Alerta Joan Soler, a la seva tesi doctoral, sobre les dificultats de consens respecte al concepte “Renovació Pedagògica”[1]. En certa mesura, el propi concepte “renovació” té un punt de reactiu, de protesta respecte a un model educatiu oficial insatisfactori. Ara bé, sovint s’obvia que tot projecte de renovació pedagògica respon sempre a unes finalitats polítiques,
El passat cap de setmana vaig ser a Guernika, convidat al Congrés de l’STEILAS, el sindicat majoritari entre l’ensenyament públic d’Euskadi i Navarra. Catalunya hi va tenir un gran protagonisme, perquè els assistents estaven molt interessats en la situació creada aquests darrers mesos i van mostrar la seva solidaritat amb els docents acusats per suposats
Com a historiador en sóc conscient de l’ús i abús que del nazisme es fa servir per desqualificar l’oponent polític. Ara bé, en el món de la dreta espanyola, on hi ha una clara connexió genealògica amb el feixisme, via la versió autòctona franquista, ara s’ha posat de moda acusar els dissidents al seu projecte
Ens ho deia l’Ovidi Montllor: “hi ha gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense en català, que és la mateixa a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense”. Podríem afegir a aquests verbs, “ensenyar”. Malauradament, en aquests dies difícils, assistim a aquesta perversa cacera de bruixes, impulsada
Abans de centrar-me a escriure aquest post, em documentava per fer un article sobre un dels referents del republicanisme, Francesc Layret, el qual fou assassinat el novembre del 1920, amb set trets per l’esquena, per ordre del governador civil. Entre els motius pels quals aquest cofundador del Partit Republicà Català fou abatut per set trets
Com va passar amb bona part de la meva generació, vaig ser el primer de la meva família a arribar a la universitat. En una dècada de penúries i incerteses com la dels vuitanta, arribar va ser tot un èxit, i en el meu entorn de barri obrer barceloní, gairebé una proesa. De fet, vaig
Aquestes darreres setmanes els ministeris de defensa i d’educació estan negociant un conveni segons el qual es reforçaria a les aules la imatge de la corona i les forces armades en l’educació, a còpia d’introduir algunes continguts en els currículums. En certa mesura, recorda que ja vaig llegir en llibres de text dels anys cinquanta,
Si es fessin proves PISA sobre cinisme polític, Espanya encapçalaria la llista, i alguns dels líders i ideòlegs de C’s, passejarien pel món com els gurus influents, com els finlandesos del populisme fent conferències arreu, sobre com atacar a un col·lectiu tan respectat com els docents. Les acusacions contra l’escola catalana i els seus professionals
Valeria Giacomoni, Joan Puig Elías. Anarquismo, pedagogia y coherència, Descontrol, Barcelona, 2017, 267 pp. En les històries de l’educació del nostre país es tendeix a minimitzar l’aportació de l’experiència de les escoles racionalistes i l’obra educativa llibertària. No és el cas d’aquest llibre, que tracta d’una de les figures més conegudes de la pedagogia llibertària,
En els darrers anys, i amb finalitats, més que polítiques, partidistes, l’escola catalana ha estat qüestionada des dels àmbits més reaccionaris de la societat espanyola. Potser molts dels qui no teníem gaire problemes per compartir identitats i referents nacionals, ens hem sentit traïts per tots aquells que han buscat en l’enemic interior català, la recerca
“Jo, de jove, m’havia fixat que cap diari compta mai amb fidelitat com succeeixen les coses. Ara bé, a Espanya, vaig veure per primera vegada notícies de premsa que no tenien cap relació amb els fets, ni tan sols la relació que es pressuposa en una mentida corrent. En realitat vaig veure que la història
Malauradament, aquells que des de fa dècades no ens crèiem la Transició, els fets ens donen la raó: la democràcia espanyola és una farsa. El fet que no veiessim mai cap judici de Nüremberg, cap procés de desnazificació, ens mostra que el franquisme, durant alguns anys, es va retirar de l’escena pública per mantenir-se discretament
Carlos Fernández Líria; Olga García Fernández; Enrique Galindo Fernández; Escuela o barbàrie. Entre el neoliberalismo salvaje y el delirio de la izquierda. Akal, Barcelona, 2017, 432 pp. Que els debats educatius solen estar contaminats d’ideologia, no és cap secret. Ara bé, el que resulta desconcertant és el paper d’unes esquerres desconcertades ja fa dècades, que
Si fem una mirada al nostre sistema educatiu, ens adonem d’un fet sorprenent. Malgrat que l’escola concertada de matriu religiosa representa al voltant del 30% del total de centres, ens trobem amb un dels països europeus més laics, on, segons l’enquesta europea de valors, només un 67% dels catalans es consideren catòlics i qualifiquen amb
Fa alguns dies, el meu bon amic Eduard Cid em recuperava d’un reportatge de TV3 sobre moviments socials, una imatge meva en què sortia en una manifestació. Si no em falla la memòria, devia ser als primers mesos de 1986 o 1987, quan aleshores era un jove estudiant de magisteri, i es va produir una