Avui més que cap altre dia -cada dia- honor i glòria a totes aquelles persones que han estat, i segueien sent, perseguides, vexades i assassinades per voler viure -sentir i estimar- d’acord amb la seva identificació de gènere o la seva orientació sexual. Avui més que cap altre dia -cada dia- hem de fer costat
Tothom té i sant Joan, el xot, diu la dita. N’hi ha que hi afegeixen: i sant Antoni, el porc. I he sentit a dir a qualque groller que sant Joan el té, al xot, enmig de les cames. Res, que avui és sant Joan Baptista, el que va ser degollat per ordre d’Herodes Antipes
Avui és sant Antoni de Pàdua (o dels albercocs; o de juny; o del foc) tot i que va néixer a Lisboa l’any 1195 i va rebre el nom de Fernando Martins de Bulhões e Taveira Azevedo. Aquest sant primaveral és el patró dels paletes o picapedrers i era invocat -per ventura encara n’hi ha
Avui fa deu anys que morí Gabriel García Márquez, l’escriptor colombià que demostrà que la vida quotidiana està farcida de fets extraordinaris, raó per la qual delimitar on acaba la realitat i comença la ficció és un esforç condemnat al fracàs. Segons ell, la vida no és la que hem viscut, sinó la que la
Avui fa 450 anys que morí Caterina Tomàs i Gallard, Santa Caterina Tomàs, l’única santa mallorquina fins ara. Al migdia, molts campanars mallorquins han recordat aquesta fita i el Consell de Mallorca, avui mateix, ha inaugurat una exposició sobre la santa i durant tot l’any ha programat diversos actes. A més, és intenció d’aquesta institució
Res no tenen a veure “El Messies” de Händel (l’oratori en tres actes revisat per Mozart en direcció escènica, escenografia i il·luminació de Robert Wilson), la pel·lícula “American fiction”, de Cord Jefferson, i el llibre “Ocàs i fascinació”, d’Eva Baltasar. No s’avenen ni s’encontren; sols tenen en comú, aquests tres prodigis, que han omplert tres
Avui és el dia morat, el color que utilitzaven les sufragistes angleses el 1908 i que els anys seixanta i setanta del segle passat adoptaren les dones socialistes com a símbol de la lluita feminista. En un dia així, el de la dona amb totes les extensions, sembla que és indicat fugir del redol que
El 28 de febrer de 1957 era dijous i, segons he sentit a dir, coincidí amb el dijous llarder o gras; no he sabut certificar la data. De tots els sants que avui celebren el seu dia, el més conegut entre nosaltres és sant Romà. No som molt destre en això de cercar informacions internautes
No se sent res més que el rellotge de l’estança marcant els segons i de seguida penses en un compte enrere, bé sigui per engegar els motors que enlairaran un nau espacial o per aplicar la descàrrega elèctrica que acabarà amb la vida d’un nord-americà condemnat a mort per haver matat una trentena de dones,
No hi ha dia sense dia i avui és el del compromís internacional per al control del mercuri, un element químic natural que està provocant problemes greus en el medi ambient en enverinar tant l’aire com l’aigua. També és sant Policarp d’Esmirna, que es convertí, diuen, gràcies a la prèdica de sant Joan Evangelista. Ja
Dijous complicat, d’aquests dies que voldries que passassin a l’atropellada, que els minuts fossin hores i aquestes guepards esperitats empaitant una presa. Res greu, clar, entrebancs i imprevists més entremaliats que poderosos, punyeteries repel·lents que, males pells, prenen forma d’escarrassos bé sigui perquè tens el cos desharmonitzat amb la pensa o per una maleïda conjunció
Marga[lida] Prohens ahir a Madrid, la seu central -o la matriu- del seu partit, va dir: “Els que fan de la llengua una batalla política arriben a generar una desafecció cap a la llengua pròpia”. Això, traduït a llenguatge conservador illenc, vol dir que els que maldam per fer respectar el català, la nostra llengua,
Avui és el dijous llarder -o jarder- o gras, el darrer abans de l’inici de la quaresma, que començarà dimecres vinent. Dijous greixós, per tant, de segons quins excessos en la menja. No cal dir que avui comencen els dies de les disfresses. A moltes escoles els estudiants petits i grandolassos hi ha anat disfressats.
Avui és sant Vicenç Màrtir, patró de València, que, segons la llegenda, patí tota mena de tortures fins que llançaren el seu cos a un femer i allí els corbs evitaren que les bèsties se’l menjassin. Finalment, fermaren el cos a una mola de molí i el tiraren al riu Túria. El cos, tanmateix, retornà
No deveu haver vist un original que misteriosament ha desaparegut dels meus equipaments informàtics? L’ordinador portàtil amb qui convivia darrerament ja havia sobrepassat la data programada per a la seva apagada definitiva -talment un satèl·lit que ha complert la seva feina- i no va quedar més remei que canviar-lo per un altre. Vaig fer curosament