Divendres, 20 de novembre, podíem llegir a la premsa que un mestre havia estat jutjat per haver castigat una alumna que no havia fet els deures. El càstig fou obligar l’alumna a copiar cent vegades “haig de fer el que m’ordenen” i l’envià al fondo de l’aula. El fet tingué lloc al col.legi públic Joan
Dissabte tingué lloc al llarg del País Valencià la convocatòria de novembre del grau Mitjà de la JQCV. Al poble on vaig assistir com a examinador hi havia inscrites unes 900 persones i ens feren arribar uns 600 exàmens, cosa que ens “transtocà” bastant perquè haguérem de recórrer a fer-ne fotocòpies. En un altre lloc
Un deixeble preguntava al seu mestre sobre la vida i com era que les coses li resultaven tan difícils. No sabia com fer per tal de seguir avant i creia que acabaria donant-se per vençut. Estava cansat de lluitar. Semblava que quan solucionava un problema, n’apareixia un altre. El seu mestre el dugué a la cuina
Aquest matí, quan arribava a Gandia, he escoltat a la SER-GANDIA que, ahir a la vesprada, un home d’una cinquantena d’anys havia estat atropellat per un camió en la rotonda Faus cap a les 16h00. Després d’intentar per tots els mitjans salvar-lo, l’home morí. L’helicòpter medicalitzat no pogué fer res perquè, en arribar, ja havia
Penge aquest dos articles fonamentalment per un xicot que em llig i em deixa algun comentari. Li he promés d’escriure-li per tal d’explicar la realitat de l’aula (són coses que, de moment, no sé com explicar-les en veu alta) i encara no ho he fet. El primer és “Educación”, d’Enric González. I el segon és
No, no, no m’he passat a la llengua “imperial”. Sols em faig ressò de la “nova” ocurrència dels nostre conseller al voltant dels “premis” que s’ha tret de la butxaca per tal de premiar els “bons” alumnes de 2n d’ESO. Però tranquil.les i tranquils que no us tocarà a vosaltres. Sols s’ha implantat en deu
És l’article que Rosario Ortega, catedràtica de Psicologia de la Universitat de Córdova publicava ahir a El País. Diu veritats com a punys. Però l’Administració (i la Conselleria del forense) com si ploguera. Docentes, autoridad moral y autoritarismo Rosario Ortega EL PAÍS – Opinión – 26-10-2009 No cabe duda, en nuestras escuelas hay problemas que
Dimarts podíem llegir a Levante-EMV la notícia que l’escriptor Carlos Ríos havia denunciat una altra agressió homòfoba. Ací teniu la informació. L’autor de la novel.la “El hogar de los secretos”, presentada a la darrera Fira del Llibre d’Alacant, és el quart llibre i s’hi relata la història d’amor entre un home espanyol i un de
Pel seu contingut i perquè subscric totes i cada una de les paraules de l’article, us deixe aquesta meravella d’idea. Llàstima que el conseller-forense (nostre) no la considere perquè ve de dalt. Una hora de silenci RAMON SOLSONA / ESCRIPTOR Durant una hora hi ha un silenci sepulcral a la classe. Tothom
Un dia Meher Baba preguntà als seus mandales el següent: -Per què la gent crida quan estan enfadats? Els homes pensaren uns moments: -Perquè perdem la calma -va dir un- per això cridem. Però per què cridar quan l’altra persona està al teu costat? -preguntà Baba- No és possible parlar-li en veu baixa? Per què
La falta d´educació del conseller d’Educació Josep Maria Pañella Quan jo era un xiquet, els meus pares m´ensenyaven a «contestar bé» sempre, ja que volien que jo fóra un xiquet ben educat, cosa que, encara no dubte que també li ho ensenyaren, pareix que no ha aprés el conseller Font de Mora i si
Aquest article de Javier Marías és de lectura (i posterior reflexió) obliogatòria en aquest inici del curs escolar (i encara més quan el ministre d’Educació ha fet una proposta de pacte escolar). Si no atenem primer al que és innegociable, la resta serà fum de canyot. ZONA FANTASMA Pieles finísimas JAVIER MARÍAS EL PAIS SEMANAL –
Mai no estimem ningú: estimem solament la idea que tenim d’algú. El que estimem és un concepte nostre, és a dir, a nosaltres mateixos. (Fernando Pessoa) El senyal que no estimem algú és que no li donem tot el millor que hi ha en nosaltres. (Paul Claudel) Estimar no és mirar-se l’un a l’altre; és
Per la pluja ens hem quedat sense connexió. Ara ens ha tornat. Si no hi ha cap novetat escric breument l’apunt arran de l’augment de la violència els fills cap als pares. Ahir podíem llegir que la Fiscalia alertava del preocupant augment d’adolescents que peguen als seus pares. No vull ser catastrofista però no m’estranya gens.
Durant el curs (i com que hi ha crisi i pandèmia) haurem de seguir parlant de l’educació. Avui us vull deixar ací uns textos per si teniu a bé llegir-los. Diuen alguna veritat (de la bona). Bona vesprada. “Valorar al profesor”, El País,“Escuelas de brutalidad”, El País, “La ley sin medios no da autoridad”, J.A.