A plaça, a la parada de fruita i verdura del Manolo, hi ha dos tipus de mongetes, “la fina” i “la perona”. La “fina” bullida manté la textura “al dente”, demana ésser mossegada i mastegada, la “perona” aguanta la planxa i es deixa estovar amb l’aigua bullent. Llueixen d’altres noms que l’economia lingüística les ha
Fa molts anys que ella no ha vist un noi vestint un pantaló de golf, el pantaló que tenia els camals recollits a mitja cama, just a deu centímetres del genoll. En realitat creu que ni ella ni cap altra persona n’ha vist cap. Aquesta mena de pantaló tenia un aire distingit, pulcre, cursi i
El berenar d’anys de postguerra, “pa amb oli i sucre”; el” pa amb oli” de sempre, pa torrat sucat amb oli i un polsim de sal, el cruixent casolà i saborós. La menja mediterrània que conjuga el blat i l’oli. La gent catalana, que érem austers i mesurats en temps llunyans, regàvem la llesca de
“Company” és paraula no molt antiga, de fa uns 1.500 anys, de quan l’edat mitjana començava a l’Europa. “Company” té sabor a comunitat solidària, ressonàncies del vell cristianisme eucarístic, malgrat ésser un mot del llatí medieval no fou una creació pròpia dels pobles que el parlaven sinó un calc, una adaptació dels francs de la