Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

Diccionari particular

El cóc dels mots perduts : El patatús

4 de maig de 2015

  Ai!, no m’ho diguis, que em donarà un patatús… Quan la nena era petita el “patatús” formava part del vocabulari mèdic popular, les males notícies, els fets sorprenents podien donar un “patatús” a la gent del poble i un desmai a la benestant. Cal dir que el desmai era considerat un xic afeminat per l’ús

Llegir més

Quan no teníem nevera. La mantega

8 de desembre de 2014

  Sé que no es pot creure, però hi hagué un temps en què a les cases no hi havia nevera; la nena n´és testimoni. Quan era petita,cada dia s’anava a comprar la llet  a la lleteria, les mongetes tendres i les patates  a la verduleria, la carn o el peix a la tenda propera

Llegir més

El matalàs de clin

23 d'octubre de 2014

  Quan la Carmeta i el Vicent es casaren, la família que aquest havia deixat al poble de secà els regalaren uns sacs de roba blanca plens de llana d’ovella perquè en fessin el matalàs per al llit de matrimoni; en pogueren fer dos. Llavors no podien ni imaginar que aquells matalassos,atapeïts i esplèndids, servirien

Llegir més

Les “manoletines”

16 d'octubre de 2014

  La nena tingué unes “manoletines”, les odià en el mateix instant de conèixer-les, eren de pell de color verd i blanc. No sap per quins motius la mama li comprà aquelles sabates obertes a la botiga del carrer Viladomat, prop del mercat de Sant Antoni. Quan se les veié als peus li semblaren horribles,

Llegir més

“La rubia”

8 d'octubre de 2014

  “La rubia” no era ni Virginia Mayo ni Veronica Lake ni cap altra actriu de cabells rossos, ni tan sols la Conchita Leonardo, la vedette de les revistes del Paral·lel; tampoc no era la moneda daurada que tingué el valor d’1 pesseta. “La rubia” era  -però no ho sabíem- un “woodie”, un automòbil americà

Llegir més

El gasogen

18 de setembre de 2014

  Els carrers grisejaven per la manca de llum elèctrica, les moltes dones endolades, la por i el silenci imposat per la duresa dels temps. De tant en tant el centre de la ciutat s’alegrava amb taques grogues brillants, els taxis, un transport reservat per a uns pocs. Durant l’època de carestia de gasolina els

Llegir més

Del confit al confetti

27 de maig de 2014

El dia del bateig d’una criatura la mainada del barri es plantava al portal de la casa del batejat cantant a pares i padrins una tonada innocentment cruel que encara avui ella recorda,  Tireu confits,que són podrits,tireu avellanes,que són torrades, i si no en tireu el nen es morirà!. El padrí llençava una pluja de confits

Llegir més

El “petromax”

12 de març de 2014

Restriccions de llum. La ciutat romania a fosques. A l’Institut, a la tarda, quan els llums s’apagaven les alumnes cantaven a classe. Després d’esgotar el repertori del folklore coral, la nena, que tenia una veu potent, pujava a la tarima del professor i cantava o recitava o explicava contes, qualsevulla activitat era prou bona per  a

Llegir més

La noia “topolino”

1 de març de 2014

Les veia caminar desimboltes, respirant una mena de llibertat afectada; les veia amb la cigarreta encesa a la mà, reien sorollosament i parlaven amb veu prou alta com si volguessin ésser escoltades amb aquell deix castellà  a la moda, sovint a les galeries “Condal” davant del cinema o la cafeteria, al costat de Can Torrents.

Llegir més

“El xobasquero”

30 de gener de 2014

Plovia sovint, però no tant com per a contentar la nena que volia anar al col·legi amb el “xobasquero” i les “katiuskes”. Ella, encara que era molt jove, tenia desigs, desitjava tenir una trinxera, aquell impermeable que semblava un abric prim, que s’ajustava al cos amb un cinturó i que damunt de les espatlles tenia

Llegir més

“Díscols”

23 de gener de 2014

“Díscol” era fins fa ben poc un mot en desús que havia iniciat el camí cap a la conversió en un arcaisme però avui és la paraula de moda, el mot “in” de la política, el nucli de titulars i piulades. Tres diputats socialistes, Geli, Ventura i Elena, han revifat l’adjectiu “díscol” sense voler-ho. La nova

Llegir més

El cóc dels mots perduts : “tocadet del pit”

6 de juny de 2013

Aquella persona que estossega i té dificultats per a respirar està “tapada de pit”, té “el pit tapat” però no pas per l’efecte de la censura hipòcrita sinó d’un constipat. Però a més d’estar tapada de pit podria, malauradament, estar-ne “tocada”, “tocadeta del pit”. Als anys de la postguerra la tisis va fer estralls en

Llegir més