estereofònicx

Palabras para Júlia

Tú no puedes volver atrás
porque la vida ya te empuja
como un aullido interminable.

Hija mía, es mejor vivir
con la alegría de los hombres,
que llorar ante el muro ciego.

Te sentirás acorralada,
te sentirás perdida o sola,
tal vez querrás no haber nacido.

Yo sé muy bien que te dirán
que la vida no tiene objeto,
que es un asunto desgraciado.

Entonces siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti como ahora pienso.

Un hombre solo, una mujer
así tomados, de uno en uno,
son como polvo, no son nada.

Pero yo cuando te hablo a ti,
cuando te escribo estas palabras,
pienso también en otros hombres.

Tu destino está en los demás,
tu futuro es tu propia vida,
tu dignidad es la de todos.

Otros esperan que resistas,
que les ayude tu alegría,
tu canción entre sus canciones.

Entonces siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti como ahora pienso.

Nunca te entregues ni te apartes
junto al camino, nunca digas
no puedo más y aquí me quedo.

La vida es bella, tú verás
como a pesar de los pesares
tendrás amor, tendrás amigos.

Por lo demás no hay elección
y este mundo tal como es
será todo tu patrimonio.

Perdóname, no sé decirte
nada más, pero tú comprende
que yo aún estoy en el camino.

Y siempre siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti como ahora pienso.

(José Agustín Goytisolo)

Per un cop a la vida, i que no serveixi com a precedent, faré cas a una mindundi i posaré un vídeo en directe d’un noi anglès que sembla prou eixerit i que ho fa prou bé. M’ha agradat, faltarà aprofundir-hi més, però les primeres cançons que he escoltat estan molt bé, a més en té una que es diu “Postcards from Catalunya” i només per això ja es mereix una oportunitat. Espero no haver-me’n de penedir.

I Spy

Quan els àngels ploren: plourà.

Cuando los ángeles lloran

“Live the dream like the 80’s never happened”

Quins eren els somnis dels 80? Aquells que van morir de sobredossis d’heroïna. Quina era la il·lusió dels 80? Aquella que moria a cada paperina. I la innocència dels 80? Aquella que quan va despertar es va adonar que no sabia on collons estava (confusion).

“East London is a vampire it sucks the joy right out of me
How we long for corruption in these golden years.“

Bloc Party a tope. Disappear Here!!!

Song For Clay (Disappear Here)

I am trying to be heroic
In an age of modernity
I am trying to be heroic
As all around me history sinks
So I enjoy and I devour
Flesh and wine and luxury
But in my heart I am so lukewarm
Nothing ever really touches me

East London is a vampire it sucks the joy right out of me
How we long for corruption in these golden years.

Doncs això: una rima (as-sonant) i una distròfia: Torche

Mentor

Increbïle, el solo que es pot escoltar a partir del minut 5:50 és un exemple de la energia que és capaç de desprendre el rock’n’roll. Pura adrenalina, pur rock’n’roll. A flipar.

Free Bird

De nou, l’exercit (elitista?) de maquerus està revoltat, esvalotat, el gall s’ha mogut i les gallines caquegen exaltades. Quin remei, ho haurem de suportar estoicament 🙁

Si no tens un iPhone no ets ningú, ara bé, si el tens i no l’ensenyes ets un gilipolles, ets menys que ningú.

Estic fart de que m’ensenyin l’iPhone, de que em mostrin totes les seves possibilitats i de que em diguin lo xulu que és. Sí, molt bé, d’acord, em sembla perfecte, per mi com si el telèfon aquest balla un mambo: en primer lloc, totes aquestes “mandangues” que fa no m’interessen i no em fan falta, en segon lloc no tinc els diners per comprar-me’l i en tercer lloc tampoc voldria pagar les tarifes mensuals que li han posat. Però a més, no vull que em vingui ningú més a ensenyar-me’l o que em parli de les seves magnífiques prestacions, que no em molestin més, si us plau que no em fagin perdre el meu temps.

Estar a l’última de les novetats en aparells tecnològics, i a més d’unes novetats amb un disseny “super-mega-txatxi” és omplir aquell raconet d’autoestima que tenies buit, és sentir-te diferent, únic, especial, però alhora, en aquest cas, formar part d’una comunitat formada per gent diferent, única i especial com tú, una élit, en definitiva, és sentir-te superior a la resta de senzills i simples mortals.

Gràcies oh gran Apple per fer feliç a tanta gent. Però gent, a mi deixeu-me en pau, gràcies.

Dedicada a tots els que tenen o desitgen fervorosament un iPhone:

Tots els paisatges són iguals

Una mica de serenor enmig d’aquest desgavell:

No one (Alicia Keys)

“L’àvia va triar una taula buida i a les tres cadires restants hi va posar la bossa, l’abric i la jaqueta de llana i quan passava algú abaixava el cap esperant que no s’assegués a prop seu. No tenia ganes de menjar, ni de curar-se perquè el cor li deia que igualment no es curaria i que ella de nens no en tindria mai. De fills en tenien les dones normals, alegres i sense mals pensaments, com les veïnes del carrer Sulis. Els nens, tan bon punt s’adonaven que estaven a la panxa d’una boja, se n’anaven, com havien fet tots els seus promesos.”

Milena Agus. Mal de pedres

Pretty Amazing Grace (Neil Diamond)

Perdre em fa més vulnerable, però més humà; em fa sentir trist, però més real.

Dedicada a tots aquells que fallen el penal decisiu. I també al jugador de futbol de la selecció colombiana Andrés Escobar, que va ser assassinat per un aficionat pel fet d’haver-se marcat un auto-gol en un partit del Mundial d’EEUU 94 i que va comportar l’eliminació de la competició del seu equip.

Amy Macdonald

PD: concerts per internet des de Barcelona? Visiteu www.fabchannel.cat

Footballer’s wife

Oh Mr James Dean, he don’t belong to anything
Oh he left before they could get him
With their ways, their wicked ways

The footballer’s wife tells her troubles and strife
I just don’t care in the end
Who is she to pretend
That she’s one of them?

Com en Lucky Luke al final dels seus capítols, en Jimmy cavalca solitari a l’hora baixa, enmig de l’àrid oest, cap allà on és pon el sol i el cel és rogenc. En Jimmy tornarà un dia d’aquests a casa, el que és fa difícil és saber si ho farà viu o mort. És igual quantes coses dolentes hagis fet Jimmy, és igual que els defensors de la “seva” llei et persegueixin per tot arreu, sempre seràs el nostre Jimmy, el bo d’en Jimmy, el petit Jimmy. Torna Jimmy, sempre seràs benvingut, això és casa teva i sempre ho serà.

PD: Per cert, Moriarty a part de ser el nom d’aquest grup també és el nom del malvat Professor Moriarty, enemic de Sherlock Holmes i cap d’una colla de malèfics criminals d’arreu. No sé pas si el nom del grup hi té alguna relació.

Jimmy

A l’anterior apunt parlava de que en Johnny Cash va fer diversos concerts a presons. Doncs bé, li vaig comentar aquest tema a un company, li vaig dir “sabies que en Johnny Cash va fer diversos concerts a presons?”, és veu que li va semblar interessant perquè l’endemà em va enviar un missatge de correu electrònic amb un enllaç a un vídeo força especial.

Si parlem de tocar a llocs especials, els The Cramps també ho van fer. El vídeo que em va enviar el company es el d’un concert dels The Cramps que el 13 de juny de 1978 van fer en un manicomi, concretament a l’Hospital Psiquiàtric de l’estat de Napa. Les imatges no són gaire bones ja que es va gravar amb una càmera portàtil de baixa definició però són prou explícites per mostrar lo bé que s’ho van passar i com van xalar tots els assistents.

Johnny Cash va tocar en diverses presons dels Estats Units i també d’altres països. Les seves cançons van ser diverses vegades número 1 a les llistes d’èxits del seu país i va deixar una empremta important tant en el món del country com en el món de la música en general.

“Els bons cristians no acceptaran que toquis per a assassins i violadors.”
Johnny Cash: “si no ho accepten és que no són bons cristians.”

Aquest és, més o menys, el diàleg que apareix a la pel·lícula Walk The Line quan Johnny Cash proposa a la seva discogràfica tocar i gravar un directe a la presó Folsom State Prison. L’any següent també va tocar, fer un disc i gravar en vídeo el concert a la presó San Quentin Prison, imatges que corresponen al vídeo d’aquest apunt, on precisament toca la cançó “San Quentin”.

San Quentin

San Quentin, you’ve been livin’ hell to me
You’ve hosted me since nineteen sixty three
I’ve seen ‘em come and go and I’ve seen them die
And long ago I stopped askin’ why

San Quentin, you’ve been livin’ hell to me.

Johnny Cash, com solen fer els grans, va anar més enllà de la música, tot i que per fer-ho, la utilitzés.

Vídeo clip homenatge on apareixen diversos artistes, amb la cançó “God’s Gonna Cut You Down”:

La grabació es dolenta, el so és dolent, però ell és brillant. Com es que no hi ha un vídeo decent d’aquest tiu a internet? He esperat pacientment a que n’hi hagués un però no hi ha manera, ja fa molt temps que m’espero, massa temps, i no hi ha manera. Vic Chesnutt, brillant. Vic Chesnutt, la llum!

Warm

He de reconèixer, tot i que no voldria, i per tant ho faré amb la boqueta petita, que en J a vegades (de tant en tant, ocasionalment) em recomana grups que no estan malament -en aquest cas diria que estan molt bé, que els trobo molt bons si no fos perquè és ell el que me’ls ha recomanat, per tant ho deixarem en un “no estan malament” discret (que no s’ho cregui massa)-. Doncs el grup en qüestió és New Model Army i posaré un vídeo en directe on toquen una versió de la cançó “The Hunt” de Sepultura, tot i que tenen cançons pròpies molt bones m’ha semblat curiosa aquesta versió.

Per altra banda, he buscat informació d’aquest grup i he vist que tenen algunes coses interessants: en primer lloc fa més de 20 anys que toquen (déu n’hi do), el nom de la banda és el nom d’un exèrcit anglès que va existir durant la Guerra Civil Anglesa, les seves cançons són molt polítiques i per altra banda el seu cantant és membre de l’anomenada Societat Religiosa d’Amics els membres dels quals són coneguts com a quàquers o amics. Aspectes que dónen per fer un apunt més extens i concret en un futur. Será qüestió de conéixe’ls una mica més, de moment, un vídeo clip:

The Hunt