Fa apenes unes hores, el Barça de Pep Guardiola, el pentacampió, ha jugat -i guanyat- el seu partit de Champions contra el Dynamo de Kiev. Del partit, no en comentaré res, ja que això ho deixe als experts en la cosa esportiva; en canvi, no puc estar-me d’apuntar una dada que em sembla simptomàtica: mentre
Dimarts, poc més de les tres de la vesprada. L’aula 204 de la facultat de Filologia de la Universitat de València, la darrera del corredor de la segona planta, acull el primer dia de l’assignatura de “Català com a primera i segona llengua”. A la tarima, Maria Conca, professora del departament de Catalana i una
Europa, anys 30. Tot el Vell Continent roman nafrat pel sorgiment dels poderosos règims feixistes: Alemanya, Itàlia, l’estat espanyol… Alguns països, com Àustria, pateixen en primera persona els efectes de les polítiques expansionistes d’aquests règims que, com el sinistre III Reich d’Adolf Hitler, aspiraven a augmentar el seu poder mitjançant l’annexió de territoris. Paral·lelament, l’any 1934, se celebrà
Avui, diumenge d’estiu, era dia de passeig. He caminat pel centre de València i, en passar pel costat de la Seu, he tornat a sentir el crit de la tomba d’Ausiàs March, amagada en un raconet d’aquest edifici. I he recordat, no sé per què, dos poemes de l’home que m’enganxà, ja fa molts anys,
Tal volta, això és el que pretenien expressar els Obrint Pas amb aquell crit de guerra llançat als quatre vents tot just abans d’iniciar La Flama, un dels seus himnes més emblemàtics: “Avui és el dia! Tot un poble en moviment!”. Fa gairebé (i que em perdone el senyor Rus) tres hores que he eixit
En la línia de persecució al pensament disident, insurgent i independent que denunciàvem ahir en aquest blog, el PP i Ciudadanos han encetat una campanya de persecució contra un artista, un músic que només ha comés el delicte de dir en veu alta, en una suposada democràcia, allò que pensa. Com abans li va passar
Publica avui el diari El Mundo que les forces policials espanyoles han rebut instruccions per “investigar l’entorn de les persones” que van recolzar la candidatura d’Iniciativa Internacionalista a les Illes Balears i que, fins i tot, “s’intentarà identificar almenys les zones on van eixir els 1.500 vots” que II va rebre al territori illenc. Dit
Hi ha dies que hom s’alça i, de repent, el cel sembla aclarir-se. El vell concepte de la roda medieval deia que la vida era com un cercle que va girant: uns dies estàs en la part de sota i uns altres, al damunt. La meua roda particular feia temps que no girava i que
Els haikus, cada vegada, m’agraden més… Curts, sintètics, mínims però, amb tot, carregats de sentiments i una porta oberta al pensament, a la reflexió i a les emocions que fan que pague la pena viure. No puc pensar en un moment més adequat per penjar-ne dos que aquesta tranquil·la vesprada de juliol, d’aquelles que el
El proper dissabte, 11 de juliol, serà el primer dia gran de Colorets, el col·lectiu de joves lesbianes, gais, transexuals i bisexuals de la Ribera del Xúquer i la Costera que va nàixer fa uns mesos. Sota el lema Orgullós de ser de poble, orgullós de ser com sóc, Colorets celebrarà el seu primer Dia
El company Miquel Àngel Orts va entrevistar-me el passat cap de setmana en l’espai cultural de Ràdio Nacional d’Espanya (RNE) amb motiu del premi Sambori de narrativa breu que m’atorgaren pel text Grossa, un monòleg interior que mira d’expressar el pensament d’una xica amb anorèxia. L’entrevista va ser curta però intensa i, a més a
La veritat és que quan hom té un reconeixement a la feina feta es gaudeix per partida doble: d’una banda, pel reconeixemt, premi o menció que valora la teua tasca i, d’altra, més gratificant si cal, per la gran quantitat d’amics que truquen o escriuen per felicitar-te i desitjar-te molta sort per al futur. Si, a
Ara que han passat alguns dies de la mort del poeta uruguaià Mario Benedetti, i alguns més des que la casualitat va voler que li dedicara un parell de posts un poc abans de la fatal notícia, m’agradaria retre un darrer homenatge a una d’aquelles persones que entren en la categoria d’immortals. Perquè, encara que
Amb autors com Benedetti, com passa amb l’Estellés, el Martí i Pol, Joan Vinyoli o Gioconda Belli, no te’ls acabes… i sempre trobes mots que diuen allò que sents, però amb una bellesa i una contundència admirables. Bona nit. (Clicka per llegir “Hagamos un trato”, un excepcional poema del poeta sud-americà que he reproduït ací pensant en
El amor, las mujeres y la vida és un interessantíssima antologia de poemes d’amor de Mario Benedetti que vaig comprar a una llibreria de València fa uns quants mesos per refugiar-m’hi en moments de dubtes, naufragis i altres desastres. Com, per sort o per desgràcia, tots els que acostumem a passejar per ací entenem el