vicentgalduf

… esforçar-se completament i de totes les maneres possibles… però així i tot, a vegades, no és prou ni suficient… imagina’t no intentar-ho i renunciant… abandonant, malversant i desaprofitant el teu camí…

+piulada

Fins al 1871, en què se l’annexionà València, Beniferri era poble de ple dret… completament oblidada, va conservar una gran part de la seua productiva horta… d’això no fa tant de temps encara, no… l’autovia d’Ademús, la Ronda Nord i l’expansió urbana del Cap-i-Casal l’han asfixiat i quasi esborrat del mapa… com el camí vell de Llíria… que ja no és camí, ni du a Llíria…

+piulada

… el sr. Google m’informa que fa un any vaig fer aquesta fotografia… a la rodona del Cabasset, eixint de Llíria, al Camp de Túria, cap a les Alcubles, als Serrans… aleshores el sol lluitava amb ganes enmig la tempesta i els trons… 365 dies després, la negror a l’horitzó és ara total i completa… i la de l’oratge també…

+piulada

… diu l’Organització Mundial de la Salut que actualment patim fatiga pandèmica… i que hem transitat des de l’estrés i la depressió inicial, a la ira i la irritabilitat d’ara mateix… més o menys com la fatiga pandèmica de Ponent que patim des de fa més de tres-cents anys…

+piulada

… i retorne cinquanta anys enrere… inhalant cap endins i xuplant… més que respirar millor o suavitzar la gola, un munt de records descongestionen la meua ment…

+piulada

… hi ha cançons, melodies, músiques que et retornen a la ment allò que la memòria et furta…

+piulada

Ja estic vaccinat!!*!!

...però la cosa ha sigut una miqueta curiosa… més aviat dramàtica diria jo… uns segons abans de la imatge em deien que no podia ser la vaccinació perquè al passar el meu SIP el programa els deia que era el d’un difunt… a la segona vegada, instant de la foto, confirmaven que era, el SIP, d’un mort…

… jo, la veritat siga dita, sóc molt despistat, moltíssim, i he pensat “xe tu, tot pot ser”… però a la tercera la tranquil·litat: m’han assegurat que era un error i avant, que confirmava l’ordinador que estava viu, un poc apagat, però viu… he respirat i llavors la infermera ha procedit amb la injecció…

+piulada i altra +piulada complementària

… cada dia exacte com hui, i a les 6.27 del matí, em sent una miqueta més llunàtic… és el plaer d’encontrar-te, mentalment, més infant cada vegada que el cos suma un any de vida… restes existència però multipliques records, anhels, il·lusions… i tot esdevé una estimada immaduresa madura… i et deixes portar…

+piulada

… vertigen… mareig… més que l’altitud, és l’abisme del pas del temps, els anys, els que t’ho van provocant… el mareig… el vertigen…

+piulada

… a aquestes hores del matí, no és el fred el que se’m fica en el cos i em gela els ossos… no… són alguns records… glaçadament…

+piulada

… les meues contradiccions estan fent hores extra…

+piulada

… fent-me un café amb els meus dimonis… com no puc fugir d’ells… quan puc, i em ve bé, procure intimar…

+piulada

… la cosa bona de tindre mala memòria és que se t’oblida, de tant en tant, enviar a la merda un grapat de coses… i persones…

+piulada

… he obert un calaix poc habitual… i he trobat un grapat de problemes oblidats… gairebé no els he reconegut, semblaven massa rovellats… sense fer soroll i quasi evitant respirar… l’he tornat a tancar…

+piulada

… en mig de la vesprada, assegut davant un vell record que donava per perdut i que per sorpresa ha vingut… inesperadament, una part dels meus pensaments es posen pàl·lids… els restants enrogeixen… tot jo tremole, mig avergonyit, uns segons… fins que, amb un descuit, retorna l’oblit… històries del passat s’hi han presentat sense avisar… les he convidat a café i han marxat…

+piulada