Dins de #AnyFuster en què estem, dels 365 dies #JoanFuster que recorreguem i anirem rememorant hi ha un, hui #19març, que el de Sueca el comparteix amb un altre fuster, Josep: el tio Pep… el què se’n va a Muro no, el de l’estoreta velleta!!!!

Així que felicitats, als Fusters i les Josepes i als Joseps!!

+ ‘Combustible per a falles’: sí, Joan Fuster també va escriure sobre les falles

+info

“Quan, entre Odessa i Moscou,
sonen els canons de bronze,
l’arròs que huí està a nou,
demà pujarà a dotze”

(Josep Bernat i Baldoví,
“Guerra de Crimea”, 1853)

(… l’amic Alfons Llorenç ens envia aquesta perla…)

+info

… el soroll insistent d’un pensament mai dit…

+info

…t’has acomodat a ella a la fi… o aquesta era de debó la vida que volies???

+info

… vivim una existència on ja no s’aprecia la senzillesa de les coses…

+info

… he anat deambulant constantment al llarg del temps… des de les il·lusions i ganes de voler canviar el món… a la necessitat, ara urgent, d’amagar-me taxativament d’ell…

+info

… d’on no hi ha, res es pot traure… dissabte i bon dia no laboral… però, matinar per anar al treball… perquè el dia abans t’has oblidat la dentadura al calaix de la taula de la feina i hui tens dinarot familiar… i, a més, en arribar t’adones que t’has deixat a casa les claus del despatx i has de buscar als de Seguretat per a poder entrar… i és que, al món ha d’haver-hi de tot… sense trellat inclosos!!!

+info

… darrerament, els oblits pesen més que els records…

+info

… el temps no m’ha curat mai res…

+info 

… mai desapareixen… ni es descuiden… hi ha obsessions que no s’obliden… sempre retornen…

+info 

… sóc el desconegut més proper a mi que conec…

+info

… País Valencià, anys setanta del segle passat… els que sempre ofrenen noves glòries a qui ens imposa Decrets de Nova Planta constants volien construir un tren cremallera al penyal d’Ifac… l’amic Alfons m’envia aquesta imatge esgarrifosa que, afortunadament, no va prosperar…

+info

… prèviament, tot naix amb la imaginació… però moltíssimes vegades mor amb la realitat…

+info

“Aquesta és la meua profecia: en el seu desenvolupament futur, el telèfon serà portat per l’individu, tal vegada igual que com portem un rellotge avui. Probablement, no requerirà dial per a marcatge, o un equivalent, i crec que els usuaris podran veure’s, si volen, mentre parlen. Qui sap, però què podrà traduir d’una llengua a una altra?”.

Conferència de Mark R. Sullivan, president i director del Pacific Telephone &Telegraph Co., 9 d’abril de 1953. Els dies posteriors diferents retalls de premsa arreplegaren l’acte.

Podeu escoltar ja “Matilde, el darrer viatge“: un dels protagonistes principals és de Llíria i la història transcorreix en la part central als Serrans. Enric Llopis ens conta en primera persona uns fets reals de fa cinquanta anys i  Carme Cardona ho transforma màgicament en una arrel de llegenda seguint el camí de les nostres històries de tradició oral!!!