Malgrat certes evidències, no podem assegurar en cap cas l’origen exacte del garrotin. Si va arribar a Lleida com a forma evolucionada d’una altra forma de cant o bé va ser una creació totalment original és un misteri que mai ningú podrà acabar d’aclarir, doncs fonts escrites en cercles “calós” fins a mitjans segle XX
Emportat per la curiositat, després de molts anys sense tenir contacte amb el cant popular improvisat (que jo mateix vaig practicar i intentar recuperar en diferents variants amb gent com Jaume Arnella, Francesc Tomàs “Panchito”, Miquel Àngel Tena i d’altres), el dissabte vaig assistir a un taller on s’ensenyava el gènere de la glosa, que
Sense adjectius, la Catedral de Florència és un d’aquells “miracles” que ens ha regalat a tots els humans el Renaixement italià.
Sabem per referències d’altres autors del segle XIII que van existir alguns joglars catalans, dels quals no ens ha arribat cap obra: Ot de Montcada, Guillem de Ribes, Pere de Montsó, Pere la Roca o Bernat Vidal. Potser algun dia, els investigadors trobin algun document que ens mostri la seva producció. D’altres, ens ha arribat
Encara que només consta que hagués compost quatre poesies, alguna d’elles és força remarcable. “Bé m’ha molt temps menat a l’estil d’aura mon bon amor, com fa la nau en el vent; més lo perill m’apaga i m’amaga el que espero que tinc en vós fermament, em cal amar és ferm tot meu saber, que
Senyor de Mataplana, prop de Gombrèn, va participar en la batalla de Muret, va morir a causa de les ferides causades en ella. Ens han arribat tres composicions, d’una d’elles us destaco dues estrofes: “Escometre us vull, Reculaire: puix vestits no us duren gaire, de pobresa n’ets confrare dels bons homes de Lió, dono fe
De 31 cançons que ens han arribat, en destaco aquestes estrofes: “Cançó he començada que serà lluny cantada amb aquest so vell i antic que va fer Ot de Montcada ans que pedra posada fos al campanar de Vic. Per això he mogut la guerra que és crescuda de mon sogre el del front pic,
Hem visitat al Museu Morera de Lleida l’exposició antològica sobre Xavier Gosé. Una magnífica exposició que recomanaria a tothom. Ocasió única per veure junts dibuixos, revistes, il·lustracions i un munt de detalls repartits en museus i col·leccions particulars. Després d’inaugurar-se la mostra al MNAC, ara estarà a Lleida fins el mes de setembre, i els
Quan el règim democràtic d’Atenes estava a punt de sucumbir davant l’empenta macedònica, Demòstenes en tota la seva vida política va defensar aferrissadament la democràcia com el millor sistema polític, i sobretot el més just. Les seves “Arengues” n’és un magnífic exemple. “El que és difícil és en el perill, donar proves de coratge, i
Concert: Passió segons Sant Mateu – J.S. Bach Gènere: Barroc Solistes: J. Dürmüller (tenor), M. Winckhler (baríton), M. Engeltjes (contratenor), M. Matheu (soprano) Conjunts: Capella Reial de Catalunya, Concert des Nations, Cor infantil Amics de La Unió (Granollers) Director: Jordi Savall Lloc: Auditori de Lleida Enric Granados Data: 14 de març del 2015 Valoració: 9
L’altre dia vaig llegir en un diari local de Lleida, un articulista que es queixava del tracte desfavorable que, segons ell, rep la sardana. I arribava a afirmar que esperava que amb la nova Constitució catalana, la sardana se l’esmentaria com a Dansa Nacional. Home, ara no ens passem! Ni pensem que la Constitució, qualsevol
Confesso que Antoni Tàpies ha estat un autor que durant molts anys la seva obra no m’agradava, ni em convencia cap de les seves declaracions. Tampoc ajudava un cert posat hedonista i una mica cregut, així com un caràcter una mica esquerp. Però en els darreres anys de la seva vida el vaig anar redescobrint,
“A casa, no se’ns fomentaven patriotismes ni respectes a cap bandera. Deien que l’amor a Catalunya s’ha de portar al cor. Les guerres es deia que eren fetes pels “miserables” diners. L’any 1931 va arribar l’esclat pacífic de la República, mot que jo sempre he associat a una llum solar. Tot el que era català
Aquest llibre, escrit des del 1966 i publicat el 1977, és una confessió íntima de l’artista, i per això ens dóna més claus per poder entendre’l. Una confessió sincera de la seva vida sense ànim d’amagar res, sigui bo o dolent, i intenta mantenir una certa distància no apassionada per explicar-se millor. És d’agrair. Pel