estereofònicx

“there’s a rhythm soft and slow / you’ll always hear the choir if you listen close”
Rocky Votolato

Silver Trees

Des de Cantabria, amb amor… o sense: La Fuga.

I quantes coses per omplir!

Buscando en la Basura

Des d’Uruguai. A mi m’agraden No te va a gustar.

Triste melodia

“And so as I patrol in the valley of the shadow of the tricolour I must fear evil
For I am but mortal and mortals can only die
Asking questions, pleading answers from the nameless faceless watchers
That parade the carpeted corridors of whitehall
Who orders desecration, mutilation, verbal masturbation in the guarded bureaucratic wombs
Minister, minister care for your children
Order them not into damnation
To eliminate those who would trespass against you
For whose is the kingdom, the power, the glory for ever and ever
Amen
[…]
Peace on earth and mercy mild, mother brown has lost her child
Just another forgotten son”

Forgotten sons

Fa uns mesos la web que oferia concerts en directe de gran qualitat des d’Holanda, fabchannel.com, va tancar: “No money means no content. That is the way the labels (major and
independent) look at potential partnerships with internet companies.”.

Hi ha una web molt similar que es troba en actiu i ho fa des d’Austràlia: Moshcam. Per exemple, alguns dels últims concerts que ofereixen són de: Nine Inch Nails, Mogwai, The Hives i Black Mountain.

Aquest és el concert dels Black Mountain:

Rojo a muerte corre por su casta
corta edad, nunca da un paso atrás
señalado al rojo del acero
arranca arena sin ver
entrando a matar.

Rojo

No tenir res,
per no invocar la por a perdre.

No somiar res,
per no omplir el cabàs amb la lluna.

No esperar res,
per no construir murs infranquejables.

No voler res,
per no pintar teranyines a les parets.

No estimar res,
per no esculpir escultures de gel.

I Remember

Ara que s’acosta Sant Jordi, una cançó d’amor amb espines de Will Oldham.

Same Love

Your love is like a chunk of gold
Hard to get and hard to hold
Like a rose that’s soft to touch
Love has thorns, they hurt so much

So why, why
Must the same love made me laugh make me cry ?
Must the same love made me laugh make me cry ?
Must the same love made me laugh make me cry ?

“El jazz és l’últim recurs dels músics sense talent”
Tony Wilson

Transmission (Joy Division)

Fa dies que no deixo d’escoltar aquest parell, que ja no existeixen com a tal però que durant el breu temps que van existir ho van fer molt bé. M’agraaaeeeeeen.

Pull Out

En un dia clar, veure passar el paisatge mentres escoltes South San Gabriel sempre és agradable.

The Carlton Chronicles

Glacial Slurs

These Boots Are Made For Walking

Fa dies que no poso res al bloc i és que no tinc temps. Però no és que no tingui temps perquè estic molt enfeinat, estressat, solucionant assumptes tèrbols, posant ordre a disputes familiars, embolicat amb algun projecte paral·lel al món real, de viatge a la Xina meridional, llegint un llibre, rascant-me la panxa o veient “Dónde estás corazón?”. No. No tinc temps per posar res al bloc perquè quan tinc una mica de temps l’única cosa que faig és escoltar Kings of Leon. Res més. Per la vena.

Use Somebody

Jo hi era, només tenia 8 anys, era un nen de 8 anys bocabadat amb aquell espectacle.

Abril 74

“Companys, si sabeu on dorm la lluna blanca,
digueu-li que la vull
però no puc anar a estimar-la,
que encara hi ha combat.

I si un trist atzar m’atura i caic a terra,
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat,
quan guanyem el combat”

“Yo quise subir al cielo para ver
y bajar hasta el infierno para comprender”

Costa trobar un vídeo de qualitat de Triana, aquest encara es pot veure, tot i la presentació kitsch:

Abre la puerta

Yo quise subir al cielo para ver
y bajar hasta el infierno para comprender
qué motivo es
que nos impide ver
dentro de ti
dentro de ti
dentro de mí…

Hay una fuente niña
que la llaman del amor
donde bailan los luceros
y la luna con el Sol.