marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

DIAVERS

GUAITANT PER L’ESPIERA

10 de desembre de 2010

Temps d’escates i peixos morts, de desposseïts heretant ermots i calabruixades. Temps d’analgèsics i estimulants, de vaselines i vasodilatadors; de flagels i tatxetes. Cap paraula no fa efecte i les mans, espaordides, es preserven de contagis. Tot són murs en els vastos camps de les volences i fossats circumdant les ciutats sodomes i gomorres. Temps

Llegir més

DE FERRO HAN TORNAT ELS CAVALLS

7 de desembre de 2010

De ferro han tornat els cavalls i lletrada els versos per aviar alliberaments. La boira oculta temporalment els horitzons casolans perquè les perdius escotxeguin a plaer a les vinyes. La misèria, ai!, dóna tota la sang, com el porc en la matança. En el llibrell que la rep s’hi escalfen les mans les  matanceres i

Llegir més

L’ORBE DELS DERRUÏTS

4 de desembre de 2010

L’unicorn blanc encén la nit del cementiri que fa d’orbe als desposseïts de la terra i de les emocions. Renilla feliç entre la pau de les creus on s’hi repenja l’absolutesa del silenci que s’imposa i no va de verbes. Esborra amb la cua els epitafis i banyega l’olor de la misèria, que no és

Llegir més

NÍNIVE REDIVIDA

27 de novembre de 2010

Havia somniat que visitava un amic escriptor. L’estudi on el rebia era ple de llibres, carpetes, arxivadors i papers, naturalment, però feia més la sensació de despatx administratiu desendreçat, de gestoria de l’any vuit, que no la capella creadora d’un dels narradors vius més considerats. Poc donat a l’ostentació i als saraus de qualsevol mena,

Llegir més

TRÍADA

24 de novembre de 2010

I Rellu el raor i el cel blau s’atrinxera. Tremola la mà que el branda. Xiscla el voltor tot tement la sagnia. II Almoinava temps per fitar l’eternitat mentre desava els vestigis de la nit i el frec del darrer somni. III Per tot cerca el món i el fi del desassossec. En veure la

Llegir més

BASTINT SOMNIS

20 de novembre de 2010

Signes en el cel indiquen que el missatge ha arribat a port sa i estalvi, llegible. Els xorics el responen. La mar ens uneix a l’hora de fer vida. Si comptam amb els somnis com a base i bastida podrà ser perdurable.

Llegir més

SORTIDA

15 de novembre de 2010

Has sentit mai, Martí, el so de l’os en trencar-se? Doncs no pateixis, que no és tant com diuen. Que no has percebut mai l’acceleració del pols quan a l’era es bat la misèria dels terrossos? S’ha de ser força salí i de morros de mar per copsar el tremp de la terra. Que no

Llegir més

PASSES D’AIGUA

9 d'octubre de 2010

Quan la idiòcia és tanta que amenaça de fer callar la claror; quan per una bestiesa s’engalaverna el mecanisme que propicia el flux dels raonaments; quan els dispositius d’autodefensa es ressenten força per les envestides aclaparadores de l’estultícia; quan una filldeputada t’impedeix alliberar les pensades i modular emocions, és hora de posar-te esquena a paret,

Llegir més

ULLADA D’ESPARVER

28 de setembre de 2010

Passa un esparver –tan presumit com elegant- i es troba la dama en finestra que contempla el tros i els sembrats. El sol que es desempereseix li encén el mirar gens almoinós, tot àvid i esplugador. Comencen a ser frescs, els matins, confirma mentre es recompon la xalina. Els ametllers, nets de fruits, encara conserven

Llegir més

A RECER

26 de setembre de 2010

Eixorden els crits ebris dels ociosos. L’estultícia s’aboca al mar per matar l’amor i la paraula. Illa de l’illa vull ser, aigua de cova, estalactita, saladina oferta al sol, solitud d’olivera.

Llegir més

ENLLUERNADA

23 de setembre de 2010

Quin temps fa, que no es veu volar cap àngel que no sigui exterminador? Per molt que miris  insidiosament el crepuscle encès com la ràbia de sentir-te alè devastat, no remetrà gens la sensació de sentir la mort en carn viva. I hom sap de sempre que cap veu no alena sense voler. Per molt

Llegir més

PASSEN LES PASSES

21 de setembre de 2010

Compta fins a deu i en ser-hi torna arrere. No pararà, el temps, però ningú podrà dir que no t’hi has afanyat. No tornen velles, les hores i les albes. Són els rellotges, que hi tornen i ens fatiguen la història i el tedi. Qui té cony, té pa; qui té pixa, ha de captar,

Llegir més

TRÍPTIC

16 de setembre de 2010

Macs a la boca, torrenteres a les mans. No enderroca el temps l’arena del rellotge ni l’agulla en el paller. Pedres enceses rebran els peus dels errants. Pluges de vidre dels besos fan estelles sobre teulats de palma. Clama el silenci en els camps de refugis on l’aire mata. Mísers sense fronteres posen preu als

Llegir més