Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Arxiu de la categoria: Economia, Europa social, Joves, Crisi (Respostes) i Green New Deal

Desnonaments: la UE ha de sancionar Espanya

0
Juntament amb el col.lega Meyer, així com d’altres eurodiputats/des dels Verds/Aliança Verd Europa i de la GUE, hem impulsat una pregunta parlamentària per tal que la Comissió Europea obri un procés d’infracció a Espanya pels desnonaments realitzats des del 1995 fins avui.

Tal i com venim fent des de fa temps, tornem a pressionar la Comissió Europea perquè actuï urgentment davant la situació d’emergència de l’habitatge a Espanya.

Entre els col.legues que ens donen suport, aquest cop, hi ha la presidenta alemanya del GUE/NGL, Gabi Zimmer, i l’eurodiputada verda Karima Delli, ponent de l’informe sobre habitatge social dels Verds/ALE, que han mostrat la seva preocupació i solidaritat després d’haver reunit en diferents ocasions amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca a Brussel·les.

Els diputats i diputades que ens acompanyen s’han compromès a treballar a nivell comunitari activament per aturar el drama social i econòmic dels desnonaments, incloent aquest punt en els seus programes electorals per a les pròximes eleccions europees, i garantint que s’apliqui la Directiva europea de protecció dels drets dels consumidors, així com el dret fonamental a un habitatge digne i al dret humà d’accés a l’aigua potable.

A la pregunta escrita presentada a la Comissió Europea, els eurodiputats i eurodiputades denúnciem com el Govern espanyol del Partit Popular ha ignorat en gran mesura la sentència del Tribunal Europeu de Justícia, el qual va dictaminar el març passat que la llei hipotecària d’Espanya és incompatible amb la Directiva europea sobre protecció del consumidor per permetre clàusules abusives i no contemplar mecanismes de tutela judicial efectiva per a la ciutadania.

La nova llei hipotecària està buida de contingut i segueix condemnant a milions de famílies al drama dels desnonaments hi ha un deute il·legítim perpetu amb les entitats financeres. Així mateix, critiquem que la Comissió Europea no hagi assumit les seves responsabilitat per no haver denunciat, i per tant haver permès, la indeguda transposició de la directiva des del 95.

Igualment , exigim que la Comissió Europea obri un procés d’infracció a Espanya per haver aprovat una llei hipotecària contrària a la normativa europea, que té com a resultat més de 500.000 desnonaments en els últims anys.

Els/les europarlamentaris/es recordem que els efectes perniciosos de la il·legal llei hipotecària se segueixen patint en la societat ja que les persones desnonades segueixen condemnades a pagar un crèdit a perpetuïtat tot i que es va concedir en condicions abusives, i per tant il·legalment .

Per tot plegat, demanem que es faci justícia i es declarin il·legals les hipoteques, obrint la porta a la seva renegociació i la cancel·lació del deute abusiu que ha portat a centenars de milers de famílies al carrer.

Font foto: Directe.cat

¿Quién manda en España? De Claudi Pérez (El País, 1.12.13)

1

¿Quién manda en España? de Claudi Pérez (El País, 1.12.13)


Los expertos critican el contenido de la carta que Trichet envió en 2011, que se ha erigido en guía de la política durante los últimos 30 meses

Lecciones de realismo: hace ya mucho tiempo que las decisiones fundamentales de política económica no se toman en Madrid. La política monetaria está en manos del Banco Central Europeo (BCE); la política fiscal está cada vez más tutelada por las instituciones europeas, aunque el Gobierno y el Parlamento tienen aún margen para trastear, por la vía de decantarse por tocar los impuestos o los gastos, aprobando unas reformas y no otras. Lecciones de realismo en tiempos de crisis: incluso ese margen queda en suspenso en medio de un incendio en los mercados. En esa especie de estado de excepción económica, que en el caso español ha durado casi 30 meses, el BCE toma el mando por carta. Alemania, China y EE UU, por teléfono. Y Bruselas, vía rescate y memorando de entendimiento. Siempre con un ojo puesto en los mercados, socios inevitables cuando la deuda pública y sobre todo la privada suman en torno a cuatro veces el PIB.

En mayo de 2010 fueron las llamadas de Obama y Wen Jiabao las que precipitaron la conversión del expresidente José Luis Rodríguez Zapatero, cuyo Gobierno empezó a aplicar recortes tras negar repetidamente la crisis. Pero incluso entonces el expresidente seguía en una especie de estado de negación: en agosto de 2011, en medio del huracán en los mercados, fue la carta de Jean-Claude Trichet, revelada la semana pasada por el propio expresidente en su libro El dilema, la que marcó la senda en los últimos meses del Gobierno socialista y, sobre todo, de los dos años que lleva Rajoy al frente del Gobierno. España ha sido un país bajo programa desde entonces —aún más claramente tras el rescate bancario—, algo que solo ahora empieza a cambiar.

“Esa carta es una humillación. Lo raro es que se trata de una humillación hasta cierto punto lógica porque, al borde del abismo, tuvo que ser el BCE quien le cantara a España las cuarenta; Zapatero seguía petrificado”, según fuentes europeas. Los expertos consultados extraen varias conclusiones relativas a esa misiva. Una: la privatización de la carta por parte de Zapatero, que se la negó varias veces al Parlamento, es intolerable. Dos: fue el líder socialista quien empezó a seguir el guión marcado por Trichet, pero sobre todo es Rajoy quien ha activado, casi punto por punto, todas y cada una de las exigencias del BCE. Tres: el tono de la misiva sobrepasa con mucho el mandato del Eurobanco y le convierte en un animal político de dudosa calidad democrática, con órdenes explícitas y directas a un Gobierno democráticamente elegido e incluso a un Parlamento supuestamente soberano. Y cuatro: algunas de las recetas son discutibles; la carta deja al BCE entre los más halcones de los muchos halcones del continente, con la necesidad de aplicar recortes “sean cuales sean las circunstancias”, algo que ya ni siquiera Bruselas defiende.

“Son la Comisión y en parte el Consejo quienes deberían imponer la condicionalidad en Europa, no el BCE”, ataca Guntram Wolf, director del think tank Bruegel, que tiene como presidente al mismísimo Trichet. “Pero la Comisión no tenía entonces ni los instrumentos ni la credibilidad política necesarios”, sostiene. Paul de Grauwe, de la London School of Economics, es más duro: “La carta entera es una pesadilla”, ataca. “El BCE presume de independencia: no sigue instrucciones de nadie. La otra cara de esa independencia es que no debería meterse en el terreno de otras instituciones, como un Gobierno democráticamente elegido o un Parlamento”. “Se ha extralimitado. El español o el italiano no son casos aislados: el BCE sige envuelto en decisiones de gasto público e impuestos en varios países —con las troikas—, y no tiene legitimidad democrática para ello”. Charles Wyplosz, del Graduate Institute, subraya que ese papel de “poli malo” es “un error mayúsculo que no refuerza el poder del BCE, sino que le debilita; socava su independencia”.

La única justificación que encuentran los expertos ante el tono de algunos pasajes de la carta es la gravedad de la crisis europea: el BCE ha sido y es prácticamente la única institución capaz de controlar el incendio. La misiva, además, obedece a las presiones de Berlín y compañía, que pedían contrapartidas por el activismo del BCE con la compra de deuda pública, y a la propia incomodidad del Eurobanco en esas operaciones. “Trichet jugó un papel clave para mantener Europa unida en los momentos críticos. Era el único bombero en un edificio que corría el riesgo de derrumbarse, pasto de las llamas. Bordeó sus límites políticos en muchas ocasiones, pero había que mantener el fuego bajo control”, apunta Julian Callow, de Barclays. Daniel Gros, del CEPS de Bruselas, considera que esos límites eran muy difusos: “El BCE solo puede prestar a bancos o Gobiernos con crisis de liquidez, no con problemas de solvencia. Pero hay una línea muy tenue. Y para reforzar la solvencia no hay muchas alternativas: las reformas son imprescindibles. Desde luego, todo eso le ha generado problemas de legitimidad, pero eso es lo de menos en medio de una crisis como esta. Una vez la crisis se mitigue, el papel del BCE se suavizará”. Mientras llega ese momento, ahí están las cartas a Roma y Madrid. Y otras que aún se desconocen. “Los irlandeses llevamos tres años pidiendo explicaciones, y no hemos recibido ni una respuesta satisfactoria”, cierra desde Dublín el economista Karl Whelan.

más información

 

Foto: Jean-Claude Trichet en 2011, durant una roda de premsa a Frankfurt quan era president del Banco Central Europeu. Font: Ralph Orlowski  (reuters)

El Parlament Europeu demana que les inversions en projectes europeus quedin al marge del dèficit públic

1

El mateix dia que “El País” denuncia que Espanya podria perdre fins a 5.000 milions d’euros d’ajudes comunitàries per haver utilitzat només el 60% dels fons assignats a Espanya pel període 2007-2013, el Parlament Europeu hem adoptat un informe d’opinió (INI) que demana que la co-inversió dels estats i les regions en projectes europeus sigui exclosa de les xifres del dèficit i el deute públic.

L’informe Mazzoni inicia, com molts altres, denunciant que la crisi ha deteriorat la cohesió social, econòmica i territorial de la UE, provocant un augment de la desocupació, una reducció del PIB i un increment de les disparitats regionals i els dèficits pressupostaris a escala nacional, regional i local. Però és un informe que, gràcies també a les aportacions dels Verds, busca trobar la manera de permetre que la despesa pública de la UE aturi aquestes diferències, redueixi desigualtats i eviti situacions d’exclusió social i de pobresa.

Tot i ser un informe d’opinió, aquest reitera la importància de la política de cohesió com el principal instrument d’inversió de la Unió Europea amb un paper central a l’hora de lluitar contra la crisi, així com el Fons Social Europeu, el qual ha de donar suport a la inversió social i la lluita eficaç contra la pobresa. No obstant això, donada la dificultat per als governs locals i regionals per aplicar a aquests fons i la necessitat d’un co-finançament per part de l’autoritat receptora, l’Estat Espanyol no estaria utilitzant totes les eines disponibles a nivell europeu per fer front a la crisi.

El Parlament Europeu, però, reconeix l’actual inconsistència de les polítiques socials europees, ja que malauradament continua primant l’obsessió per complir els objectius de deute i el dèficit públic sobre el PIB, sense reconèixer la importància de reactivar l’economia i crear ocupació.

Així, l’informe recorda la importància d’assegurar mitjans pressupostaris suficients a nivell Europeu per a les inversions en àmbits com l’ocupació, la innovació, el desenvolupament sostenible, l’economia verda i el suport a les PIME.

Però la part més innovadora de l’informe és que demana a la Comissió i als Estats membres que explotin tots els marges de flexibilitat existents en el marc del vessant preventiva del Pacte d’Estabilitat i Creixement (PEC) per equilibrar les necessitats en matèria d’inversió pública productiva i sostenible amb els objectius de disciplina fiscal; particularment considera que això es podria fer, per exemple, excloent els nivells totals de cofinançament nacional en virtut dels Fons Estructurals i d’Inversió europeus de les restriccions imposades pel Pacte d’Estabilitat i Creixement.

És a dir que Espanya podria destinar part del seu pressupost a cofinançar projectes amb fons europeus, utilitzar els corresponents 5.000 milions d’euros, sense que això afectés als seus objectius de dèficit i deute públic compromesos ja amb la UE. Així , l’executiu de Rajoy no tindria més excuses per no aplicar la Garantia Juvenil Europea que atorgaria el dret a unes pràctiques, un treball o una formació als i les joves en atur. O podria contribuir a finançar projectes claus per a la transformació social i ecològica, com ara el corredor del mediterrani.

Així mateix, l’informe insta la Comissió Europeu a promoure una proposta legislativa que permeti que la despesa pública relacionada amb l’aplicació de programes cofinançats pels Fons Estructurals i d’Inversió europeus sigui totalment exclosa de la definició de dèficit estructural del PEC, ja que es tracta de despeses destinades a assolir els objectius d’Europa 2020 i donar suport a la competitivitat, el creixement i la creació d’ocupació, especialment ocupació juvenil.

El Parlament Europeu ha mostrat en aquest informe una cara molt més amable amb les polítiques keynesianes de promoció econòmica i de cercar camins alternatius a l’austeritat dins del marc legal vigent. Aquest fet que demostra que els ajustos estructurals i les retallades socials responen, simplement, la voluntat política de les actuals majories que governen, no a l’UE en si.

Catalunya serà més pobre (La Trampa de l?Austeritat, d?IntermonOxfam i la Taula del Tercer Sector Social)

1
Presentat l’informe “La Trampa de l’Austeritat”, d’Intermón Oxfam i la Taula del Tercer Sector Social. Imprescindible.

Introducció: “Els programes d’ austeritat europeus han desmantellat els mecanismes que redueixen la desigualtat i fan possible un creixement equitatiu. Amb l’augment de la desigualtat i la pobresa, Europa s’enfronta a una dècada perduda. Si les mesures d’austeritat segueixen endavant, l’any 2025 entre 15 i 25 milions d’europeus més podrien viure en la pobresa. Oxfam ho sap perquè ja ha estat testimoni de situacions similars. Hi ha clares semblances entre aquests programes d’austeritat i les ruïnoses polítiques d’ajustament estructural imposades a Amèrica Llatina , l’Est Asiàtic i Àfrica subsahariana durant les dècades de 1980 i 1990. Aquestes polítiques van ser un fracàs, un tractament que pretenia curar la malaltia matant al pacient. Això no s’ha de repetir. Oxfam fa una crida als governs europeus perquè abandonin les polítiques d’austeritat, i a canvi optin pel camí d’un creixement inclusiu que afavoreixi a les persones, les comunitats i el medi ambient.”

Atur juvenil: Missatge equivocat, estratègia equivocada

2

Demà dimecres votarem al Ple del Parlament Europeu un informe sobre l?atur juvenil. Avui en fem el debat deliberatiu. Aquest es presentava como una resposta a l?alarmant increment de l?atur juvenil a la UE. Però per a ICV i els Verds/Aliança Lliure Europea, aquesta proposta no ofereixi les solucions adequades a la situació actual. És per això que en vàrem redactar un d?alternatiu per ser votat el mateix dia a Estrasburg .

D?entrada, defensar fins a la sacietat, com fa la proposta d?informe proposat pel PP i que hem intentat esmenar sense aconseguir-ho, que cal que el jovent que “s?esforci més i continuï formant-se” és una resposta frívola davant el massiu atur juvenil. Els Estats membres i la UE han d’anar més enllà i mirar cap a la creació d’ocupació per als i les joves i posar fi immediatament a les mesures que són contraproduents per a l’ocupació juvenil, es a dir, a l?austeritat i a les retallades socials.

Els Verds/ALE ja s’han abstingut a la votació a la Comissió d’Ocupació i Assumptes Socials, a causa de la insuficient consideració de les mesures crucials sobre l?atur juvenil, com la creació d’ocupació i els drets humans. Aquest informe podria fins i tot ser vist com un pas enrere en comparació amb l’informe de 2009 sobre l’ocupació juvenil de la ponent dels Verds/ALE Emilie Turunen.

Tot i que durant les negociacions alguns diputats i diputades de l’ala progressista vàrem aconseguir incloure algunes qüestions importants, com ara alguns paràgrafs sobre la lluita contra la discriminació i la menció dels efectes negatius de les mesures de crisi, així com la necessitat d’un pla d’alleujament d’un any, el resultat està lluny de ser l’adequat.

En el debat d?avui, per tant, en el qual em toca intervenir com a portaveu del meu grup en aquesta qüestió, plantejaré el següent:

“Aquesta resolució és insuficient. És inacceptable que la seva única resposta a la desocupació juvenil és que les institucions educatives adaptin els plans d’estudi al mercat de treball o que el jovent continuï formant-se. El missatge “Us heu d?esforçar més, i nosaltres us hi ajudarem -a esforçar-vos més-” no és el que els i les joves necessiten escoltar. Si no hi ha prou llocs de treball és com a conseqüència de les polítiques d?austeritat i de retallades socials. El jovent necessita saber que Europa garantirà el seu futur i les seves condicions de vida i de treball decents”

“Necessitem amb urgència combatre l?atur juvenil ara i cal fer-ho correctament. Hem de posar fi immediatament les mesures d’austeritat destructives que estan augmentant la desocupació juvenil i l’exclusió social. Ens cal centrar-nos en la creació d’ocupació, però sense oblidar l’aspecte qualitatiu del treball decent i els drets a la feina, especialment en èpoques de gran crisi, i especialment per al jovent.

Finalment, hi ha també un important dèficit en quant a la participació en l?elaboració d?estratègies, on fins ara s?obvien de manera preocupant les organitzacions juvenils. No ens podem permetre el luxe d’excloure les persones joves interessades en l’elaboració de polítiques que els afecten. Hem de donar al jovent un paper clau en la definició de les estratègies.

 

Font: Inkcinct

Encara podem salvar la Unió Bancària, malgrat Alemanya

2

El Comissari Europeu responsable del Mercat Interior, Michel Barnier, va presentar ahir la proposta de Mecanisme de Resolució d’Entitats Financeres europeu (Single Resolution Mechanism, o SRM), així com el Fons Europeu de Resolució, finançat amb aportacions del sector bancari. Trobareu la proposta a: http://ec.europa.eu/commission_2010-2014/barnier/headlines/news/2013/07/20130710_en.htm

El govern alemany ha reiterat, una vegada i una altra, la seva incomoditat amb aquest instrument, argumentant fins i tot problemes de legalitat. Per part de verds/ALE, qui segueix aquesta qüestió és, precisament, un alemany, Sven Giegold, conegut al seu país per ser un molt bon economista i per haver liderat el moviment ATTAC i que el 2004 va acceptar l’oferimentdels Grünen d’anar a la llista europea. Amb aquest perfil, i negant continuament la major defensada per Merkel, Giegold va encomanar un estudi legal que posa en qüestió els dubtes de Merkel sobre la suposada il.legalitat de la mesura.

L’estudi (http://www.sven-giegold.de/wp-content/uploads/2013/07/130710-Gutachten-SRM-Ren%C3%A9-Repasi.pdf), elaborat per René Repasi, del Heidelberg University Institute for German and European Company and Corporate Law, el vàrem presentar ahir a Brussel.les. El seu tret més important és que avala la proposta de la Comissió Europea, així com les valoracions dels serveis legals tant de la Comissió com del Consell. A http://www.sven-giegold.de en podeu trobar també un resum.

El mateix Giegold va comentar durant la presentació: “Alemanya no ha trobat cap aliat que doni suport a la seva objecció legal. El govern alemany està posant en risc els esforços en favor d’una unió bancària europea a partir d’arguments legalístics del tot espuris. Aquesta actitud és del tot irresponsable. És urgent que ens dotem d’una Unió Bancària per tal de poder fer front a la crisi europea. Endarrerir-ho més només comportarà que creixin la pobresa i l’atur.”

En efecte. La qüestió ara és si el Consell (governs) impulsaran una ronda de negociacions (que hauríem d’anomenar constructives) en relació a tot el paquet legislatiu, incloent-hi, esclar, els esquemes de garantia dipositària, la directiva sobre recuperació i resolució, i els esmentats SRM i fons de resolució, amb l’objectiu de poder implementar de seguida que sigui possible la unió bancària.

Qualsevol nou endarreriment motivat per interessos nacionals de partit posarà en risc el calendari, així com al implementació de la mesura en el seu conjunt. No ens podem permetre que es repeteixin els errors comesos fins ara, i que tan cars han costat, com per exemple l’endarreriment del rescat a Grècia l’any 2010 degut a les eleccions a Nord Renània-Westfàlia. A més, la Directiva sobre esquemes de garanties dipositàries és clau per a preservar el sistema bancari alemany a tres nivells consistent en bancs d’estalvi, bancs cooperatius i bancs privats.

 

Font foto: EC

Youth unemployment: The European Parliament fails to meet needs of young people

0
The European Parliament’s employment and social affairs committee today voted on a report on youth unemployment. The Greens/EFA group considers this report to be weak and regrets that at this critical moment the European Parliament has failed to put forward decisive and innovative demands to EU institutions and governments that would improve young Europeans’ future prospects. The Greens/EFA MEPs abstained.

This report doesn’t add anything to existing EU measures on youth employment. While in Berlin heads of state meet simply to talk about this issue, the European Parliament does nothing to pressure them into adopting an ambitious agenda on young people’s needs. Ms Merkel has indeed said that she wants to save a lost generation, but the EU leaders want to do it at any cost without respect for rights or quality, opening the door to discrimination against young people on the labour market and failing to end the exploitative strategy of “hire an intern not an employee”. Although we succeeded in having the report refer to austerity measures as a cause of youth unemployment, the report echoes the right-wing idea that unemployment can be blamed on individual failings and exhorts young people to try harder and learn more, blaming the individual rather than recognising that at the moment there are simply not enough jobs to go round.

The Greens instead argue for an integrated approach. As outlined in the ‘Green New Deal’ (1), job creation, sustainable and decent employment and skills development can go hand in hand.

Furthermore, while this report recognizes that youth organisations should be consulted, it fails to recognise their abilities and does not give them much power to decide on the policies that will in turn shape their action.

The European Parliament can and must go further and the Greens/EFA group therefore decided to abstain on this vote. The Greens/EFA group is committed to tackling youth unemployment at EU level and meeting young peoples’ needs. As a first step, the austerity measures, which day by day increase youth unemployment, must be stopped. We also need solidarity measures across member states and we must create sustainable, decent jobs for a green future. The EU can do more than shifting money around with its plan to ‘frontload’ the limited budgetary resources of the Youth Guarantee. The EU must take young peoples’ futures and employment prospects seriously and should stop publicly proclaiming the importance of action while ongoing actions destroy the few options that remain.”

(1) http://www.greennewdeal.eu/

Font foto: Guardian.

Projecte Ulisses: i si el rescat d?Europa provingués del sud?

0
Publicat el 21 de juny de 2013

Una delegació del Grup Verds/ALE som a Lisboa, on presentem l’ambiciós projecte que hem titulat “Ulisses”. De manera resumida: el projecte Ulisses és una xarxa, un moviment i un projecte de desenvolupament per als països del sud i la perifèria europea. Busca impulsar una prosperitat i un desenvolupament (que no és necessàriament creixement) a partir de les potencialitats del sud. Igual com els mariners d’Ulisses, que van ser convertits en porcs durant el seu retorn a casa, els PIIGS europeus aspiren a capgirar la situació, a partir de canviar el diagnòstic, erroni, que ha primat fins ara en l’adopció de polítiques europees. Si el 20% dels problemes actuals es deuen a l’anomenada eurocrisi, el 80% restants són resultat de les equivocades polítiques ‘anticrisi’ que de fa temps es venen imposant, en forma d’astericidi.

 

The Ulysses Project

TEN YEARS TO RELAUNCH THE EUROPEAN UNION FROM THE PERIPHERY

Portugal, Ireland, Italy, Greece and Spain have been called the PIIGS countries and they have been undergoing a shock treatment after the crisis broke up in 2008. They have been considered the sick men of Europe and been blamed as the reason for the weaknesses of the euro. Plenty of ad hoc measures have been tried in order straighten up the economies of these countries, but until now there has not been a comprehensive, multifaceted, plan for their development, one that must come from within and involve the Union, the governments, the citizens and the civil society groups of the region. This is the aim of the Ulysses Project.

The Ulysses Project is a network, a movement and a development model for the peripheral and southern countries. It gets its name from the Greek hero that travelled across these countries and is a symbol of resourcefulness, versatility and creativity, the very tools that we need to use in order to create a fully developed European periphery.

Firstly, Ulysses is a network of people coming from diverse social and academic backgrounds, sharing the belief of a better European Union in which the peripheral countries of the Eurozone will become equally important to those of the centre, in terms of economic robustness and political openness, ultimately paving the way for progress in all internal and external fields.

Secondly, Ulysses is a movement of ideas, aiming at enriching the public dialogue on issues concerning the state and the society.

Thirdly, Ulysses is a project aiming at the redesign of the euro zone’s periphery in everything that concerns the state, the people and daily life, with emphasis given on the comparative advantages of each country, in order to bring prosperity through sustainable growth, employment and investment opportunities and to balance out the structural asymmetries that now exist within the euro zone and the European Union.

Considering that the current political, institutional and economic framework of the European Union in general and the Euro zone in particular, has not been effective in bringing convergence between member-states, but has instead exacerbated the divergence among national economies, by increasing the gap between surplus and deficits countries, instead of bridging it; the principal idea underpinning the Ulysses Project, is to correct the structural asymmetries of the Euro zone, address the flaws of the local public administrations, rationalize the allocation of public and private resources, emphasize the need for change in the economic and state model, improve and expand the welfare system and the ways in which goods and services are produced, consumed and distributed among the members of the society.

 

Raül Romeva: United we stand

(published 3 December 2012)

 

We are living times of change and yet we are standing up to the challenge. There was a remarkable absence of a joint position from Member-States ever since the eurocrisis erupted. Instead of devising a single, consistent and coherent strategy for the common needs of all member states that have been experiencing the most chilling effects of the crisis, we saw each government turning to its own narrow world and trying to distance itself from other countries in similar conditions.

The Europe-wide general strike of 14th November is a positive example of a united effort of mobilization and cooperation for the achievement of common objectives. A project of environmental and social justice is impossible to be fulfilled without true European action.

Our reaction must be determined and put forth the need of a paradigm shift. The peoples of Southern Europe feel restrained by perverse austerity while at the same time they feel that they are not truly represented in the EU institutions. We must therefore turn to federalism as a guiding beacon for a deeper integration process – one on which Europe’s survival depends on.

In this respect, it is fundamental for the European Central Bank to step in and act as a lender of last resort in order to restore cohesion and faith in the Euro currency. I take this opportunity to also send a message to all European countries: we are all together in this and we must be united and take concerted measures to fight this crisis. Otherwise what is now happening in the periphery will inevitably spill over to the rest of the Member-States, with devastating consequences whose extent is hard to predict.

It is clear to me that the Ulysses Project has a fertile environment to grow in and to influence the masses. It must develop further to have a broader support base, to enjoy our commitment to it, for its failure will mean an ideological defeat in this war of ideas we find ourselves in. We cannot possibly allow ourselves to remain without an alternative and for that we must act and we must be vigilant and forward-looking.

La taxa sobre transaccions financeres supera el tràmit europarlamentari d’ECON

0
Publicat el 19 de juny de 2013
Ahir, 18 de juny de 2013, la Comissió d’Afers Econòmics i Monetaris (ECON) del Parlament Europeu va aprovar per una àmplia majoria l’informe sobre la taxa sobre transaccions financeres (TTF). Aquesta votació ratifica la cooperació dels onze Estats membres que desitgen introduir una TTF junts i limita enormement les exempcions que el sector financer i alguns estats volien imposar.

No és cap secret que la pressió del lobby financer ha estat enorme. Tot i així, la comissió ECON ha sabut afrontar-la, i déu n’hi do del resultat, que salva l’essencial de la proposta inicial. Així, s’estén la base de la TTF a les transaccions de divises (l’original taxa Tobin). A més, rebutja l’exempció general dels fons de pensions, en favor d’una mesura transitòria que sotmet aquests, durant els tres primers anys, a un impost sobre les transaccions del 0,05% en lloc del 0,1%.

Per desgràcia, no tot és positiu. La majoria d’ECON també va votar a favor de determinades exempcions, entre les quals les següents: transaccions intragrup (entre les filials i l’empresa matriu), algunes transaccions anomenades “operacions de creació de mercat”, així com part de les transaccions realitzades entre empreses no financeres. També s’estableix un règim especial (inclou els tipus reduïts) per als bons sobirans i els fons de pensions.

Totes aquestes exempcions, certament, soscaven l’eficàcia i la simplicitat de la TTF. No obstant això, el resultat és globalment engrescador i concorda força amb el dictamen original elaborat pel Parlament Europeu.

Sigui com sigui, amb aquesta votació s’envia un senyal polític ben clar als governs i a la ciutadania europea: si es vol (taxar les transferències), es pot. Per altra banda, això hauria de contribuir a dotar la UE de més recursos propis que han de servir per preservar la idea originària d’Europa: un espai de llibertat i justícia, basat en la preeminència de l’Estat del Benestar.

Foto: La diputada socialista grega, ponent de l’informe, Podimata.

Lluita contra l’atur juvenil: el PE es queda curt.

0
Publicat el 12 de juny de 2013

El Parlament Europeu ha adoptat avui una resolució perquè s’activin accions contra l’atur juvenil a Europa. El text que havíem presentat des de Verds/ALE era molt ambiciós (és aquest), i en les negociacions hem aconseguit incorporar algunes coses significatives en la resolució comuna.

Tot i així, el text ha deixat fora dues esmenes importants presentades per Verds/ALE. Una feia referència a la necessitat de dotar-nos d’un pla de xoc anual, l?altra a la incorporació de clàusules legals perquè la inversió en els i les joves s’exclogui dels objectius de dèficit.

La lluita contra l’atur juvenil no es pot deslligar dels plans d’austeritat. No té sentit continuar aplicant polítiques destructives de llocs de treball i al mateix temps destinar recursos públics per paliar parcialment les seves conseqüències. La Garantia Juvenil Europea no pot esdevenir una mena de placebo d’Europa pel jovent. Ara el Consell i la Comissió s’omplen la boca parlant dels i les joves, però la veritat és que estan destruint el somni europeu, apostant de manera preocupant per una Europa del capital, on només els interessos dels bancs persisteixen. Nosaltres proposem mesures, reals i contundents, per fer front al 57% d’atur a l?Estat espanyol. La situació, en tot el sud d?Europa, és dramàtica. La Garantia Juvenil Europea és condició necessària per sortir de la crisi, però no sufficient.

Per això des de Verds/ALE hem demanat la necessitat d’aplicar un pla de xoc d’un an, dotat amb els recursos suficients, en aquelles regions d’europa on l’atur juvenil està per sobre del 25%. Malauradament la majoria de l?Eurocambra no ens ha seguit en això. La majoria conservadora ha suposat, un cop més, un fre. És aquí on ens hi jugem el futur dels i les joves.

També hem demanat que es modifiquin els MoUs (Memorandums of Understunding) per tal que s?exclogui la inversió en la lluita contra l’atur juvenil dels objectius de consolidació fiscal i sigui, en canvi, un compromís obligatori l’aplicació de mesures com la garantia juvenil europea. Aquesta proposta, tampoc ha passat.

Font foto: Ingram Finn.

El Parlament Europeu es pronuncia: sí a la dació en pagament i a l’habitatge social

0
Publicat el 11 de juny de 2013
Avui el Parlament Europeu ha adoptat l’informe de l’eurodiputada dels Verds, Karima Delli, que exigeix a la Comissió Europea i els Estats membres un pla d’acció per acabar amb el drama de molta gent per no poder accedir a un habitatge digne. El text incorpora algunes de les esmenes que vàrem presentar, i que van ser adoptades ja durant la votació en Comissió EMPL, i fa que el Parlament Europeu s’hagi pronunciat finalment a favor de mesures com la dació en pagament.
L’informe demana als Estats Membre que impedeixin que les famílies desnonades continuïn pagant els seus crèdits hipotecaris, i és que mesures com la dació en pagament son claus per acabar amb l’abús dels bancs sobre la gent. L’informe també demana adaptar la política fiscal per limitar l’especulació amb l’habitatge i una major coordinació de les polítiques regionals i estatals. Ara cal crear una estratègia europea que garanteixi a tota la ciutadania el dret a un habitatge digne.
Amb la votació d’avui, a favor de una política d’habitatge social i justa, el Parlament Europeu insisteix novament en que cal canviar de política. Veurem si el govern espanyol, aquest cop, abandona la sobèrbia ademocràtica (en alguns casos directament pre—democràtica), escolta, i reacciona davant les demandes que fa temps milers (milions) de persones li reclamen, i ara, també, les institucions europees.

Nota final 1: La recent pol·lèmica arran de la concessió del Premi Ciutadans del Parlament Europeu a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i a Ada Colau, ha posat en evidència que el Partit Popular utilitza Europa quan i com li convé. Recordo que el Tribunal de Justícia Europeu s’ha pronunciat contra les clàusules abusives de la llei hipotecària espanyola.

Nota final 2: Hi torno, victòries com la d’avui no són casuals, són el resultat de la tenacitat, la constància i el raonament de mobilitzacions massives, com les de la PAH. 
 

Foto: PAH