Ara mateix, alce el cap i el que estan mirant els meus ulls…
… instants després, en dècimes de segon, amplie la mirada i la frustració: m’adone que realment no estic a la platja… sinó mirant el fons de la pantalla de l’ordinador… la imaginació sempre és més dolça que la realitat…
Fa una setmana pensava que era una idea genial… però hui, a l’hora de la veritat, m’adone que és una autèntica merda… i cavil·lant amb els mateixos ulls mentals!!!
Hui em sent com el fax… els dos vam tenir el nostre moment de glòria, on semblàvem imprescindibles i insuperables… i hui en dia tots se’n riuen de nosaltres i no sabem per què servim…
“Fantasmas” Alfons Cervera, ‘Algo personal’ al diari @levante_emv… i entremig trobem a la Carme Cardona i les seues “Arrels de llegenda”… i altres coneguts del Camp de Túria…