Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

Economia i Societat

El govern espanyol ven fum, i els sindicats majoritaris el revenen

16 de març de 2018

PorEls qui sabem una mica de comunicació política detectem amb certa facilitat quan un determinat grup o col·lectiu pretén ensarronar-nos. Normalment passa quan es troben en una situació delicada, quan hi ha hagut acumulació de males notícies o l’opinió pública qüestiona el teu paper. És aleshores quan els estrategues tracten de fabricar notícies que resulten

Llegir més

Vaga del 8 de març

8 de març de 2018

En el shakespearià drama de House of Cards, un Francis Underwood de ficció pronuncia una frase que supera Nietzchse, Freud i Débord plegats: “Tot té a veure amb el sexe; tret del sexe, que té a veure amb el poder”. La reflexió, lúcida, d’algun guionista, reflecteix amb fidelitat de què va el tema. L’evident discriminació de

Llegir més

No és el turisme

11 d'agost de 2017

L’estiu és un temps propici per a les exageracions mediàtiques. Les vacances polítiques comporten que qualsevol anècdota esdevingui fàcilment categoria, i els debats i tertúlies s’acostin a les disputes teològiques sobre el sexe dels àngels. Les accions (més simbòliques       que altra cosa) d’Arran contra un bus turístic i algunes iniciatives contra empreses

Llegir més

Becaris

12 de maig de 2017

L’escàndol aixecat per Jordi Cruz i les condicions en què es troben els seus becaris -sense salaris, sense conveni, en una situació que podria recordar l’esclavatge modern- ens hauria de fer reflexionar sobre les persones que acaben fent pràctiques sense, o gairebé sense remuneració, i com alguns se n’aprofiten. En el fons, estem parlant d’un

Llegir més

Repensar el Primer de Maig

8 de maig de 2017

En les darreres dècades, cada primer de maig apareix narrat pels mitjans de comunicació amb uns ingredients comuns. Com que en els dies festius no hi ha activitat política, els periodistes habituals solen tenir festa i deixen les notícies precuinades als més novells o als que normalment apareixen els caps de setmana. A partir d’aquí,

Llegir més

L’enfonsament de l’esquerra

7 d'abril de 2017

La no-victòria de Geert Wilders en els darrers comicis holandesos tapà un fenomen potser més significatiu: l’enfonsament dels socialdemòcrates. Aquest no és un fenomen local, sinó global. Des de fa dècades, una de les forces que modelà l’Europa del benestar sorgida el 1945 no fa més que envellir de mala manera. S’entesten a demostrar-ho els

Llegir més

El masclisme disfressat

10 de març de 2017

Escric el 8 de març, un dia internacional de la dona que enguany semble més visible que altres, o si més no, celebrat amb més intensitat que habitualment. I això no crec que passi per una major consciència dels problemes, ni tan sols per una millora organitzativa d’associacions feministes. Lamentablement, crec que, com moltes analistes

Llegir més

Lloret

23 d'octubre de 2016

El 1967 Josep Maria Forn va dirigir “La piel quemada”, una extraordinària pel·lícula que els crítics classifiquen com a neorealista, i que tanmateix és un retaule sobre la complexitat de la metamorfosi d’un poble de costa, i com el turisme acaba transformant una societat o uns individus. El poble és Lloret. El protagonista és un

Llegir més

Refugiats invisibles

28 de maig de 2016

Del Nadal ençà, ja m’ha passat dues vegades. Com a usuari habitual del tren, atès que em passo mitja vida a Barcelona, arriba el moment en què aquest s’atura i una veu de la megafonia anuncia que una persona emula el gest d’Anna Karerina i es llença sota les rodes de la locomotora. La darrera

Llegir més

Trump i la gran transformació

27 de maig de 2016

En una època convulsa com l’actual, l’emergència d’opcions polítiques poc convencionals genera certa confusió entre analistes. L’aparició de fenòmens com Donald Trump, les possibilitats electorals de Marine Le Pen, el creixement de moviments com Pegida a Alemanya inspiren sentiments de temor, especialment si considerem els precedents històrics. Ara bé, i contràriament a la coneguda sentència

Llegir més

Cinc anys del 15-M

15 de maig de 2016

Per a un historiador, resulta molt difícil interpretar de manera solvent un episodi històric recent. Cal calibrar les seves conseqüències, valorar el seu impacte en la memòria col·lectiva, avaluar els seus rastres en les transformacions presents. A vegades, les interpretacions que es consideren canòniques són revisades críticament dècades després. A tall anecdòtic, deu anys després

Llegir més

Fer Política

29 d'abril de 2016

En els anys de l’elaboracio de la Llei d’Educacio de Catalunya, i dels agres enfrontaments amb l’aleshores Conseller Ernest Maragall, quan aquest ens retreia el desacord majoritari de la comunitat Educativa, les vagues, les mobilitzacions, les critiques i desqualificacions mútues, ens va reptar obertament: “si no els agrada la LEC, muntin un partit i presentin-se

Llegir més

Què fàcil és acusar de racisme quan fa mandra pensar

19 d'abril de 2016

El passat 1 d’abril publicava, a Crític, un article d’opinió, Gihadisme a Europa, una guerra de creences, que, motivat pels atemptats de Brussel·les, tractava d’oferir arguments per separar terrorisme de religió, i denunciava que determinades pràctiques reaccionàries en el sí d’alguns guetos europeus, feien servir l’excusa de la religió per mantenir estructures de domini intern

Llegir més

Els papers de Panamà

8 d'abril de 2016

Una de les meves pel·lícules favorites de la història del cinema és Casablanca. I una de les escenes memorables és quan el capità Renault, el cínic cap dels gendarmes de la ciutat, pressionat pels ocupants nazis ordena clausurar el Rick’s Caffé. Quan Humphrey Bogart li pregunta els motius, improvisa la resposta. “És un escàndol! En

Llegir més