Raül Romeva i Rueda

Després de gairebé un any de feina, i a una setmana de la darrera visita que una delegació de la Comissió parlamentària del Parlament Europeu farem al terreny, en aquest cas a Portugal (en parlaré aviat), avui hem discutit en el marc de la Comissió TDIP la primera proposta (esborrany) d’informe final que ha fet el ponent Fava en relació a les activitats de la CIA a Europa, i de la complicitat, activa o passiva, dels governs europeus i del Consell de la UE. Adjunto més avall l’esborrany de l’informe, així com les primeres valoracions que n’he fet en format de nota de premsa. A partir d’ara treballarem en possibles esmenes que enforteixin un text que, en qualsevol cas, és un molt bon text de partida. (segueix…)

El eurodiputado de los Verdes/ALE ha afirmado que ?el informe pone en evidencia no sólo los hechos, sino la debilidad de las instituciones europeas, y especialmente el Consejo, a la hora de investigarlos, prevenirlos y asumir responsabilidades?

Los Verdes/ALE exigen que el Consejo y los gobiernos de los Estados miembro asuman su responsabilidad en el asunto de los vuelos de la CIA, y que se aseguren de que no se repetiran

El eurodiputado de ICV adscrito al grupo de los Verdes/ALE, Raül Romeva (ICV), coordinador sobre derechos humanos del grupo y miembro de la comisión sobre los vuelos de la CIA ha exigido al Consejo y a los gobiernos de los Estados miembros que asuman su responsabilidad en este asunto. Romeva ha hecho estas declaraciones en su intervencion sobre el borrador del informe que ha sido presentado hoy en la comisión TDIP.

Romeva ha declarado que "el informe que ha presentado Fava es a la vez cuidadoso y sin complejos, y sitúa al Parlamento Europeo en la vanguardia de la lucha por la verdad sobre las actividades de la CIA en Europa. El informe pone en evidencia no sólo los hechos, sino la debilidad de las instituciones europeas, y especialmente el Consejo, a la hora de investigarlos, prevenirlos y asumir responsabilidades. De hecho, dos de los nombres que salen más malparados en el informe son los de Javier Solana, alto representante para la PESC, y Gijs de Vries, coordinador de la UE para la lucha contra el terrorismo. En ambos casos por sus declaraciones ambiguas, por esconder información, e incluso por no decir la verdad. Y ellos es sumamente grave. Sin embargo ambos cargos están claramente supeditados al mandato que les otorgan los Gobiernos de los Estados miembros.

Así, tanto si sus intervenciones respondieron a un desconocimiento de los hechos, como si simplemente se autosilenciaron por órdenes de los gobiernos de los estados miembros, ?la conclusión es que junto al Consejo, también los gobiernos en su conjunto deben asumir su responsabilidad, especialmente en el marco del articulo 6 del Tratado de la UE?.

Font foto: BBC

Finalment, avui hem debatut en sessió plenària al Parlament Europeu l’informe Fava (PSE, It) sobre les accions de la CIA a Europa, informe que votarem demà dijous. El debat no ha pogut arribar en millor moment, especialment donada la detenció, aquest matí, de Marco Mancini, Director de l’Agència militar italiana (SISMI), sota la sospita d’haver col.laborat en la detenció i entrega il.legal d’Abu Omar. Tal i com hem posat de manifest en una nota de premsa enviada aquest migdia (veure aquí), aquest fet suposa per a nosaltres un importantíssim pas endavant en relació a la investigació sobre la complicitat d’alguns governs europeus en aquesta mena de pràctiques dutes a terme per la CIA, i ens temem que això només sigui la punta de l’iceberg, per la qual cosa cal seguir endavant amb la investigació fins a saber tota la veritat.

Així mateix, adjunto també la meva intervenció d’aquesta tarda, en la qual poso de manifest el meu suport a l’informe Fava, i al seu ponent, i reitero algunes de les coses que he anat comentant en anteriors entrades d’aquest bloc.

"Me sumo a las felicitaciones y elogios al ponente FAVA, y reitero nuestro total apoyo a la línea principal que el ponente propone en su informe. En las audiencias que hemos mantenido a lo largo de estos meses ha quedado claro que no podemos ya seguir hablando de ‘supuestas’ actividades de la CIA en Europa, sino que debemos (segueix…) 

…investigar y analizar los hechos ocurridos, y exigir asimismo responsabilidades a los gobiernos que, por acción o dejación de funciones, hayan podido contribuir a que estos hechos tuvieran lugar.

Como recalca el informe, para nosotros es más que inverosímil que los gobiernos no supieran lo que estaba ocurriendo, por lo que reitero una vez más mi sorpresa ante la insistencia de algunos gobiernos, entre ellos el español, por negar hechos que los mismos responsables de la CIA ya han reconocido.

No se trata, insisto, de saber si estas prácticas han ocurrido. Prácticas entre las que se encuentran detenciones y entregas ilegales, uso de territorio europeo como base de operaciones, planificación y descanso; y en algunos países incluso la existencia de centros de detención ilegal. Se trata de saber quien en Europa conocía estos hechos, e incluso colaboró en ellos, pero también quien, debiendo conocerlos, se inhibió de esa responsabilidad.

La conclusión del informe es clara: el trabajo que estamos llevando a cabo es necesario y debe continuar. Cierto es que no somos investigadores ni fiscales. No tenemos ni el poder ni los medios para resolver todos los enigmas que tenemos ante nosotros. Pero sí tenemos una enorme responsabilidad que consiste en hacer las preguntas pertinentes, y en no dejar caer en el olvido y la indiferencia lo que puede ser, de hecho, una de las peores manchas en el historial del proyecto europeo, sobre todo en su dimensión derechos humanos.

Para poder exigir a los demás comportamientos y prácticas ejemplares debemos empezar por dar ejemplo, y ello supone, entre otras medidas, replantearnos las relaciones con los Estados Unidos."

Ahir al vespre vàrem votar en la Comissió TDIP l’informe preliminar que havia elaborat Claudio Fava (PSE, It) referent a les activitats de la CIA a Europa. La votació implicava votar les esmenes i finalment el text resultant amb les esmenes incorporades. Aquí podeu trobar el text inicial, les esmenes presentades, i alguns documents de treball. La votació va anar tal i com estava previst: la coalició PSE-ALDE-Verds-GUE va derrotar la majoria de les esmenes proposades pel PPE encaminades a debilitar el text, a aturar els treballs de la Comissió investigadora, i a incloure l’adjectiu ‘suposada’ en les accions atribuides a la CIA, fins i tot pel què fa als vols que la mateixa CIA ja ha reconegut haver realitzat. Ja no parlem de supòsits, sinó de fets i evidències. I ja no es tracta de saber si van tenir lloc aquestes detencions i entregues il.legals, sinó quantes i quan van ser, i sobretot qui ho sabia i n’és responsable per activa o per passiva, i compte, perquè això darrer apunta clarament, entre d’altres, a les autoritats espanyoles. Les esmenes de compromís acceptades subratllen, entre d’altres coses, ‘que resulta clarament inversemblant que els governs dels Estats membres no sabessin què estava passant’, que ‘considera inacceptable l’actitud demostrada per alguns governs quan eludeixen tota responsabilitat i es limiten a dir que demanaran informació als serveis secrets‘. Així doncs, l’adopció de l’informe Fava (tot i que ara cal que sigui ratificat per la plenària, cosa que està previst que passi en la sessió del 3-6 de juliol) situa el Parlament Europeu en la mateixa línia que l’altra institució europea que està investigant aquests fets, el Consell d’Europa. Aquí podeu trobar algunes valoracions generals fetes per agències. (segueix…)

Per altra banda, avui també votem la resolució sobre Guantánamo que ja vàrem debatre en la darrera minisessió de Brussel.les, i l’esborrany de la qual podeu trobar aquí (veure també nota a El Pais).Cal recordar que el Parlament Europeu va ser qui va començar a trencar el silenci còmplice quan ara fa uns mesos ja va aprovar una primera resolució d’urgència reclamant el tancament de Guantanamo, (en la qual també hi vàrem tenir un paper destacat). És trist, però, que hagin calgut tres suicidis per tal que els governs europeus s’adonessin que no podien seguir avalant amb el seu silenci còmplice aquest absolut menyspreu a la justicia internacional i a la humanitat en general que significa Guantánamo. Més val tard que mai, cert. Però potser que ja va essent hora també que entenguem desde Europa no podem seguir exercint d’escolanets de Bush, i que cal fer una clara i convençuda aposta en favor del multilateralisme i en contra de l’unilateralisme interessat i criminal que pregona l’actual administració nordamericana. Cada vegada hi ha més gent convençuda, però encara no prou.

Sovint em pregunten per a què serveix una comissió temporal parlamentària (al Parlament Europeu) que investigui els vols de la CIA (TDIP) i la responsabilitat  dels governs europeus en la detenció i entrega il.legal de persones. La meva resposta és sempre la mateixa: nosaltres no som ni jutges ni investigadors privats, el nostre mandat és polític, i la nostra obligació consisteix a mantenir sobre la taula política el tema de les activitats de la CIA i la complicitat europea, i potenciar per tant el debat públic i mediàtic.

Els fets són certament greus, i per a molts de nosaltres suposen una clara vulneració de l’article 6 del tractat de la UE. En aquests moments ens trobem en la fase de treballar sobre l’informe preliminar que ha preparat el ponent, l’italià Claudio Fava, del PSE (foto), i que podeu trobar aquí, juntament amb les esmenes que hem presentat els diferents grups. (segueix…)

Ara fa unes setmanes una delegació de la Comissió TDIP vàrem viatjar a Macedònia per investigar una de les denúncies més destacades, la de la detenció del ciutadà alemany El Masri, missió que ja vaig comentar en el seu moment. La conclusió de la visita va ser que no haviem pogut demostrar que la versió de El Masri fos la certa, però que tampoc les autoritats macedònies ens havien convençut, amb probes concloents, de que no ho fós. Quan els periodistes ens preguntaven llavors quin sentit tenia la nostra visita responia que creia que calia fer la pressió suficient per tal que, en algún moment, aquelles persones que sí podien saber alguna cosa, acabessin parlant, ja fós per sentiment de culpabilitat, o per por, o per venjança. Doncs bé. Comencen a sortir testimonis que poden resultar claus en el procés com, per exemple el què avui destaquen els diaris sobre la declaració, davant la comissió especial del Bundestag (Parlament alemany), d’un membre dels serveis secrets alemanys que coneixien que El Masri va ser detingut i retingut a Macedònia per part d’efectius dels serveis secrets dels Estats Units, i amb la connivència del govern macedoni, aspecte, aquest darrer, que va ser sempre negat per les autoritats de Macedònia al llarg de la nostra visita.

Adjunto la noticia tal i com l’ha publicada avui el diari El Pais (2/juny/06, pg. 5):

EL SERVICIO SECRETO ALEMÁN RECONOCE HABER FALLADO EN UN SECUESTRO DE LA CIA, per Cecilia Fleta (Berlín)

Un agente del servicio secreto alemán (BND) estaba informado desde el comienzo del secuestro a manos de la CIA del alemán de origen libanés Khaled el Masri, según reconoció ayer el BND. Las autoridades alemanas habían asegurado hasta ahora que la primera noticia del secuestro la recibió el entonces ministro del Interior, Otto Schily, por boca del embajador estadounidense en aquel momento, Daniel Coats, el 31 de mayo de 2004, cuando El Masri ya estaba libre. La cancillería lamentó ayer el incidente en un comunicado.

Sin embargo, Khaled el Masri sostiene haber sido secuestrado en Skopje (Macedonia) el 31 de diciembre de 2003 y liberado en Albania a finales de mayo de 2004, después de cinco meses recluido y torturado en una cárcel de Kabul (Afganistán).

En el proceso de designación de testigos para la comisión de investigación parlamentaria que indaga el caso, el BND ha descubierto, sin embargo, que uno de sus agentes supo del asunto ya en la primera quincena de enero de 2004, pocos días después de que El Masri fuese secuestrado. En una conversación en la cafetería de un organismo oficial -que según la agencia DPA era el Ministerio macedonio del Interior- en Skopje, un desconocido le contó que un alemán de nombre El Masri había sido detenido en el aeropuerto de dicha ciudad y "entregado a los americanos".

El agente, según explicaba ayer el BND en un comunicado, se encontraba en Skopje por otros motivos y, dado que no le decía nada el nombre de El Masri, no vio motivo para informar a sus superiores. La revelación, que implica que las autoridades alemanas podían haber puesto fin al secuestro de El Masri tras dos o tres semanas, en lugar de los cinco meses que duró, provocó ayer la indignación de la oposición. "Siempre hemos sospechado, y ahora se confirma, que gente del BND sabía del secuestro de El Masri", declaró ayer Hans Christian Ströbele, miembro de la comisión de investigación por el partido de Los Verdes. Está previsto que el propio El Masri declare ante esta comisión el 29 de junio.

Torno d’un viatge de tres dies a Macedònia durant el qual una delegació del Parlament Europeu ens hem reunit amb diferents autoritats del país per investigar la història que el ciutadà alemany  Khaled El Masri va explicar en la seva compareixença davant la comissió que investiga si des dels Estats membres, o candidats, s´han dut a terme detencions, retencions i entregues il.legals, en cooperació amb la CIA. La missió estava composada pel ponent de l’informe de la Comissió TDIP, Claudio Fava, i quatre diputats més: Kauffman (GUE), Kreissl-Döfler (PSE), Czarnecki (NI) i jo mateix …

…

Personalment penso que hem de ser molt conscients del paper que pot jugar aquesta comissió del Parlament Europeu, així com del que no pot jugar. Cada vegada resulta més evident que en el marc d’aquesta comissió no descobrirem res que no sapiguem ja, o que no sigui més factible aconseguir per altres mitjans. Tanmateix, l’existència de la Comissió, i el fet que dugui a terme missions com la que hem fet a Macedònia (amb tot l’interès mediàtic, polític i social que ha generat a aquell país), pot permetre que d’altres, de manera més discreta, i sense el volum de càmeres que nosaltres dúiem al darrera, puguin aprofitar les portes que nosaltres obrim amb les nostres missions i audiències.

No és la nostra missió fer de detectius privats, sinó que la nostra feina és permetre que els qui duen a terme la veritable investigació tinguin més opcions de poder-ho fer. 

Pel que fa a la història de el Masri, la seva versió és la següent: durant un viatge que va fer el desembre de 2003 a Macedònia, per descansar després d’haver tingut una disputa familiar, va ser segrestat per la policia macedònia, entregat a serveis secrets nord-americans, retingut en un hotel durant 23 dies i finalment enviat per avió a una presó de Kabul, on va ser torturat.

Els fets comprovats són: 1. segons prova forense, El Masri va ser efectivament a Kabul; 2. un avió Boeing 737, N313P, propietat d’una companyia nord-americana tapadora de la CIA va aterrar a Skopje, provinent de Palma de Mallorca, el dia 23 de gener de 2004, dia en què suposadament El Masri va deixar el país, i va sortir direcció Kabul, fent escala a Bagdad;

La versió de les autoritats macedònies és que El Masri va ser efectivament a Macedònia, que la policia el va fer baixar de l’autobús amb què va entrar a Macedònia (via Sèrbia) per interrogar-lo, que després de 4 hores, i havent obligat el bus a marxar, el van deixar en llibertat, i que l’únic que saben de després és que efectivament va estar-se a l’hotel mencionat. Finalment, afirmen, va sortir pel seu propi peu per la frontera amb Kosovo (Blace).

Després de reunir-nos amb el President del país, la viceprimera ministra, el ministre d’Interior, el president de l’Assamblea, els presidents de les comissions de drets humans, i de Seguretat i Defensa, la presidenta del Comitè de Helsinki sobre Drets Humans, i el cap de la policia, entre d’altres, i a havent pogut visitar també l’hotel (i l’habitació) en què suposadament va ser retingut, les nostres conclusions són que malgrat que no hem trobat proves concloents que verifiquin la versió d’El Masri, tampoc el govern macedoni ens ha donat proves que demostrin que la seva versió, la del govern, sigui la certa. Més aviat ens hem trobat amb nombroses evasives, confusions, especulacions i, fins i tot amb fets sospitosos com és que, havent confirmat la nostra visita a l’Hotel en qüestió, i havent fins i tot demanat a les autoritats que ens proporcionessin una prova (registre) de la suposada estada voluntària d’El Masri en aquest hotel, el dia de la visita el director era, casualment, de vacances, i el personal tot just feia un mes que treballava a la casa.

Resten, per tant, moltes preguntes obertes: com va anar de la frontera on va ser retingut fins l’hotel, la nit del 31 de desembre de 2003, quan entrà al país? com és que algú que viatja a Macedònia per cap d’any, en bus perquè es més barat, s’allotja en una suite d’un hotel mitjà, de 100 euros la nit, durant 23 dies, i sense fer reserva (la nit de cap d’any!)? qui paga la factura d’uns 2400 euros que costa l’hotel (manutenció apart)? qui va advertir que El Masri podria ser ‘perillós’ raó per la qual, i magrat tenir passaport alemany, el van fer baixar de l’autobús a la frontera, només a ell? l’esperaven? com s’explica que Condoleeza Rice, en conversa amb Angela Merkel, hagués demanat ‘perdó’ per l’error en el cas de El Masri afirmant que "s’havien equivocat de persona", i que al mateix temps ningú
a Macedònia reconegui oficialment que l’haguéssin retingut?

Per altra banda, les autoritats han reconegut al llarg de la visita l’existència del vol N313P, però afirmen desconèixer que fos operat per la CIA. Així mateix, confirmen que El Masri va estar els 23 dies a l’Hotel Skopski Merak (que casualment és a 200 m de l’ambaixada dels EUA), cosa que fins ara negaven saber. Finalment, no descarten del tot que hi hagués pogut haver un ‘error’ de part dels seus serveis secrets, en el marc del que anomenen la ‘normal i necessària col.laboració amb els serveis secrets dels Estats Units’. Així mateix, reconeixen que en la seva relació amb els Estats Units la seva col.laboració en aquest sentit es ‘incondicional’.

Al mateix temps, però, també sorprèn que almenys quatre organismes locals que haurien pogut obrir una investigació sobre el cas no hagin fet res en quatre anys: l’ombudsperson, la comissió parlamenària que supervisa les accions dels serveis secrets (no es reuneix desde fa tres anys perquè el seu president és a la Haia, detingut), la comissió parlamentària de drets humans, i la oficina fiscal del ministeri d’interior. En el cas del Parlament, a més a més, sorprèn que ens hagin insistit tant en què no podien obrir el cas perquè no tenien una petició formal de El Masri.

Tot plegat ens convenç encara més que segueix essent necessari mantenir oberta la comissió temporal que investiga les possibles complicitats de països de la UE, o candidats, amb les detencions, retencions i entregues il.legals a la CIA (TDIP), i que el cas de El Masri, entre d’altres, no està, ni de bon tros, tancat.

Insisteixo: la necessària transparència i atenció mediàtica que acompanya la tasca de la nostra Comissió fa difícil que en el transcurs de les nostres audiències puguem descobrir la veritat, però certament confio en què d’altres, amb més mitjans, i sobretot amb més discreció, aprofitin els espais que obrim i les preguntes que fem per tal d’anar reconstruint el puzle de manera que, algun dia, potser per despit, per penediment o per pur oportunisme, algú decideixi explicar allò que tots i totes sospitem.  

(Nota sobre la foto: El boeing 737 amb número de registre N313P enlairant-se de l’aeroport de San Joan de Palma de Mallorca el 12 de març de 2004. Aquest és un dels avions implicats en els vols secrets de la CIA. Foto: Toni Marimón, AP.)

En tant que membre de la Comissió Temporal del Parlament Europeu que investiga les activitats de la CIA a Europa (TDIP) em trobo en aquests moments preparant el viatge que ens durà demà a Macedònia per investigar, entre d’altres, la detenció i retenció del ciutadà de nacionalitat alemanya Khaled El Masri.

Per altra banda avui el ponent de l’informe del Parlament sobre aquest afer, l’italià Claudio Fava (PSE) ha presentat les l’esborrany del text que ara serà sotmès a debat (4maig) i vot en la Comissió TDIP (juny) i plenària (juliol). ….

….

En nota enviada avui als mitjans després de la presentació de l’informe he  reclamat que es clarifiqui el grau d’incompetència, de passivitat i de complicitat dels governs dels Estats membres amb l’activitat de la CIA a la UE.

He valorat positivament l’esborrany de l’informe que recull perfectament el contingut de les audiències que hem portat a terme durant els últimos mesos, i en què es denuncia clarament que s’han portat a terme violacions de drets fonamentals en territori europeu, en el marc de nombroses activitats il·legals dutes a terme per part de la CIA.

No obstant això, considero també que l’informe podria anar encara més lluny i no només hauria de lamentar que s’hagin produït aquests fets sinó directament condemnar els països que, de forma conscient, no han dut a terme les investigacions que haurien d’haver dut a terme".

La nota diu:

Per a l’eurodiputat d’ICV és certament incomprensible que alguns governs i fonts del Consell continuïn insistint que "no sabíem" o que "no hi ha evidències". L’informe estableix clarament el que hem vist i escoltat a les audiències, o sigui, evidències clares que hi han hagut vols sense clarificar, estances sospitoses, detencions il·legals i rendicions que vulneren la legislació europea i internacional.

En definitiva, l’informe demostra que hi ha prou base per tal que la Comissió Temporal es converteixi en una veritable Comissió d’Investigació, ja que ha quedat clar que s’han vulnerat els Tractats pel que fa a l’obligació de respectar els drets fonamentals de la ciutadania.