BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Avui a les Pistes, n’hi havien uns quants que estrenaven el seu nou joguet i uns altres que ja saben de les seves virtuts. El nou frontal de PETZL; l’Ultra, a passat a formar part de la nostre vida, ara córrer de nit s’ha convertit en quelcom diferent………………….si ara ja no tenim que vigilar on posem el peu, el cap,…… la nit ja no és la mateixa amb aquest nou aparato.

Per Joan Lladó

El fet d’haver corregut el dimarts abans i haver rebut bones sensacions tant físiques com psicològiques, em donà ales pel dissabte. Tot i no ser gaire amant de curses, pel grau de tensió o capficament que m’aporten els dies previs, i que m’obliguen a fer un sobreesforç –ja vaig prou carregat de lluites per la maleïda feina–, aquesta vegada estava prou mentalitzat per intentar de fer un bon paper. Ja que l’amic Andreu m’hi va apuntar –amb el meu consentiment, és clar– i li estic agraït, a Vilassar hi faltava gent.

Per Joan Lladó

Ja he sortit a córrer un parell de cops i les dues de nit: ahir amb l’Andreu i fa tres setmanes amb en Martí. El tendó sembla que rutlli força bé. No m’hi noto cap molèstia. Tant sols que en fer pujades llargues i de molta pendent, sento una mica de tibantor. Però ni en el moment de màxim esforç ni en repòs sento cap incomoditat. Cal anar fent sense estridències. El que si em fa certa basarda és el fet de forçar més el peu esquerre -el bo-, inconscientment, degut a la debilitat del lesionat. Això em du a pensar que de la tensió, la força i el treball que faig de més amb el bo, també peti d’un moment a l’altre. Espero que no i, si així fóra, mala sort.