Reunir sense cap més pretext que el fet de compartir taula i companyia elements de quatre generacions d’una mateixa branca familiar no és bo de fer, i això que és ben gratificant i molt mediterrani; i segurament necessari. Avui ho hem fet els components d’una d’aquestes nissagues i, en aquest cas, a més, també ha
Quan els carrers, per una tempesta impròpia que ningú no esperava, es converteixen gairebé de cop en torrents i els embornals, en lloc de xuclar, escupen aigua, t’envaeix una sensació gens sorda de por i d’indefensió. I encara més quan, necessàriament, has de pujar el carrer empinat de casa i el paraigua pren consciència de
reflexió 4 1 f. [LC] Acció de reflexionar. Obrar sense reflexió. 4 2 f. [LC] Pensament resultat de la reflexió. Aquesta reflexió em va fer desistir del meu propòsit. Un recull de reflexions. 4 3 f. [PS] [PE] Operació mitjançant la qual la ment fa atenció als propis actes i àdhuc al jo o subjecte que els sustenta. Talment diu el
Christopher Latham Sholes, editor de diaris i polític nord-americà, va ser l’inventor, l’any 1873, dels teclats de les màquines d’escriure –estris que ja no es fabriquen i que formen part de museus i estimboris- que es va anar imposant als altres i conegut per “qwerty”, mot format per les sis primeres tecles de la primera
Un conegut que en sap la maina i que presumeix de no haver-se mamat mai el dit, em deia ahir sortint del supermercat –a la vila ja no queden botigues de queviures, ai las!- que no pateix gens per l’avenç trepidant de la intel·ligència artificial; que ara tothom en parla i parlen dels perills del
Hi ha detalls, insignificances, que marquen els dies; que a partir d’ells se’n pot escriure la crònica que més s’allunya de la quotidianitat exasperant i dels panorames en blanc. Es tracta de microinstants amb més ànima que cos que són capaços de rompre la cuirassa revinguda del no passa res. I, és clar, n’hi ha
Na Lluc tenia onze anys, el setembre n’hagués fet 12. Era una cussa border collie i ha mort avui dematí. No n’era l’amo però vaig tenir l’honor i el plaer de fer moltes passejades amb ella, un temps generós que aporfitàvem per secretejar i confidenciar. Em coneixia més que ningú i jo sabia coses d’ella
Escoltar sencera i sense interrupcions ni entrebancs la Passió segons sant Mateu de Bach per a molts pot ser una excentricitat, per a altres un acte de vanitat o fins i tot d’infatuació, per a un grapat no gaire gran una manifestació d’espiritualitat –entre barroca i naïf, per ventura?- de poc calat i per a
No solem mirar molt prim a l’hora de crear faules i llegendes per tal d’intentar fer combregar l’altre amb les nostres rodes de molí. Hi vaig tornar a pensar ahir horabaixa quan vaig veure que davall la vidriera de l’entrada m’havien deixat un prospecte dels Testimonis de Jehovà convidant-me a un seguit de celebracions. Segurament
En el passeig marítim de Palma tot és pressa i soroll, bicicletes que volen, patins que reclamen més cilindrada per poder anar més apressats, gent que corre degudament equipada per fer salut o exhibir-se. Què hi fan, castigant-se entre pols i avingudes aixecades i màquines estridents? 21 graus en ple migdia. I cotxes i camions
No sé perquè m’agrada saber, cada dia, a què o a qui es dedica el jorn a nivell casolà o mundial. És clar que l’eficàcia d’aquestes dedicatòries és molt discutible encara que n’hi hagi moltes que valen força la pena, com per exemple, el Dia del Transplantament, que se celebra avui només a l’Estat espanyol.
No som molt donat a rellegir coses meves editades fa eternitats. Em fa l’efecte que, en fer-ho, camín damunt plaques magres de vidre que m’obliguen a desplaçar-me amb lentitud extrema i amb terror. És una sensació estranya: hi vaig amb una prevenció probablement excessiva, amb els ulls amb pues, talment esbarzers, per prevenir-me de possibles
Vida, segons la definició de l’IEC, és l’estat dinàmic de la matèria organitzada, caracteritzat bàsicament pel fet de poder reproduir-se i per la capacitat d’adaptació i d’evolució davant els diferents canvis en el medi. I, tanmateix, a què deim vida? Diuen els qui hi entenen que és probable que en algun indret de l’univers n’hi
Mirar com dibuixa una criatura és un dels plaers que mai no acabes d’agrair amb la intensitat amb què ho vius. Sense filtres ni dubtes, fins i tot categòricament van creant espais on perdre’t-hi cercant allò que mai no trobaràs perquè ja no tens la netedat de coneixement que cal per percebre subtileses. Avui, mentre
Tal dia com avui, dia dels Sants Màrtirs d’Alexandria, de l’any 1789, fa 234 anys, per tant, a Barcelona i a d’altres ciutats principatines esclatà la revolta del pa en la que les dones hi varen tenir un paper molt important, tant és així que una d’elles, Josepa Vilaret, va ser condemnada a mort i