Trobades 2014 al Camp del Túria. Olocau, 6 d’abril

Però quan nosaltres érem infants, l’escola representava només un parèntesi en la vida; sortint-ne, ens submergíem en un ambient íntegrament català: llibres i periòdics que queien a les nostres mans -redemptora llibertat de premsa- feien ironia, quan no riota descarada, d’allò mateix que l’escola volia imposar-nos com a dogma patriòtic.
Si en aquella època a l’escola intentaven castellanitzar als alumnes, no podien, ja que la societat no estava tan castellanitzada com ara. Ara, l’escoles semblen el darrer reducte de la llengua, quan surts d’elles, i sobretot ací a València, que trobem en llengua catalana? quants diaris hi han en la nostra llengua? es poden trobar fàcilment a les llibreries o biblioteques llibres en català? Potser al Principat, sí, però per altres llocs no. Per no parlar de cinema o la televisió. O simplement escoltar com parla la gent que et creues pel carrer. Ara, al contrari de quan Lluís Nicolau era petit, diríem: “Sort de l’escola” (o d’algunes).
És Peter Pan un llibre infantil o juvenil? Jo crec que si, però potser amb el puritanisme i la sobreprotecció que actualment volem donar als nens, no ho seria. A vegades tinc la sensació que tractem als nens de menys intel·ligents del que són, tractant de protegir-los de massa coses.
Aquest és el final de Garfio, que, evidentment al cinema no és el mateix, però també hi han més morts i tortures al llarg de llibre, o referències al sexe com aquesta:
“Al cabo de un tiempo se quedó dormido y un grupo de hadas que volvían a casa de una orgía, dando tumbos, tuvieron que trepar por encima de él.”
O la indirecta referència al trio amoròs format per Peter, Wendy i Campaneta.
I crítica als pares que no es que s’ocupen molt dels fills:
-Lo único que recuerdo de mi madre -dijo Nibs- es que muchas veces le decia a mi padre: “Cómo me gustaría tener mi propio talonario”. No sé lo que es un talonario, pero me encantaria regalarle uno a mi madre.
Bé, que per mi continua essent un llibre infantil o juvenil, però potser en els criteris que volen imposar-mos actualment, potser no ho seria. O potser he vist massa westerns o “pelis de guerra” de xicotet?
Divina Comèdia, Dante Alighieri (Trad: Joan Francesc Mira)
Aquest ja és el final de l’Infern, el lloc més profund on Llucifer castiga personalment als pitjors pecadors. I és clar, els més grans dels pecadors són els traïdors a l’església i a l’Estat imperial, un pensament molt típic de l’edat mitjana que el Sr. Wert vol recuperar amb la seva llei.
Aquest exemple que escriu l’autor al seu llibre reflexa la desconnexió que moltes vegades hi ha entre les assignatures en l’ensenyament secundari, que amb el pas dels anys s’han anat acurtant. També, al mateix llibre parla sobre com en dibuix tècnic fa unes construccions amb regla i compàs i que en geometria (a classe de matemàtiques) veien les propietats d’aquestes construccions, però sempre com coses separades, com si no tingueren cap relació. Ara tot açò s’intenta arreglar amb el concepte de transversalitat, però, jo, personalment crec que aquest concepte i aquestes relacions, són difícils d’entendre quan un és jove, que les va entenent conforme va madurant amb els seus estudis. I és que l’escola té limitacions de temps, que les has de solucionar tu sol amb la teva curiositat i els mitjans de que pugues disposar.
Aquestes eren les normes del col·legi de Sarriá. I pensar que ara, els alumnes de 2n de batxillerat encara et demanen fer els exàmens en llàpis, quan tenen la selectivitat en unes poques setmanes! Com han canviat els temps! Ni un, ni els altres, en aquest país és tot o blanc o negre, no caben els grisos (els contrastos vull dir, no aquells que vestien aquell uniforme d’aquest color).
He tret aquesta història de l’escola Gavina:
Bill gates va ser convidat a fer una conferència a
l’institut on havia estudiat l’ensenyament secundari. El seu discurs
s’aplega en aquests onze normes i les cares de mestres i alumnes que, de
segur, esperaven una altra cosa.
REGLA 1. La vida no és justa, acostumbra-t’hi.
REGLA 2. Al món no li importarà la teua autoestima.
Esperarà que aconseguesques alguna cosa, independentment que t’hi sentes
bé o no.
REGLA3. No guanyaràs 5.000 dólars mensuals just després d’haver acabat l’institut.
REGLA 4. Si penses que el teu mestre és dur, espera a tenir un cap.
REGLA 5. Dedicar-se a servir hamburgueses no et trau
dignitat. Tos iaios tenien una paraula diferent per descriure-ho:
oportunitat.
REGLA 6. Si fiques la pota, no és culpa de tos pares, així que no ploriques pels teus errors, aprén-ne.
REGLA 7. Abans de nàixer, tos pares no eren tan
avorrits com ara. Començaren per fer-se quan hagueren de pagar pels teus
comptes, netejar la teua roba bruta, escoltar com de guai ets i com de
friquis són ells. Així que, abans de començar una lluita de Salvem el
món, la selva o un riu contaminat, inicia el camí netejant les
teues coses: comença per l’habitació, l’escriptori, l’armari, el llit,
la motxilla.
REGLA 8. A l’escola poden haver-se eliminat les diferències entre guanyadors i perdedors, però en la vida real no.
REGLA 9. La vida no es divideix en semestres ni en
cursos. No tindràs tantes vacances d’estiu en llocs llunyans, i molt
pocs caps s’interessaran en ajudar-te a que t’hi trobes. Tot això ho
hauràs de fer en el teu temps lliure.
REGLA 10. La TV no és la vida real. En la vida quotidiana, la gent de veritat ha d’eixir de la pel·lícula per anar a treballar.
REGLA 11. Sigues amable amb els ‘NERDS’ (els més
estudiosos de la classe). Existeixen moltes possibilitats que acabes
treballant-hi per algú d’ells.
[vols afegir alguna cosa?, vols dir alguna cosa?, vols fer-ne una reflexió?, vols explicar-te amb una metàfora?