Vicent Galduf

Cròniques Edetanes: pòdcast i audiovisuals

Arxiu de la categoria: Cròniques Edetanes Programes

Les riuades del 1949 i 57 al Camp de Túria. Pòdcast 71 Cròniques Edetanes

Sisena temporada – Pòdcast 71

En dos programes passats de Cròniques Edetanes ja vam tractar i comentar la riuada del 1949, centrada en els desastres que causà a Llíria i en la fira i festes de Sant Miquel. També vam dedicar un programa a la riuada del 1957, on comentàvem les destrosses i les terribles conseqüències que tingué especialment a Marines, on gravàrem el programa centrats en la destrucció i reconstrucció d’aquesta vila.

Avui publiquem nou programa, en col·laboració amb RàdioPobla, en la Tertúlia que dirigeix Miquel Martí. Ací hem volgut donar una visió més global, amb noves dades comarcals i amb la participació de més gent, com ara Josep Vicent Galiana, de Benaguasil, juntament amb les conegudes veus de Sime Jordan i Joan Bell-lloc. També s’han afegit a la tertúlia altres col·laboradors com Marcel·lí Garcia, que aportà la increïble història protagonitzada per son pare, el qual, nadant des de la Pobla, ajudà al rescat dels viatgers d’un tren que s’havia quedat entrampat en l’estació del poble. Paco Romero, veí de la Pobla, corroborà aquesta heroïcitat i n’afegí d’altres, com la dels músics de la banda local que hagueren de recórrer més de trenta quilòmetres amb els instruments al coll des de la Serrania fins a casa. David Tesias evocà novament les desventures del Marines Vell causades per la riuada del 1957 i, finalment, des de Bétera, Amparo Domènech descriu els fets ocorreguts a la zona del Carraixet. Entremig d’aquestes entrevistes, el director de la Tertúlia de Ràdio Pobla va reproduir l’emotiva gravació de la SER, del 1957, en el moment en què el riu s’emportava, en directe, el pont de Fusta de la ciutat de València.

Enfront a totes aquestes desgràcies comarcals, també hem volgut deixar constància de l’absència de males notícies sobre Benissanó, un poble “ben fet”, ben construït i ben arrecerat de les barrabassades de l’aigua i les riuades.

Seguint l’exemple del gran cronista de Llíria, Josep Duran, hem volgut donar a conéixer tots aquests fets per a guardar-ne memòria, que es coneguen millor i, en la mesura del possible, prevenir-se’n en un futur…

+ Fira de Llíria 1949, el diluvi oblidat narrat pel cronista Duran. Pòdcast 31 Cròniques Edetanes

+ La riuà de 1957 al Camp de Túria i la tragèdia de Marines. Pòdcast 58 Cròniques Edetanes

————————————————————————-

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 71 de la Sisena Temporada, “Les riuades del 1949 i 57 al Camp de Túria”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des de YouTube Music

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ … i des d’ací tots els pòdcasts complets a YouTube

——————————————————————————–

Llíria, 28 de setembre de 1949: l’horrorosa tempestat

La vesprà en la que Llíria es va ofegar: la gran tempesta del 28 de setembre de 1949 – Carles Asensi

La riuà de Llíria del 28 de setembre de 1949: també va afectar la Foia de Bunyol

El que va provocar el diluvi de Llíria de 1949…

EL major desastre que es recorda a Bétera: la riuà del 28 de setembre de 1949

+ “LA TRAGEDIA DEL 57, LA GRAN GOTA QUE COLMÓ EL VASODavid Tesías

+ “¿QUÉ OCURRIÓ EL 14 DE OCTUBRE DE 1957 EN MARINES?Almudena Rozalén

+ Camp de Túria DANA 1949, dramatisme a l’estació de la Pobla

 

Camins de la Pobla de Vallbona. Pòdcast 70 Cròniques Edetanes

Amb la participació de Miquel Martí (RàdioPobla), Joan Bell-lloc (Cròniques Edetanes) i José Tomás Varea (crònista de Tuéjar)

Sisena temporada – Pòdcast 70

La Pobla de Vallbona està situada en un encreuament de rutes que van des del país interior fins als ports mediterranis i des de les altures de Portaceli a les fèrtils aigües del Guadalaviar.

De fet, ja eren molts els camins que creuaven la Vallbona abans de construir les primeres cases de la Pobla.

Des de la ruta edetana que arribava a Sagunt, fins a la CV-35 són nombroses les vies, les sendes, les travesses i les dreceres que passen pel cor del Camp de Túria…

… escoltareu noms, dades i topònims referits als nostres camins, els quals ens han conduiran també a descobrir una part important de la nostra història, la història dels pobles edetans…

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 70 de la Sisena Temporada, “Camins de la Pobla de Vallbona”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des de YouTube Music

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ … i des d’ací tots els pòdcasts complets a YouTube

 

El secret de les Alcubles del 1665: l’ombra de l’home mort. Pòdcast 69 Cròniques Edetanes

Amb un relat original (“Doblons de sang, el crim occità de les Alcubles”) de la ploma literària de Carme Cardona, que ens narrarà ella mateixa, basat en uns fets històrics del segle XVII documentats per Joan Bell-lloc…

Sisena temporada – Pòdcast 69

… i ací teniu informació visual dels llocs on esdevingueren els fets:

En aquest programa anem a parlar d’un horrible crim. Però aquest fet anirà acompanyat d’uns altres elements que ajudaran els oients a imaginar-se millor aquesta escena ocorreguda en terres edetanes. Per això també parlarem d’una problemàtica –que ara torna a estar de moda– com és la immigració, que en aquest cas serà l’arribada d’occitans, o gascons, al segle XVII. I parlarem també dels diversos oficis a què es dedicaven, com ara venedors de teixits, corredors d’animals de càrrega, llauradors, traginers de la neu… i parlarem també de topònims situats a la part septentrional del Camp de Túria, com les Llàcoves, les Alcubles, la Casa de Carlos, l’assagador Reial de les Alcubles i el coll de la Creu o collao de la Cruz, que serà l’epicentre final de la tragèdia alcublana. Aclarim l’obscuritat dels fets.

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 69 de la Sisena Temporada, “El secret de les Alcubles del 1665: l’ombra de l’home mort”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des de👉 YouTube Music

+ Ací des d’👉 Spotify

+ Ací des d’👉 iVoox

+ Ací des de👉 TuneIn

+ Ací des d’👉 Amazon Music

+ Ací des d’👉 Spotify for Podcasters

+ Ací des de 👉 Facebook

+Ací👉 Editant el pòdcast 69 de Cròniques Edetanes…

+ … i des d’ací tots els pòdcasts complets a YouTube

Els Molins de Benaguasil. Pòdcast 68 Cròniques Edetanes

Cròniques Edetanes… pòdcast agermanat amb l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria i amb la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià… i col·laborador del Casal Jaume I del Camp de Túria d’Acció Cultural del País Valencià

+ Videoresum pòdcast 68 ‘Cròniques Edetanes’: Els Molins de Benaguasil

Sisena temporada – Pòdcast 68

Aquest episodi explora la història, decadència i recuperació dels molins hidràulics de Benaguasil, un municipi del Camp de Túria amb una rica tradició agrícola i hidràulica des de l’època musulmana del segle XII. L’aigua del riu Túria, distribuïda mitjançant una xarxa de séquies, no només servia per al reg i veure, sinó que també va aprofitar com a font d’energia mecànica per moure molins.

Història dels molins

  • Molí arrosser : Documentat des del 1238 al Llibre del Repartiment de Jaume I, va funcionar fins a la prohibició de conrear arròs el 1769. Després va ser abandonat i desaparegué completament al segle XX.

  • Molins fariners : Dos molins antics, el Molí de Dalt (Dessús) i el Molí de Baix (Dejús), van funcionar des del segle XIV fins a mitjans del segle XX. Eren de propietat senyorial (ducs de Sogorb i Cardona) fins a la Constitució de Cadis (1811), quan es va acabar el monopoli i es van construir nous molins.

  • Amb la liberalització, es van edificar fins a deu molins, com el Molinet , el molí Nou , la Màquina o el molí de Quelo

    Transformació industrial

    Al segle XIX, molts molins van adaptar-se a noves indústries:

    • El molí de Remires es convertirà en una fàbrica d’electricitat.

    • La Màquina va passar a ser una serradora de marbre.

    • El molí de Quelo va servir per a la indústria tèxtil.

    • El Molinet va ser fàbrica de llum i després de paper.

    Aquestes indústries van caure en desús a mitjans del segle XX, i molts edificis van ser abandonats, alguns fins i tot van desaparèixer.

    Recuperació patrimonial

    Quatre molins han estat restaurats amb èxit com a exemples destacats de conservació:

    1. Molí de Baix : Documentat des del 1408, deixà de funcionar cap al 1970. Adquirit el 1996 per Josep Vicent Montesinos, ha estat restaurat conservant elements originals com les bigues de mobila, el carcau (mecanisme hidràulic) i el xorro de la séquia. Avui és un habitatge que conserva la memòria del lloc.

    2. Molí Nou : Construït el 1862, va passar a mans de la família Ferrandis i després de Lluís Díaz, que el va batejar com “el molino austrohúngaro” per la seva estètica singular. Abandonat i venut per parts, el 2004 va ser adquirit per la família holandesa Kraaijkamp, que va restaurar amb gran cura, convertit-lo en un espai residencial elegant i respectuós amb el patrimoni.

    Altres casos destacats

    • Molí de Remires : Adquirit el 1983 per Josep Bonet, és ara una residència rural a les vores del Túria.

    • La Màquina : Restaurat com a habitatge particular, també s’utilitza per a actes socials.

Conclusió

La recuperació d’aquests molins no només ha salvat edificis emblemàtics, sinó que ha preservat la memòria històrica i cultural de Benaguasil. Aquestes iniciatives mostren com el patrimoni industrial pot ser revaloritzat per a usos contemporanis, oferint noves oportunitats socials i culturals al municipi. Un exemple inspirador de conservació amb sensibilitat

El carcau o carcabà del molí de Baix, lloc subterrani on el salt de l’aigua feia girar el rodet que movia les moles. Ara és un pràctic celler de l’habitatge

+ Videoresum pòdcast 68 ‘Cròniques Edetanes’: Els Molins de Benaguasil

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 68 de la Sisena Temporada, “Els Molins de Benaguasil”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des de YouTube Music

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ … i des d’ací tots els pòdcasts complets a YouTube

Quan el cultiu de l’arròs dominava el Camp de Túria. Pòdcast 67 Cròniques Edetanes

(Cròniques Edetanes… pòdcast agermanat amb l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria i amb la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià… i col·laborador del Casal Jaume I del Camp de Túria d’Acció Cultural del País Valencià)

Aquest pòdcast de Cròniques Edetanes presenta una nova col·laboració del nostre equip amb els amics de Ràdio Pobla. Un nou programa de “La Tertúlia” de Miquel Martí, amb la participació de Joan Bell-lloc i la col·laboració de Paco Romero.

Sisena temporada – Pòdcast 67

Al llarg d’aquesta entrevista radiofònica parlarem de l’arròs, un antiquíssim cultiu que vingué de la mà dels àrabs i que va ser prohibit el 1769. El seu conreu, com tantes coses, tenia una cara molt positiva, alimentava els més pobres, i una creu negativa, perjudicava els interessos de la ciutat de València i la seua Horta.

Tot i que la capital acabà guanyant la partida, els llauradors edetans van sostenir amb força una llarguíssima guerra arrossera, la qual serví també per a completar un dels sistemes de regadiu més perfectes del País Valencià. A més, la desaparició de l’arròs del Camp de Túria tingué també unes conseqüències positives, com ara el conreu de la morera i, sobretot, l’arribada posterior de la ceba, que ha perdurat fins als nostres dies.

A continuació repassarem i explicarem els detalls històrics i jurídics d’aquest llarg conflicte, amb breus escapades cap a les devocions dels sants protectors i cap a la gastronomia, amb l’aparició d’aquella sorprenent creació culinària que ens ha fet famosos a tot el món: la paella…

Bon profit!!!

+Camp de Túria: mapa dels arrossos de la Vallbona en 1584. Pòdcast 26 Cròniques Edetanes

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 67 de la Sisena Temporada, “Quan el cultiu de l’arròs dominava el Camp de Túria”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des de YouTube Music

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

+ Ací des de Ràdio Pobla

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ … i des d’ací tots els pòdcasts complets a YouTube

La primera paella de 1390 feta a la Pobla. Imatge de Sant Senent (junt a Abdó són els Sants de la Pedra) que trobareu a l’església de Sant Jaume d’aquesta localitat de la Vallbona.

 

Document Benaguasil 1725

 

La casa de la Sega de la Marjal, a la Vallbona, dibuix 1584

 

La casa de la Sega de la Marjal, a la Vallbona, foto actual: d’arrós a taronges…

 

En cas de no haver-lo prohibit a finals del XVIII al Camp de Túria, aquest arròs podria haver sigut del Gallipont amb Denominació d’Origen “La Vallbona”…

Passeig per l’art de la Cartoixa de Portaceli al Museu de Belles Arts de València. Pòdcast 66 Cròniques Edetanes

(Cròniques Edetanes… pòdcast agermanat amb l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria i amb la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià… i col·laborador del Casal Jaume I del Camp de Túria d’Acció Cultural del País Valencià)

Sisena temporada – Pòdcast 66

Amb el metre Francesc Fuster fem un recorregut per la pintura valenciana d’aquesta cartoixa edetana que podreu admirar en aquest museu valencià: paraules, reflexions i una contribució per al descobriment del nostre patrimoni edetà…

+ Portaceli, la cartoixa edetana. Pòdcast 64

Fa un mes, al nostre pòdcast número 64 vam fer una visita virtual a la cartoixa de Portaceli guiats per l’estimat amic i historiador beterà Paco Fuster. En aquella tertúlia, ell mateix es va oferir a fer una visita guiada al museu de Sant Pius V, a València, per tal de veure in situ una part del patrimoni artístic portacelità que ens ha arribat als nostres dies i que es conserva en aquest museu.

L’Ateneu de Bétera, en els locals del qual vam realitzar la gravació, es va oferir immediatament a organitzar aquesta visita cultural que, efectivament, tingué lloc el dissabte 31 de maig. Una vintena de persones procedents del Camp de Túria ens vam agombolar al voltant del mestre Fuster el qual ens va mostrar tot un panorama lluminós de pintura, tècnica i simbolisme. Gràcies a les seues explicacions poguérem gaudir la bellesa que s’amagava en les capelles i els racons del vell monestir i que ara podíem contemplar a peu pla i amb bona il·luminació, tot descobrint el món espiritual i artístic d’aquells monjos que habitaven una alta vall de la nostra serra Calderona.

A continuació podreu escoltar alguns fragments d’aquesta inoblidable visita que romandran ací com a testimoni, com una crònica edetana més.

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 66 de la Sisena Temporada, “Passeig per l’art de la Cartoixa de Portaceli al Museu de Belles Arts de València”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

+ Ací des de YouTube Music

+ … i des d’ací tots els pòdcasts complets a YouTube

   

El mosaic dels Treballs d’Hèrcules, patrimoni edetà espoliat a Madrid. Pòdcast 65 Cròniques Edetanes

Sisena temporada – Pòdcast 65

Amb la col·laboració emblemàtica de Jaume Flor que ens narrarà un epíleg molt reflexiu i entranyable. Joan Bell-lloc ens endinsa en el mosaic, Enric Llopis parla del descobriment i Vicent Galduf denuncia l’espoli…

El 21 de maig de 2021 el mosaic romà dels dotze treballs d’Hèrcules retornava de bell nou a terres edetanes, a Llíria, a Ca Porcar, el seu emplaçament històric a la Bombilla, entre el Pla de l’Arc i el poble… però sols tornava a casa una molt bona i perfecta rèplica: l’original continua espoliat al Museu Arqueològic a Madrid amb l’inventari número 38315BIS…

Enric Llopis, de Cròniques Edetanes, en Madrid observant el mosaic edetà espoliat

Als inicis dels terribles anys quaranta del segle passat el franquisme va rapinyar, camuflant el lladrocini com a transacció legal, aquesta obra d’art original del segle III amb uns arguments que serien molt semblants a aquests: “o aceptas esta oferta o atente a las consecuencias”…

Francesc Porcar, 1905, quan va ser president de la Unió Musical de Llíria

Descoberts el 1917, al llarg dels anys vint Francesc Porcar va rebre nombroses ofertes, sobretot estrangeres, per a vendre el mosaic… una d’elles arribava als 23.000 dòlars, tota una fortuna per a l’època… però el llirià sempre es va negar a desprendre’s d’ell.

Durant la Guerra del 36-39 el mosaic es va tapar per evitar la seua destrucció.

Francesc Porcar va ser nomenat jutge municipal interí pel Comité local de Llíria l’any 1936 i va crear la “Biblioteca del Poble. Va ser també nomenat col·laborador del Servei valencià d’Investigació Prehistòrica per la inestimable col·laboració prestada durant les excavacions del poblat ibèric d’Edeta al Tossal de Sant Miquel.

Imatge central del mosaic i de la que parla Joan Bell-lloc a la tercera part del pòdcast

Finalitzada la guerra, va arribar la repressió i la presó. El 12 de desembre de 1941 Ricardo Macarrón Piudo, tinent coronel de la Guàrdia Civil i apoderat provincial del ‘Servicio de Defensa del Patrimonio Artistico Nacional’ es va presentar a la casa de la Bombilla amb la missió de la Comissaria General d’aquest servei de fer-se càrrec del mosaic dels dotze treballs d’Hèrcules amb destí al Museu Arqueològic de Madrid. El 2 de juny de 1942 arriben els restauradors del Museu per fer-se càrrec del Mosaic, però la importància del treball i la poca experiència en aquest camp fa necessari esperar a finals d’octubre perquè arribe des de Barcelona un equip d’autèntics especialistes en l’extracció de mosaics. Durant més de tres mesos van romandre a Llíria Adolfo Maragliano i Francisco Cruzado. Finalitzada l’extracció, el 27 de desembre de 1942, el mosaic va eixir de Llíria en direcció a Madrid. Una vegada allí es va restaurar i el 1947 s’exposa inicialment a terra… i el 1989 novament es restaura per a la seua exposició definitiva a la paret del Museu on el podem contemplar en l’actualitat lluny, molt lluny, de sa casa al Camp de Túria.

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 65 de la Sisena Temporada, “El mosaic dels Treballs d’Hèrcules, patrimoni edetà espoliat a Madrid”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

+ Ací des de YouTube Music

+ … i des d’ací tots els pòdcasts complets a YouTube

 

Ca Porcar als anys vint del segle passat

 

La troballa el 1917
L’escultor Mariano Benlliure l’any 1928 visitant el mosaic a Ca Porcar

Portaceli, la cartoixa edetana. Pòdcast 64 Cròniques Edetanes

Sisena temporada – Pòdcast 64

En aquest programa fem un recorregut pel passat històric i cultural al voltant de la cartoixa de Portaceli. Una visita virtual que hem pogut fer guiats per la saviesa de l’admirat i estimat historiador beterà Paco Fuster. Aquesta tertúlia s’ha fet possible gràcies a la generosa col·laboració de l’Ateneu de Bétera, en els locals de la qual mantinguérem la conversa. Fotografies Ximo Asensi. Introducció Joan Bell-lloc. Lectura textos Enric Llopis.

Francesc Fuster Serra va nàixer a Bétera a mitjan s. XX. Després d’uns anys d’estudis es va graduar com a enginyer tècnic industrial, però allò que li agradava de debò era l’art i la història de proximitat, especialment la d’aquell misteriós monestir de Portaceli, tan prop de Bétera, amagat entre les muntanyes de la nostra estimada serra Calderona. Ell va viure de jove un fet extraordinari: la renovació i el retorn dels frares cartoixans al vell monestir del s. XIII que, des de feia un segle, havia estat abandonat i espoliat. De nou se sentien les melodies gregorianes sota la volta de l’església, les blanques caputxes dels monjos recorrien novament els claustres gòtics, la gran bassa de l’horta regalimava l’aigua i els tarongers perfumaven una altra vegada l’alta vall de Lullén, la porta del Cel.

Paco Fuster va viure totes aquelles sensacions de molt prop i decidí estudiar amb profunditat el passat històric i artístic d’aquell centre religiós i el paper que va jugar en la organització de l’Edetània medieval cristiana. Per això decidí matricular-se en la Facultat de Geografia i Història l’any 1981. Allí va realitzar un primer treball sobre la iconografia pictòrica de Portaceli, convertit més tard en una Memòria de Llicenciatura. Alumne madur, seriós, apassionat i constant, segons diuen els seus mestres, es va llicenciar en Història de l’Art i començà a treballar sobre les fonts documentals de la cartoixa. Va recórrer els arxius valencians, les principals cartoixes d’Europa i acabà en l’Arxiu Històric i la Biblioteca Nacional de Madrid.

Fruit de la seua investigació aparegueren, entre molts altres articles, dues obres monumentals, imprescindibles per conéixer Portaceli i el Camp de Túria: Cartoixa de Portaceli, història, vida, arquitectura i art, publicada el 1994 i reeditada el 2003 i la segona: Llegat artístic de la cartoixa de Portaceli: obres, iconografia, benefactors i artífexs en el seu context històric, publicada a Salzburg el 2012. Finalment, el 2022, amb motiu del 750 aniversari de la fundació de Portaceli, va coordinar el congrés extraordinari que se celebrà amb aquest motiu, fruit del qual és una nova publicació: La cartoixa de Portaceli (1272-2022). Vuit segles de testimoni, on s’arreplega la tasca científica d’una vintena d’investigadors sobre la història i l’art d’aquest monestir que, des del 1272, ha coordinat i regit la vida espiritual i material dels pobles edetans.

Ara i ací, tenim la immensa sort de compartir una tertúlia sobre Portaceli amb l’estimat Paco Fuster, una tertúlia que s’ha fet possible gràcies a la generosa col·laboració de l’Ateneu de Bétera, en els locals de la qual mantenim aquesta conversa.

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 64 de la Sisena Temporada, “Portaceli, la cartoixa edetana”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

+ Ací des de YouTube Music

+ … i des d’ací tots els pòdcasts complets a YouTube

Ràdio Piula 1983-84: l’emissora lliure del Camp de Túria. Pòdcast 63 Cròniques Edetanes

Sisena temporadaPòdcast 63

Amb Miquel Martí (‘La Tertúlia‘ de Ràdio Pobla), Alfons Cervera, Josep Maria Jorge, Lluís Cortina, Flor Sania i Susi Garcia.

En aquest programa volem parlar de la històrica ‘Ràdio Piula’, una d’aquelles emissores lliures que aparegueren a principis dels anys vuitanta al País Valencià i que des de la Vallbona emetia per a tot el Camp de Túria i que estigué en funcionament entre els anys 1983-84, amb la col·laboració desinteressada d’un grapat de joves amb moltes ganes de fer coses.

Físicament, estava en la planta baixa de Rafael el Patoto, en el cantó que fa el carrer València amb el de Sant Sebastià. Els aparells físics (l’antena, la ràdio, els micros, un plat per a posar música i els altaveus) els pagaren a escot entre tots. Les ones ocupaven el 102 de l’FM i l’emissió era de dilluns a divendres de 9 a 11 de la nit, dissabtes al matí i diumenges de 10:30 a 12:30 de la nit.

+ Aquellas radios: Radio Klara, Radio 3, Ràdio Piula… – Alfons Cervera

Comencem el pòdcast, quaranta-dos anys després, escoltant la capçalera original d’un dels programes. “A trossos i mossos”, d’aquella ràdio comarcal: pràcticament no hi ha cap gravació d’eixa època, però d’una vella cinta de casset una miqueta ja deteriorada, hem recuperat aquesta joia amb el títol i la sintonia que interpretava ‘L’Horta Teatre’…

 

I com a curiositat final, després d’escoltar la Tertúlia de Miquel, vos donarem a tastar un pessiguet autèntic i original d’aquella mítica ràdio. És un àudio curtet on escoltareu el primer capítol d’un serial anomenat “El Roder de la Cova del Cavall” (amb Pep Novella i Boro Baltra) del que arribaren a emetre’s quatre entregues. Aquesta mostra no arriba a la milionèsima part del treball que un grup de joves entusiastes van desenvolupar en aquella mítica emissora lliure comarcal, ràdio Piula. El fragment té una qualitat auditiva una miqueta dolenta, ja que de l’emissora passà a una cinta, de la cinta a diverses còpies, i a través de reproduccions gravades en mòbil, arriba als vostres oïts. Però és l’únic trosset que us podem oferir com un document sonor que quedarà en l’arxiu de la nostra història edetana.

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 63 de la Sisena Temporada, “Ràdio Piula 1983-84: l’emissora lliure del Camp de Túria”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

+ Ací des de YouTube Music

+ Ací des de Ràdio Pobla

+ Ací el vídeo de La Tertúlia de Ràdio Pobla

+ … i des d’ací tots els pòdcasts complets a YouTube

Macollades d’Olocau, les garroferes centenàries del Carraixet. Pòdcast 62 Cròniques Edetanes

Sisena temporadaPòdcast 62

Joan Bell-lloc entrevista a Francesc Rozalén

Al Tall ens mostra al principi del pòdcast uns interessants aspectes de la garrofera, com un arbre especial de la nostra terra, amb profundes arrels que entronquen amb el moll de la nostra història. I volem aprofitar l’ocasió per donar a conèixer també, després de la capçalera, la glossa que el nostre mestre Josep Duran va dedicar a la garrofera.

Com és evident, en aquest programa parlarem de garroferals, grarrofes i garrofins i, en concret, de les velles garroferes olocaueres que ens connecten amb el passat morisc d’aquesta vall. L’Ajuntament d’Olocau ha promogut la “Ruta de les Macollades” una visita que recorre els pollancars i els guaixos de les garroferes d’Alamara, d’Alèdua i de l’Aigualeig, sempre a la vora del barranc de Carraixet.

I encetem la nostra conversa amb Paco Rozalén, un historiador que s’ha enamorat d’aquests paisatges exuberants i misteriosos, fortament perfumats amb l’essència de la flor dels vells garrofers i dels bolets i les herbes que els envolten, a la vall d’Olocau.

+ Les macollades d’Olocau: el paradís de les garroferes monumentals – Francesc Rozalén

Pollancars o Guaixos

Escoltareu al pòdcast les diverses explicacions i col·laboracions que hem pogut arreplegar sobre aquest tema de les garroferes olocaueres. Però no volem acabar el programa sense dir l’última paraula, allò que tenim a la punta de la llengua, ballant incessantment al nostre cervell, i que si no ho diem, rebentarem. És, en definitiva, una darrera pinzellada sobre les “macollades”, la pinzellada final, el remat.

I en primer lloc ens volem confessar, així en públic: quan començàrem el programa no teníem ni la més mínima idea de què era una “macollada”, un mot que no havíem escoltat mai de la vida. Ni idea. Però com altres persones més sàvies l’havien usat, vam seguir el corrent, confiats, contents i despreocupats.

Però vet aquí que, de sobte, la vena xafardera i tafanera que tot ho vol saber i dotorejar, ens va empényer de cara als diccionaris on vam descobrir diverses coses.  La primera és que el mot macollada no es troba en cap diccionari català, ni valencià ni balear, ni alguerés, res, ni rastre. De fet, diu Coromines que “després d’una enquesta amb llauradors de tota l’Horta i la Ribera, el 1958, ningú no havia sentit dir mai la paraula “macollada”.

Només el diccionari castellà de la Rae recull “macolla”, d’on prové macollada, “Conjunto de vástagos, flores o espigas que nacen de un mismo pie”, un mot, diuen els castellans, de “origen incierto”, és a dir, que no tenen ni idea d’on prové. Afegeixen que s’usa també al Salvador i a Nicaragua aplicat a un conjunt de persones o coses.

Però sortosament, el nostre lexicògraf llirià, Josep Escrig, bon coneixedor de les terres i els mots dels pobles edetans, ens ha fet llum en les tenebres. Diu al seu diccionari que en valencià, en la parla de Llíria i d’Olocau, la paraula castellana “macolla” es diu guaix, i que s’usa generalment en plural: els guaixos. Una bonica paraula que Alcover diu que prové del germànic “washian” que vol dir créixer. I, efectivament, en alemany crèixer es diu “wachsen”. Però Escrig també recull un altre mot amb aquest mateix significat, “el pollancar”, una paraula ben viva que també arreplega el nostre admirat Duran, aplicada als quadros de garroferes que, exuberants i frondosos, pugen llomes amunt.

És aquest un bon moment per acabar el programa tot explicant aquests bells mots valencians que ens transporten als orígens germànics de la nostra llengua, tot acompanyant el creixement dels refillols i de la fusta roja de les noves i les velles garroferes. I és també un bon moment per a recuperar el seu ús, que podem posar en marxa substituint el castellà macollada, i començar a parlar dels “Pollancars d’Olocau” o els “Guaixos Olocauers”.

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 62, “Macollades d’Olocau, les garroferes centenàries del Carraixet”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

+ Ací des de YouTube Music

+ Ací des d’Instagram

+ Ací des de Facebook

+ … i des d’ací tots els pòdcasts complets a YouTube

 

Els Carnestoltes històrics de Llíria. Pòdcast 61 Cròniques Edetanes


Sisena temporadapòdcast 61.

Joan Bell-lloc entrevista a Manolo Sànchez Vidagany:

“… Tota la cristiandat occidental celebrava aquestes festes i també Llíria té un passat ben ric de tradicions carnavalesques. Manolo Sánchez Vidagany ha tingut el bon gust d’arreplegar tot aquest llegat que uneix Llíria a les més velles tradicions del centre europeu i que es remunten al nostre passat medieval i, fins i tot, romà. Els personatges, les vestimentes, la gastronomia, la literatura i l’enginy popular, l’itinerari ple de records de la vella Llíria medieval, els carrerons, les placetes i els racons arrenglerats en una rua que travessava fantàsticament els anys i els segles i ens fa reviure el passat fet present. Tot aquest material etnogràfic ha estat recollit i publicat per l’Ajuntament de Llíria i nosaltres, ara i ací, el volem donar a conéixer als nostres seguidors. “Sigueu devots i feu Carnestoles”, com deia la dita, i gaudiu la posada al dia d’aquesta vella festa, acompanyats de la mà experta de Manolo Sánchez Vidagany

Amb aquest pòdcast hem volgut reviure uns fets que, el pas del temps i diverses circumstàncies, han fet desaparéixer del nostre calendari actual de Llíria. I no fou només una ordre arbitrària dictada per un dictador, també en un món on uns moren de fam i altres llancem tones d’aliments, fer uns dies de Carnes Tolendas tampoc té massa sentit, almenys etimològicament.

Però aquesta festa ens unia a tot un clamor europeu, gairebé mundial, i ens feia sentir que formàvem part de tot un gran conjunt humà que gaudia bojament les darreres hores de disbauxa abans dels dies d’austeritat i dol que venien després.

Recordar-ho i reviure-ho ha estat la nostra tasca. Deixar-ho morir al profund llac de l’oblit, tampoc no té cap sentit. Siga com siga: Carnestoltes, bones voltes!”

Joan Bell-lloc

+ Des d’ací podreu accedir al web de la Biblioteca de Llíria on poder llegir i descarregar-vos gratuïtament la publicació: Carnestoltes de Llíria: la celebració dels humils de Manuel Sánchez Vidagany

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 61, “Els Carnestoltes històrics de Llíria”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

+ Ací des de YouTube Music

+ Ací des d’Instagram

+ Ací des de Facebook

+ … i des d’ací tots els pòdcasts complets a YouTube

On Llíria s’acosta al cel: l’Estellés més edetà. Pòdcast 60 Cròniques Edetanes

Sisena temporada, pòdcast 60.

Amb les col·laboracions de Maria Faubel, Francesc Rozalén, Rubén Pitarch, Joan Castellano, Carme Cardona i Alexandre Navarro. Presenta Joan Bell-lloc.

Comencem el viatge per les terres edetanes amb l’obra poètica de Vicent Andrés Estellés sobre Llíria i els pobles del Camp de Túria:

El desembre de 2023 ens avançàrem al centenari del poeta de Burjassot publicant el pòdcast 39 de Cròniques Edetanes Passeig per la Llíria dels versos de Vicent Andrés Estelles, amb Clara Rozalén. El maig de 2024 entràrem de ple a la commemoració dels #CentdEstellés amb el nostre programa 44 Vicent Andrés Estellés: una tendresa oculta, amb Jaume Pérez-Montaner. I ara, febrer de 2025, tanquem el cercle celebrant els Cent +1 del millor poeta valencià amb aquest treball´, el 60, “On Llíria s’acosta al cel: l’Estellés més edetà”.

Des d’ací podeu descarregar-vos gratuïtament, del web de la Biblioteca de Llíria, el llibre de Paco Rozalén sobre Estellés i Llíria

Octubre 1981, sopar en Casinos després d’una conferència de Vicent Andrés Estellés en aquest poble del Camp de Túria

Comencem el pòdcast llegint un article que Vicent Andrés Estellés va publicar el 30 de setembre de 1987 i on el poeta tanca el conjunt de poemes estellesians sobre Sant Miquel i Llíria. El poeta, tal com explica al text, fa un resum global de les seues experiències personals i familiars de les visites o pelegrinatges a Llíria i la pujada a l’Ermita. Hi apareixen els tòpics que havia exposat en molts altres poemes anteriors: la pols, les misèries humanes, la pobresa, els miracles, els ciris, les magranes i els fruits de tardor, el vi, el carro, la paella, Sant Vicent, etc.

Una de les característiques de l’obra d’Estellés és la fotografia descarnada i viva de la gent del seu Poble, amb majúscula, dels valencians en el seu conjunt, amb les seues virtuts i defectes. Ell descriu aquesta gent en un context històric concret, la miserable postguerra, amb enormes mancances econòmiques i també culturals. Però paral·lelament, aquesta globalitat apareix especificada en els seus espais concrets, en les seues viles, ciutats i pobles, amb els seus noms de lloc, amb els seus topònims.

1.- “Polsim que es vessa sobre els garrofers” amb Francesc Rozalen

I així, el poeta de Burjassot presenta al llarg de la seua obra viles i viles, pobles i pobles. Algunes ciutats van tenir la sort de ser protagonistes de tot un llibre de versos dedicat a elles per Vicent Andrés Estellés. No va ser aquest el cas de Llíria. Tanmateix, la vella Edeta es trobava disseminada, per tot arreu, dins de nombrosos versos del poeta. Per això hem d’agrair la magnífica i pacient obra de Francesc Rozalén que ha sabut triar i rejuntar, com qui amuntona granets de mangrana, totes les referències estellesianes dedicades a Llíria i a la seua festa de Sant Miquel.

El llibre resultant és una bellíssima publicació de l’Ajuntament de Llíria que apareix com una ofrena, com un nou exvot, en el centenari del naixement del poeta de Burjassot. Creiem que ha estat una obra pertinent i exacta on s’han ajuntat la bona voluntat política, el bon gust literari i l’amor a la terra de proximitat. A les seues pàgines trobem un estudi introductori sobre l’ermita i el monestir, la col·lecció completa de gasetilles sobre la festa de Sant Miquel, amb el pseudònim estellesià de “Roc” i la gran quantitat de versos i referències poètiques a Llíria dins dels diversos llibres de poemes, especialment, al Mural del País Valencià. El llibre es tanca amb l’aportació d’altres poetes i literats que han cantat també les festes miquelines de la vella Edeta. I ningú millor per explicar tot açò que la veu del mateix Francesc Rozalén.

2.- El Camp de Túria al Mural del País Valencià amb Joan Castellano, Carme Cardona i Alexandre Navarro

Però a les Cròniques Edetanes hem volgut estendre la mirada sobre el conjunt de tots els pobles edetans que també van ser objecte poètic del gran Estellés. Els poetes dels pobles del Carraixet, de la Vallbona i dels pobles del Camp de Llíria també aporten la seua visió sobre aquesta qüestió. Tot i que no apareixen al llibre de Llíria, nosaltres hem volgut donar-los la paraula i completar, així, el conjunt de les terres edetanes.

En primer lloc, Joan Castellano ens dona la seua visió de Benisanó, com un preàmbul de l’arribada a Llíria.

Des de Benaguasil, l’escriptora Carme Cardona fa una reflexió sobre l’obra d’Estellés i els seus versos dedicats a les perfumades i productives hortes dels pobles de la Vallbona.

Per últim, el poeta Alexandre Navarro acompanya l’Estellés més roder i secatiu caminant pels plans i les pinades de la Calderona, descrivint cada racó de l’alta vall del Carraixet.

3.- Maria Faubel “On Llíria s’acosta al cel” i “Els amants”

Però Llíria no és únicament paraula. La mesura i la sonoritat de les síl·labes poètiques ha esdevingut música, un miracle que va lligat a aquesta terra des de la vella Edeta, als fonaments de Sant Miquel. Ara, la lliriana Maria Faubel, tot rescatant uns versos que han passat desapercebuts a tots els estudiosos de l’obra estellesiana, ha compost una cançó que resumeix en un vers meravellós el santuari i la vila: “On Llíria s’acosta al cel”. Es tracta d’un poema publicat el dia de Sant Miquel del 1960 amb el pseudònim de Roc. Si els versos són emotius, amb la música i la veu de Maria Faubel són colpidors i et transporten a regions situades molt a dins de l’ànima. Rubén Pitarch fa una presentació d’aquest treball. Com a perla final sentireu la bellíssima versió que Maria Faubel fa del conegut poema dels Amants.

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 60, “On Llíria s’acosta al cel: l’Estellés més edetà”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

+ Ací des de YouTube Music

+ Ací des d’Instagram

+ … i des d’ací tots els pòdcasts complets a YouTube

 

El Cant de la Sibil·la retorna al Camp de Túria. Pòdcast 59 Cròniques Edetanes

Quinta TemporadaEpisodi 21 (programa 59)

Amb el Cor i Orquestra Ateneu Cultural Ciutat de Manises. Consolat de Mar, Benaguasil.

A l’edat mitjana a la nostra comarca a les esglésies de Santa Maria de Llíria, l’actual Sang, Sant Jaume de la Pobla i a Sant Joan de Portaceli era habitual la nit de Nadal escoltar aquest drama litúrgic i cant gregorià representat abans de la missa del Gall… després caigué el silenci en les terres edetanes fins el passat 28 de desembre de 2024 quan l’incombustible Carles Subiela i el seu “Consolat de Mar” retornaren al Camp de Túria la interpretació en viu de “El Cant de la Sibil·la”, gràcies a la valuosa tasca d’estudi i recuperació de José Vicente Fuentes Castilla, amb la participació del Cor i Orquestra Ateneu Cultural Ciutat de Manises (Sibil·la: Nataléne Giménez) i que aneu a escoltar la versió integra celebrada a Benaguasil.

Sibil·la: Nataléne Giménez

Presenta l’escriptora Carme Cardona. Gravació Ximo Asensi. Vos deixem ara amb aquest programa 59 gaudint d’aquesta obra única…

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 21 de la Quinta Temporada, “El Cant de la Sibil·la retorna al Camp de Túria”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací vídeo concert Benaguasil

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

+ Ací des de YouTube Music

+ Ací des d’Instagram

+ … i des d’ací tots els pòdcasts complets a YouTube

La riuà de 1957 al Camp de Túria i la tragèdia de Marines. Pòdcast 58 Cròniques Edetanes

Quinta TemporadaEpisodi 20 (programa 58)

Amb la participació de David Tesías. Presenta Joan Bell-lloc. Narracions d’Enric Llopis i Vicent Galduf i la col·laboració  del CEL-Marines.

+ Info: “LA TRAGEDIA DEL 57, LA GRAN GOTA QUE COLMÓ EL VASO” article de David Tesías

+ Info: “¿QUÉ OCURRIÓ EL 14 DE OCTUBRE DE 1957 EN MARINES?” article d’Almudena Rozalén

… dels dos milions de tones de fang que ensorraren València ciutat a partir de la una del migdia del 14 d’octubre de 1957, més de la meitat d’eixa terra provenia dels camps de Llíria que havien anat a parar per les rambles i barrancs a les aigües del Túria…

Escrivia el cronista edetà José Duran el 2 de novembre de 1957

 

Aquest pòdcast volem dedicar-lo a la memòria, mare de totes les ciències, motor de la Història i protectora del gènere humà. El teníem en projecte, ja fa uns mesos, però malauradament la mare Natura se’ns ha avançat. Volíem recordar diversos desastres pluvials que ha patit el País Valencià i que han marcat, i marquen, el nostre tarannà com a poble, malgrat la monumental desconeixença que mostren alguns irresponsables dirigents aponentats. Ens centrarem, d’una manera especial, en la riuada del 1957 i les greus conseqüències que va tenir a la ciutat de València i al Camp de Túria. Finalment, David Tesías, geògraf, cartògraf i educador ambiental, ens descriurà de primera mà una de les pitjors seqüeles que va ocasionar aquella riuada, la destrucció parcial d’una part del poble de Marines i el trasllat forçós de la vila a un altre indret del Camp de Túria, una desgràcia vanament anunciada per les autoritats locals.

Aneu a escoltar el recompte de catàstrofes que cíclicament tenen com a escenari les nostres terres. Esperem que programes com aquest servisquen per a curar parcialment la desmemòria, tot adaptant el País Valencià a la climatologia que ens és pròpia.

 

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 20 de la Quinta Temporada, “La riuà de 1957 al Camp de Túria i la tragèdia de Marines”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

+ Ací des de YouTube Music

+ Ací des d’Instagram

+ … i des d’ací tots els pòdcasts complets a YouTube

LA RIUADA DE L’ANY 1957 A LLÍRIA i EL CAMP DE TÚRIA

(A penes vint dies després de la riuà de 1957, el 2 de novembre,  el cronista llirià Jose Duran escrivia aquest article narrant els desastres que havia ocasionat)

José Durán

“El nostre poble està passant un període d’anys catastròfics, amb una dura prova per a la seua agricultura, que és tant com dir la seua principal font de riquesa.

En primer lloc, les gelades dels anys 1946 i 1956, que van posar fi a la vida de moltes de les seues garroferes i oliveres. Després, la tempesta d’aigua del 28 de setembre de 1949, en la qual caigueren 165 litres per metre quadrat en poc més d’una hora. Aquesta pluja produí la gran riuada del Túria i del Carraixet i va destrossar la gran majoria dels ribassos del camp de Llíria. Tot seguit vingué la sequera dels anys 1953 a 1956, en què la font de Sant Vicent es va quedar reduïda a un quart de fila. I finalment, la riuada d’octubre de 1957, un intens xàfec, el major dels coneguts, en el qual plogué a bots i barrals durant catorze hores consecutives, des de les 11 de la nit del dia 13 d’octubre, fins a la una del migdia del dia 14. En aquest període de temps van caure a Llíria 610 litres per metre quadrat; a València, 630; a la Pobla, 840 i a Sot de Xera, 850, o siga el doble o més de la pluja mitjana de tot un any.

El Prat de Llíria una setmana després de la riuada del 57

Cal afegir que en la famosa riuada del Túria del 10 de novembre de 1897, havien caigut sobre València 250 litres per metre quadrat, en 24 hores, la qual havia estat la màxima precipitació coneguda a Espanya en aquella data. Doncs bé, ara han caigut 850 litres a Sot.

Tal diluvi ocasionà a València dues riuades, una a les tres de la matinada i una altra a la una del migdia del mateix 14 d’octubre. La primera va saltar el llit del riu, però en la segona l’aigua anava un metre i mig per dalt del Túria, cosa que originà una inundació en què l’aigua va cobrir 2/3 parts de la capital. Arribà a la plaça de l’Ajuntament, amb un metre d’altura en la vorera de l’Ateneu Mercantil i Correus; al carrer d’en Colom, un metre i mig; a la Porta de la Mar n’hi havia dos metres i al carrer Baix del Carme 2,75 m. Quedaren inundades moltes plantes baixes i soterranis. Va ser una catàstrofe de dimensions apocalíptiques, com no s’havia conegut mai.

La major calamitat patida per València va ser la de l’any 1517, en què l’aigua arribà a la Universitat, al carrer de la Nau, i la plaça de l’Àngel. La present, de 1957, ha aconseguit 1,50 m més d’altura que aquella. Segons declara l’observatori de Madrid, aquesta pluja ha estat com les que cauen sobre l’Índia o les illes del Pacífic, completament desconeguda, no sols en aquelles latituds, sinó en tota Europa.

Així quedà el pont de la rambla, camí de Casinos, l’octubre del 57

A Llíria els danys s’han avaluat per les autoritats en 56.000.000 ptes. S’ha desbordat la rambla Primera i la Castellarda, que anaven dos metres per damunt dels ponts. A conseqüència d’aquesta avinguda s’han trencat els ponts de les carreteres del Cabeçó Roig i de Casinos i també el del camí de les Alcubles. Així mateix, s’ha esfondrat el pont de pedra de Vilamarxant i el de ferro de la via ampla, que ja s’havia trencat en la riuada de 1897; també els de Riba-roja al Pla, el d’Olocau a Bétera i els de Benaguasil a Pedralba.

Aquesta avinguda provocà la segona inundació de València, la de les 13 hores. Dels dos milions de tones de fang que van quedar a València, la meitat era la flor i nata de la terra del Camp de Túria.

A més de les rambles, unes altres torrenteres que també es van desbordar foren el barranc del Forat i el de Crispina. El primer, no podent donar cabuda a l’aigua, es trencà pel maset d’Izquierdo i els olivars de Lapiedra i els Collado, al camí de Gilet, on l’aigua anava un metre per damunt de les finques i arrossegava al seu pas infinitat d’oliveres i ribassos. Aquests últims han patit molts danys. En algunes finques ha llevat un metre de terra i en altres n’ha posat.

L’aigua de la Foia de Turbanyes cobria les puntes dels arbres. Era un immens estany, i també la Foia o la Canal de la Pobla. En una olivera, situada al voltant de la rambleta del Mas del Frare, l’impetuós corrent de l’aigua deposità en la “forcallaura” de l’arbre una pedra que pesava trenta arroves. Les carreteres i els camins han esdevingut barrancs intransitables. Els trens deixaren de circular i el trenet dels ferrocarrils econòmics no va començar a funcionar fins al dia 20, si bé amb restriccions.

Al veí poble de Marines, a conseqüència d’un fort tro i la caiguda d’un llamp, es va arronsar el cim de la muntanya que corona el poble, la qual cosa originà un despreniment de diverses tones de pedres que assolaren algunes cases i ocasionaren set morts. La Diputació ha acordat traslladar el poble a la Maimona de Llíria, sota els auspicis de l’Institut Nacional de Colonització…”

Les quatre muralles de la Llíria medieval. Pòdcast 57 Cròniques Edetanes

Quinta TemporadaEpisodi 19 (programa 57)

Amb la participació de Miquel Sánchez Signes. Presenta Joan Bell-lloc. Gravació Marta Gonzàlez Balaguer.

Llíria. Saló d’actes de l’oficina d’Informació i Turisme. Situats sobre la necròpoli romana d’Edeta i a través del vidre, veiem il·luminats dos mausoleus d’il·lustres edetans, romanitzats, situats a la vora de la via d’accés. En aquest ambient, l’arqueòleg de Llíria, Miquel Sánchez Signes, comença a desgranar pausadament el solemne recorregut per les muralles de la Llíria medieval. Es tracta de quatre recintes, més o menys concèntrics, que mostren l’evolució de la ciutat al llarg de diversos segles de l’edat mitjana. En primer lloc, una fortalesa situada al cim del que avui anomenem la Vila Vella. Era l’alcàsser musulmà, del qual encara resten les bases de les seues muralles. Aquest castell inicial tenia una muralla que tancava la població de la Llíria musulmana.

Amb l’arribada dels cristians el 1238, la ciutat és ocupada per nous pobladors i es fa una nova ampliació del recinte urbà cap a llevant. Els musulmans són expulsats fora dels murs i formen una moreria exterior. Posteriorment, aquest raval musulmà, juntament amb la jueria, quedarien inclosos dins de la ciutat a partir d’una darrera ampliació de les muralles cap al nord que deixaria el castell, finalment, dins de la ciutat.

Miquel Sánchez Signes va mostrar detalladament les restes de cadascun dels fragments de les muralles i les seues ampliacions, les obres de recuperació dels llenços de muralla a punt de desaparéixer, els merlets, les barbacanes i els diversos portals que, a poc a poc, es van traient a la llum. Així és com van fent realitat la restauració arqueològica, però també intel·lectual i sentimental, d’una Llíria que, desdibuixadament, encara conserva al seu si, a l’interior de corrals, coves i racons, els fonaments medievals de la vila moderna.

Documentada exposició dels treballs arqueològics que Miquel Sánchez Signes i el seu equip duen a terme per tal de recuperar les restes i la memòria del nostre passat com a ciutat, una memòria cada dia més clara i diàfana gràcies a l’entusiasme i el treball de l’equip arqueològic municipal.

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 19 de la Quinta Temporada, “Les quatre muralles de la Llíria medieval”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

+ Ací des de YouTube Music

+ Ací des d’Instagram

+ … i des d’ací tots els pòdcasts complets a YouTube