Prendre la paraula - jordimartifont - Pàgina 2

Directa

‘Aquesta remor que se sent…’

11 de març de 2009

Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4 <!– /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:””; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;} @page Section1 {size:595.3pt 841.9pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} –> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:”Tabla normal”; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:””; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;

‘Els continents es mouen, nosaltres amb ells’

17 de desembre de 2008

Normal 0 21 <!– /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:””; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”; mso-ansi-language:CA;} h1 {mso-style-next:Normal; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; page-break-after:avoid; mso-outline-level:1; font-size:18.0pt; mso-bidi-font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-font-kerning:0pt; mso-ansi-language:CA; font-weight:normal;} h2 {mso-style-next:Normal; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; page-break-after:avoid; mso-outline-level:2; font-size:18.0pt; mso-bidi-font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-ansi-language:CA;} p.MsoBodyText, li.MsoBodyText, div.MsoBodyText {margin:0cm;

‘Quan hom no ho desitja, hom no es nega mai’

16 de novembre de 2008

Passa una bicicleta de nit, sense direcció i plena a vessar de gent que torna d’enlloc camí de tots els camins, amb alegria i determinació. Tan tard era que les busques del rellotge havien oblidat el camí de tornada a casa i, desesperades i amb cara de por, buscaven equivocar-se amb precisió per dreceres que

‘Eixams de mons formiguegen’_28

22 d'octubre de 2008

Plovia. El vent ens escombrava del ras i ens menava envers la seguretat d’aquelles velles parets mestres, darrer vestigi de l’antic refugi. En el seu clos, el món en tempesta esdevenia petit i accessible. Els camins de fora es mantenien com a escòrrecs interiors per a cada un dels qui, només dues hores abans, fèiem

‘Et recordo molt bé…’_27

4 d'octubre de 2008

Ara ja saps que no et recordaré, ni bé ni malament, al Chelsea Hotel. Mai no hi hem estat ni hi estarem. En recordarem la tonada i el que s’hi diu, però mai no hi has menjat perdius i mai no hi hem vist cap limousina que hi tregui arrels… ni falta que ens fa.http://www.youtube.com/watch?v=pGfgMYfdBFc

‘Cada segon m’acosta al demà’_26

4 de setembre de 2008

Massa (?) infinitius… Voler la màxima de les llibertats possibles, individus sense frens ni mesura però alhora ponderats i ben apamats, mai emmidonats. I ser alhora col·lectivitat, munt de gent que estimem i amb qui compartim tot el que ens fa ser persones humanes. (aquest és el començament del meu primer article per a la

‘O només quedarà vent’_25

25 de juliol de 2008

“Em va agafar les mans / i les posà en la terra / i em cremà per un moment. / Tu vens d’ací, no pots canviar això” canta Feliu Ventura quan canta “El que diuen les pedres”. I no ens el creiem i intentem canviar-ho. I acabem sent plàstic, menjant plàstic, cagant plàstic, somiant plàstic.

‘Testime, t’estimo, t’estim’_24

12 de juliol de 2008

“Cinc de la matinada, no esperava que acabàrem en els carrers de ciutat vella, tu davant i jo darrere. València banyada, camals mullats, València banyada”.http://es.youtube.com/watch?v=sQeuN6EVKGo La Gossa Sorda remou el cap i refà els reflexos de la teva mirada. Somio la immortalitat o fugir de la mort. Ja ho sé que no pot ser, i

La ‘Directa’ arriba al número 100

3 de juliol de 2008

Que la “Directa” és l’aposta més important dels moviments socials del Principat a nivell de premsa ara mateix no és cap secret. Que té vocació de sumar i no de secta, tampoc. Que li agradaria ser de tots els Països Catalans, o que en té vocació, tampoc. Que hi escriu un ampli ventall i patatim

‘Qui tingués un misto per tot el món cremar’_23

14 de juny de 2008

“Bèstia!, Sóc com una bèstia! Tinc ales per volar. Jo em cremo, tot per dins em cremo quan estàs davant.” El reproductor repeteix un cop i un altre la cançó de l’Oriol Tranvia. Ressona la seva veu enmig de la raó que m’allunya de l’animalitat i que a poc a poc és substituïda per la

‘Unitat popular, dieu, que ja s’ha estès?’_22

14 de maig de 2008

“Trencar l’aïllament construint ponts que tu dinamites fins que fem baixar del pedestal els mites” deixen anar At Versaris. Són mots com cops de puny dins del cap, parlant a la raó més que a la picor. Són paraules que mostren i ensenyen, són paraules de les que sonen, són paraules de les que ressonen.

‘Maleïdes les guerres i aquell qui les va fer’_21

22 d'abril de 2008

“Al damunt de la tomba hi ha nat un taronger” cantava l’Ovidi i canta la Maria del Mar mentre milers d’homes i dones, centenars de milers i quantitats encara més grans però difícils de comptar s’entrenen, estudien, investiguen i diuen que treballen per la pau embolcallats amb els vestits de la guerra. Guerra que no

‘Com a dogma: totes les paraules’_20

14 de març de 2008

I el Che parla a tocar de Fuster. El primer, demana a les noves nacions lliures que s’afegeixin a les nacions no alineades que lluiten contra l’imperialime…; el segon, defensa “la nostra unitat”. Orxata Sound System, mentrestant, aposten per la creació d’”un exèrcit d’escèptics, com a única arma la no-veritat. Per fer front a la

‘Escola de rebel·lia’, una aproximació a Salvador Seguí en forma de llibre

16 de febrer de 2008

L’editorial lleidatana El Jonc fa poques setmanes que ha tret al carrer el llibre “Escola de Rebel·lia”. Història d’un sindicalista”. El volum recull, d’una banda, una novel·la curta escrita per Seguí i publicada originalment el 1923 a la col·lecció “La Novela Social” de Madrid i, de l’altra, tot un seguit de conferències i entrevistes realitzades

‘Una història d’amor’_19

14 de febrer de 2008

Els Obrint Pas canten “Quantes nits de lluites i esperances / van estimar els carrers del teu únic estel / quants vaixells de promeses robades / van naufragar a les ribes del temps”. I més enllà del Xile d’Allende a què està dedicada la cançó, em miro el voltant i constato que anem bé, que