada, facis cap a una bona pastura que no tenies controlada.

Llegir més

Bé i avant

8 de febrer de 2017

A tots mos agrada el vent, de la mateixa manera que a tots mos agrada que plogue o a tots mos agrada que el sol aprete i passar calor. Quan vius en un entorn amable, el factor climàtic forma part del mateix entorn amable. I tot i que a l’estiu les mosques mos amarguen alguna

Llegir més

El Ballestar

8 de febrer de 2017

El Ballestar és un poble menut de la Tinença. Allà hi tinc una amiga, filla d’Alcoi. Lo primer record que tinc del Ballestar és d’un poble emboirat i solitari. És la imatge que guardo d’un temps ja remot per mi, però encara viu gràcies també al record de la façana d’esta casa cantonera. Segur que

Llegir més

L”A’, multiplica

7 de febrer de 2017

Jo sospito que en totes les professions hi ha gent mediocre i gent que és virtuosa. Em refereixo a totes les professions o, si és vol, a tots els àmbits del treball. Avui en dia va com va, ja ho sabeu. Però avui he descobert una fórmula que, com totes les fórmules, no és pas

Llegir més

La consigna

7 de febrer de 2017

Los pastors mos referim al maneig quan volem posar en relació l’aptitud de l’animal, lo seu medi i els recursos que natros li oferim. Un pastor savi (és clar que no tots los pastors i pastores són sàvies, malgrat la ‘tele’) em va donar la següent consigna de cinc punts per no oblidar mai. L’alimentació

Llegir més

Sentir un holograma?

6 de febrer de 2017

Hom pot veure un holograma. Una notícia recent diu que un conjunt de científics de diferents facultats de Física nord-americanes i europees han publicat un article d’impacte on afirmen pensar que és raonable la hipòtesi segons la qual la Terra siga un holograma, d’acord amb la nostra humana percepció de la matèria. No és que

Llegir més

Los valors

5 de febrer de 2017

No penso que el diner, la riquesa, no condicioni l’actitud de les persones davant la vida. Sí que hi ha una relació. Però conec gent rica i maleducada i… I sincerament infeliç. Deixem-ho així. Potser fa uns anys no ho hagués pensat, però ara sí perquè ho he conegut molt bé. Aleshores, és clar que

Llegir més

Seixanta-cins minuts

5 de febrer de 2017

La veritat és que mai m’ha entusiasmat lo cinema, però dels divuit als vint-i-sis, aproximadament, vaig ser client dels Verdi. Principalment dels Verdi. Sí, com los guais. La pel·lícula que em va agradar més va ser ‘Dies d’Agost’, del Marc Recha. I esta que acabo de vore, ‘Tu vida en 65”, també, força. Per això,

Llegir més

Avant, avant

4 de febrer de 2017

No sé fins a quin punt és bo o no, és necessari o no, és, en fi, una cosa normal que digui que amb el tio Morrongo, a banda de descobrir i iniciar-me en la pastura tradicional, vaig tenir unes converses que potser no tindré mai més amb ningú. Per això aprecio molt a este

Llegir més

Esporga l’oliver

3 de febrer de 2017

La campanya de l’oliva d’enguany és com tots los anys, però enguany los de secà se n’han ressentit i molt. Jo ja he fet net i ara, qui vulgue del meu oli d’enguany, que m’ho digue o que passe per la Cooperativa d’Ulldecona i pregunte a la Nanci o a l’Agustí per l’Oli d’oliva verge

Llegir més

Jubilar-se o no

2 de febrer de 2017

Vaig passar tres anys passejant i auxiliant el tio Morrongo, fins que este passat estiu va decidir que sí, que s’operaria el genoll, que un amic seu li havia dit que quedaria bé, talment com jo li deia. I aleshores, què? Jo pensava que no es jubilaria mai, que este ofici de pastor no coneix

Llegir més