“No em puc alliberar de veure la televisió, me’n vaig al cine o a una reunió. No em satisfan, son insuportables, cap emoció, cap sensació. Vivim en el regne de la incomunicació, la gent es podreix en la seva gàbia de formigó”. I les distàncies curtes es fan immenses entre el fred que deixen anar
“Jo no vinc de cap silenci / però sé molt bé què és lamentar / que la meua llengua / siga un patrimoni menyspreat / pel poder polític / que ens denega el dret a viure en pau” canta Pau Alabajos a “Despertar”. I lliga amb la tradició immediatament anterior representrada pel Raimon de Xàtiva
El "Directa" d’aquesta setmana porta l’article que l’Anna Campanera i jo hem fet sobre l’anivellament lingüístic i la defensa de la possibilitat d’un estàndard plural. És bonic això de fer un article a mitges. No renunciem a la varietat, la riquesa de la nostra llengua Anna Campanera Reig, mestra de Primària, i Jordi Martí Font,
“No ens fareu callar, hereus sou de dictadura, / no deixarem de cantar per molt que tengueu mà dura. / Expressar-nos en llibertat és lluita de cada dia”. Ho cantava Toni Roig amb Al-Mayurqa i ho ha deixat de cantar per sempre tot i que no ha callat obligat per ningú. http://www.youtube.com/watch?v=Fr386JA_Ycc Ho canta encara
“M’han obligat a deixar la meua terra petita / lo lloc a on me vaig fer gran / a on vaig començar a estimar / sense haver pogut triar / ho he hagut d’abandonar” canten Quico el Cèlio, lo Noi i el Mut de Ferreries des de les Terres de l’Ebre. “M’han obligat a deixar
Canta el Gato des del radiocasset que a ?A la curva del Morrot, cap a mig camí del Port, a on Montjuïc i el Prat es fonen en terreny guanyat al mar, deixarem el món intacte passejant un cos tot nou amb l?ànima adormida en el llit del més profund?. Canta el Gató des del
?La premsa és lliure, no hi ha manipulació i qui ho digui està en contra de la llibertat d?expressió? cantava el Titot quan xafava l?escenari en nom dels Brams. ?La premsa és lliure, no hi ha manipulació i qui ho digui està en contra de la llibertat d?expressió? cantava el Titot quan xafava l?escenari en
Estel, d?Arròs Caldós, canta i es pregunta, amb una potència immensa, ?Què els ha passat als teus ulls que no volen mirar este infern? Han claudicat. No poden més?. Estel, d?Arròs Caldós, canta i es pregunta, amb una potència immensa, ?Què els ha passat als teus ulls que no volen mirar este infern? Han claudicat.
?Jaume, Jaume no et volen aixina de lliure? cantava Pep Laguarda i Tapineria des de ?La caseta del plater?, una de les cançons més boniques però no l?única del disc ?Brossa d?ahir?. I, sense dir poca cosa més, els qui l?escoltaven tenien clar que parlava amb ells i d?ells, es diguessin Jaume, Laia o el
?Si la merda fos or / els pobres naixerien sense cul? canta Pi de la Serra des d??Amunt i avall?, un disc de fa anys ple de bona música i de lletres compromeses, lúcides i plenes d?aire. Però com que és viu, encara no el podem manipular… i que duri. I _ ?Si la merda
Pel número que celebrava el primer any de la Directa, fent llista d’algunes de les fonts d’informació en paper dels darrers anys. La Burxa, Contrainfos, Ordint la Trama, Catalunya, Solidaridad Obrera, Paraules per la pau, Masala, Polémica, Rojo y Negro, L?Accent, L?Avanç, La Rosa dels Vents, Rescat, Estel Negre, Males Herbes, Antisistema, El Vocero Disidente,
Arola editors publica la ?Història del teatre català? del tortosí Francesc Massip Francesc Massip, professor universitari, assagista i crític flagelador de les misèries del món teatral català, acaba de treure al carrer el primer volum d?una obra que esdevindrà de referència inexcusable dintre del nostre món cultural, la ?Història del teatre català?. Francesc Massip, professor
?Em vaig adormir i vaig somiar amb una època de fa molt de temps. / Vaig veure un exèrcit de rebels ballant en l?aire. / Somiava mentre dormia?. Ho cantaven The Clash fa tant temps. ?Em vaig adormir i vaig somiar amb una època de fa molt de temps. / Vaig veure un exèrcit de
?Oh benvinguts, passeu, passeu, / que casa meva és casa vostra / si és que hi ha / cases d?algú? cantava, canta i cantarà Jaume Sisa, com a mínim des de meitat dels setanta. I la cançó ha esdevingut banda sonora de milers de persones que l?han cantat i, fins i tot, ballat. 8 ?Oh
?Avui he passejat Belgrad tancant els ulls; / la casa dels teus pares, / la vella escola, els llocs del mercat… / els enderrocs eren tan freds / que les meves llàgrimes es van congelar? cantava El Ruso a ?Línea de fuga?. ?Avui he passejat Belgrad tancant els ulls; / la casa dels teus pares,