… sempre he tingut clar, molt clar, qui sóc… per això me la bufa olímpicament el que puguen pensar i opinar de mi…
… per què tot allò que no volem recordar… que pretenem i desitgem oblidar… no deixa d’esclatar desesperadament a la nostra ment una i mil vegades???
… on aniran a parar tots aquells posts, tuits i demés escrits que passen pel nostre cap però que mai arriben als dits…
… encara no fa tants anys… en arribar a casa el principal interés nostre era obrir la bústia… tota la nostra comunicació, tota, girava al voltant d’ella… la bústia era l’epicentre de tot el que féiem…
…hui en dia està completament oblidada i empolsegada… ni de reüll l’observe… sols mire dintre d’ella una vegada al mes… per arreplegar el @sapienscat…
… la felicitat te la donarà el viure… mai l’alcohol… mai, absolutament mai… busca la ressaca de la vida i no la de la beguda…
… Juan Roig per on passa, buscant sols benefici propi, ho crema tot, absolutament tot… i fa caixa, molt bona caixa, per això és generós amb les caixes B i adjacents… va estafar al València CF amb la seua secció de bàsquet… i conspirà perquè l’ACB esborrara del mapa, per no tindre així competència, al Bàsquet Llíria, el club històric del País Valencià… per no parlar dels afers de principis dels anys noranta del segle passat on el Gobierno de Felipe, avalat pel Govern de Lerma, els autoritza uns estranys canvis accionarials a les empreses familiars i així els reflotaren completament amb diners públics l’empresa de ceràmica… mínimes pinzellades d’un element que es passa la vida ofrenant noves glòries… exclusivament a la seua butxaca…però que sap vendre-ho molt bé per a aparentar el contrari…
… col·leccionem compulsivament el passat… el somniat i l’oblidat… i cada vegada en tenim més… de passat enyorat… i de l’antiquat també… i a mesura que anem incrementant el temps vetust, es va restant el futur fugaç que, almenys en teoria, ens queda per davant…
… hui, al migdia, la ment la tinc jugant intensament a l’amagatall amb la neurona que em queda pul·lulant pel cap… per això, de moment, no hi ha cap manera possible de trobar els records…
… de menut volia ser major… ho anhelava bojament, era un fort desig arrelat a mi i la gran il·lusió de la meua infantesa… fer-me gran…
… amb els anys m’he adonat que va ser el somni més estúpid, absurd i pàmfil que tindré mai en la vida… vaig ser,sóc, ximple fins i tot amb les fantasies…
… feia més d’una setmana que @VilaWeb volava per la gran xarxa quan pel Campus de Burjassot de la Universitat de València el Pep, @JosepGuia, tot entusiasmat em donava la bona nova “t’has assabentat de la que ha embolicat el Vicent, @vpartal? Amb aquest aparell i el Netscape comencí un viatge informatiu que ja dura #25AnysVilaWeb…
+ Els crims i repressió del franquisme la investiguen els tribunals argentins.
+ La corrupció dels Borbons, la Justícia Suïssa.
+ Als EUA és la CIA qui demostra que Felipe González va organitzar el terrorisme d’Estat.
+ Mentre, els jutges constitucionalistes de la #MarcaEspaña bramen extasiadament: VIVAN LAS CAENAS!!!!
… restant records.. sumant oblits… dividint il·lusions… multiplicant destarifos…
… així són les meues matemàtiques mentals actuals…
… sols escric per a mi… cercant distraure’m… tindre ocupat el cap… recordar els oblits… i somniar amb el que diuen els dits… per això torne a caminar pels blocs de @VilaWeb com anys enrere… perseguint retindre en aquest espai aquelles piulades de @VicentGalduf que vull que perduren… mentrestant, en aquests bancs he deixat a la meua memòria compartint tertúlia amb els meus descuits mentals buscant inspiració…