Joan Mena Arcas, No parlaràs mai un bon català. Les mentides sobre la immersió lingüística, Eumo, Vic, 2022, 193 pp. Si féssim l’esforç de tractar amb el màxim d’objectivitat la qüestió de la immersió, potser hauríem de recórrer al terme “confusió”. Ara per ara, més enllà de triomfalismes en què ja no creu ningú i
Ani Pérez Rueda, Las falsas alternativas. Pedagogia libertaria y nueva educación, Virus, Barcelona, 2022, 287 pp. Les vagues docents del mes de març han propiciat un dany col·lateral inesperat: s’ha punxat, potser definitivament, les bombolles de l’anomenada “innovació educativa”. Les crítiques contra la Fundació Bofill, les denúncies a les xarxes socials per les pràctiques sectàries
Sovint, en política, el quan i el com resulta més important que el què. La setmana passada, el Parlament va presentar un acord per, mitjançant una modificació legal de la llei d’educació de Catalunya, es pretén protegir la immersió lingüística a les escoles de les reiterades ingerències judicials que imposen quotes amb un punt de
S’ha dit que l’anunci de l’avançament del calendari, amb la pompa i circumstància pròpia del llançament d’una campanya electoral, ha estat la gota que ha fet vessar el got. Vistos els resultats, no tinc altre remei que discrepar. Amb les formes, el conseller ha llençat una burilla encesa a un bosc sec, un llumí a
“No puc respirar”. Aquesta frase podria servir per resumir l’estat anímic actual a escoles i instituts. La sensació d’ofec persistent no és només a causa de les mascaretes que han caracteritzat els dos darrers cursos, sinó del constant bombardeig d’iniciatives sorgides des del Departament d’Educació en general, i la Secretaria de Transformació en particular, que
La recent tesi doctoral d’Ani Pérez sobre la relació entre pedagogies aparentment progressistes i neoliberalisme, així com les diverses entrevistes que li han fet, ha sacsejat el món educatiu. Podria semblar un incendi més de twitter, en què, desaparegut tot debat sobre model d’educació en l’àmbit públic, el malestar s’expressa a les xarxes de manera
Simona Levi (Torí, 1966) és una dramaturga, directora teatral, activista, gestora cultural, artista multidisciplinària, investigadora establerta a Barcelona des de 1990. També és una estratega tecnopolítica i confundadora de la xarxa Xnet, una plataforma que treballa per la democratització digital, la llibertat d’expressió, la lliure circulació de cultura i la neutralitat de la xarxa. Ha
Vivim temps de paradoxes. D’una banda, mai s’havia percebut tant d’esforç a imposar un llenguatge i unes pràctiques tan inclusives, o trobem tanta xerrameca sobre democràcia, benestar, i fins i tot de promoció de la felicitat… mentre que, alhora, vivim un evident procés d’involució social, amb homofòbia i masclisme normalitzat, feixistes ocupant l’esfera pública, desigualtats
Qualsevol que es passegi per les xarxes socials pot constatar importants tensions en els debats educatius. Que hi hagi tensions en els debats educatius no necessàriament pot ser dolent, ans al contrari, pot expressar vitalitat. El problema és que el soroll de twitter o facebook, o fins i tot els blocs contrasta amb el silenci
Andreu Navarra, Prohibido aprender. Un recorrido por las leyes de educación de la democràcia, Anagrama, Barcelona, 96 pp. Andreu Navarra és un d’aquests pensadors clarividents que saben posar lletra a la música de la resistència il·lustrada. Ens va oferir una clara mostra en el seu llibre anterior, Devaluación Continua, una mena de “llibre negre”
La segregació escolar és un fenomen que, malauradament, és consubstancial al propi sistema educatiu. De fet, una de les funcions subterrànies de l’escola és que, de manera sostinguda en el temps i amb desigual intensitat entre països, tendeix a reproduir les diferències socials d’origen dificultant, a la pràctica, el teòric objectiu de possibilitar la igualtat
Ministerio de Instrucción Pública, Cartilla escolar antifascista, Ed. Facsímil Libros del Zorro Rojo, Barcelona, 2021, 94 pp. Libros del Zorro Rojo ha sorgit com a editorial arriscada, tant pel que fa al catàleg, com en termes estètics. Coherentment amb aquest esperit provocador ens presenta la reedició de la Cartilla Popular Antifascista, que com s’indica, es
A finals de gener, els mitjans, especialment TV3, irrompien amb una crítica demolidora al batxillerat actual alhora que, paral·lelament, es promovia la idea de reformar aquesta etapa educativa en la direcció d’un enfocament competencial. Aparentment, la iniciativa de tres docents, que van aparèixer a la televisió acompanyades d’alguns alumnes que reforçaven la línia argumental, semblava
Ingrid Guardiola (Girona, 1980), Doctora en humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, professora de la UdG i col·laboradora en diverses iniciatives al CCCB, és una de les principals pensadores del moment. Realitzadora, productora audivisual, assagista cultural i autora de L’ull de la navalla (2018) un dels llibres més influents sobre els perills de les xarxes
Al llarg del segle XIX la majoria de països occidentals van organitzar els seus propis sistemes educatius. Cada estat nació ho va fer d’acord amb les seves pròpies tradicions i estructures, amb criteris cada vegada més complexos, tot i que tres models van destacar per sobre de tot. El model anglosaxó, flexible, adaptable, fonamentat