(José Durán ens va recuperar la lletra de com es cantava al Camp de Túria a la primera meitat del segle passat la “Malaguenya de Barxeta”)
L’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria va editar el 2010 un llibre sobre toponímia, tòpics, versets, cançonetes i poemes, dites i gentilicis entre més manies dels pobles del Camp de Túria.
Els Pobles Edetans parlen els uns dels altres (des d’ací podeu adquirir-lo) és un treball de no poc risc de Joan i Neus Domínguez, il·lustrat per Josep Fornieles, que es va presentar el 25 de març d’eixe any al Casal Jaume I de Llíria. I davall vos deixem íntegre el vídeo i el podcast d’aquell acte com a testimoni que, malgrat els anys, aquest treball excels continua ben viu.
L’aigua és un element imprescindible per a la vida humana, per això tots els pobles i ciutats tenen en compte l’accés a l’aigua en el moment de la seua fundació. La Llíria ibèrica, l’antiga Edeta, va desenvolupar-se dalt del tossal de Sant Miquel i per abastir-se d’aigua tenien dos punts quasi equidistants: la font de Sant Vicent i el riu Túria. La diferència entre l’un i l’altre és que l’aigua de la font es podia “conduir” fins al peu del poblat i el riu no. Els romans refunden la ciutat en la proximitat de la font i els musulmans acaben d’explotar la xarxa de reg, amb la qual cosa es desentenen definitivament del riu en benefici d’altres viles que podien aprofitar-lo millor. Tanmateix, Llíria sempre ha enyorat el riu, les tradicions populars i alguns intents d’allargar el seu terme fins a la vora de l’aigua donen fe d’aquesta nostàlgia fluvial.
Amb el pas del temps, el territori de l’antiga ciutat romana d’Edeta donà pas a la creació de noves viles repartides dins de l’àmbit edetà. Un d’aquests nous nuclis de població va ser, ja en època musulmana, el castell amb la vila de Benaguasil, que sorgí sobre una antiga vil·la romanade l’entorn d’Edeta. En algun moment es degué assenyalar un límit entre tots dos nuclis urbans, un límit que coincideix en gran part amb un barranquet denominat “barranquet de Llíria” o “barranquet de Benaguasil” segons es mire des de Benaguasil o des de Llíria, respectivament. Però també ha tingut altres noms, com ara el sorprenent “barranc de les Atzavares” que el savi llirià Josep Duran documenta ja el 1602.
Manolo Sánchez i Joan Domínguez, coordinats per la periodista Josema de Miguel, raonen i repassen per damunt damunt diverses qüestions relacionades amb aquest barranquet.
