marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

DIAVERS

GARGALLEM ROCS

29 de desembre de 2008

On és la bassetja que pot reduir el buldòzer? L’harmonia dels raonaments i el sentir de la ment tornassolada són desdiapasonats per la ronquera eixordidora del giny destructor, que devora llentiscle i defeca formigó. La raó, així, és tallada de rel per raons de cobdícia, per ordre de la dictadura de la lletjor total. I,

Llegir més

LA FUSIÓ DEL BES

23 de desembre de 2008

Instal·lats en els confins de la paraula és possible accelerar la fusió del bes, l’única energia capaç de pacificar l’alè o d’inquietar l’ensopiment de les hores.

Llegir més

ATÒNIT

18 de desembre de 2008

Es precipita el capvespre en veure l’anyell tacat de sang. Dels xaragalls ragen els alarits de la intifada. Les fulles dels plataners que ahir ennoblien la pluja, avui, amb l’aigua passada, engruten les avingudes i ofenen els escombriaires. L’illa perd un braç de mar i un oasi amb garrovers, i res no es mou, ningú

Llegir més

DEL SILENCI BEN EDUCAT

9 de desembre de 2008

només en neixen pregàries de claudicacions i silicis. I no estam per retre l’einam del tros que ens dóna el pa i l’honra, és clar. De les abadies han d’arribar els cronistes, els cants de glòria i els alarits per anar nets i cara alta per sota els arcs de triomf que ens esperen allà

Llegir més

DEL CEL CAIGUT

8 de desembre de 2008

Dels desposseïts, tothom en fa estels. Bé ho saben els licantrops quan udolen a la lluna i als devots a les pel·lícules de por. És clar: feim d’extres de films de sèrie B, que sempre acaben com cal: amb el bo ben pentinat i besant la dona bleda amb els llavis closos. Així, no ha

Llegir més

RANGUET

7 de desembre de 2008

Cap paraula no li quedava per afrontar amb garanties la derrota. Què en diuen d’això, els falziots?, es demana amb les mans balbes. Recorda que varen ser els darrers que veieren la seva veu córrer el xoquí rere les rates. Retornà feta un Llàtzer, la veu, sense cap ferida greu ni infectada però sense grapa,

Llegir més

EL RENEC DEL MURICEC

2 de novembre de 2008

Hom plora la derrota de la veu estès a la rosseguera que serveix de catifa als sediments del fracàs. El silenci del bosc aclapara, com ho fa el vol mercenari dels papamosques i l’aire que prenen els durbecs per poder trencar els ous de serps i ases. I esborrona l’absència de guants de boxa per

Llegir més

EL PEDACER

29 d'octubre de 2008

Ajagut i desvetllat al llit quan encara havien de tocar les quatre del matí recordava el pedacer de la seva infantesa. Li deien així, al poble, tot i que cridàs pels quatre cantons: “Aram, giny, coure, ferro vell, tot es compra!”.  El recordava fosc de pell i gras, amb ulleres fumades i bigotet. No ho

Llegir més

CONVENIÈNCIES

23 d'octubre de 2008

Qui diu que no seria convenient esqueixar tots els versos que ens han ensucrat la rebel·lia i omplir de grafits obscens els excusats de casa? Qui i per quin motiu se’m pot impedir que xerri cridant fins a perdre l’alè, que obri tants corredors de la mort com enemics intueixo i se’m declaren, que demani

Llegir més

MECANISME ENGALAVERNAT

10 d'octubre de 2008

Sobre les nou del vespre, plovia amb responsabilitat. O amb excessiva cautela? Així ho escrivia al seu bloc de notes des de l’habitació de l’hotel. Havia caminat més de sis hores per aquella ciutat que desconeixia amb un sol descans de tres quarts, a migdia, per menjar-se un sandvitx a la vora del riu, mirant

Llegir més

LLUNY DE LA MAR

27 de setembre de 2008

Lluny de la mar, de la mare, de l’úter uberós que no deixa de parir dones que engendraran homes en fuga, m’estac a la llum sense ganya però presumptuosa de la vila que m’encofra la memòria. I entre watts desafiadors freg el front per les pasteres enramellades que no duen enlloc. De nit, les flors

Llegir més

IMPROMPTU

23 de setembre de 2008

Els embornals no donen l’abast amb l’aiguat que cau sense cap bri de misericòrdia. L’alerta és taronja, no fotem, que hi pot haver mortaldat de salvatgina i clochards! I la xemeneia se les enginya per entretenir la calma somorta entre ruixat i ruixat. Els teus ulls a les mans emmirallades per la pluja em sol·liciten

Llegir més

COM SI FOSSIN PROVERBIS

18 de setembre de 2008

No passava desapercebut al Zurich, a la taula que fa de sentinella al pas dels lavabos. El flegmó que pràcticament li cloïa l’ull esquerre escarrufava, cridava a la compassió, de tan enorme. Anava amb el vestit més bo que tenia i la cartera de pell, a la seva dreta, reclinada a la barana, distingia un

Llegir més

LA VAGABUNDERIA DE LES PASSIONS

4 de setembre de 2008

Només els tocats del boll també hi estan per la fortuna. I afortunats són els que poden mirar de cara la tristesa, els ulls somorts de la pesantor d’ànim, l’extrema agitació del plany. Sols qui s’ha trobat sense mans quan calia almoinar, apreua tenir un desig a l’abast. Només qui ha tastat tant la salabror

Llegir més

EMBASCAT

5 d'agost de 2008

Convé entrecavar les soques del sentit i la ment, ara que el sol calciga els sementers. Se n’aprèn aviat, si es té esment a protegir-se de la solellada. I sempre n’és el temps, si va a dir ver. Com de mirar sense parpellejar la lletra per trobar-hi la mirada entera i amable. També és temps

Llegir més