Dins un llibre de caminades per l’illa hi troba una nota escrita a l’atropellada: “pots pagar molt per matar, amor / prò de franc és la mort, meua amor”. Poeta paixtu. Començament s. XX. Cercar” La lletra és seva, sí, però no sap què hi fa dins un llibre d’excursions que consultà per demanda d’un
El 24 de gener de l’any 1913, avui fa 112, l’Institut d’Estudis Catalans promulgà les “Normes ortogràfiques” amb les quals es volia regularitzar el sistema ortogràfic de la llengua catalana i, en conseqüència, modernitzar-la, depurar-la i normativitzar-la. Pompeu Fabra va ser qui va liderar tota aquesta tasca. Aprofitant aquesta data, el 24 de gener de
Avui fa 106 anys que va néixer Joan Brossa: Vull tornar roc la cendra de la lluna. la llibertat va vestida de dol dessota les estrelles. Veig la pruna d´aquesta lluna. El meu matí no vol aspes d´engany. La llibertat té una corona d´or amb que el seu raig de sol ixent a l´horitzó envaeix
És fent el cafè després del dinar del segon dia de l’any que s’adona que encara no ha canviat el calendari i, com si consideràs que aquest descuit pot cridar la malastrugança, s’aixeca apressat de la taula i el canvia. Abans de reparar en l’exhibició extemporània del calendari caducat, pensava que el silenci que ha
D’aquí a una hora mal comptada es farà fosc, arribarà la nit i a les 08:09:55 de demà, primer dia de l’any 2025, sortirà el sol, que es pondrà a les 17:36:23. El temps, si no fos per les conseqüències que té el seu pas en els cossos, les coses i els cervells, podríem dir
resistiran les soques mes joves i l’aigua que no té himne però que de la insipidesa i el silenci en fa domini
25 de desembre i fum, fum, fum, que no ve de cap foc, sinó de fotre. Fa 382 anys que va néixer Isaac Newton. I 124 que ho va fer Humphrey Bogart, un actoràs el record del qual s’esvaeix. Per Nadal la mort no signa treves, ja ho sabem. Tampoc no deixen de matar-se en
Passat demà se celebrarà el sorteig de la rifa, o loteria, de Nadal i per cobrir aquest tràmit els mitjans de comunicació no estalviaran recursos; tots en faran el seguiment puntual i es repetiran les mateixes imatges d’alguns estrafolaris presents al lloc de la rifa i dels afortunats que faran corre el xampany i l’emoció.
Santa Cecília amb molt de vent, pels verals que em permeten viure i rondinar incontinentment, i el vent que fa empeny a la bogeria. Els molts beneficis ventosos queden anul·lats per aquesta capacitat absoluta d’inquietar, d’emprenyar -de fet, diuen que el vent prenya les oliveres-; de despertar el monstre que tots duim a dins i
La catifa verda que s’ha posat damunt els sementers després de les darreres pluges et demana que t’hi capbussis com si fos mar; que t’hi capfiquis amb la mateixa efusió que jugues a ser peix per descobrir, escorça endins, coralls, potser, o el caçador de llamps amb qui somniaves quan les tempestes entraven al teu
Avui és sant Noè, el de l’arca i el diluvi universal, de qui prové tota la humanitat, segons la Bíblia, car de la destrucció divina sols se’n salvà una parella de cada espècie animal inclosa la família noena, per ser pura. Tots som fills de Noè, així, títol novel·lesc que podria convertir-se en pel·lícula o
Lamenta que tan aviat s’enfosqueixi i que les hores de sol no bastin per eixugar la roba. Tothom accepta que no fa fred, encara, que devuit graus són molt confortables i no reclamen tapament. Però ell, dins ca seva i llegint, necessita escalfor i roba que abrigui. Servituds de l’edat, es diu amb resignació; l’acumulació
A Bunyola -són les tres de l’horabaixa- acaba de fer una tempesta que ha deixat molts de litres -no tenc mesurador però em diuen que una vuitantena llarga- en menys d’una hora i la conseqüència més greu, la carretera de Sóller negada en passar per baix de la vila. En veient com queia la pluja
Se sent “Lucia de Lammermoor” en el punt del migdia que sembla que repassi amb sa llengua amarada la sullesa de la terra de call vermell. I diu Miquel Bauçà: “És l’estricte necessari”. Que s’avingui amb Donizzetti, el poeta, ara que tot està bé; ara que res no ens aferma i la posidònia segueix dansat
Estam massa encadenats al diner i a la cobdícia que provoca per atendre les lliçons que ens dona la catàstrofe de València. No en culpem la pluja en torrent. Seguirem construint en terrenys proclius a les inundacions i seguirem comprant cotxes -elèctrics o de combustió- fins que ens en toqui un per hom, més un