Les riuades del 1949 i 57 al Camp de Túria. Pòdcast 71 Cròniques Edetanes
Sisena temporada – Pòdcast 71
En dos programes passats de Cròniques Edetanes ja vam tractar i comentar la riuada del 1949, centrada en els desastres que causà a Llíria i en la fira i festes de Sant Miquel. També vam dedicar un programa a la riuada del 1957, on comentàvem les destrosses i les terribles conseqüències que tingué especialment a Marines, on gravàrem el programa centrats en la destrucció i reconstrucció d’aquesta vila.
Avui publiquem nou programa, en col·laboració amb RàdioPobla, en la Tertúlia que dirigeix Miquel Martí. Ací hem volgut donar una visió més global, amb noves dades comarcals i amb la participació de més gent, com ara Josep Vicent Galiana, de Benaguasil, juntament amb les conegudes veus de Sime Jordan i Joan Bell-lloc. També s’han afegit a la tertúlia altres col·laboradors com Marcel·lí Garcia, que aportà la increïble història protagonitzada per son pare, el qual, nadant des de la Pobla, ajudà al rescat dels viatgers d’un tren que s’havia quedat entrampat en l’estació del poble. Paco Romero, veí de la Pobla, corroborà aquesta heroïcitat i n’afegí d’altres, com la dels músics de la banda local que hagueren de recórrer més de trenta quilòmetres amb els instruments al coll des de la Serrania fins a casa. David Tesias evocà novament les desventures del Marines Vell causades per la riuada del 1957 i, finalment, des de Bétera, Amparo Domènech descriu els fets ocorreguts a la zona del Carraixet. Entremig d’aquestes entrevistes, el director de la Tertúlia de Ràdio Pobla va reproduir l’emotiva gravació de la SER, del 1957, en el moment en què el riu s’emportava, en directe, el pont de Fusta de la ciutat de València.
Enfront a totes aquestes desgràcies comarcals, també hem volgut deixar constància de l’absència de males notícies sobre Benissanó, un poble “ben fet”, ben construït i ben arrecerat de les barrabassades de l’aigua i les riuades.
Seguint l’exemple del gran cronista de Llíria, Josep Duran, hem volgut donar a conéixer tots aquests fets per a guardar-ne memòria, que es coneguen millor i, en la mesura del possible, prevenir-se’n en un futur…
+ Fira de Llíria 1949, el diluvi oblidat narrat pel cronista Duran. Pòdcast 31 Cròniques Edetanes
+ La riuà de 1957 al Camp de Túria i la tragèdia de Marines. Pòdcast 58 Cròniques Edetanes
————————————————————————-
Cròniques Edetanes
Accedir a l’Episodi 71 de la Sisena Temporada, “Les riuades del 1949 i 57 al Camp de Túria”, des de les següents plataformes de pòdcast:
+ Ací des de YouTube Music
+ Ací des d’Spotify
+ Ací des d’iVoox
+ Ací des de TuneIn
+ Ací des d’Amazon Music
+ Ací des d’Spotify for Podcasters
+ … i des d’ací tots els pòdcasts complets a YouTube
——————————————————————————–
+ Llíria, 28 de setembre de 1949: l’horrorosa tempestat
+ La vesprà en la que Llíria es va ofegar: la gran tempesta del 28 de setembre de 1949 – Carles Asensi
+ La riuà de Llíria del 28 de setembre de 1949: també va afectar la Foia de Bunyol
+ El que va provocar el diluvi de Llíria de 1949…
+ EL major desastre que es recorda a Bétera: la riuà del 28 de setembre de 1949
+ “LA TRAGEDIA DEL 57, LA GRAN GOTA QUE COLMÓ EL VASO” David Tesías
+ “¿QUÉ OCURRIÓ EL 14 DE OCTUBRE DE 1957 EN MARINES?” Almudena Rozalén
+ Camp de Túria DANA 1949, dramatisme a l’estació de la Pobla
Francesc Fuster Serra va nàixer a Bétera a mitjan s. XX. Després d’uns anys d’estudis es va graduar com a enginyer tècnic industrial, però allò que li agradava de debò era l’art i la història de proximitat, especialment la d’aquell misteriós monestir de Portaceli, tan prop de Bétera, amagat entre les muntanyes de la nostra estimada serra Calderona. Ell va viure de jove un fet extraordinari: la renovació i el retorn dels frares cartoixans al vell monestir del s. XIII que, des de feia un segle, havia estat abandonat i espoliat. De nou se sentien les melodies gregorianes sota la volta de l’església, les blanques caputxes dels monjos recorrien novament els claustres gòtics, la gran bassa de l’horta regalimava l’aigua i els tarongers perfumaven una altra vegada l’alta vall de Lullén, la porta del Cel.
