Del descuit a la distracció… el meu camí pifiat quotidià cap a l’oblit…

+info

Els humans obrim la boca i queda descaradament clar que som éssers irracionals i absurds… i contradictoris i il·lògics… i incongruents i… sols amb obrir la boca… i ja si després, a més, parlem…

+info

Ara és el moment ideal per a brindar pels nostres defectes, per tots ells… perquè les nostres qualitats ningú les reconeixerà mai!!!

+info

Eixos indrets que no oblides… i que retornes imaginativament quan la realitat et frustra… seure contra el fanal de la Punta della Dogana… i deixar passar, gaudint, el temps…

(Viatjant sense moure’m de casa… si Aladí tenia una catifa voladora, jo tinc un sofà que arranca a córrer amb la imaginació…)

+info 1

+info 2

Manolo Miralles al cor, sempre!

Ens refresca la memòria l’amic Enric Llopis: “Allà per la primavera (quasi a les portes de l’estiu) de 1973 un grup cultural del poble vàrem dur a Llíria a Manolo Miralles i els Pavesos, amb Monleón, a la pista de bàsquet (actualment pavelló vell) de la piscina. Manolo acompanyat de la seua guitarra era l’estrella i els Pavesos, que pràcticament començaven, feren de teloners. Tractàvem de recollir algun fons per a les nostres activitats, entre elles el cinefòrum que era la més exitosa. Els pagàrem el sopar d’entrepans, la gasolina i ja està!!!

Amb Manolo Miralles vaig compartir pupitre i confidències diversos anys a mitat dels seixanta. Després ens retrobàrem a la facultat de Medicina… i més tard en tantíssimes altres ocasions, com en aquell concert d’Al Tall de Llíria de juny de 2007 on l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria commemorava els tres-cents anys del Decret de Nova Planta… Una gran perduda! Com a persona i com un referent excepcional i mai doblegat de la recuperació de la nostra cultura i sobirania. Sempre en el record, sempre!!!”

+info

Ni passat, ni per vindre… qualsevol temps inventat va ser millor…

+info

Tot el dia volent anar a comprar-me un rellotge… però no he tingut temps…

+info

Sembla que allò que més desitge no existeix…

+info

Als límits oblidats del món trobem ballant les nostres vergonyes…

+info

Som una permanent contradicció en evolució constant… coses que hui et semblen bé i abans les odiaves… altres, temps enrere eren imprescindibles i en l’actualitat et molesta fins i tot el record…

L’ara, molt sovint és incompatible amb l’ahir i el demà…

+info

Mil i un pensaments dins meu… a la que tire a escriure’ls, comence a discutir amb mi mateixa decididament i qüestionar-meu tot… a la fi, vaig perdent el cap… i els escrits…

+info

Abans parlar de “dos anys” era com esmentar l’eternitat… ara dius “dos anys” i saps que sols és un sospir…

+info

El meu lloc favorit a tot el món és… dins d’un record oblidat…

+info

Quan més saps t’adones que, aleshores, no saps tant com creies… ni de bon tros… i que mai ho sabràs tot… ni la meitat, de la meitat de la meitat… i, amb el temps, continuant volent saber més arribes a saber menys…

+info

No som el que imaginem… pràcticament mai… el que maquinem, rara vegada arribar a eixir del nostre cap…

+info