Hi ha altres basses, al camí de les Senioles. Però la bassa de la infantesa d’alguns és esta, quan encara rebia l’aigua del pantà, una aigua fresca i neta. Natros hi arribàvem amb les bicicletes i no dubtavem en llevar-nos tota la roba i, conills, llençar-mos-hi de cap. Erem tant jovenets, que quan ahir em
Es veu que l’altre dia (entrada ‘Quina serenata!’) vaig agafar fred fent vivac i ho he pagat amb un setmana de febrícula, febre, febrada, lo següent, i no poc amoïnat per ma filla Aran, que durant estos dies no ha pogut anar a classe. Per bé que les dues PCR’s de Covid-19 han anat sortint
Son dos quarts de set i tot i que lo sol, diu l’iPhone, no sortirà fins a dos de vuit, la claror ja deixa veure el perfil dels arbres i la majoria d’estrelles s’han esfumat rere el tel prim i sublim d’un teló de fons que m’ha deleitat una nit més, amb el permís de a
Avui he dormit fins tard. Esta nit passada hem anat a pescar al Marjal i hem pescat dues muixarretes. Ara son les onze, gairebé dos quarts, i és possible que esta nit també baixe un ratet amb les canyes. De nit, a la platja, fa de bon estar. L’excusa no son los esparralls o les
Ma filla Aran i jo hem vingut a la biblioteca d’Alcanar després de berenar. Ara mateix, després de llegir un conte, mos hem endollat a la xarxa. I tot just comença a tronar i a ploure de valent. Demà tenim la primera reunió de curs via Webex. Diria que alguna cosa comença, per bé que
No ho he dit encara, però la patum solcadina mereix saber que des de l’1 de juny soc tiet d’un Pau. I el cas és que ma filla està que no cap a la pell amb lo seu primer cosinet. Ma filla Aran, que fa nou primaveres que va néixer quan encara vivíem a Tarragona
Hi ha tres voltes a l’any on al bar o a la cooperativa es pot parlar a l’ample de l’oliva: Quan l’arbre floreix, a finals de març i l’abril, quan lo fruit ja ha passat la canícula del juliol i de cara a l’agost, quan lo pinyol ja està format, i a les velles d’agost
Durant uns anys pregava a Déu que m’expulsés de les ciutats i Déu, potser tip de tanta insistència, va obrar al meu favor, per la qual cosa sempre em sento en deute amb ell. Això és així, sense gota de mentida. Les ciutats -Barcelona, per exemple- son autèntiques presons. Barcelona és l’horror, l’anticipació del càstic,
Abans d’arribar he passat pels Valentins a fer un cafè amb llet. A prendre’l, al bar de l’Àngel. La idea és matinar i anar a esmorzar al poble, a Ulldecona, i de cara a les nou desbrossar la junça d’allà on fa uns mesos vaig plantar mançaneres. Jo, que com a pagès de secà em
Esta setmana hem passat pel veterinari. A la tia Lila li devia picar algun animaló i de tant gratar-se amb les dents s’ha fet una bona ferida. ‘Dermatitis humida’, em va consolar lo senyor veterinari, car jo patia per si fos la maleïda Lismània. Falsa alarma, efectes de la ignorància. Avui hem continuat amb lo
Conten que tenim una recessió al tombant que no té res a vore amb lo que la ment humana puga imaginar. Per inaudita, per total. Per revolucionària en lo sentit estricte del nom i el seu concepte. Oco baix. Quan va començar lo confinament ja hi havia veus que ho comentaven, però és que abans
No us sabria dir els anys que fa que diàriament llegeixo la Bíblia, malgrat siguen deu minuts. Que en fa més de vint és precís, però això no és motiu suficient per reconèixer-me com un erudit o un virtuós de les Escriptures. Llegeixo la Bíblia per costum i per creença, per creient, i sobretot perquè
Per sant Jaume vaig escriure sobre la calor. Que Déu n’hi dó. Que espatarra. I avui la calor és notícia. Xeics, que això se’n va de mare. Però la calor té un aspecte positiu, com a mínim, i és que quan lo sol se pon la vespra esdevé una cosa de viure, un parèntesi per
L’amistat, els amics, son un espill d’un mateix. No vull dir que l’amistat no siga possible, ans al contrari, tothom té amics pels quals donaria la cara i quelcom més si ho haguessin de menester. Em refereixo que un amic es dóna als teus maldecaps, les teues pors, i no hi ha secret que valgue.
Admeto que m’agrada l’estiu quan plou o fa núvol. Que la canícula em fereix, que no em deixa gaudir de la meua feina. Que la meua ànima o esperit s’arronsa i estima la primavera plujosa i no s’adapta als embats de les solejades. A l’estiu el temps s’aferra a una quietud inquietant. Potser per això