ambFilosofia

En una anterior entrada, El gran engany: d’on treure els diners?, dèiem que l’afirmació: “no hi ha diners, no es pot crear ocupació des de La Generalitat” amagava dues fal·làcies, una de composició que ja vam analitzar i l’altre de de petició de principi (també podríem interpretar-ho com equívoc). Anem, doncs, ara per la fal·làcia de petició de principi

Primer un exemple recent d’aquesta fal·làcia:

‘Per a quines coses importants serveix el català?. Em van dir si diria el mateix del portuguès, del danès, del suec, és a dir, llengües que parla molt poca gent. I vaig dir que no, perquè no és el mateix el portuguès a Portugal que l’espanyol i el català a Catalunya, que és un territori amb dues llengües cooficials. I una tens el deure de saber-la i de l’altra no el tens’. exministra María Antonia Trujillo

S’adjudica la definició de «servir per a coses importants» com a igual a ser una llengua que sigui obligatòria en un Estat, i afirma, sense dir-ho ni demostrar-ho, que una llengua és important només si és obligatòria en un Estat , fixeu-vos que ha de dir, a més, «només si» perquè si solament digués «si» cometria també una fal·làcia de negació de l’antecedent. Només, aleshores pot deduir per modus tollens que com que el català no és obligatori enlloc, el català no serveix per a res important (equívoc). És una aparent deducció, en realitat el que vol afirmar sense proves és la conclusió, i per dissimular-ho busca unes premisses, també sense demostrar, que li permetin arribar a la conclusió que volia (amb canvi de significat del mot «important») .

Anem a algunes consideracions: està clar que, avui dia a Catalunya, si hi ha aliments disponibles i hi ha mal nutrició infantil, el problema és com fer arribar els aliments als nens, no que la mal nutrició sigui inevitable. Però puc fer una petició de principi: els aliment només es poden fer arribar als nens a traves de mecanismes de mercat “lliure” (només si tenen euros). Ara bé, com que les seves famílies no tenen euros, conclusió, no hi ha aliments per a ells i la mal nutrició és un mal reconegut però inevitable.

Ara al nostre cas: tenim un exercit de 800.000 persones, moltes d’elles joves, disposades a treballar, tenim empreses amb capacitat productiva infrautilitzada, hi ha necessitats a cobrir. El problema és com posar a produir aquestes persones per obtenir els béns que satisfan aquestes necessitats, no que no es puguin produir físicament aquests béns. Però puc fer una petició de principi: Només puc posar a treballar aquestes persones a través de mecanismes de mercat “lliure” (només si hi ha uns diners del tipus euro en mans privades que esdevenen capital productiu), com que els euros que hi ha en mans privades no esdevenen capital productiu, no hi ha treball per a aquestes persones i no es “poden” produir els béns que necessitem i que podem físicament produir. Aquest aparent raonament, en realitat una afirmació sense proves, només es manté si neguem (petició de principi) la possibilitat i capacitat d’una intervenció col·lectiva i conscient, sigui directa o sigui indirecta via instruments de mercat (en el nostre anàlisi, creant diner), per posar persones i eines juntes a treballar; per exemple via ECO’s com explicàvem en l’anterior entrada: El gran engany: d’on treure els diners?. Negada aquesta possibilitat, només aleshores, és cert que actualment l’atur és un mal reconegut, però inevitable.

Eliminada la competència de les renovables, controlat el mercat, comprat el poder polític, ara poden passar a l’increment de tarifes, al rescat de les elèctriques, resultat dels seus errors i la seva cobdícia (el benefici immediat).

Volia parlar del tema dels diners, però ho deixaré per demà avui toca elèctriques.

El preu de les energies netes, que no comporten costos socials, ha tingut unes baixades espectaculars aquests últims anys. Avui, pràcticament, per un consumidor normal, tu o jo, el preu d’1 watt en plaques solars es troba a 1€, de manera que amb una despesa d’uns 4.000€ en plaques més la instal·lació tens energia gratuïta per vida. Feu números i veureu que, si tens sol, no posar plaques solars és voler regalar diners a les elèctriques. L’autoproducció (individual, empresarial, municipal, comarcal) podia fer arribar a perdre a les elèctriques al voltant del 15% del mercat en poc temps. A més l’energia eòlica en llocs de vent, resulta encara més barata, de manera que l’expansió d’aquesta font d’energia fa que totes les grans inversions que han fet les elèctriques en nuclears, gas i petroli, a preus creixents, resultin impossibles d’amortitzar. Els directius de les elèctriques es van equivocar i els “utòpics” ecologistes tenien raó. Les elèctriques estan en fallida. Han invertit per produir 100 a uns costos creixents, sobretot el gas, i s’està consumint per 40.

Les elèctriques s’han mobilitzat (us sona això de ex-càrrecs polítics amb sous de milers d’euros per “assessorar” les elèctriques) a fi que el poder polític dicti unes lleis per evitar la fallida i rescatar el sector (i amagar-ho), tal com ha passat amb la banca.

Primer eliminar la competència de les renovables, i una vegada aconseguit, després passar el rescat al consumidor a través d’increments del rebut de la llum.

Com eliminar la competència de les renovables?. El punt dèbil de les renovables és l’emmagatzematge de l’energia, per això tot el sector estava esperant una llei de “balanç net” que permetés fer servir la xarxa com a dipòsit d’energia, abocant-hi energia en el moment que en produïm més de la que necessitem i agafant-la quan en produïm menys, i pagant només la diferència. Lleis així ja funcionen a gran part dels països de la UE. Finalment ha sortit la llei, però, amb l’objectiu d’aconseguir allò que físicament no és possible: castigar i penalitzar amb impostos l’autoproducció fins a fer no competitiva la producció d’energia neta i amenaçar amb multes de mils d’euros els que s’atreveixin a produir la seva pròpia energia i es neguin a sotmetre’s a aquesta llei injusta.

Eliminada la competència de les renovables, controlat el mercat, comprat el poder polític, ara poden passar a l’increment de tarifes, al rescat de les elèctriques, resultat dels seus errors i la seva cobdícia (el benefici immediat).