Marta Garcia-Puig

Curiositats del català, castellà, anglès, italià, francès i gaèlic irlandès, entre d'altres

Arxiu de la categoria: CULTURA

AN SÉAMROIGE

4
La paraula irlandesa séamroige, en anglès shamrock, significa trèvol. El trèvol és el símbol d’Irlanda, i se l’associa amb el nacionalisme irlandès. Està present en moltes coses de la cultura irlandesa: en una llegenda d’un leprechaun (follet) que s’explica als nens; en el logotip d’equips d’arreu del món, com ara el Celtic F.C. o els Boston Celtics; i també està relacionat amb el St Patrick’s day, festa nacional a Irlanda. Tot seguit, us ho explicaré en detall:St PATRICK’S DAY

El dia 17 de Març és Sant Patrick i és festa. Irlanda té més d’un patró, però Sant Patrick és el més important, ja que va ser qui va portar el cristianisme a Irlanda, i aquest país és molt religiós. St Patrick va viatjar per tot el país propagant la fe cristiana en aquella terra aleshores pagana.

Abans del cristianisme, a Irlanda eren pagans. Una de les celebracions paganes d’aquella època era Beltane: Al principi de la cerimònia el rei encenia una foguera. Però resulta que Sant Patrick en va encendre una abans, i això va fer que el rei s’enrabiés molt. Així, doncs, Sa Majestat va enviar uns quants soldats perquè el matessin i apaguessin el foc. Com que no van poder-lo apagar, molta gent van pensar que aquest sant era especial i van convertir-se al cristianisme, fins i tot gent de la cort del rei. Al rei no li va quedar més remei que deixar que Sant Patrick viatgés per tot el país per intentar convertir el poble al cristianisme. Per a explicar el cristianisme, utilitzava un trèvol que representava la Trinitat: una fulla representava el pare, una altra el fill i la tercera l’esperit sant. També es diu que a Irlanda no hi ha serps perquè Sant Patrick les va eliminar.

Actualment, el dia 17 de Març, la majoria de ciutats fan una desfilada, amb bandes de música i carrosses. És tradició portar alguna peça de roba de color verd i un petit ram de trèbols enganxats a la samarreta. Després de la desfilada, es va al bar a prendre una copa i allà regalen barrets verds del St Patrick’s day i canten música tradicional irlandesa. També és tradició que la final de la divisió local de futbol gaelic i de hurling se celebrin el dia de sant Patrick. A més, tal com podeu veure a la imatge, cada any, aquest dia el primer ministre irlandès entrega al president americà un bol ple de trèvols.

A l’estiu, molts creients pugen una muntanya anomenada Croagh Patrick, que està situada a l’oest d’Irlanda. Se’l considera un lloc sagrat perquè Sant Patrick va estar-hi durant un temps.

THE LEPRECHAUN LEGEND

La llegenda diu que the leprechaun; és a dir, ‘el follet’, ha amagat una olla plena d’or al final de l’arc de Sant Martí. Per tant, els dies que plou i surt l’arc de Sant Martí, els pares diuen als nens que han d’anar a buscar l’or que ha amagat el follet. Llavors, els nens van a buscar el final de l’arc de Sant Martí; però com que, evidentment, no troben l’or diuen als pares que no l’han trobat, i els pares contesten que és estrany, que el follet el deu haver canviat de lloc.

És molt maco explicar aquesta història als nens, però hem d’anar amb compte amb el tema dels follets: Si un dia coneixeu un irlandès, no li parleu de leprechauns; ja que per a ells és una cosa de mal gust (cutre en castellà), la típica idea esteriotipada que tenen els americans dels irlandesos. Per a entendre’ns, seria com si un estranger vingués a Catalunya i digués “Barcelona, flamenco y paella!”

Hi ha una cançó que parla del fet de dur roba verda, es diu “the wearing of the green”. Resulta que el 1798 va haver-hi una gran rebel·lió per a aconseguir la independència d’Irlanda (però no la van aconseguir fins al 1921) i els rebels anaven vestits de verd i duien una bandera verda. Després de la rebel·lió, el govern britànic va dur a terme una gran repressió i no es va permetre dur roba verda. Aquí la teniu:

The wearing of the green

Per a més informació:

Saint Patrick
St Patrick’s day

 

 

Publicat dins de CULTURA i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

CONAS ATÁ TU?

3
Avui m’agradaria fer-vos cinc cèntims sobre la cultura irlandesa. La frase que he posat de títol és en gaèlic irlandès, que és la llengua celta que hi ha a Irlanda, a més a més de l’anglès. Conas atá tu? vol dir Com estàs?, que en anglès seria How are you? A l’escola estudien tant anglès com irlandès; però per desgràcia, l’anglès té un paper internacional tan important que ha fet que l’irlandès acabi arraconat i que molt poca gent el parli (està molt més infravalorat que el català). Tot i això, a mi em sap molt greu que es perdi i m’agradaria defensar-lo, de la mateixa manera que defenso la meva llengua, el català; perquè penso que totes les llengües han de ser respectades.Irlanda té dos esports nacionals que no existeixen en cap altre lloc: el hurling i el gaelic football. El tipus de futbol que nosaltres coneixem també hi existeix, però a Irlanda té poquíssima importància. (Per abreujar, a partir d’ara, el nostre futbol l’anomenaré futbol, i el gaelic football l’anomenaré futbol gaèlic.) Perquè us en feu una idea, un partit de futbol reuneix aproximadament 2.000 seguidors i, en canvi, un partit de futbol gaèlic en té 30.000. Malgrat la gran popularitat del hurling i del futbol gaèlic, els jugadors d’aquests esports no cobren. Em commou veure que, per a ells, l’esport no és un negoci, sinó una qüestió absolutament patriòtica i altruista. Tots els jugadors tenen altres feines amb les quals es guanyen la vida, juguen simplement per pur amor a la cultura irlandesa. La majoria d’irlandesos són de l’equip de futbol gaèlic de la seva comarca (county), i alguns d’ells també són d’un equip de futbol anglès. Us deveu preguntar per què no són d’un equip de futbol irlandès. Doncs la resposta és que, com que per als irlandesos el futbol no és gaire important, tots els bons jugadors se’n van als equips anglesos per jugar a la lliga anglesa, que té més seguidors. Com a conseqüència, als equips irlandesos no hi ha bons jugadors ni s’hi inverteixen gaires recursos i, per tant, no tenen gaires seguidors. També tenen el rugby, que no és tan popular com el futbol gaèlic, però ho és més que el futbol.Pel que fa al menjar, l’aliment més destacat de la dieta irlandesa és la patata, més concretament el puré de patata (mashed potatoes). També es menja molt de bròquil (broccoli), moltes pastanagues (carrots) i bastanta coliflor (cauliflower). El plat més típic és l’Irish steaw, que és l’estofat irlandès. Un altre plat important és bacon and cabbage, que inclou bacó (bacon), col (cabbage), puré de patates (mashed potatoes) i una salsa. El puré de patata el mengen amb tot, per acompanyar qualsevol plat. Podríem dir que equivaldria al nostre pa, ja que hi ha molta gent que menja pa per acompanyar qualsevol plat. Aquesta gran fama que tenen les patates ve de quan Irlanda era un país pobre, quan la gent menjava el més barat que hi havia i les patates eren força econòmiques i fàcils de conrear en un clima com aquell.

Una cosa que resulta força estranya a una persona mediterrània com jo és veure que mengen les verdures sense amanir, només amb sal. Crec que de totes les diferències culturals que he detectat fins ara entre el meu xicot i jo, aquesta és la que més m’ha impactat. Després de reflexionar-hi fredament, he arribat a la conclusió que el meu estupor és degut al fet que a Catalunya, com a la resta d’Espanya i a Itàlia, la verdura és part essencial de la nostra dieta: tenim molta més varietat de fruites i verdures i ens hi mirem més a l’hora de cuinar-les. Ells, en canvi, mengen sempre les mateixes verdures (broccoli, carrots, potatoes, onions, beans i peas) i comprar-les congelades és una cosa normal per a ells, de la mateixa manera que se les mengen sense oli ni res, només amb sal. De fet, per a ells és tan estrany posar oli a la verdura que el primer cop que vaig dinar amb la família del meu xicot, el seu germà em va dir molt sorprès: “olive oil?”. Quan el meu xicot li va explicar que nosaltres posem oli a la verdura, a la carn i a moltes coses més, el seu germà va dir: “It’s like putting ketchup on a fried egg!” (és com posar ketchup a un ou ferrat!, és a dir, una cosa inimaginable). Per a mi, en canvi, el que és inimaginable és menjar-me la verdura, la carn, el pollastre i el peix sense posar-hi oli, té molt mala pinta, seria molt insípid i sec.

Com podeu veure, malgrat el món globalitzat en què vivim, malgrat tenir McDonalds i Zara per tot arreu, països molt propers com Catalunya i Irlanda encara conserven tradicions que diferencien de la resta de països. Així, doncs, tal com diuen en italià: paese che vai, usanze che trovi; és a dir, cada terra fa sa guerra!

 

Publicat dins de CULTURA i etiquetada amb | Deixa un comentari

ALL I WANT FOR CHRISTMAS IS YOU!

7
Publicat el 5 de gener de 2014
Aquesta és la frase més destacada del nadal a Amèrica. Pertany a una cançó que té aquesta mateixa frase com a títol i que se sent per tot arreu des de l’inici del nadal fins a cap d’any. A Amèrica, Irlanda i al Regne Unit cada any per nadal se senten cançons pop que són els èxits del nadal, i aquesta n’és una. En aquests països no s’escolten tant les nadales (Christmas carols), ja que és consideren cursis.enllaç amb la cançó 

Com que he passat gran part d’aquest nadal a Amèrica amb el meu xicot que és irlandès, avui m’agradaria parlar del nadal centrant-me en les diferències existents entre diverses cultures.

SANTA CLAUS – TIÓ DE NADAL – REIS MAGS D’ORIENT

Als països suara esmentats no fan cagar el tió ni tenen Reis Mags, només celebren el dia 25 al matí el Santa Claus (pare Noel). La tradició del seu pare Noel s’assembla molt als nostres Reis Mags, en els següents paràgrafs us en parlaré detalladament.

Des de fa poc, hi ha la tradició que els dies abans de la vigília de nadal els nens vagin a veure el pare Noel, s’asseguin a la seva falda i li diguin només una de les coses que voldrien com a regal de nadal, però no li donen una carta. Antigament, però, era costum escriure-li una carta i enviar-la per correu postal (en alguns casos rebies resposta i en altres no). Així, doncs, avui dia es mantenen les dues tradicions i cadascú tria la que vol: hi ha famílies que van a veure’l i d’altres que li envien una carta.

El dia 24 de desembre a la nit deixen a sobre la taula un plat amb cookies (galetes en anglès americà) i un got de llet per al pare Noel. Quan els nens ja dormen, abans d’anar a dormir, els pares posen els regals a sota de l’arbre de nadal, pengen a la paret un mitjó gran (stocking) per a cadascun dels nens ple de caramels i de petits regalets.  A més, es mengen les galetes (és molt important deixar-ne els bocins al plat!) i es beuen la llet per fer veure que el pare Noel, que estava molt cansat després de carregar els regals, s’ho ha menjat. Finalment, el dia 25 els nens es lleven aviat per obrir els regals, igual que fan els nens catalans amb els regals dels reis el dia 6.

Curiosament, allà els pares també diuen als nens que han de ser bons minyons, perquè si no el pare Noel (en lloc dels reis) els portarà carbó! Però no serà pas carbó de sucre, carbó de debò, el de la barbacoa (coal)!BON NADAL!

Per a dir bon nadal, a Amèrica diuen merry Christmas! i a Irlanda diuen happy Christmas!

Pel que fa al menjar del dia de nadal, és típic en ambdós països menjar gall dindi (turkey), patates aixafades (mashed potatoes), pa torrat triturat amb herbes (stuffing) i talls de pernil dolç a la planxa (grilled ham). A Irlanda, a més, tenen un postre especial per a aquest dia, el Christmas pudding.

SANT ESTEVE

El dia 26 de desembre a Irlanda i a Anglaterra també és festiu, però no es diu Sant Esteve, es diu Boxing Day. Els orígens d’aquest nom són incerts, hi ha qui diu que ve de les caixes (box) que es deixaven a les esglésies per ajudar els pobres i qui afirma que ve de les caixes amb regals que es donaven als treballadors el dia 26 de desembre.

 VIGÍLIA DE CAP D’ANY

En català, és incorrecte dir nit bona o nit vella per a referir-se a la nit del 24 de desembre i a la del 31 respectivament. La manera correcta d’expressar-ho és nit de Nadal (24) i nit de Cap d’Any (31). Si en lloc de parlar de la nit d’aquest dia volem referir-nos a tot el dia, cal dir vigília de Nadal i vigília de Cap d’Any.

Aquest dia en anglès es diu New Year’s Eve (eve vol dir ‘vigília’). Aquest dia a Irlanda i al Regne Unit no es mengen 12 grans de raïm a mitjanit, sinó que es canta una cançó mentre la gent s’agafa de les mans entrecreuant els braços. Aquesta cançó es diu Auld lang syne (cliqueu al damunt per veure el vídeo), i curiosament té la mateixa melodia que la cançó que nosaltres coneixem com l’Hora dels adéus.

 

Publicat dins de CULTURA i etiquetada amb , , | Deixa un comentari