Em limitaré a manifestar el meu respecte, admiració i la sensació de sort de poder gaudir de la seva professionalitat. Aquesta paraula, en ell, esdevé plena de sentit i contrasta, terriblement, amb l’ús que habitualment se’n fa.La gran satisfacció de ser un dels privilegiats que de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó tenim
Ara fa un any que vaig decidir obrir el blog. A la 1 de la nit del 10 de novembre del 2005 naixia aquest espai, “L’Aleix a la Toca. Al Lluçanès a recer de cap malastre”. I ho feia amb timidesa, amb dubtes, sense saber ben bé com anava tot -vaig estar uns dies perdut,
Els dies 13, 14 i 15 d’octubre d’enguany han estat especialment intensos per a mi -i crec que per a molta altra gent també- a Prats de Lluçanès.Celebràvem les 2s Jornades sobre la Memòria històrica i vam poder ajuntar tres esdeveniments que, a nivell local i un a nivell intercomarcal, tenien una importància gran. Ho
Han passat un grapat de dies des que vam marxar al Piemont. Des d’aleshores no he tornat a escriure, i ara resulta que ja estem en plena campanya electoral regional per al Parlament autonòmic catalunyès.Però abans de començar a parlar de la campanya, vull fer un parell d’apunts sobre el viatge i sobre les sensacions
Aquest diumenge vàrem poder veure el primer derbi de la temporada: Barça – València. Un partit intens, amb dos estils de joc contraposats, amb dos equips potents i que segurament, si cap maltempsada no ho impedeix, lluitaran en diversos fronts per assolir la glòria en aquesta lliga espanyola -la que més equips del país haurà
Sí, ja sé que és un torneig espanyol, un partit de consolació i un títol sense valor en el mercat futbolístic competitiu. Però què voleu que us digui, ha estat un gran plaer.He connectat la televisió. Donaven un partit de futbol en un canal d’aquests que parlen sempre en espanyol. Jugava el Vila-real i el
En primer lloc, ni el coneixia ni era amic d’ell. Havia sentit parlar de la seva aportació a la Muixeranga i recordo vagament la seva presència comunicativa fa ja molts anys a través d’articles i altres referències.La seva mort ha mostrat la pena, el dolor i el record d’amics i coneguts. I ha evidenciat, com
Casualitat o designi, el cert és que s’ha produït una curiosa -i plaent per a mi- confluència d’interpretacions entre dos amics i admirats cantaires de casa nostra.La desgràcia del Prestige, a la Costa da Morte, a Galiza, va desencadenar, entre d’altres, la desgràcia de la mort d’un nàufrag de la civilització occidental: en Manfred. Algú
A rel dels resultats del referèndum a la "comunidad autónoma" de dalt, alguns blocaires van sentir-se ofegats per una mena de claustrofòbia vilawepenca; una sensació de sentir-se com si estiguessen en una secta i no els haguessin permès conèixer que hi ha vida i món més enllà de les xarxes de vilaweb i que calia
Amb aquesta consigna hem anat identificant tantes i tantes situacions, desitjos i voluntats des de fa un pilot d’anys. La Marxa per la Llibertat a la Catalunya Nord en va ser un marc clar i precís que obrí gran quantitat d’esperances i de propostes.Ahir, però, als catalans del sud de la ratlla, ens calia triar-ne
Ahir, dia 25 de maig del 206, va fer tres anys de les eleccions municipals. Al meu poble, a Prats de Lluçanès, el resultat de les eleccions va representar un canvi profund, una transformació de la realitat de gran intensitat. Després de 24 anys de govern monocolor i monopersonal, amb greus tics autoritaris i caciquils,
Com cada quinze dies, la matinada del dilluns al dimarts m’és bastant familiar. Els carrers de Prats de Lluçanès són especialment tranquils a aquestes hores, quan la revista quinzenal del Lluçanès, la rella, reposa -i em deixa a mi que ho intenti- abans de començar el penúltim trajecte abans de disposar-se a ser lliurada, impunement,
No deu fer ni mitja hora que el Nil, el meu fill, el seu gran amic, l’aprenent de jardiner, el maulet xerraire, m’acaba de donar la terriblement esperada notícia: el cor del Toni s’ha aturat, com ja feia dies se li havien anat aturant la resta de parts del seu debilitadíssim cos.Ha acabat la bellíssima
Quina satisfacció trobar un nou bloc i que sigui d’un amic.La Caseta del Plater ha de ser ben segur, per continguts i per plaer, estació obligada i recerca adelerada en saber-ne el moviment. Felicitats i sort, PDFrechina !!!Curiosament, des de la invisibilitat del país anem veient-ne l’existència i la fermesa. Quina sort de trobar-nos a
Hi ha èpoques que els fets et fan més sensible, i et mostren la vida amb més intensitat.Ahir era l’aniversari de la creació de la CAL, la Coordinadora d’Associacions per la Llengua, del naixement de la qual en vaig ser part directament implicada. Veure el pas del temps, el creixement, l’arrelament, l’encert, el respecte generat…